Judy Niemack i Kirk Lightsey Trio & Gideon Tazelaar, Nova Jazz Cava, 24 de març de 2022

Molt bon dia a tothom. 

I ahir vam tenir el goig de veure des de la primera fila de la Nova Jazz Cava a la gran Judy Niemack acompanyada del ja octogenari Kirk Lightsey Trio & Gideon Tazelaar en un altre dels grans concerts del 41è Festival de Jazz Terrassa. Resulta que a la secció rítmica hi hagué el ja nostre Giuseppet Campisi al contrabaix i el també de fa temps, Jo Krause a la bateria. El jove Gideon ja el vam poder veure a l’escenari de la Nova Jazz Cava fa uns dies, el diumenge 13 de març acompanyant als magnífics Roommates. Vam gaudir molt del concert, i sobretot de la presència escènica, veu i “Scat” de Judy i també de la interacció espontània amb el jove crac holandès del saxo tenor. També de les improvisacions de Giuseppe, el qual, també va sustentar amb gran professionalitat la base rítmica. Jo va fer una feina brutal, ell que és un baterista que no només es dedica a fer "Swing" i que amplia el concepte amb cops a la caixa en d'altres moments del temps. Les digitacions del vell Kirk ja no són les d'abans, però sí el seu concepte harmònic i el sentit del ritme i del swing. Una formació anunciada però feta "ad hoc" per aquest dia. Un trio base comandat pel gran pianista, que tot i la colla d'anys que arrossega, va mostrar-nos encara les seves habilitats. Persona entranyable, paio simpàtic i sobretot, bon rollo a l'escenari (i fora, de ben segur) amb la resta de músics. 

Judy va començar el concert recordant a Miles Davis, primer amb el magnífic "All Of You" i després amb "All Blues", segon tema que va sonar. Després a Monk, amb un "Misterioso" increïble un altre magnífic "Well You Need'nt" i posteriorment a Duke Ellington amb un preciós "In a Sentimental Mood", iniciat a veu i piano amb les notes soltes de Giuseppe al contrabaix i escombretes de Jo. Una primera part que va acabar amb el "No More Blues" (Chega di Saudade) tocat a un tempo força maco, i que ens va deixar sintonitzats (al menys jo, i de ben segur molta més gent) amb l'encant d'aquesta estrella radiant que és capaç d'il·luminar ella sola qualsevol dels escenaris que trepitgi. I no només il·luminar, i també portar tot el pes del concert, des del primer minut. I recordo que Judy ens va dir que al jove crac Gideon el coneixia d'aquella mateixa tarda. I de quina manera es van compenetrar. 

La mitja part serveix per anar a la barra i demanar quelcom per refrescar o escalfar les emocions. Allà hi hagué Marian Barahona amb la qual vam comentar la mestria de Judit, principalment, la seva veu, "Scat" i presència escènica.  


El segon passi va començar recordant de nou a Miles amb el seu "Milestones", magnífic tema on Judy ens va tornar a impressionar amb el seu "Scat" i tema potent i viu. I el tema que van fer Judy i Giuseppe van iniciar el preciós "Angel Eyes" ells dos solets, i quin goig Giuseppet. De fet el va començar ell amb les profundes notes i marcant to i tempo. El jove Gideon va fer-nos un solo magnífic posterior a la melodia feta per Judy, i ja a tot delicat swing. Un altre tema que van començar veu i contrabaix va ser el The Man I Love, molt dolçament. Coses que van canviar després de fer la Intro...Després, tempo fast i Swing a dojo amb tota la formació. Sense solució de continuïtat, el gran Kirk va iniciar un tema a piano sol, amb una llarga introducció on ens va mostrar la seva calidesa. Després, Judy amb la veu el va seguir en un tema que no he pogut identificar. Un tema ara sí, on només va sonar la veu i el contrabaix, va ser-ne un que, tot i poder-lo cantar, per conèixer-lo, no n'he recordar el seu títol. Quin goig de nou per al Giueppe, ell sol amb ella. I la cirereta del pastís va ser "Les Feuilles Mortes", primer amb una entrada dolça de tempo i delicada veu, en francès, amb en Kirk al piano, ells dos en la "intro" del tema, per després entrar la resta a  tot delicat swing. Coses que varen canviar quan ella va iniciar el seu "Scat" ja a un tempo fast. Gideon va seguir amb les improvisacions  de manera magistral, i amb una base rítmica potent al seu darrere. Improvisacions posteriors com la de Giuseppe ens feren arribar al final del tema, el qual van enllaçar amb un Blues Final a mode de bis definitiu. Gran concert que va complir la tasca per la qual els van contractar, per fer-nos gaudir durant dues hores llargues, cosa que s'agraeix molt i molt. El Blues final va ser apoteòsic, picant tots de mans seguint el ritme, coses a les quals ens va incitar el bo d'en Kirk. En fi, llarga vida al Jazz i al Festival Jazz Terrassa. Sovint ens passa que no som capaços (algunes i alguns) de copsar tot això en el mateix moment de l'escolta, coses que després, si es pensen bé,  si recordes els moments passats sí s'acabaran copsant, entenent i admirant.  Gràcies Valentí, Susanna Carmona i la resta de la gent de la Nova Jazz Cava. Per cert, les truites del Festival, molt bones, com sempre. 




Amb una mica més de temps, la idea serà penjar alguns temes del concert al meu canal Youtube afegint-hi algunes fotos per fer-ne el vídeo. 

"LA NIT DELS PIANISTES". De Minorisa a Carst (75è aniversari Manel Camp)

 LA NIT DELS PIANISTES.




"El perquè de tot plegat".
A la nit dels pianistes hi vàrem assistir, per descomptat, aquesta vegada amb na Pilar Botey aficionada al Jazz del Baix Llobregat, com jo, i assídua als concerts que fem organitzats des del Jazz Club la Vicentina. L'expectativa era total, i en no haver-hi "programa de mà" encara més això ampliava la incertesa, la "manera" com aniria tot plegat. I res, va començar l'Elisabet Raspall; va aparèixer a l'escenari, va saludar lleugerament amb el cap, es va asseure a la banqueta del piano de l'esquerra, i va començar a tocar. Segurament algú va saber quin tema del Manel Camp tocava, jo per exemple, no. Tampoc sabíem en quin disc l'havia fet. Sí que sabia qui era ella, és clar, però no tinc tan clar que ho sabés tothom. Potser sí, potser no. En fi, la dinàmica d'aquesta "Nit dels Pianistes" va seguir aquesta tònica, entrar, tocar, i marxar. De mica en mica els músics saludaven fent lleugers cops de cap, després de cada actuació, però ningú va presentar ni res ni a ningú. Amb la joia final després del darrer tema que varen tocar tots, anant-se tornant al piano, i a vegades amb fins a tres pianistes alhora, i amb tota aquesta alegria i empenta, finalment va ser el mateix Manel qui ens va dir unes paraules. En sortir i veure a l'Albert i a l'Agustí, de pianistes, els hi vaig comentar això, que vaig trobar a faltar ni que fos una veu en "off" que expliqués què passava. Uns dies després, no masses, li vaig fer el mateix comentari al Manel, i ves per on que la sorpresa va ser majúscula quan em va dir que ell ja havia pensat en tot això, i que s’havia de preparar un codi QR on s'expliqués tot. Al final, i per les presses, no es va poder realitzar. Li vaig dir que si m'ho preparava, m'encarregaria de compilar-ho, cosa que va fer i jo he acabat fent.

En fi, comencem doncs amb el repertori de "La Nit dels Pianistes", homenatge als 75 anys d'en Manel Camp, amb les referències creuades als seus discos, excepte en el primer que no s’ha enregistrat mai. Així doncs, músics, tema, disc d’en Manel, editorials i any d’edició.

0.- Músic. “Tema” (Títol de disc, músics, editorial, any) 1.- Elisabet Raspall. "Hommage". (No està enregistrat) 2.- Josep Mas "Kitflus" i Manel Camp. "Pas a pas". (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap 1992) (Rosebud, Manel Camp & Matthew Simon, Fresh Sound New Talent, 1995) 3.- Elisenda Duocastella i Manel Camp. "Anhels". (Coratge, Edicions Albert Moraleda, 1995) 4.- Francesc Capella. "Claror". (Solitud, Picap, 2005) 5.- Josep Mas "Kitflus", Eduardo Tancredi i Manel Camp. "Dessassosec". (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap, 1992) (Rosebud, Manel Camp & Matthew Simon, Fresh Sound New Talent, 1995) 6.- Ludovica Mosca i Manel Camp. "Rosebud". (Rosebud, Manel Camp & Matthew Simon, Fresh Sound New Talent, 1995) 7.- Joan Monné. "Capri". (L’última frontera, Audiovisuals de Sarrià, 1997) (Banda Sonora, Picap, 2002) 8.- Albert Bover. "Babaouo Blues". (Banda sonora, Picap, 2002) 9.- Lluís Vidal i Albert Bover. "Cul de sac". (Manel Camp Trio, Primer viatge, Audivisuals de Sarrià, 1985) 10.- Lluís Vidal i Manel Camp. "Sol de murons". (Solitud, Picap, 2005) 11.- Manel Camp. "Poesia secreta". (Poesia secreta, Picap, 2000) 12.- Eduardo Tancredi, Antoni Olaf Sabater i Francesc Capella. "Escàndols". (Escàndols, Picap, 1988) 13.- Agustí Fernández. "Comiat". (Coratge, Edicions Albert Moraleda, 1995.) 14.- Agustí Fernández i Antoni Olaf Sabater. "Pleniluni". (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap, 1992) (Escàndols, Picap, 1988) 15.- Elisenda Duocastella. "La meva petita terra". (Enyors, Picap, 2004) 16.- Ludovica Mosca i Manel Camp. "Coratge". (Coratge, Edicions Albert Moraleda, 1995) 17.- Ignasi Terraza. "Natura". (Enyors, Picap, 2004) 18.- Ignasi Terraza i Elisabet Raspall. "Ainara". (Enyors, Picap, 2004) 19.- Josep Mas "Kitflus", Joann Monné i Manel Camp. “Celebrem-ho”. (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap, 1992) (Escàndols, Picap, 1988). 20.- Un Blues magnífic tocant tots plegats. De Minorisa a Carst (75è aniversari Manel Camp)
Entrant a la pàgina web d’en Manel Camp, es pot accedir al projecte global de tots els actes, actuacions, músics i músiques que s’han fet al voltant d’aquest esdeveniment. https://manelcamp.cat/projecte-minorisa-carst/, “De Minorisa a Carst”. Allà hi ha un document en format .pdf on s’hi troba de tot i més. I tot i no tenir l’enregistrament, sí que varen preparar una llista d’alguns dels temes que van fer, i d’altres que no, alguns amb la formació original, i d’altres no, suficient però per acabar de copsar l’energia i calidesa de les músiques d’en Manel Camp. La compilació i llista a Spotify és: “De Minorisa a Carst” (75è aniversari), i aquest és el seu enllaç.
https://open.spotify.com/album/0kP9minYmYhIaWP1NNhK9b?si=kqGqqY39QrmeCH1fWZt0aQ Les referències als discos, crítiques fetes, i demés, són: “Primer Viatge”, Manel Camp Trio, 1985 https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/5282/primer/viatge “Escàndols”, Manel Camp, 1988. https://www.enderrock.cat/disc/5285/escandols “Diàlegs”, Manel-Kitflus. 1992. https://www.enderrock.cat/disc/5306/dialegs “Rosebud”, Manel Camp & Matthew Simon. 1995. https://www.freshsoundrecords.com/manel-camp-matthew-simon-albums/28-rosebud.html “Coratge”, Manel Camp. 1995. https://www.enderrock.cat/disc/5293/coratge “L’última frontera”, Manel Camp. 1997. https://www.enderrock.cat/disc/5296/ultima-frontera-bso “Poesia Secreta – La meva petita terra”. 2000. https://www.enderrock.cat/disc/2378/poesia-secreta-meva-petita-terra “Banda Sonora”, Manel Camp, 2002. https://discmedi.com/ca/disco_new/11681/manel-camp/banda-sonora “Enyors”, Manel Camp. 2004. https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/1696/enyors “Solitud”, Manel Camp. 2005. https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/1999/solitud Miquel Tuset.

CONCERTS 2022: JAZZ CLUB LA VICENTINA

 PROGRAMACIÓ 2022:

1er- MARINA TUSET QUARTET al Teatre de La Vicentina: 19h, 15 de gener.

  

  1. Marina Tuset, veu 
  2. Érico Moreira, guitarra i veu
  3. Joao Silva, violí
  4. Ze Luis, percussions
2n.- MANUEL KRAPOVICKAS "KOAN" QUARTET:  22h, 25 de febrer.


        
  1. Albert Cirera, saxo tenor 
  2. Jaume Llombart, guitarra
  3. Manuel Krapovickas, guitarra baixa
  4. Carlos Falanga, bateria

3r.- ALBERT VILA TRIO:  19h, 12 de març.



  1. Albert Vila, guitarra 
  2. Manel Fortià, contrabaix
  3. Ramon Prats, bateria

4r.- ELISABET RASPALL QUARTET: 22h, 22 d'abril.



  1. Elisabet Raspall, piano
  2. Benet Palet, trompeta
  3. Jordi Mestres, contrabaix
  4. Aldo Cavíglia, bateria

5è.- GERARD NIETO ORGAN_IZING: 22h, 20 de maig.



  1. Gerard Nieto, orgue
  2. Josep Traver, guitarra
  3. Lluc Casares, saxo tenor
  4. Ramón Ángel Rey, bateria









    Canal Youtube : Jazz Club la Vicentina


    Doncs ja fa massa que no hi poso res en aquest blog, tanta feina em dóna el del Jazz Club de Nit, on cada setmana hi podeu trobar els programes que hi vaig penjant, i aquesta setmana el Programa 487 dedicat a tres projectes de FSNT. 

    Però del que us parlo a la capçalera és del meu canal Youtube, on hi penjo els vídeos que em deixen penjar els músics que anem a veure de concert. Hi ha una bona colla de vídeos, i no és perquè ho digui jo, no, però es veuen força bé, i també se senten prou bé.

    Us poso l'enllaç per si hi voleu fer una ullada, que segur que en gaudireu.

    Puntualitzo que aquest canal no està monetitzat, o sigui que és totalment altruista.

    https://www.youtube.com/channel/UCal3PtuEE19CnB4EmIN1xXA

    13ena TEMPORADA JAZZ CLUB LA VICENTINA

     CONCERTS TRETZENA TEMPORADA 2021-2022

    i
    13è FESTIVAL de JAM SESSIONS de SVdH 2022

    "Tornem a La Sala Xica de La Vicentina"

    Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Entrada gratuïta.

    1era participació del Jazz Club la Vicentina en el 31è Festival l'Hora delJazz, "Memorial Tete Montoliu", a la Sala Xica
    dissabte 25 de setembre de 2021 a les 19h




    Marina Vallet Quartet

    Marina Vallet, saxos tenor, alto i soprano
    Txema Riera, orgue Hammond i piano
    Paco Weht, contrabaix
    Pep Mula, bateria

    ---------------------------------------------------------------------

    Jam Session's 23 Robadors Trio a la Sala Xica
    dissabte 2 d'octubre de 2021 a les 19h



    Miguel Villar, saxo tenor
    Juan Pablo Balcázar, contrabaix
    Carlos Falanga, bateria

    ---------------------------------------------------------------------

    Oriol Vallès Quartet a la Sala Xica
    dissabte 6 de novembre de 2021 a les 19h


    Oriol Vallès, trompeta
    Xavi Torres, piano
    Xavi Castillo, contrabaix
    Andreu Pitarch, bateria

    ---------------------------------------------------------------------

    12ena Temporada Jazz Club La Vicentina

    CONCERTS DOTZENA TEMPORADA 2020-2021
    12è FESTIVAL de JAM SESSIONS de SVdH 2021

    "Tornem a La Sala Xica de La Vicentina"

    Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Entrada gratuïta.

    1er dia del 12è Festival de Jam Sessions a SVdH




    2n dia del 12è Festival de Jam Sessions a SVdH



    2n dia del 12è Festival de Jam Sessions a SVdH



    ---------------------------------------------------------------------


    10è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, 2019

    10è Festival de Jam Sessions de S.V.d.H. 2019




    13 de Juliol: 20h, al carrer Primer de Maig (Estació Sant Vicenç FGC)

    Taller de Músics ESEM 
    -Clara Palet (veu)
    -Marc Urrutia (saxo tenor)
    -Marina Vinent (guitarra elèctrica)
    -Héctor Tejedo (contrabaix)
    -Pol Leiva (bateria)

    El Musical de Bellaterra
    -Antonio González (baix i piano)
    -David Julbe (veu)
    -Sara Tienda (veu)
    -Ignasi Rius (piano)
    -Gerard Farré (violí)
    I la col·laboració de:
    -Jordi Martínez (bateria i piano)
    -Adrián mateo (baix i bateria)
    -Eladio Reinon (saxo tenor)

    20 de Juliol: 20h a la Plaça Joan Prats i Escala (prop Estació Can Ros FGC)

    ESMUC
    -Álvaro Ocón (trompeta)
    -Isaac Romagosa (guitarra)
    -Alberto López (baix)
    -David Gimeno (bateria)

    Conservatori del Liceu
    -M. Antonia Gili (trompeta)
    -Sergi Massana (saxo tenor)
    -Fran Ramos (saxo alto)
    -Marçal Xirau (guitarra elèctrica)
    -Juan Pastor (contrabaix)
    -Adrià Claramunt (bateria)

    27 de Juliol: 20h, a la Plaça de la Vila Vella (prop La Vailet)

    Escola Superior Jam Session
    -David Reverté (veu)
    -Rubén Galian (guitarra)
    -Eugeni Corchero (teclats)
    -Imanol Domènech (baix)
    -Carlos Torija (bateria)

    Geny Barry Sextet
    -Geni Barry (vibràfon)
    -Andreu Domènech (saxo baríton)
    -Melisa Bertosi (saxo tenor)
    -Jofre Fité (piano)
    -Camilo Fernández (contrabaix)
    -Ancor Miranda (bateria)

    patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

    --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Antonio Mazzei Trio al Jazzsi i Fèlix Rossy Intl 4tet al Jamboree, 10 d'abril de 2019.

    Doncs era un dimecres i vam aprofitar l'avinentesa per anar primer al Jazzsi i després al Jamboree, programa doble que dos aficionats com nosaltres no ens podíem perdre. Primer amb l'Antonio Mazzei Trio, amb ell mateix al piano, Pere Soto, guitarra i Manel Vega, contrabaix, una formació no gaire típica, i sense bateria. Em deia el Pere que, aprofitant que va haver de fer un parell de substitucions al Taller de Músics, va contactar amb profes d'allà i així és que van muntar aquest concert a trio liderat pel gran pianista sud americà. Doncs allà que hi vàrem anar, i dels primers, quan encara no hi havia la quantitat de públic que mica a mica va anar venint, cosa habitual i segurament motivat per finalitzar classes d'alumnes o perquè la gent ja té aquest hàbit. El primer tema que van tocar, farcit d'un swing delicat ja ens va situar en l'entorn sonor de la guitarra, manouche, del Pere, les bones maneres de tocar el piano de l'Antonio i el bon fer del Manel al contrabaix. Swing fet pel Pere tot i tocant els acords del tema com si d'un tema "gipsy" es tractés. Bon solo de tots tres i de manera especial el del Manel en aquest tema, recolzat per la resta de companys. l'Antonio i Pere van fer la melodia final, i així el van acabar delicadament. 

    El Manel va presentar el projecte, tot i explicant-nos el perquè no hi havia baterista, i el Pere va presentar el següent com un "estàndard", tema propi del 2004 escrit el juliol a Menorca, i que va resultar una preciosa balada, a tempo mig-slow. La melodia tenia una línia creixent preciosa, i tota ella ens va meravellar. Ell mateix va seguir amb els solos, ben recolzat per piano i contrabaix, desenvolupant un solo preciós, situat en quasi lo mes amunt del mànec, amb unes notes agudes força delicades. Tot i això, va anar amunt i avall, segons gust i conveniència. l'Antonio va seguir l'harmonia d'aquesta bonica cançó composta pel Pere ja fa força temps, i que va voler recuperar per aquest concert. El pianista Mazzei va estar igualment sublim, a base dels molts recursos que va emprar, i delicadesa en la seva interpretació. I és que aquest era un tema amb arrels "clàssiques", o similars referències. Manel va seguir amb el seu, ell sol, sense cap dels companys en l'inici i sí posteriorment quan entrava la melodia amb la línia ascendent. Després, Pere va recuperar la melodia base, la principal i repetint la línia ascendent dues o tres vegades, varen acabar el tema. Van seguir amb un impressionant "There is no greater love", iniciat al piano per l'Antonio i ben aviat la resta de companys a tot "swing", a tot "Gipsy" el Pere i amb el "walking" del Manel, en una magnífica versió d'aquest estàndard de jazz. Cal remarcar la "manera" com l'Antonio el va iniciar i sobretot el posterior desenvolupament en el seu solo, súper modern de concepció i a vegades en pèl allunyat de la pròpia harmonia, però les més de les vegades, dintre, segons el meu entendre, car és un tema que toco sovint a les jam sessions, i tot i que jo no tingui els coneixements dels músics professionals, més o menys sé per on van els "trets". Pere va seguir a tot tren, deixant-nos algunes "perles", trossos d'altres cançons entremig d'aquesta que vam reconèixer, i no només, perquè ell te un sac ben ple de recursos i primer ens ho va demostrar fent la primera roda a base dels acords, tot i que lleugerament modificats. La sonoritat nítida de la seva magnífica guitarra manouche va seguir amb notes agudes, d'aquelles que a ell li agraden tocar, a vegades sortint del mànec, per dalt, i trobant-se les dues mans al bell mig de la guitarra. Molt bé també el solo del Manel el qual feia alguna cara d'aquelles de voler dir, "carall aquests paios que em fan patir", per velocitat. Antonio va recuperar la preciosa melodia per acabar, cosa que van fer després d'un llarg "turn around", on aquest pianista ens va demostrar de nou la seva gran vàlua. 

    L'Antonio va començar una preciosa balada amb una llarga i delicada intro, de la qual ell mateix en va fer primer la melodia i després la seva improvisació, magnífica. El contrabaix del Manel i alguns acords solts del Pere a la guitarra, varen ser les úniques i delicades aportacions dels companys. El guitarrista va seguir amb una càlida improvisació, mentre piano i contrabaix li donaven el suport harmònic. Ben aviat ens vam trobar de nou amb la melodia a càrrec del pianista, acabant dolçament aquesta preciosa cançó de la qual no en vaig recordar el nom, coses que passen. El mateix pianista va encetar un tema que per melodia ens situava ben enllà del temps, cap els anys 30s del segle passat. El ritme va tornar a ser el del "manouche" per tal i com Pere rascar la seva guitarra i el "caminar" del Manel Vega amb el seu contrabaix. Antonio va fer melodia i posterior solo, magnífic desenvolupament que va fer, ben recolzat harmònicament per ell mateix amb l'esquerra i pels companys. Gran solo d'aquest encara jove pianista, fet amb delicadesa, digitació prístina i precisa. Pere agafar el relleu, i de quina manera ho va fer, tornant-nos a demostrar el seu gran nivell com a guitarrista, en un altre tema farcit de "swing", i tocant amb la seva demostrada destresa i bon gust, ell que sempre intenta i aconsegueix no repetir-se i sempre buscar nous camins harmònics per així trobar vies per on desenvolupar el seu solo. Manel va seguir el tarannà rítmic del "swing" en el seu solo, i va fer també una gran tasca, recolzat ara per piano i guitarra. La melodia va tornar de la mà del pianista, i vam tornar-nos a trobar en una època força llunyana, en un tema llarg, que va durar quasi dotze minuts que varen ser de goig. Amb un darrer tema, també amb un bon "swing" varen acabar la seva actuació, el seu concert, per a partir de llavors donar pas a la Jam Session. La melodia va córrer a càrrec del guitarrista, recolzat a vegades pel pianista, essent Pere qui va encetar les improvisacions amb tot el suport dels dos companys amb acords i "caminant". Va estar de nou increïble i així ho constaren els molts joves estudiants que hi hagué entre el públic, aplaudint-lo en cadascuna de les seves improvisacions. El tema va seguir el seu curs amb la improvisació de pianista i contrabaixista, per tornar de nou a la melodia principal, i acabar-lo dolçament. 

    Després d'explicar-vos com van anar els temes que van fer Antonio Mazzei, Pere Soto i Manel Vega, us posaré el que vaig penjar al Facebook de tot plegat:

    Doncs aquí teniu algunes fotos dels concerts que vam veure ahir. Primer, al Jazzsi amb l'Antonio Mazzei Trio, amb Pere Soto, Manel Vega, amb la posterior Jam amb Pascal Morente, Amelia Bernet, Ray Colom, Jofre Fité, el jove saxo tenor Gerard Chumilla, un jove baterista? i tot just quan anàvem al Jamboree, també amb Diana Palau. Al Jamboree havíem de veure el quartet internacional de Félix Rossy, amb Juan Pablo Balcázar, el londinenc Àlex Hitchcock al saxo tenor, i un altre anglès a la batería, establert a Europa, Marc Mitchell.

    En els dos espais hi va haver formacions "atípiques", per dir-ho d'alguna manera. Primer sense bateria, en el projecte presentat pel trio i després sense piano, en el quartet. S'ha de dir que la jam dels dimecres a Jazzsi té molt bona salut, sempre amb joves músics que hi participen, i ahir no va ser cap excepció. El jove músic de l'ESMUC ens va deixar bocabadats, amb el seu fraseig i dolç so del seu tenor Mark VI. La formació inicial, muntada a partir de les substitucions que va fer Pere al Equip Taller de Músics, va presentar un repertori d'estàndards, amb una magnífica versió i intro a piano solo del "There is no greater love", però també amb un parell de balades, una del 2004 composta pel Pere, entre d'altres temes més vius de tempo. Poc devien assajar aquests tres magnífics músics abans del concert. I és que per això són mestres. Pere va estar increïble, com sempre, mostrant al públic assistent el seu domini de l'instrument. Antonio, delicat, subtil i precís, mentre que el Manel va gaudir d'allò més acompanyant amb un magnífic walking i també fent uns solos força reeixits. Amelia, va cantar un parell de temes, com ella sap fer, amb professionalitat, llibertat de moviments i sensualitat, això darrer innat, diria jo. Primer un preciós "Chega de saudade" i després crec que un tema de Parker. En fi, que sempre és un plaer escoltar-la i veure com ho fa. Ray va tocar un tema, el darrer que vam escoltar amb el Joan Recolons abans d'anar al Jamboree, incrementant la brillantor que havia acumulat l'escenari, i és que sempre et sorprèn amb la seva constant recerca i creativitat. Una llum a seguir pels joves estudiants, com els que hi hagué, a l'escenari i entre el públic. I és que ell, el Pere i la resta dels qui van tocar, ens van il·luminar a tots.

    Al Jamboree, Félix va estar magnífic, tocant de manera desimbolta, i amb un fraseig lleuger i ràpid, temes diversos, balades incloses, "Stars Fell..." Iniciada pel saxo tenor, i "Embracable You" començada per ell. Juan Pablo va ser qui va iniciar molts solos dels temes que van tocar, i escoltar un solo de contrabaix sense acords de piano o guitarra, acompanyat suaument pel baterista, requereix una atenció extra. Els dos joves músics anglesos, ens van mostrar el gran nivell interpretatiu que hi ha per aquests mons de 10, que és, més o menys el que tenen aquí els nostres joves músics. En fi, dos magnífics concerts, amb molt bona presència de públic en els dos llocs, tot i haver-hi ahir partit de Xampions amb MU- Barça. Al final, va guanyar la música, el Jazz, i el Barça. Voilà.
    Miquel Tuset i Mallol.

    Django Bates Big Band Loose Tubes a l'Auditori, 4 d'abril de 2019

    Doncs a aquest concert no hi podíem faltar, com tampoc hi van faltar força músics, estudiants i mestres bàsicament de l'Esmuc però segur que d'altres escoles de música de la ciutat. Nosaltres hi vàrem anar amb les ganes de veure aquest mestre iconoclasta anglès, desinhibit, "fresc", de caràcter i de música. A l'Auditori ho presentaven així:

    La nova temporada de les Jazz Sessions tancarà el Retrat d’Artista, que L’Auditori ha dedicat els darrers dos anys a Django Bates. En el seu últim concert, Bates dirigirà un projecte pedagògic amb big band coproduït per L’Auditori, l’ESMUC, el Conservatori de Berna i l’Orchestre National de Lille, que comptarà amb músics de les tres escoles implicades. Sota el nom de Django Bates and the music of Loose Tubes, el pianista, director i compositor mostrarà les seves diferents facetes a través d’un repertori de temes propis i de compositors clàssics. Serà la darrera oportunitat de descobrir de primera mà l’obra d’un dels músics de jazz més influents de les darreres dècades a través de l’energia sempre especial que transmeten els joves talents del futur.

    I extret del mateix Esmuc:

    Music britànic, Django Bates és un pianista, director i compositor britànic conegut per la seva innovació en el Jazz i pel ressorgiment d’aquest estil al Regne Unit amb la seva Big Band i Orquestra, Loose Tubes (1984-1990). Algunes de les obres de la formació podran escoltar-se als concerts de L’Auditori i del Festival de Granollers. A part de les seves pròpies composicions, Django Bates i la Big Band també ens oferiran obres de compositors clàssics, mostrant les diferents facetes d’aquest artista de renom internacional.

    També ens explicaven el projecte:

    Aquest concert forma part del projecte de la Unió Europea Music Up Close, que té com a objectius cooperar amb algunes de les millors orquestres europees per comissionar nous treballs orquestrals de compositors vius, i també desenvolupar i promoure coproduccions musicals de formats innovadors amb orquestres i ensembles joves, i seguien comentant les escoles que hi estarien implicades, etc.

    Pel que fa als músics de l'Esmuc que hi van participar, serien Jofre Alemany, Maria Cruz, David Mallo, Álvaro Ocón, Oriol Reverter i Dídac Moral. Tots ells s’integraran en la Big Band que protagonitza aquest concert, juntament amb músics dels altres dos centres educatius.


    La distribució sobre l'escenari també era totalment atípica, res a veure amb la de la majoria de Big Bands. Així és que a l'esquerra teníem els trombons i tuba, al mig, i fent un mig cercle seguint els anteriors, hi teníem els  trompetes. Seguint el mig cercle i tancant-jo, teníem les canyes, saxos diversos, clarinet i flauta. Al mig hi havia la secció rítmica amb percussió, començant per l'esquerra, bateria, contrabaix, i el mateix Django Bates una mica més endavant amb el seu teclat. Sorprenentment, davant de tots hi havia el guitarrista, dret amb la seva guitarra. 

    Estàvem ben a prop de l'escenari i així és que ho vam gaudir en tots els aspectes, el sonor i el visual. Veure aquest mestre com ho gestiona tot, assegut davant del seu teclat i alhora dirigint als joves que formaven aquesta Big Band amb músics de diferents escoles, va ser tot un espectacle. Van començar amb tres temes enllaçats (jo diria) que ens van tenir durant 20 minuts ben clavats a la cadira, meravellats per com anava tot, per quines eren les músiques i també els ritmes. Sorpresa sí, car tot i ser un reconegut mestre, alguns de nosaltres, més locals, no el coneixíem prou i només d'haver-lo vist en algun vídeo. I la sorpresa va ser agradable, molt agradable i per diversos motius. Els músics que havíem vist en els vídeos no eren els mateixos, i aquests, més joves, varen resultar ser uns magnífics intèrprets. 

    Crec que varen tocar una música relacionada amb Sud-àfrica, i que sembla que va dedicar algú que el mateix dia feia el seu aniversari. En aquests quasi vint minuts vam copsar tres ritmes diferents, i per tant serien els tres temes que varen tocar enllaçats. Ben aviat ja vàrem copsar el concepte rítmic del músic anglès, carregat de moviment, que segurament ens hauria fet bellugar el cos estant en posició dempeus. El cap, sí que anava d'un cantó a l'altre, tot i seguint el ritme, i gaudint amb les interpretacions individuals de cadascun dels membres de la banda que feien els seus solos, així ja vam copsar el conegut magnífic nivell de Jofre Alemany i també la seva veïna Maria Cruz, ambdós amb saxos. L'entrada del que em sembla el segon tema va ser esclatant, amb tots els vents alhora, i música amb aires orientals. Curiosament, els que no tocaven es van posar a cantar, seguint la melodia sense lletra. Aquí vam escotar saxos fent solos, però també el magnífic solo de la jove flautista. Un tema trepidant amb moments de veritable clímax a càrrec de tots plegats, en una mena d'improvisació col·lectiva i lleugerament "esborrejada". El tercer tema enllaçat el va iniciar el líder amb el seu teclat, i el tempo es va reduir una mica trobant-nos amb el funk, súper ben interpretat. Un tema on els metalls varen brillar i que també ens va mantenir amb una màxima atenció.

    Un dels temes que van tocar:
    https://www.ivoox.com/un-dels-temes-django-bates-big-audios-mp3_rf_34833603_1.html

    Van seguir amb "Like Life", segons crec recordar, o quelcom de similar, amb el tempo una mica més slow. De nou les trompetes serien les protagonistes. Els solos van venir dels saxos, soprano, el de Maria Cruz. I les músiques van seguir i ho varen fer amb un tema que va tenir una entrada així com molt solemne, quasi com si d'un himne es tractés, tocant tots els vents alhora, mentre el clarinet feia una improvisació. Ell mateix, i alguns que no tocaven també la cantaven. Llavors varen entrar bateria i percussions seguint també a la seva bola, mentre tothom cantava i tocava, magnífica sensació de llibertat. I més encara quan el ritme i músiques varen derivar cap a una nit boja de "Carnaval". Alegria, joia, ritme, bon "rollo" tot farcit amb la millor música, amb ell també al teclat sonant com un acordió, solo de saxo tenor, i així seguint amb aquests aires tan festius. Un proper tema iniciat també amb molt "de bombo i plateret" majestuosament, i que va ser com una introducció al que després seria quasi un altre tema on el clarinet baix va tenir un gran protagonisme, alhora que un element percussiu que va tocar el percussionista, tocant una mena d'estri d'una sola nota. Després va ser la saxo baríton, una jove alumne d'un d'aquestes escoles europees, de més amunt els Pirineus qui va fer un magnífic solo. El líder va seguir amb el teclat reconvertit a orgue, mentre la quasi "marxa fúnebre" seguia el seu curs i el bateria no parava de tocar la seva bateria. El final, delicat, va fer-lo el líder seguint amb el seu orgue. 

    I així varen seguir fins arribar a l'hora i mitja de tocar el seu repertori, magnífic, vital, fresc, fins i tot irreverent, acabant amb un tema, el bis, previ a un de darrer que van tocar, on tots els músics que podien bellugar-se amb el seu instrument ho van fer, com si d'un "passa carrers" es tractés i sí que es va tractar d'un "passa Sala 2 de l'Auditori". Magnífica proposta, magnífic músic força desconegut entre el públic d'aquí, i que us animo a seguir tot i cercant la seva música pels diferents mitjans que tenim a l'abast. 

    I el bis va ser aquest: https://youtu.be/0WYVi-OcOKY

    Qui també ho va veure, però a Granollers va ser l'amic i gran pianista Joan Monné, i ell mateix va deixar les seves impressions d'aquesta música i músics en el seu blog, al qual us adreço ara mateix. http://joanmonneblog.blogspot.com/#8520552298015203053

    Miquel Tuset i Mallol.

    Jesse Davis Quartet al Jamboree, 2 d'abril de 2019

    Doncs un altre dimarts ens vam deixar caure pel Jamboree, i és que amb la nova proposta de programació, ja veiem que els dilluns, amb la Jam Session, els dimarts i els dimecres, amb els concerts de Jazz, i potser algun divendres, són els dies que ens fan més "gràcia", als bojos del Jazz. Els altres dies s'hi fan d'altres propostes, amb molt d'èxit, encabides en el Blues, Funk i estils afins, amb els diumenges farcits de Blues i a vegades Boogie Woogie. Així doncs, com que n'hi ha d'haver per a tots els gustos, tots podrem anar al Jamboree en alguna d'aquestes propostes, que per més senyes i més facilitats podreu clicar a 'enllaç on us portarà a la seva programació: https://www.masimas.com/jamboree.

    I segueixo amb el concert que us volia comentar, el del magnífic i "Parkerià" i no només, saxo alto, Jesse Davis amb la formació en quartet i amb Fabio Miano piano, Ignasi González contrabaix i Jo Krause bateria.

    I sobre el líder ens deien:
    Nascut a Nova Orleans, Jesse Davis és un continuador de la tradició iniciada per la família Marsalis i altres músics de la gran ciutat del sud dels EUA. No en va, es va formar, entre d'altres, amb Ellis Marsalis. L'any 1989, en els inicis de la seva carrera, va obtenir el premi al 'Músic més distingit' en el Festival Down Beat de Filadèlfia. En la seva llarga trajectòria, Davis ha treballat al servei de Jack McDuff, Phil Woods, Gary Bartz, Cecil Payne, Illinois Jacquet, Chico Hamilton, Junior Mance, Kenny Barron, Tete Montoliu, Cedar Walton, Benny Golson, Roy Hargrove, Hank Jones i una llarga llista d'altres grans noms de l'escena jazzística. Durant els 90, va fer diverses gires per Europa al capdavant del seu quartet. En aquest període també se'l recorda per la seva aparició al film “Kansas City”, de Robert Alman, i per iniciar una fecunda col·laboració amb el trompetista Nicholas Payton, amb el qual va signar discos com ara “Gumbo Nouveau” (1996). Influenciat alhora per Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball Adderley, Jesse Davis exhibeix una tècnica impecable, un so ampli i una natural afinitat pel blues en totes les seves interpretacions. La música de Davis ha estat descrita com a 'neo-bop', però, com ell mateix diu, 'l'únic que m'interessa és tocar música bonica… ningú vol escoltar música lletja!'. Al Jamboree tocarà música bonica a quartet, arraulit per una base rítmica de categoria. 

    Doncs amb aquesta presentació, el que va ser estrany és que no s'omplís el local, tot i haver-hi una bona entrada en els dos passes. 

    Van començar amb un magnífic tema de Tom McIntosh, trombonista, tema escrit per a Dizzy Gillespie i varen seguir forts amb un magnífic "All The Things You Are", a tot swing, amb en Jo a les escombretes en la part de melodia del tema, passant delicadament a les baquetes en la magnífica i llarga improvisació del mestre americà. Una demostració de talent, de Blues i Bop per totes bandes, interpretat a un tempo força viu, i ell que ho tocà tot doblat o potser més i tot. Sonoritat potent, ample, la d'aquest músic americà, i aquesta vegada amb un tudell per alto. I això ho dic per haver-lo vist en el mateix espai, amb un tudell per a tenor, adaptat al diàmetre de l'alto. I és que els músics són molt maniàtics, i aquest n'és un dels que sempre busca, i busca, per a millorar el seu so. Fabio Miano, immens aquest pianista italià establert al País Valencià, va seguir amb una gran improvisació també. Digitació lleugera i precisa amb la mà dreta, amb un gran suport de la mà esquerra amb els acords adequats. Modernitat de llenguatge, el d'aquest gran músic, que sempre sol acompanyar els músics que venen de d'altres indrets llunyans. Ignasi el seguí amb un bon solo, el d'aquest amic de Lleida que s'apunta a aquestes "mogudes" amb tants bons músics. Després del solo del lleidatà, tornaren al tema i l'acabaren de la mateixa manera que el començaren, amb la súper coneguda Intro. 


    Jesee va agrair-nos el nostre suport, tot i dient que l'espai, el Jamboree, té una particular atmosfera. Presentà els músics i parlar del tema tocat, tot i presentant el proper, que havia de ser el delicat "Daydream", tema de Billy Strayhorn. Miano el va iniciar amb una llarga i preciosa introducció, on ja vam copsar els canvis harmònics i la bellesa d'aquesta composició poc coneguda, crec jo, de la mà dreta de Duke Ellington. La melodia va sorgir suaument del saxo alto americà, i ja que ens va atrapar, sense remissió. Una balada que Strayhorn va compondre el 1939 amb lletra de John Latouche essent Johnny Hodges qui primer la va enregistrar amb el seu ensemble el novembre de 1940. Jesse ens va meravellar de nou amb la seva impro, recolzat per la base rítmica, amb en Jo controlant de nou el tempo amb les escombretes, amb un ritme que esdevingué a tot swing amb el solo de Miano. Aquest gran músic italià ens va tornar a impressionar dolçament amb la seva demostració de bon gust i tècnica, i ves per on que tot just al final del seu solo, el swing va deixar pas a la balada, moment en el qual Ignasi agafà el relleu executant una bona improvisació, força melòdica, seguint fil per randa l'harmonia. Després d'ell, Jesse recuperà de nou aquesta preciosa melodia, i la varen acabar després d'un llarg epíleg executat pel mestre americà. 

    https://www.ivoox.com/daydream-per-jesse-davis-quartet-al-jamboree-audios-mp3_rf_34716802_1.html

    Varen seguir amb un tema de l'Horace Silver anomenat "Juicy Lucy" interpretat al mateix tempo mig que el mestre compositor va enregistrar en un disc "Anthology" amb alguns dels seus millors èxits. El swing amb aires funk hi foren barrejats, el darrer primer en la melodia i el segon, i ja amb el "walking" de l'Ignasi ja en la primera i magnífica improvisació a càrrec del pianista italià, Miano, aplaudit per tots nosaltres en acabar-la. El líder el seguí amb la seva "brutal" demostració de tècnica, seguida de ben a prop per dos joves músics amics del mestre, Irene Reig, saxo alto ella també, i Joan Casares, bateria i fundador dels Smack Dab conjuntament amb l'Oriol Vallès, trompetista, amb els quals va fer un bolo Jesse a la Nova Jazz Cava i potser també al Jamboree. Gran solo de Jesse que va deixar pas al de l'Ignasi, ell incansable treballador, i "suporter" del ritme conjuntament amb en Jo Krause i Fabio Miano. Al final del solo de l'Ignasi, Jesse va fer uns "licks" per així fer uns "quatres" amb en Jo, essent aquest qui finalment va desenvolupar un solo complet d'un "chorus", tornant el líder amb la melodia de l'Horace Silver, magnífica ella, amb moments funky i moments amb swing. Gran tema de Silver i molt bones interpretacions de tots quatre. Amb uns llargs aplaudiments els vam acompanyar en acabar-lo. 

    I un altre tema que van tocar, el d'aquest vídeo https://youtu.be/D4_LYugIQnM

    Jesse va encetar una magnífica introducció que va donar peu el següent tema, a tot swing i a un tempo força viu, marcat pel xarles del baterista de Premià de Mar, Jo Krause. El líder va fer una altra gran improvisació força aplaudida i amb crits de suport, dolços crits, de la seva fan número 1, Irene Reig. Miano va seguir amb la mateixa tònica, bon gust, ritme, bones maneres i tècnica a cabassos, també amb la suporter saxo alto. El líder va encetar uns "vuits" amb el baterista, compartits pel pianista, permeten a Jo demostrar les seves grans qualitats com a baterista, i també recolzat pel seu alumne Joan Casares. Al final d'aquest tema, Jesse va presentar de nou als músics tot i situant-nos cap al final del primer set. Varen fer un bis, del qual ara no recordo el títol. 


    La mitja part la vaig utilitzar per anar a "fer per la vida" al Glaciar, per després tornar a gaudir amb la proposta diversa d'aquest quartet liderat per aquest mestre americà. I dic diversa, és perquè les músiques varen ser unes altres, però no divers l'estil. El segon passe el van començar amb un tema swingat i estructura de Blues, magnífic tema, que tots van clavar, tema de Bob Timmons anomenat "This Here". Tema llarguíssim de més de 12 minuts. Van seguir, sense dir "ni ase ni bèstia", amb una balada a mig tempo, cantada pels qui la coneixíem, com la mateixa Irene, i jo mateix. Les improvisacions les va iniciar el pianista italià, Fabio Miano, el qual va brillar per la seva solvència i delicada interpretació, d'aquest preciós tema. Jesse ens va tornar a meravellar amb la seva tècnica, ell que sap conjuminar el Blues, línies Boppers, i línies de la seva creació, barrejades amb trossos de temes de d'altres composicions. Ignasi s'hi va posar amb la seva improvisació, força reeixida, realitzant el líder una mena de lick ascendent preciós, tot i preparant el pas als "quatres" del baterista, després dels quals, Jesse va retrobar la preciosa melodia d'aquest tema, acabant un altre llarg tema també de quasi un quart d'hora. Tema aquest darrer de Tadd Dameron anomenat "On a misty night", tema que va enregistrar el pianista amb John Coltrane en el disc "Turning Point". Varen seguir amb una preciosa balada de Jimmy Dorsey anomenada "I'n Glad there is You", de 1941 i cantada per quasi totes les millors veus. Miano va iniciar una preciosa intro, però és que  millor va ser la melodia interpretada pel líder amb tota la dolçor possible, deixant que fos el pianista qui encetés les improvisacions, fent-ho d'una extraordinària manera, aquest mestre del piano italià. Però és que la que seguidament realitzà Jesse va ser igualment extraordinària, tornant després a la melodia, preciosa de Dorsey, acabant el tema amb un altre llarg epíleg a saxo alto solo, mostrant-nos la seva delicadesa i sensibilitat alhora que tècnica extraordinària. El tema que van tocar després va ser el magnífic "I'll Remember April" interpretat de manera magistral, com tots els altres. En fi, una magnífica proposta de Jazz amb un gran saxo alto essent el líder d'una formació que li ha donat el millor suport com varen ser Fabio Miano, Ignasi González i Jo Krause. Agrair també les mans i control de so a càrrec de l'Àlex Monsoliu, tot i haver-hi a vegades en Pol que també ho fa de collons. Miquel Tuset i Mallol.