Ivó Sans convida...un concert íntim carregat de swing i modernitat

Eps, doncs ja soc a casa després d'una altra jornada esgotadora al Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina. Tres quarts de quatre, bastant cansat i relativament content. Doncs ja us ho podeu imaginar; els sopars d'empresa han fet "estragos" arreu i a mi també m'ha tocat. Avui hi érem "4 i el caporal", bé, potser hi érem uns quants més però no gaires més; entre músics i públic una trentena de persones. En el meu cas és una "petita punxadeta" però res que no se superi amb alegria i il·lusió. L'altra cara de la moneda ha estat la excelsa música que ens han "regalat" els 4 magnífics músics que hem tingut avui; l'Ivó Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alto; Cesar Joaniquet, saxo tenor i Masa Kamaguchi, contrabaix. Un quartet extraordinari de músics amb gran talent i dirigits per la mà destra del gran Ivó. Una formació que presentava el disc que varen enregistrar el maig del 2012 a l'Heliogàbal de Gràcia i que ens han sabut transmetre als pocs afortunats. Hi ha hagut mitja part, on tothom ha
 passat per la barra, però no ha marxat ningú; tothom s'ha quedat meravellat per la sincronia i sintonia entre ambdós vents amics i companys d'estudis i de projectes. Tothom ha flipat amb els solos dialogats del Masa. Tothom ha gaudit d'allò més amb la finor i delicada sensibilitat de l'Ivó a les baquetes i escombretes. Pocs bateries hem tingut amb tal delicada manipulació dels timbals. Realment, el bateria, avui, ha gaudit acompanyant amb suavitat mentre els mestres dels huracans esbufegaven a tot drap; mentre el mestre dialogant, manegava la "berra". Ell, però, també ha fet els seus solos i els ha fet amb una gran sobrietat i sense fer massa soroll, a un volum força adequat. Un concert acústic a nivells auditius adequats, on tothom podia escoltar quasi el vol d'una mosca. Satisfacció musical total, resignació per la poca assistència de públic i il·lusió per col·laborar i ajudar als músics amb projectes tant interessants. No sé què va passar el dijous al Jamboree Jazz, suposo que devia anar millor....bé, en tot cas, ells s'ho perden (els qui no han vingut). Ganes d'escoltar el concert enregistrat i també ganes d'escoltar el CD "darrera nit de maig a l'Heliogàbal", i ganes de posar-lo al programa de ràdio Jazz Club de Nit. Bé doncs, deixem-ho que ja són les 4 de la matinada i s'ha de descansar. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Això és tot, de moment. Miquel Tuset i Mallol.

Sandra Ortega Quintet a la WTF del 16 de desembre de 2013

Adri, Sandra, Martín, Jeffe, Jurandir i Llibert by Josep Tomàs
Val més tard que mai....després d'escriure quatre ratlles sobre l'esdeveniment de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya fet el dilluns al Café Royale, doncs m'agradaria dir algunes coses sobre la WTF que va fer la Sandra Ortega amb el seu magnífic quintet, una WTF com sempre presentada amb tota la presència, gran presència, conya, gran conya la de l'Aurelio Santos i amb les manetes tècniques del Leo Bianchi, el qual va controlar tots els estris de sons, llums i fums a la perfecció com sempre fa.
Una formació liderada per la jove, guapa i talentosa Sandra, que tot i que va dir que feia uns quants que cantava, continua essent una jove cantant. Els músics que la van acompanyar en aquest projecte personal on va saber barrejar estàndards en minoria amb una majoria de temes propis van ser l'Adri González al piano, el Jurandir Santana a la guitarra, Martin Laportilla al Fender Bass i Jefferson Otto a la bateria. Una formació força sòlida, bregada precisament en multitud de WTFs on tots ells segur han participat en diverses ocasions compartint escenari, i vet aquí que quest és un magnífic camí per construir projectes diversos. Sandra va començar amb un dels temes tocat habitualment com a balada, el magnífic "Lush Life" però que ella li va saber donar un aire de "bossa-nova", on Jurandir va fer un magnífic solo i ella va brillar en la seva interpretació d'aquest gran estàndard. El segon tema va ser un tema propi cantat en anglès, una mena de cançó d'amors i desamors que ben bé podria ser una balada sinó fos pel marcat ritme suau de la caixa del Jeff. Tema amb una intro de la cantant per després deixar pas al piano elèctric de l'Adri i fer el seu solo amb el seu Nord. Tema força aplaudit per la penya, força penya amiga que estava gaudint força. Després va seguir amb un tema cantat en castellà tot i explicar que ells és catalana però les seves arrels s'allarguen molt i molt arribant cap el sud de la pell de brau. Un tema amb un ritme força entremaliat on l'Adri va fer un gran solo després que la Sandra hagués mostrat tot el seu potencial de veu i presència. Un tema que van acabar picant de mans els mateixos músics seguint el ritme del tema. Aplaudiments per continuar i fer un homenatge a un dels grans compositors brasilers en un tema canta amb la llengua pròpia de la bossa i amb el gran tema "Veracruz". Un tema a ritme viu ideal pels brasilers de la formació, en Jurandir i en Jeff, que devien fruir força tocant-lo, potser més que els altres. Aquí va ser ell l'encarregat d'iniciar els solos i la veritat és que va fer-ho de manera excel·lent; després va seguir l'Adri també amb encert, imaginació i tècnica. El ritme era prou viu en els solos, doblat, per després tornar al tempo normal. De fet, així va anar aquest tema, passant de tempo normal a doblar-lo de tant en tant. Els aplaudiments van deixar pas al següent tema propi a ritme de funk, ideal per remenar el cos que segur alguna i algú devia fer al darrera i després de les files de cadires. Jurandir va fer un "tros" de solo, magnífic, amb un so de guitarra adequat al tema que fins i tot podria haver estat punxat en una disco de moda a l'estil dels de Steve Wonder. Tema que relaciona a les persones que sovint apareixen a la teva vida per ensenyar-te coses i que a la Sandra li deu haver passat força vegades. El tema, "Come to my life", i la Sandra com a culpable de fer-nos cantar a tots aquestes quatre paraules, conjuntament amb la resta de músics, en Jeff, com a molt bon cantant que també és i el mateix Adri als cors. I bé, seguiria amb la resta de temes però m'allargaria una mica massa; dir-vos que el projecte de la Sandra no és un projecte de Jazz però sí de música, de bona música, on el valor afegit de les composicions pròpies el va fins i tot més valuós. Temes agradables, molt ben cantats i interpretats per tots plegats on sí es mostra la gran professionalitat dels músics que sovint ens acompanyen a aquestes WTF on el mateix Aurelio no es cansa de repetir que no són estrictament i exclusiva de Jazz. De vegades ho són i de vegades no com va ser el cas amb el magnífic quintet liderat per la Sandra. Dir-vos que en el penúltim tema que vaig enregistrar "Take your time" també ens vam haver de veure cantant i acompanyant-la las qual cosa va fer que la simbiosi entre públic i músics fos total. El darrer tema de la formació, també a ritme de dancing anys 80s de nom "Vibration" ? doncs va acabar d'arrodonir més d'una hora de música diversa on hi va haver una mica de Jazz i més de la música de la Sandra Ortega més encara si considerem l'aportació del gran Llibert Fortuny que havia vingut a la WTF a tocar un parell de temes per després passar-se pel Cafè Royale on el Pere Soto i jo també hi aniríem..Sons d'ultratomba van aparèixer per un moment sense saber d'on collons varen sortir, però res que no fos normal en una WTF. Al final, i ja quan havia plegat els trastos va sortir a cantar un jove i gran cantant, lÀlex Delgado i ben sorprès en vaig quedar per la seva gran qualitat, potència, registre i sensibilitat...llàstima de no haver-ho enregistrat, ja marxàvem de cap a veure l'esdeveniment que els de l'AMJM fan cada any per lloar als seus socis. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Entrega de premis de l'AMJM i crònica de l'esdeveniment.

Josep Mª Farràs  by Antonio Narváez
Doncs no seré jo qui m'oblidi dels que ahir van rebre el millor premi que pot rebre un músic, el premi dels seus companys de professió dels que són socis de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya..

Premi Honorífic de la Junta : Josep Mª Farràs
Millor Compositor: David Mengual
Millor Músic: Marco Mezquida
Millor Grup: David Mengual Free Spirits Big Band
Millor Disc: Small Axes de Robert Nesta Songs i l'incansable Adrià Plana.

Felicitats des del Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina i també des del programa de ràdio Jazz Club de Nit.

Doncs unes paraules sobre l'acte d'ahir...Després de passar una bona estoneta a la WTF del Jamboree Jazz on vaig poder gaudir amb una mica de canya i funk amb la Sandra Ortega Quintet, vam anar de cap al Café Royale amb el Pere Soto a veure la moguda de l'entrega de premis de l'AMJM.....L'Òscar Dalmau va fer de mestre de cerimònies amb el seu particular sentit de l'humor parlant dels premis i dels candidats i també va presentar i cridar els premiats mentre un dels membres de l'Associació va ser l'encarregat de donar-los, els premis. La veu en off del caçador de bolets i gran melòman va poder compartir escenari amb un dels seus grans ídols de les presentacions, el gran Valentí Grau, el qual va col·laborar aclarint-nos que el seu amic Josep Mª Farràs, no solament havia estat en els inicis un músic de Terrassa sinó que es va dedicar a mostrar-nos el Jazz que es feia aquí per tot arreu de Catalunya. 
Arecio Smith i Dick Them by Antonio Narváez
Un acte on hi va assistir força quantitat de músics i on el presi de l'Associació, en Dick Them, qui va ser el primer en pujar a l'estrada a donar-nos la benvinguda, també ens va encoratjar a fer-nos socis els qui no ho fóssim, amb l'ànim de millorar les condicions d'aquesta AMJM. Després de l'entrega dels premis a tots els agraciats, es va obrir la Jam Session amb el trio de cartell: en Francesc Capella, teclat; Nono Fernández, contrabaix i Pau Bombardó, bateria. El primer en acompanyar-los va ser el mateix Josep Mª Farràs amb la seva trompeta i fent-nos gaudir amb la seva potència i coratge en els súper aguts. Amb una pila d'anys a l'esquena, ens va mostrar la seva gran classe i saber fer en això de tocar amb el màxim swing i blues. 
Valentí Grau i Òscar Dalmau by Antonio Narváez
Llibert Fortuny, al qual tot just jo mateix acabava de veure en un tema a la WTF també s'hi va afegir a la formació tocant també un parell de temes de manera brutal, així com també el saxo alt ja entrat en anys, en Pierre?. Un altre dels nominats va ser en Jordi Rossy el qual va ser el primer en agafar les masses del vibràfon que havia portat l'Andreu Vilar . En Jordi ens va mostrar de quina manera un músic poliinstrumentista és capaç de tocar el vibràfon, havent-ho fet primer, com tots sabeu, amb la bateria, trompeta i piano...deu ni do. Un crac total. Hi va haver canvi de secció rítmica, piano, bateria i contrabaix, i també l'Andreu Vilar va substituir en Jordi Rossy en les masses per ser-ho després ell mateix posteriorment. 
Tots els premiats  by Antonio Narvàez
Els vents van volar i en van aparèixer uns altres entre els quals en Marcel·lí Bayer al saxo alt i potser algun altre més....Mentre tot això passava i jo que m'ho mirava i escoltava, també xerrava amb alguns dels presents entre els quals Vicens Martín, Antonio Narváez que no va parar de capturar el present, en Deme Gómez i la Jos Bascón, ànimes de La Ruta del Jazz, amb el mateix Dick Them, saludant també a Tomàs Fosch, (de Nadal a casa from Texas), Marco Mezquida, Gonzalo Levin, Joan Mas, Andreu Zaragoza, alguna salutació de lluny com la del Jose Alberto, i molta estona xerrant amb l'entranyable Mathew L. Simon i una amiga veïna de Sant Cugat...fins l'hora de plegar veles, moment en el qual vaig veure que també ho feia en Max Sunyer i parella. Després ho vaig pensar...carall, un acte únic com aquest i jo sense enregistrar-lo...collons, badada...he. Voilà. Miquel Tuset Mallol.
 

Premis 2013 de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

AVUI, dilluns 16 de desembre de 2013, a les 21.30, Oscar Dalmau presentarà la cerimònia d'entrega dels Premis 2013 de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya que tindrà lloc al Cafè Royale de Barcelona. STN! estem nominats a millor grup de l'any i el projecte del capsigrany de l'Adrià Plana, Robert Nesta Songs, opta a millor disc de l'any per Small Axe. Cliqueu a l'enllaç per a veure la llista completa de nominats d'enguany. Serà una festassa amb jam session inclosa! No us ho perdeu!!! (paraula de Terol)
Abans que arribi dilluns, recordar-vos que el Premi Especial de la Junta Directiva d'aquest any és per Josep Maria FARRÀS, i els finalistes (per ordre alfabètic) a la resta de categories els teniu més avall.
I ja amb les respostes a la mà.....fent-hi acte de presència qui això escriu el dilluns al Cafè Royale...en negreta teniu ja els escollits pels vots de tots els socis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

COMPOSITOR de l'any
David MENGUAL
Marco MEZQUIDA
Lluís VIDAL


MÚSIC de l'any
Marcel·lí BAYER
Marco MEZQUIDA
Jordi ROSSY


GRUP de l'any   
DAVID MENGUAL FREE SPIRITS BIG BAND
David Mengual, direcció musical
Joan Diaz, Toni Vaquer, Joan Vidal,Sergi Sirvent i Giulia Valle, arranjaments
Intrèrprets:
Miguel Villar, saxo alt i soprà
Gonzalo Levin, saxo tenor i flauta
Joan Mas, saxo alto i flauta
Juan Clavero, saxo tenor i harmònica
Àlvar Monfort, Iván González i Natsuko Sugao, trompetes
Aram Montagut, Marc Joaniquet i Amaiur Gonzalez, trombons
Lina Lomanto, piano
Toni Vaquer, Rhodes
Enric Peinado, guitarra
Alex Reviriego, contrabaix
Oriol Roca i Josema Martín, bateries i percussions


MARCO MEZQUIDA TRIO

Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria


STN
Adrià Plana, guitarra
Néstor Giménez, piano
Vic Moliner, baix elèctric i contrabaix
Joan Terol, bateria
Miquel Gené, audiovisual
DISC de l'any
COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)

MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)

MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)

SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)