Judy Niemack i Kirk Lightsey Trio & Gideon Tazelaar, Nova Jazz Cava, 24 de març de 2022

Molt bon dia a tothom. 

I ahir vam tenir el goig de veure des de la primera fila de la Nova Jazz Cava a la gran Judy Niemack acompanyada del ja octogenari Kirk Lightsey Trio & Gideon Tazelaar en un altre dels grans concerts del 41è Festival de Jazz Terrassa. Resulta que a la secció rítmica hi hagué el ja nostre Giuseppet Campisi al contrabaix i el també de fa temps, Jo Krause a la bateria. El jove Gideon ja el vam poder veure a l’escenari de la Nova Jazz Cava fa uns dies, el diumenge 13 de març acompanyant als magnífics Roommates. Vam gaudir molt del concert, i sobretot de la presència escènica, veu i “Scat” de Judy i també de la interacció espontània amb el jove crac holandès del saxo tenor. També de les improvisacions de Giuseppe, el qual, també va sustentar amb gran professionalitat la base rítmica. Jo va fer una feina brutal, ell que és un baterista que no només es dedica a fer "Swing" i que amplia el concepte amb cops a la caixa en d'altres moments del temps. Les digitacions del vell Kirk ja no són les d'abans, però sí el seu concepte harmònic i el sentit del ritme i del swing. Una formació anunciada però feta "ad hoc" per aquest dia. Un trio base comandat pel gran pianista, que tot i la colla d'anys que arrossega, va mostrar-nos encara les seves habilitats. Persona entranyable, paio simpàtic i sobretot, bon rollo a l'escenari (i fora, de ben segur) amb la resta de músics. 

Judy va començar el concert recordant a Miles Davis, primer amb el magnífic "All Of You" i després amb "All Blues", segon tema que va sonar. Després a Monk, amb un "Misterioso" increïble un altre magnífic "Well You Need'nt" i posteriorment a Duke Ellington amb un preciós "In a Sentimental Mood", iniciat a veu i piano amb les notes soltes de Giuseppe al contrabaix i escombretes de Jo. Una primera part que va acabar amb el "No More Blues" (Chega di Saudade) tocat a un tempo força maco, i que ens va deixar sintonitzats (al menys jo, i de ben segur molta més gent) amb l'encant d'aquesta estrella radiant que és capaç d'il·luminar ella sola qualsevol dels escenaris que trepitgi. I no només il·luminar, i també portar tot el pes del concert, des del primer minut. I recordo que Judy ens va dir que al jove crac Gideon el coneixia d'aquella mateixa tarda. I de quina manera es van compenetrar. 

La mitja part serveix per anar a la barra i demanar quelcom per refrescar o escalfar les emocions. Allà hi hagué Marian Barahona amb la qual vam comentar la mestria de Judit, principalment, la seva veu, "Scat" i presència escènica.  


El segon passi va començar recordant de nou a Miles amb el seu "Milestones", magnífic tema on Judy ens va tornar a impressionar amb el seu "Scat" i tema potent i viu. I el tema que van fer Judy i Giuseppe van iniciar el preciós "Angel Eyes" ells dos solets, i quin goig Giuseppet. De fet el va començar ell amb les profundes notes i marcant to i tempo. El jove Gideon va fer-nos un solo magnífic posterior a la melodia feta per Judy, i ja a tot delicat swing. Un altre tema que van començar veu i contrabaix va ser el The Man I Love, molt dolçament. Coses que van canviar després de fer la Intro...Després, tempo fast i Swing a dojo amb tota la formació. Sense solució de continuïtat, el gran Kirk va iniciar un tema a piano sol, amb una llarga introducció on ens va mostrar la seva calidesa. Després, Judy amb la veu el va seguir en un tema que no he pogut identificar. Un tema ara sí, on només va sonar la veu i el contrabaix, va ser-ne un que, tot i poder-lo cantar, per conèixer-lo, no n'he recordar el seu títol. Quin goig de nou per al Giueppe, ell sol amb ella. I la cirereta del pastís va ser "Les Feuilles Mortes", primer amb una entrada dolça de tempo i delicada veu, en francès, amb en Kirk al piano, ells dos en la "intro" del tema, per després entrar la resta a  tot delicat swing. Coses que varen canviar quan ella va iniciar el seu "Scat" ja a un tempo fast. Gideon va seguir amb les improvisacions  de manera magistral, i amb una base rítmica potent al seu darrere. Improvisacions posteriors com la de Giuseppe ens feren arribar al final del tema, el qual van enllaçar amb un Blues Final a mode de bis definitiu. Gran concert que va complir la tasca per la qual els van contractar, per fer-nos gaudir durant dues hores llargues, cosa que s'agraeix molt i molt. El Blues final va ser apoteòsic, picant tots de mans seguint el ritme, coses a les quals ens va incitar el bo d'en Kirk. En fi, llarga vida al Jazz i al Festival Jazz Terrassa. Sovint ens passa que no som capaços (algunes i alguns) de copsar tot això en el mateix moment de l'escolta, coses que després, si es pensen bé,  si recordes els moments passats sí s'acabaran copsant, entenent i admirant.  Gràcies Valentí, Susanna Carmona i la resta de la gent de la Nova Jazz Cava. Per cert, les truites del Festival, molt bones, com sempre. 




Amb una mica més de temps, la idea serà penjar alguns temes del concert al meu canal Youtube afegint-hi algunes fotos per fer-ne el vídeo. 

"LA NIT DELS PIANISTES". De Minorisa a Carst (75è aniversari Manel Camp)

 LA NIT DELS PIANISTES.




"El perquè de tot plegat".
A la nit dels pianistes hi vàrem assistir, per descomptat, aquesta vegada amb na Pilar Botey aficionada al Jazz del Baix Llobregat, com jo, i assídua als concerts que fem organitzats des del Jazz Club la Vicentina. L'expectativa era total, i en no haver-hi "programa de mà" encara més això ampliava la incertesa, la "manera" com aniria tot plegat. I res, va començar l'Elisabet Raspall; va aparèixer a l'escenari, va saludar lleugerament amb el cap, es va asseure a la banqueta del piano de l'esquerra, i va començar a tocar. Segurament algú va saber quin tema del Manel Camp tocava, jo per exemple, no. Tampoc sabíem en quin disc l'havia fet. Sí que sabia qui era ella, és clar, però no tinc tan clar que ho sabés tothom. Potser sí, potser no. En fi, la dinàmica d'aquesta "Nit dels Pianistes" va seguir aquesta tònica, entrar, tocar, i marxar. De mica en mica els músics saludaven fent lleugers cops de cap, després de cada actuació, però ningú va presentar ni res ni a ningú. Amb la joia final després del darrer tema que varen tocar tots, anant-se tornant al piano, i a vegades amb fins a tres pianistes alhora, i amb tota aquesta alegria i empenta, finalment va ser el mateix Manel qui ens va dir unes paraules. En sortir i veure a l'Albert i a l'Agustí, de pianistes, els hi vaig comentar això, que vaig trobar a faltar ni que fos una veu en "off" que expliqués què passava. Uns dies després, no masses, li vaig fer el mateix comentari al Manel, i ves per on que la sorpresa va ser majúscula quan em va dir que ell ja havia pensat en tot això, i que s’havia de preparar un codi QR on s'expliqués tot. Al final, i per les presses, no es va poder realitzar. Li vaig dir que si m'ho preparava, m'encarregaria de compilar-ho, cosa que va fer i jo he acabat fent.

En fi, comencem doncs amb el repertori de "La Nit dels Pianistes", homenatge als 75 anys d'en Manel Camp, amb les referències creuades als seus discos, excepte en el primer que no s’ha enregistrat mai. Així doncs, músics, tema, disc d’en Manel, editorials i any d’edició.

0.- Músic. “Tema” (Títol de disc, músics, editorial, any) 1.- Elisabet Raspall. "Hommage". (No està enregistrat) 2.- Josep Mas "Kitflus" i Manel Camp. "Pas a pas". (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap 1992) (Rosebud, Manel Camp & Matthew Simon, Fresh Sound New Talent, 1995) 3.- Elisenda Duocastella i Manel Camp. "Anhels". (Coratge, Edicions Albert Moraleda, 1995) 4.- Francesc Capella. "Claror". (Solitud, Picap, 2005) 5.- Josep Mas "Kitflus", Eduardo Tancredi i Manel Camp. "Dessassosec". (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap, 1992) (Rosebud, Manel Camp & Matthew Simon, Fresh Sound New Talent, 1995) 6.- Ludovica Mosca i Manel Camp. "Rosebud". (Rosebud, Manel Camp & Matthew Simon, Fresh Sound New Talent, 1995) 7.- Joan Monné. "Capri". (L’última frontera, Audiovisuals de Sarrià, 1997) (Banda Sonora, Picap, 2002) 8.- Albert Bover. "Babaouo Blues". (Banda sonora, Picap, 2002) 9.- Lluís Vidal i Albert Bover. "Cul de sac". (Manel Camp Trio, Primer viatge, Audivisuals de Sarrià, 1985) 10.- Lluís Vidal i Manel Camp. "Sol de murons". (Solitud, Picap, 2005) 11.- Manel Camp. "Poesia secreta". (Poesia secreta, Picap, 2000) 12.- Eduardo Tancredi, Antoni Olaf Sabater i Francesc Capella. "Escàndols". (Escàndols, Picap, 1988) 13.- Agustí Fernández. "Comiat". (Coratge, Edicions Albert Moraleda, 1995.) 14.- Agustí Fernández i Antoni Olaf Sabater. "Pleniluni". (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap, 1992) (Escàndols, Picap, 1988) 15.- Elisenda Duocastella. "La meva petita terra". (Enyors, Picap, 2004) 16.- Ludovica Mosca i Manel Camp. "Coratge". (Coratge, Edicions Albert Moraleda, 1995) 17.- Ignasi Terraza. "Natura". (Enyors, Picap, 2004) 18.- Ignasi Terraza i Elisabet Raspall. "Ainara". (Enyors, Picap, 2004) 19.- Josep Mas "Kitflus", Joann Monné i Manel Camp. “Celebrem-ho”. (Diàlegs, Manel-Kitflus. Picap, 1992) (Escàndols, Picap, 1988). 20.- Un Blues magnífic tocant tots plegats. De Minorisa a Carst (75è aniversari Manel Camp)
Entrant a la pàgina web d’en Manel Camp, es pot accedir al projecte global de tots els actes, actuacions, músics i músiques que s’han fet al voltant d’aquest esdeveniment. https://manelcamp.cat/projecte-minorisa-carst/, “De Minorisa a Carst”. Allà hi ha un document en format .pdf on s’hi troba de tot i més. I tot i no tenir l’enregistrament, sí que varen preparar una llista d’alguns dels temes que van fer, i d’altres que no, alguns amb la formació original, i d’altres no, suficient però per acabar de copsar l’energia i calidesa de les músiques d’en Manel Camp. La compilació i llista a Spotify és: “De Minorisa a Carst” (75è aniversari), i aquest és el seu enllaç.
https://open.spotify.com/album/0kP9minYmYhIaWP1NNhK9b?si=kqGqqY39QrmeCH1fWZt0aQ Les referències als discos, crítiques fetes, i demés, són: “Primer Viatge”, Manel Camp Trio, 1985 https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/5282/primer/viatge “Escàndols”, Manel Camp, 1988. https://www.enderrock.cat/disc/5285/escandols “Diàlegs”, Manel-Kitflus. 1992. https://www.enderrock.cat/disc/5306/dialegs “Rosebud”, Manel Camp & Matthew Simon. 1995. https://www.freshsoundrecords.com/manel-camp-matthew-simon-albums/28-rosebud.html “Coratge”, Manel Camp. 1995. https://www.enderrock.cat/disc/5293/coratge “L’última frontera”, Manel Camp. 1997. https://www.enderrock.cat/disc/5296/ultima-frontera-bso “Poesia Secreta – La meva petita terra”. 2000. https://www.enderrock.cat/disc/2378/poesia-secreta-meva-petita-terra “Banda Sonora”, Manel Camp, 2002. https://discmedi.com/ca/disco_new/11681/manel-camp/banda-sonora “Enyors”, Manel Camp. 2004. https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/1696/enyors “Solitud”, Manel Camp. 2005. https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/1999/solitud Miquel Tuset.

CONCERTS 2022: JAZZ CLUB LA VICENTINA

 PROGRAMACIÓ 2022:

1er- MARINA TUSET QUARTET al Teatre de La Vicentina: 19h, 15 de gener.

  

  1. Marina Tuset, veu 
  2. Érico Moreira, guitarra i veu
  3. Joao Silva, violí
  4. Ze Luis, percussions
2n.- MANUEL KRAPOVICKAS "KOAN" QUARTET:  22h, 25 de febrer.


        
  1. Albert Cirera, saxo tenor 
  2. Jaume Llombart, guitarra
  3. Manuel Krapovickas, guitarra baixa
  4. Carlos Falanga, bateria

3r.- ALBERT VILA TRIO:  19h, 12 de març.



  1. Albert Vila, guitarra 
  2. Manel Fortià, contrabaix
  3. Ramon Prats, bateria

4r.- ELISABET RASPALL QUARTET: 22h, 22 d'abril.



  1. Elisabet Raspall, piano
  2. Benet Palet, trompeta
  3. Jordi Mestres, contrabaix
  4. Aldo Cavíglia, bateria

5è.- GERARD NIETO ORGAN_IZING: 22h, 20 de maig.



  1. Gerard Nieto, orgue
  2. Josep Traver, guitarra
  3. Lluc Casares, saxo tenor
  4. Ramón Ángel Rey, bateria









    Canal Youtube : Jazz Club la Vicentina


    Doncs ja fa massa que no hi poso res en aquest blog, tanta feina em dóna el del Jazz Club de Nit, on cada setmana hi podeu trobar els programes que hi vaig penjant, i aquesta setmana el Programa 487 dedicat a tres projectes de FSNT. 

    Però del que us parlo a la capçalera és del meu canal Youtube, on hi penjo els vídeos que em deixen penjar els músics que anem a veure de concert. Hi ha una bona colla de vídeos, i no és perquè ho digui jo, no, però es veuen força bé, i també se senten prou bé.

    Us poso l'enllaç per si hi voleu fer una ullada, que segur que en gaudireu.

    Puntualitzo que aquest canal no està monetitzat, o sigui que és totalment altruista.

    https://www.youtube.com/channel/UCal3PtuEE19CnB4EmIN1xXA