3er dia del 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Sembla que tinc la intenció d'acabar la feina, i així que em poso a escriure quatre ratlles, aquesta vegada sí, sobre com va anar el darrer dia del Festival.
El 3er dia el vàrem fer, com és costum, emmarcat en la Festa Major, i participant-hi l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. Aquesta vegada, i donada la situació demogràfica, de combos de l'escola només n'ha va haver un, tot i que per diversos motius, només dos dels membres d'aquest combo hi varen poder participar. Agraeixo als músics, professionals, que els van acompanyar i així els dos joves integrants del combo, varen poder tocar els seus tres temes.
Els joves músics, estudiants, integrants del combo varen ser l'Hèctor Blanch i el Valentí Tuset. Els altres dos músics professionals, el Miquel Ballester i l'Oriol Roca
Varen començar amb un tema a ritme de "reggae" anomenat "Flying away" molt ben cantat per l'Hèctor, qui te una veu prou aguda, arribant a registres molt alts i entonant perfectament. El Valentí va fer un bon solo, mentre l'Hèctor també amb guitarra acústica anava marcant el ritme "reggae". Uns bons aplaudiments ban donar pas al següent tema dels Gun's and Roses anomenat "Sweet child of mine" marcat molt bé per la bateria del Miquel i iniciat per la guitarra del Valentí, una Fender Estratocaster que va sonar força bé, fent la melodia, tantes vegades escoltada i que va fer que la gent se l'escoltés amb moltes ganes. I al darrera, la secció rítmica formada pel Miquel  i l'Oriol, mantenint la pulsió del tema en tot moment i permetent que el Valentí  fes el seu bon solo. En definitiva, varen fer un bon tema dels Gun's, per després continuar amb el "I've got a feeling", amb un ritme una mica més calmat. Un tema que l'Hèctor va cantar amb la seva característica veu, arribant a uns molt aguts, i que el Valentí va marcar força bé rítmicament amb la guitarra, i així, aquests dos joves  varen anar acabant  la seva participació en aquest Festival
S'ha de comentar que la Plaça de Sant Jordi era plena de gom a gom, situació normal per les dates de la Festa Major i també pel fet d'haver-hi la proposta musical que va agradar tothom.
El plat gros encara havia de venir i ho va fer amb el grup Music Arqueology, quartet de Jazz on el bateria, en Miquel Ballester, és també professor de bateria de l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. La resta de companys del grup varen ser el Nando Picó, saxo tenor / Toni López, guitarra / Oriol Roca, contrabaix
Aquest grup ha enregistrat el seu primer treball, eminentment Jazzístic i amb uns magnífics temes com el "Work Song" del Nat Adderley. Precisament aquest va ser el primer tema de la nit. 
El tema comença amb la coneguda melodia marcada pels cops de la bateria i repetit el chorus dues vegades, per donar pas a la B, i així començar el solo. El primer en fer-ho va ser el Nando Picó qui ens va deixar els primers sons del seu magnífic saxo tenor, un Selmer Mark 6. Un solo que va començar a ritme de corcheres i fent algun treset, solo melòdic i precís rítmicament parlant que arrencar els primers aplaudiments de la nit. Després d'ell vam poder escoltar el so nítid de la guitarra del Toni López, qui ens va fer un solo precís, delicat i amb un gran sentit rítmic. Després d'ell el solo del contrabaix de l'Oriol Roca i ja deixar pas als "quatres" que varen fer els altres tres músics amb la bateria del Miquel Ballester. Després d'això, tornar al tema i acabar-lo per escoltar els merescuts aplaudiments.
El següent tema va ser el conegut "The days of wine and roses" del Henry Mancini. Un tema interpretat a ritme de bossanova, que comença amb la coneguda melodia on es fa un primer cor de tot el tema per després començar amb els solos. Va ser el Nando qui va començar el seu torn, amb un bon solo, fent alguns arpegis i rifs de gran factura, per després seguir-lo el Toni a la guitarra, un so prou nítid i fet amb una digitació precisa, gens entretallada, demostrant-nos que és un gran guitarrista. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia del tema, amb el saxo del Nando, mentre sempre la secció rítmica de contrabaix, guitarra rítmica i bateria, mantenien la pulsió de la "bossa".
El tercer tema va ser una mena de balada, amb un "swing" força dolç, iniciada pel Nando, ja fent el seu solo com a continuació melòdica de la melodia. Un solo on el saxo l'escoltaves anar amunt i avall seguint arpegis i escales força complicades i amb una gran imaginació. Sempre després del Nando, el Toni i el seu magnífic so de la seva guitarra. Un solo també farcit d'idees melòdiques i harmòniques, amb una seqüència d'acords precisos. El Toni va demostrar-nos de quina manera controla l'assumpte de la guitarra. Vaja, és un gran guitarrista. L'Oriol va ser el següent que va fer algunes notes en el seu solo i deixar pas a la melodia de la mà del Nando i així acabar el tema tots plegats.
El quart tema va ser el conegut "Bye bye Blackbird", tema fet amb un "swing" remarcable, que després de passar un chor del tema, van començar la roda de solos, essent el Nando el qui els va començar. Un solo adequat i farcit d'idees melòdiques amb una molt bona sonoritat i fent unes escales molt ben trenades. Li va seguir el Toni a la guitarra fent-lo també a la perfecció, mantenint el seu magnífic so, i mentre, al darrera els dos rítmics, contrabaix i bateria, mantenint un "swing" increïble. Després del solo del Toni el va fer l'Oriol i la seva "berra". Un molt bon solo d'uns dels contrabaixistes més sol·licitat. Va demostrar-nos la seva versatilitat, com el Miquel, acompanyant els joves músics de l'escola, i ho va fer també mostrant-nos la seva habilitat en aquest context Jazzístic. Després d'ell van començar a fer la roda de "quatres" amb el Miquel a la bateria. Uns quatres on hi van participar tots, permetent que el bateria es lluís a la perfecció, per donar pas a la melodia i després acabar el tema. Uns bons aplaudiments que varen deixar pas al cinquè tema de la nit. 
Aquest tema va ser iniciat, melòdicament, per guitarra i saxo, amb un ritme més aviat "funky". El primer en fer els solos va ser ara el Toni a la guitarra, fent-lo a la perfecció. Un gran solo amb marcats rifs "blueseros", on va lluir de manera magnífica. Després d'ell, el so potent del saxo tenor del Nando i les seves idees melòdiques i rítmiques alhora que harmòniques, ens varen deixar bocabadats; un solo que va estar remarcat per bateria i contrabaix mentre ell, al cap davant, anava desgranant les tan ben buscades notes. Una vegada acabat el seu solo, vam poder gaudir del magnífic solo del Miquel Ballester a la bateria, que ens va demostrar el perquè és un mestre d'aquest instrument rítmic. Després d'ells, altra cop amb la melodia del tema, per fer el parell de chorus i acabar-lo entre els aplaudiments del públic.
Després vam donar pas a la Jam Session i s'hi varen posar amb un "Blues", ara cantat per la Marina Tuset. El tema va ser el "I've got trouble" de la Christina Aguilera. Primer la veu cantant, Marina, va fer-ne la melodia amb la seva potent veu i després deixar que el Nando comencés el seu solo, magnífic amb so texà, i després que fos el Toni que també fes la seva part. Una vegada acabat, hi va tornar la Marina, fent la melodia i després els característics "breaks" del tema marcats pel bateria. 
Aplaudiments per deixar pas al següent tema, que va ser una balada, tocada un pel més "viva" de lo habitual. Un tema que la Marina broda a la perfecció amb les seves modulacions tot i després d'haver-ne fet la melodia. El Nando va començar el seu solo, també amb clares notacions "blueseres", per després seguir-lo en el seu solo el Toni, també amb el ritme ben marcat pel Miquel. Ara va ser la Marina qui es va posar a fer el seu solo a a veu, fent una mena de "scat" melòdic que va anar-se esvaint, acabant el tema i fent que se sentissin uns aplaudiments merescuts. 
Vam deixar descansar la Marina i vàrem pujar a tocar la Sílvia Juncà saxo tenor, jo mateix al saxo alt. El tema va ser un "blues" l'Straight no Chaser", del Thelonius Monk. El vam començar tots plegats i va ser la Sílvia qui va començar la roda dels solos. Un bon solo, interpretat per una jove saxofonista habitual a les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina. Després d'ella em va tocar a mi fer-lo, i deu ni do com em va anar. Va sonar prou modern, seguint l'estructura harmònica més o menys encabida, i fent-lo sense deixar reposar massa els silencis, que sempre n'hi ha d'haver. Va continuar el Nando fent el seu, que va resultar magnífic per tècnica i coneixement. Un llarg solo on  va mostrar la manera com s'ha de fer, de manera tranquil·la,  i fent els rifs adequats. Ara el guitarra va ser el Toni González, gran guitarrista i amic, assidu a les manifestacions d'aquest Festival, on ja hi ha vingut en dues ocasions, i que també es presenta a les Jams dels divendres. El Toni va fer un magnífic solo amb acords i melodia, tot molt ben executat. Li va seguir l'altre guitarrista, l'oficial del grup, el Toni López fent també un gran solo, a l'estil dels que ja li havíem escoltat. Després d'aquest magnífic solo, vam començar a fer la roda de "quatres", tots amb el bateria, permetent que es lluïs força. Una vegada acabats els "quatres" ens hi vàrem posar amb el "tema" per acabar-lo tots plegats.

3er dia del 3er Festival de Jam Sessions


FOTOS BY  GUSTAF SOLDEVILA

Vam convidar a diversos músics que hi havia a la plaça, i que van ser, el Xavier Aymà i la Time Meyer. Ella va cantar un tema "estàndard" el "Don't get around much anymore", tema del gran Duke Ellingtoni lletra de Bob Russell. Qui va començar la tanda de solos va ser el Nando amb el seu saxo tenor, fent-ne un de molt ben trenat. Després d'ell, la Time hi va tornar amb el tema i així el varen acabar.
El següent tema que va cantar la Time va ser el conegut "Night and Day", del Cole Porter. Va iniciar-lo ella cantant el tema tant i tant conegut, fent el "pont" de manera perfecta. S'ha de dir que va cantar força bé, és a dir, que la Time, canta força bé. Després d'ella s'hi va posar el Toni a fer algunes notes a mode de solo, acompanyat també per la Time que va fer-ne alguna a mode de solo. Trossos de melodia es van anar combinant amb trossos de solos dels guitarristes, per ja tornar-hi amb el tema, cantat, i acabar-lo després de dues repeticions del final. 
Després d'aquest tema, vam poder escoltar-ne un altre amb la Time, el conegut "Route 66". Un tema a ritme de "swing" però de marcada arrel bluesera, fin i tot rock and rolera. Ella en va fer dos chorus molt ben cantats per deixar pas al primer solo, ara sí, del Nando Picó i el seu magnífic tenor. Un solo de marcat accent bluesy amb alguns "trulls" a mode d'escales ascendents i descendents i d'altres "rifs" diversos. S'hi va tornar a posar la Time amb el tema per fer-ne un primer chor i deixar a la guitarra del Toni González que fes el seu trosset. Un solo ben aconseguit amb algunes notes a mode repetició rítmica, també melòdica i que va fer-nos gaudir d'allò més. Hi va tornar la Time Meyer amb la seva magnífica veu i s'ha de dir també, amb el seu ball, mentre canta. Finalment, varen acabar tots plegats escoltant llargs aplaudiments.
Després vam tocar el "Beautiful Day", tema iniciat pel meu saxo alt, fent la melodia d'aquest preciós tema i després començar el meu solo. Un solo que va sortir prou bé, i que va seguir la harmonia amb prou encert, tenint en compte que soc totalment "amateur". Després s'hi va ficar la Sílvia amb el seu so profund del seu tenor. Va fer-lo amb molta idea i prou recursos fent-nos gaudir a tots plegats. Va continuar el Toni González a fer el seu trosset, fent-nos una demostració d'arpegis i sons diversos, escales i demès virgueries tècniques. Després d'ell, l'incansable Oriol Roca i la seva "berra". Ell que no va parar en cap moment de tocar, la qual cosa els hi sol passar als contrabaixistes, i que va fer un solo molt ben aconseguit, melòdic i harmònic. Ja per acabar, vaig tornar a fer la melodia d'aquesta preciosa balada i després de dos finals, varem acabar rebent uns forts aplaudiments.
Vam convidar al Jesus a la bateria i vàrem fer el tema "les fulles mortes", l"'Autumn Leaves". La Sílvia va començar la tanda de solos fent-lo molt ben aconseguit i amb molt bon so. Després d'ella m'hi vaig ficar jo mateix aconseguint fer-lo també de manera digna i seguint l'harmonia i fent-ne un de un pel llarg, però ja se sap, quan va més o menys bé, no el deixaries mai. En acabar-lo, deixant-me algun compàs, s'hi va ficar el Toni a fer el seu. Com sempre, ens en va fer un de complet, "jugant" amb melodia i fent diversos acords inversemblants, d'aquells que, modificats, augmentats o disminuïts, adquireixen una altra dimensió. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Oriol Roca, que incansable tota la nit, encara tenia forces per fer uns magnífics solos. Ens hi vam posar amb la coneguda melodia tots els vents, i després vam acabar el tema després de fer combinacions entre la Sílvia  i jo mateix. I  així vam acabar aquest conegut tema, fent jo un final d'aquells que sembla que no s'acabi mai.
Vam convidar de nou a la Time a cantar i ens va fer el "Kansas City". També va pujar el Josep Mª a la bateria. Ella s'hi va posar amb la melodia del tema i així va deixar pas al solo del Nando, curtet ja que ho van anar combinant amb la Time. Després hi va tornar el Toni i la seva guitarra a fer el solo, un solo de marcat estil "rythm & blues", tal és el tema. Bones combinacions melòdiques van deixar pas al solo del gran Oriol Roca, demostrant-nos "lo màquina" que és. La Time s'hi va ficar de nou i ja per acabar-lo entre forts aplaudiments. 
El següent tema va ser l'"All of me", fet a ritme de "swing", i cantat de manera perfecte. La Sílvia va iniciar al tanda de solos, amb un so lleugerament "estripat" a voluntat, i molt ben aconseguit. Després d'ella hi va tornar la Time amb la melodia fent el tema de nou per deixar pas al solo del Toni que de nou ens va meravellar amb les seves idees. El Nando va continuar, també de manera incansable, fent-lo clavat amb algunes virgueries harmòniques i melòdiques, fent-nos aplaudir. Time va tornar amb el tema, que s'ha de dir que el va fer en el més pur estil "Billie Holiday". Fent diverses repeticions del final, van acabar el tema entre forts aplaudiments.
Després ens hi vam posar a fer el "Take the A train", del Duke, la Sílvia, Nando i jo mateix. Vaig ser jo qui va començar la roda de solos. Un solo que va sortir prou bé, i del qual en vaig fer alguns chorus, seguint prou bé l'harmonia i fent-lo de manera prou digna i aconseguint un bon so. Després va ser la guitarra del Toni López qui de nou ens  va fer gaudir amb  les seves idees i imaginació estilística i harmònica. Va fer un solo molt ben trenat, i com sol fer, li va afegir tota una sèrie d'acords clavats. Després d'ell, s'hi va posar la Sílvia  a fer la seva part. Un bon solo del seu tenor, ens va demostrar l'evolució d'aquesta jove saxofonista, que cada dia que passa, ho fa millor. Amb tot això ja portàvem dues hores fotent-li. Després d'ella, va ser el Toni González qui va fer-ne la seva part, també amb una gran tècnica estilística. Va continuar el Nando que amb el seu saxo tenor va mostrar de nou el seu poder, la seva tècnica i coneixement, i després del seu magnífic solo,  va deixar pas als "quarts" amb el bateria, introduint el conegut "rif" del tema. Després, hi vam tornar amb la melodia tots els tres vents, i així vàrem anar arribant al final del tema, acabant-lo tots plegats i rebent uns forts aplaudiments del, públic que no ens va abandonar en tota la nit.
El darrer tema de la nit va ser el "Cantaloupe Island" del gran Herbie Hancok que vàrem iniciar tots els vents. El Nando va ser el primer en fer el seu solo, fent-lo de manera excel·lent. Un tema de pocs acords, ideal per improvisar i que està emmarcat dins l'estil "modal", estil desenvolupat pel Miles Davis. Un solo que va aconseguir aplaudiments. Després vaig ser jo qui m'hi vaig ficar en el solo, fent unes escales que varen semblar dissonants però que encaixaven força bé en l'harmonia. El so cada vegada era millor, la qual cosa s'agraeix. Després li va tocar al Toni González fer la seva part de solo, un magnífic solo, nítid i clar, que va deixar pas al següent músic, que va resultar ser la Sílvia. Ella s'hi va ficar de valent, ja a les acaballes de la nit, llarga nit. Un solo ben aconseguit, amb suavitat i de vegades rudesa com ella sap fer, obtenint aquests diversos sons del seu tenor. Després d'ella, el Nando hi va tornar amb una roda per deixar pas a tornar al tema, on ens hi vam ficar tots els tres vents. Vam estar fent els chorus del tema un parell de vegades, per acabar-lo tots plegats. 
D'aquesta manera vam acabar el tercer i darrer dia de Festival amb una bona assistència de públic i de participació de músics a la Jam Session
Miquel Tuset.

2n dia del 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts


Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Escriure una crònica d'una Jam de prop de 3 hores de durada requereix temps i ganes, i com sempre m'ho he plantejat, de comentar una mica cadascun dels temes, doncs encara n'has de tenir més, de ganes. 
També haig de dir que totes les fotos que hi surten són del nostre amic Gustaf Soldevila, gran fotògraf i que s'ha convertit per voluntat pròpia en el fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina.
Després d'estar embolicat amb d'altres activitats, em disposo a comentar tal i com va anar aquest segon dia de Festival. Un dia pletòric de músics, ja que vàrem tenir a l'escenari tres combos diferents els quals varen poder participar en la posterior Jam formant part de diferents agrupacions.



Els primers en donar la cara varen ser els joves alumnes de l'escola Jam Session de Barcelona. Una escola que, com la del Taller de Músics, ha participat en les tres edicions d'aquest Festival i que per això els hi agraïm de tot cor la seva col·laboració en el Festival i per la seva presència constant i altruista en totes les Jam Sessions que fem els darrers divendres de cada mes a la seu del Jazz Club La Vicentina. Dit això, val a dir que la formació del combo d'alumnes de l'escola Jam Session, liderat pel seu professor i gran guitarrista, Sergio Belloso, estava format per:
Sílvia Juncà, saxo tenor / Marta Creus, veu / Arnau Alonso, bateria / Alberto León, guitarra i acompanyats pel Sergio Belloso al baix elèctric.

S'ha de comentar que varen tocar uns temes bastant complicats i que ho varen fer durant una bona estona, intervenint en diverses ocasions la cantant Marta. El primer tema va ser el difícil tema del Thelonious Monk el "Well you need'nt". Tema difícil i amb una sèries d'intervals prou complicats i que els joves músics varen saber interpretar correctament. Fins i tot els solos, iniciats pel saxo tenor de la Sílvia i per continuar amb els solos l'Alberto amb la seva guitarra, fent-ho força bé tots dos, demostrant el bon nivell assolit en aquesta escola. Després varen entrar en la seqüència de "quatres" on vàrem escoltar al jove i talentós Arnau fent tota una sèrie de redobles molt ben trobats. Després d'això hi varen tornar amb el tema per fer-ne la melodia i acabar-lo a la vegada saxo tenor i guitarra. 
El segon tema, presentat per la Sílvia va ser el conegut tema de Dizzie Gillespie, el "A Night in Tunissia". Tema d'una certa dificultat, a un tempo moderat i iniciat per la guitarra de l'Albert fent-ne les primeres frases del tema i que la Marta es va encarregar de continuar amb la seva dolça veu. Guitarra i saxo tenor varen fer el pont per deixar pas als solos, iniciats pel mateix Albert, i sempre al darrera, la secció rítmica canviant adequadament el ritme de "latin" a "swing" i a l'inrevés; un tema on el pont es fa a ritme de "swing". Després d'una mica, ja teníem a la Sílvia fent la seva part de solo, incidint en els canvis de ritmes que fan d'aquest tema un dels més emblemàtics del Bop i també del Dizzie Gillespie. Després, altra cop amb el tema, també amb la Marta,  cantant-lo, i després, compartint-lo amb saxo i guitarra i ja per acabar-lo de cop.
Varen continuar amb el tercer tema, una bossanova preciosa de Jobim anomenada Triste, iniciada per la secció rítmica i la Sílvia amb el tenor,  ja per deixar a la Marta començar amb la preciosa i melancòlica melodia i deixar pas al solo de la Sílvia, un solo ben temperat i ben marcat, rítmicament parlant, aplaudit per tots els presents i així deixar a l'Alberto iniciar el seu, dolça i suaument i fer les adequades notes i així deixar pas a la veu de la Marta per fer la melodia i anar-la acabant dolçament amb el saxo i secció rítmica.
El següent tema va ser el "Invitation", tema iniciat entre la guitarra de l'Alberto i amb més incidència amb el baix elèctric del Sergio, ja per iniciar la melodia, una melodia certament complexa amb uns arpegis descendents i d'altres figures. Després de la llarga introducció del tema va ser la Sílvia qui va iniciar el seu solo amb el seu magnífic tenor, del qual aconsegueix un so molt potent i jazzero. Sempre al darrera el baix elèctric, que aquí marca realment la profunditat del tema. Després del solo de la Sílvia s'hi va ficar l'Alberto amb la guitarra fent-lo molt correctament, incloent-hi alguns "riffs" rítmics i d'altres sons molt ben trobats. 
En definitiva, el combo d'alumnes de l'Escola Jam Session va demostrar un bon nivell, i si considerem que no és una escola específica dedicada al Jazz, doncs encara més valor te la feina feta pels alumnes, el seu professor, Sergio Belloso  i sobretot, l'equip Directiu, encapçalat pel Luís Blanco.


Els segons en pujar a l'escenari varen ser el combo de professors de la Escola Creu Alta,  amb Toni Gonzàlez, guitarra / Carles Rambla, contrabaix i Marc Thió, bateria i amb el gran Geni Barry, vibràfon.
El primer tema, el "Lady Bird",  el varen fer però, acompanyats pel jove crack Albert Carrique al saxo alt, qui ens va demostrar un gran domini de la tècnica i mostrant-nos el magnífic so obtingut del seu Selmer Mark6. Després de fer-ne la melodia va començar amb el seu solo, deixant bocabadats als mateixos companys, mestres tots, amb una gran trajectòria humana i professional al darrera. Un solo extens i molt ben trenat aconseguint uns merescuts aplaudiments. Posteriorment va ser en Geni qui s'hi va ficar amb el seu "particular" vibràfon deixant-nos clavats a la cadira tot i escoltant com aquest mestre de la improvisació desgranava tot un reguitzell de magnífiques notes. Després d'ell s'hi va ficar en Toni amb la seva magnífica Gibson de caixa, una de les millors guitarres de Jazz. Un solo magnífic amb un magnífic so i aplaudiments en acabar-lo. Carles Rambla el va seguir amb un gran solo de contrabaix per després encetar la roda de "quatres" amb tots els companys i el bateria Marc Thió. I ja tornar a "dalt", al principi del tema, fent la melodia i el pont corresponent i així acabar-lo dolçament.
Pel següent tema vàrem cridar a Carles Pineda per acompanyar a Geni i la resta de companys de la Creu Alta. Varen tocar una balada amb un "to" a bossa intitulada "You dont know what love is", començant la melodia Carles Pineda obtenint un so del seu saxo alt, exquisit i magnífic, alhora que ja enriquia la mateixa melodia amb tot un rosari de notes a mode de cromatismes preciosistes. Després de la melodia, Toni va encetar la tanda de solos, fent-ne un de molt precís, amb tota una sèrie d'arpegis i al darrera algunes notes del vibràfon a mode d'acompanyament. Aplaudiments i inici del solo de Carles, fent-lo amb un estil modern de interpretació tècnica i melòdica, i per darrera, llàgrimes de notes de vibràfon, a més a més de soroll del vent en xocar contra els micròfons.  Aplaudiments per deixar pas al solo del geni dels vibrafonistes, en Geni Barry, un dels millors en el seu instrument arreu. Un gran solo acompanyat sempre per una secció rítmica, que tot i semblar que no hi era, mantenia amb molta discreció el ritme "bossa" del tema. Un gran solo de Geni força aplaudit per deixar pas al del contrabaixista Carles Rambla. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia interpretada pel saxo alt, amb un magnífic so, del gran Carles Pineda i així anar-lo acabant i obtenint tot una colla d'aplaudiments.
El tercer tema, el magnífic "I'll remember april", va ser tocat amb una mica més de ritme, i va ser iniciat per la guitarra del Toni, afegint-s'hi tota la resta de companys, per després continuar amb la melodia el magnífic so del saxo alt del Carles Pineda. La va fer sencera i va continuar amb un magnífic solo que va deixar-nos clavats a les cadires. Carles, cada vegada ens deixa més impressionats per la seva tècnica i lirisme a l'hora d'improvisar en cadascuna de les seves diverses interpretacions. Va iniciar el seu solo amb una gran seguretat i ja entrant en matèria fent ja uns arpegis molt ben entrelligats i sempre al darrera la secció rítmica mantenint una magnífica pulsió i fent un bon coixí per l'executant. Magnífic solo, considerablement llarg, el que ens va deixar en Carles, a més a més, molt aplaudit. Després d'ell, els sons cristal·lins del vibràfon del Geni. Sons que sembla que es trenquin en arribar a les nostres orelles, oïdes. Les maneres interpretatives d'en Geni són ben conegudes per a tothom, i cada vegada més es reforcen i milloren, sorprenent-nos dia darrera dia. La capacitat d'imaginar línies melòdiques dins els paràmetres dels acords d'en Geni són d'una gran mestria. Després d'ell, un altre crac de la improvisació, el guitarrista Toni Gonzàlez, mestre de les 6 cordes i amic entre els amics. Va passejar-se per tota l'estructura amb una gran solvència i seguretat, fent un solo de gran factura. Després d'ell, en Carles va  iniciar la tanda de "quatres" on va fer uns quants redobles en Marc Thió, deixant-nos ben clar que és un dominador dels timbals i baquetes. Després d'això, Carles va tornar a la melodia i varen anar acabant el tema.
El quart tema que varen tocar la mateixa formació amb l'increment de l'Albert Caire al piano, va ser la "bossa" "Wave" de Jobim. Varen començar fent el ritme de la "bossa" per poc després entrar el Carles amb la melodia, preciosa melodia interpretada magistralment per tots plegats; i ja, després del Carles s'hi va posar el Geni a fer-la amb algunes modificacions melòdiques i així deixar pas al Carles Pineda per fer el seu magnífic solo, ple d'arpegis tot anant amunt i avall del seu saxo alt, deixant anar perles musicals seguint la melodia i improvisant de manera impecable, considerant la dificultat de les "bosses" a l'hora de fer les improvisacions, ja que estan plenes d'acords i s'ha d'anar canviant les escales per adequar-les als acords.  Després d'ell s'hi va posar l'Albert Caire fent una magnífica improvisació acompanyat d'acords amb la mà esquerra i una interpretació nítida i molt ben realitzada amb la mà dreta. Un gran solo de l'Albert que cada dia toca millor. Després d'uns merescuts aplaudiments, si va posar Geni, improvisant a base d'acords i melodia com només ho sap fer ell, utilitzant tota la magnitud del seu vibràfon, i deixant clar que és un dels millors de les quatre masses. Alguna vegada se'l sent cridar un Ahhhh fent referència a alguna nota fugissera que s'ha colat en l'harmonia, però res, poca cosa d'importància, i més ho és la seva gran mestria i energia a l'hora d'interpretar, així com també ho és la seva gran imaginació i creativitat. Després d'ell s'hi va posar el Carles Rambla amb la seva "berra", fent un magnífic solo, amb molt de sentit rítmic de la "bossa" i fent-lo també molt melòdic. Després de nou el Geni tornant-hi amb la melodia fent la A dues vegades i deixant la B i de nou la A pel  Carles Pineda i fent una mena de recolzament al bateria, Marc Thió  tot i anar acabant aquest magnífic tema.

A partir d'aquí vàrem començar a fer la Jam Session amb el grup habitual de les Jam Sessions dels divendres amb Geni Barry, Felipe Muñoz, Albert Caire, Carles Pineda i Quico Mampel. També s'hi van apuntar posteriorment Jordi Rabascall a la veu, Quim Castanyer al flugelhorn, Jordi Pujol a la guitarra  i jo mateix al saxo alt, i amb un estàndard prou conegut, el "The days of wine and roses". Iniciant-lo el mateix Jordi fent una mena d'introducció, per després jo mateix començar el tema fent la primera part per deixar la segona pel Joaquim. Ell mateix va iniciar la tanda de solos seguint la melodia del tema i improvisant força bé, fent alguns "rifs" de marcat sentit rítmic i alguns arpegis molt ben trobats. Després d'ell em va tocar fer el meu trosset de solo seguint l'estructura harmònica i deu ni do del resultat obtingut, considerant que anar a missa i repicar no s'ha de fer, de fet jo no faig cap de les dues coses, tot i així va anar prou bé. Després li va tocar al Jordi Pujol qui amb el seu magnífic so de la seva guitarra els arpegis i notes tant ben trobades, ens va meravellar. Un solo llarg i molt ben aconseguit, no endebades en Jordi és un dels habituals a les Jam del darrer divendres de cada mes, i ja ens te prou ben acostumats a escoltar-lo amb tanta precisió creativa. Després d'ell, l'Albert Caire va continuar la roda de solos interpretant-lo de manera nítida i clara, també a base d'arpegis i acords i seguint l'estructura harmònica i melòdica de manera precisa, gaudint ell i fent-nos gaudir a tots nosaltres. L'Albert  és tot un mestre amb això del piano i cada vegada ens sorprèn amb diverses variacions a l'hora d'improvisar, habitual també a les Jams del darrer divendres de cada mes.
Després d'ell li va tocar al Jordi Rabascall un altre dels habituals a les Jams, cantant que sempre ens sorprèn amb les seves particulars maneres d'improvisar, fent scat o no, en Jordi te una gran imaginació i una gran veu, potent i càlida a la vegada, amb un ampli registre. Després d'ell, i seguint la improvisació en scat s'hi va afegir el mateix Geni Barry qui va pujar a l'escenari expressament per compartir improvisació amb el Jordi, la qual cosa van fer tots dos, alternant-se en el micro. Increïble, és el primer que em ve al cap, però podria dir magnífic també. Després hi vàrem tornar amb el tema, primer el Joaquim i després jo mateix, ja per acabar el tema, un tema de pel·lícula, el "The Days of wine and roses"
I així varen continuar amb el "Billie's Bounce", (aquí vàrem descansar en Joaquim  i jo) amb un Carles Pineda sublim al saxo alt, amb un so magnífic, i encetant ell primer la tanda de solos, amb uns arpegis magnífics i un solo melòdic i farcit de detalls tècnics, mostrant-nos el domini de l'instrument. Després va pujar un dels dos joves cracs convidats, aquest primer va ser l'Òscar Latorre, trompetista d'Olesa de Montserrat que ja ens havia acompanyat en la darrera edició del Festival de Jam Sessions formant part del combo d'alumnes de l'Escola de Música Municipal de la mateixa població. Un jove trompetista amb una gran tècnica donada la seva curta edat, 17 anys, i sobretot, amb un magnífic llenguatge "Jazzístic". Un solo ple d'idees i de creativitat i tècnica que ens va sorprendre a tots, aplaudint-lo després en acabar. Seguidament va continuar l'altre jove crac d'Olesa de Montserrat, l'Albert Carrique, saxo alt també de gran projecció i que també ens va acompanyar en l'edició anterior. Va demostrar gran un domini de l'instrument i ser posseïdor d'una molt bona tècnica, la qual ens va mostrar en els seus arpegis i d'altres virgueries que va fer. Seguidament va ser el Jordi Pujol qui s'hi va ficar amb la seva magnífica Gibson, fent un magnífic solo, ple de grans idees i tècnica. Ja que n'hi havia una colla, ara li va tocar fer el seu solo al mestre de mestres, en Geni Barry, que una vegada més ens va deixar bocabadats, a tots, músics i públic, fent les seves anades a munt i avall del seu vibràfon, fent uns acords sorprenents per estranys en les seves variacions de tensions augmentades i més variacions. L'Albert s'hi va posar a fer la seva part, cada vegada millor, i també amb moltes idees treballades i que finalment les vàrem poder escoltar. El va seguir el Carles Rambla al contrabaix, fent un solo melòdic i molt ben temperat, amb una molt bona pulsació i força rítmica. Un gran solo que va deixar pas a la secció dels "quarts" que varen fer amb el gran bateria Marc Thió de l'Escola Creu Alta  de Sabadell. I així varen acabar el magnífic tema de Charlie Parker.




Seguidament vam convidar a pujar a Marina Tuset i en Victor Mirallas, amb  l'Arnau Alonso a la bateria, el mateix Carles Rambla a la guitarra i el Toni González  a la guitarra. Varen interpretar el tema "Georgia on my mind". El Victor a més a més de cantar, toca el piano, el clarinet, el saxo, i ves a saber quants instruments més. S'ha de dir que en Victor era la primera vegada que el tocava, la qual cosa no es va notar de cap de les maneres. Després dels primers compassos del tema i de cantar tots dos, Marina  i Victor, va ser el Toni González qui va començar la roda de solos amb un de magnífic, per seguir-lo el Victor al piano elèctric. Hi va tornar la Marina amb el tema complet, jugant i modulant sobre la melodia com ella sap fer perfectament, i així anar acabant el tema lentament i suaument, amb forts aplaudiments de la penya. 
Seguidament vam convidar al Joe Psalmist a cantar el "I can't stop loving you", acompanyant-se del piano. Una balada tipus "soul" dels anys 60 que cantava Ray Charles. Un gran tema, dels que li agraden al Joe i que moltes de les vegades que ve a les Jams sessions del divendres, ens toca, conjuntament amb d'altres. Va arrencar a fer els solos la Sílvia Juncà amb el seu tenor, en el més pur estil "texà", amb força i convicció. Un molt bon solo fet per un altre dels músics que venen a les Jams. Va continuar amb la tanda de solos l'Òscar Latorre  interpretant un tema que segur que era la primera vegada que tocava, però com si res, de manera fantàstica. El Toni González va seguir amb la roda fent un solo en el més pur estil "Bluesy", deixant que continués el Geni  amb el seu vibràfon, segur que interpretant-lo també per primera vegada. És un tema que segueix estructures similars al Blues, i per tant, seguint la seqüència d'acords, els músics, saben seguir qualsevol tema. Va continuar el mateix Joe al piano elèctric, fent-ne un de curt ja per tornar a començar amb el tema i així fer-ne una roda i acabar-lo. 
I sense parar, va començar a tocar el "Mess around" del Ray Charles, tema que domina a la perfecció i que sempre que pot ens interpreta. Va començar ell mateix una roda de solos, per deixar pas a la Sílvia per fer-lo amb el seu tenor, potent i amb l'estil rude del "rythm&blues". Una altra roda de tema cantat i deixar pas al solo de l'Òscar Latorre, solo curtet per tornar-hi el Joe  una altra vegada, i deixar pas al Toni gonzález per fer-ne el seu també curtet solo. Ara van deixar que fos el Carles Rambla que comencés amb el solo i sempre al darrera amb l'Arnau  a la bateria. Varen continuar fent una mena de "quarts" per lluïment del bateria i així anar acabant el tema, ple de ritme i blues. Joe hi va tornar per acabar el tema amb llargs i forts aplaudiments.
Vàrem continuar amb un estàndard de "Jazz", el "Blue Bossa", aquí amb el Joaquim a la trompeta, Carles Pineda a la flauta travessera, i jo mateix al saxo alt. Qui va començar primer la tanda de solos va ser el magnífic Carles i la seva flauta, amb un solo preciós i delicat, tocant un instrument que no és ben bé el "seu", ja que és el saxo alt l'instrument que toca més. Un solo de llibre, amb gran tècnica i sensibilitat que ens va deixar bocabadats a tots. La Sílvia va seguir fent la seva part amb el tenor, ja amb un so més "jazzero", seguint l'harmonia del tema amb convicció i molta trempera. Un bon solo de la Sílvia, que va deixar pas al del Joaquim amb la seva "trompetota", el "Flugelhorn" que tant domina i que cada dia li sona millor. Un solo en el qual va fer alguns "trulls" típics dels trompetistes. Després em va tocar a mi fer la meva part. Un solo que vaig fer amb les eines justes i un so bastant bo que em va sortir, i on vaig intentar seguir les harmonies del tema. Va seguir el Jordi Rabascall improvisant tant en la lletra com en les modulacions que va fer de la melodia del tema. Una improvisació total de lletra i melodia que va obtenir aplaudiments de tothom. El va seguir l'Albert Caire  al piano elèctric, fent un molt bon solo. Per darrera teníem sons molt profunds i que venien del contrabaix del Carles Rambla mentre l'Albert  feia el seu preciós solo amb arpegis i escales ben temperades. Hi havia gent que ballada i en Jordi va demanar a tothom aplaudiments per ells. Després va ser l'incansable Geni el qui va fer el seu solo, sempre amb sons i acords que només els sap fer ell. I mentre tant en Jordi fent cants diversos. Ja finalment li va tocar al bateria fer el seu petit solo, i va ser el Xavier Aymà que sempre ens acompanya en totes les mogudes. Vàrem tornar-hi amb el tema tots plegats i així el vàrem acabar. 
El darrer tema de la nit va ser el "The Chicken" del Jaco Pastorius, un tema amb molta força i trempera que va ser ideal per acabar la sessió i el segon dia de Festival de Jam Sessions. Hi érem el Joaquim Castanyer  al flugelhorn, Carles Pineda al saxo alt, jo mateix també a l'alt, també el Xavier Aymà, substituït  entremig pel Jesús bateria de Sant Boi. El primer en començar el solo va ser el Carles Pineda fent-lo perfecte, per després seguir-lo el Joaquim  i els seus magnífics "trulls", per després la Sílvia i el seu tenor, amb un bon solo sempre recolzat per la secció rítmica i alguns acords del Toni. Després m'hi faig ficar jo a fer la meva part del solo, que va sonar prou bé. Després va ser el Jordi qui amb la seva particular manera d'improvisar ens va deixar clavats, per després fer el seu solo el bateria, Jesús alternant-se amb el Xavi, que no vol dir que toquessin a la vegada. l'Albert Caire també va fer la seva part amb el piano elèctric i després li va tocar a l'incombustible Geni Barry, que amb energies sobrades encara en tenia per fer el seu darrer solo, sempre amb la mestria que ja li coneixem, simpatia i desimboltura. Després vàrem tornar tots al tema i així el vam acabar. Els darrers aplaudiments ens varen encoratjar a tornar-ho a intentar l'any vinent amb el que serà, presumiblement, el 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts. Miquel Tuset.


Marina Tuset al VOLL DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Em complau anunciar-vos la participació de la Marina Tuset al 44 VOLL DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA formant part del grup HOT STUFF. Aquest grup està format per: Andreu Martínez, guitarra / Marina Tuset, veu / Miki Santamaria, baix i Roger Guàrdia, bateria.

El text copiat de la mateixa programació ens diu....

La veu prodigiosa de Marina Tuset, una joveníssima cantant de Sant Vicenç dels Horts, és l’ham contundent d’aquest quartet anomenat com una de les cançons més funky dels seus estimats Rolling Stones: Hot Stuff. Versions de soul, pop i blues amb caràcter torrencial. Un debut que recordarem, sens dubte. 

El dia en concret serà el 30 de novembre i al Harlem Jazz Club a les 20h30m. 


http://www.theproject.es/conciertos_detalle.php?idconcierto=1391

Petites cròniques de les WTF del Jamboree

dilluns, 17 de setembre cap a la 1 de la matinada. Tornem-hi....... Acabo d'arribar del Jamboree Jazz Club, i com que és dilluns, de les WTF de l'Aurelio Santos. Tinc al cap un munt d'impressions sonores i visuals que tinc la necessitat d'exposar. Malauradament, la meva parella te un problema noctàmbul i se'm desperta cada vegada que se li acaba un son. O sigui que, en deferència a ella, me'n vaig a clapar i demà, o sigui avui al matí, ho escriuré. Sé que l'Antonio Narváez Dupuy i el Josep Tomàs (com cada dilluns) han pres instantànies gràfiques, o sigui que quan hagi fet les quatre ratlles, els hi afegirem les fotos. Haig de dir que com cada dilluns, avui també hem flipat, en molts aspectes. 
dimarts, 18 de setembre al matí. Aquest dilluns vam flipar, com deia, en molts aspectes, com sempre passa a les WTF. Malauradament vam haver de marxar (la Time Meyer, el Josep Tomàs i jo) tot just iniciar-se la segona part, mentre sentíem com l'Aurelio Santos feia tremolar les parets del Jamboree Jazz amb els seus sons d'ultratomba.
Jo em protegeixo amb els auriculars, a mode de taps, i així ho puc aguantar. Bé, el que deia,  de la segona part no en podré parlar, però segur que va ser sorprenent, com sempre és, gràcies a la col·laboració tècnica del gran Leo Bianchi, que controla tots els processos, acústics i visuals a la perfecció.
Jonathan Idiagbonya By Josep Tomàs
La primera part la va iniciar el trio liderat pel Jonathan Idiagbonya, pianista habitual a les WTF, del qual, fins i tot l'Aurelio s'ha aprés finalment el cognom. Recordo que no fa gaire deia que no se'l podria aprendre mai, però mira que ja se l'ha aprés.
El trio estava format per un gran contrabaixista americà resident e Sitges des de fa una colla d'anys, gran persona, amable i gran músic, en Thomas Kent Warburton. Versàtil com el qui més, nedant en totes les aigües, i fent uns solos lírics i melòdics amb una tendresa increïble. A la bateria hi va haver el Marc Ayza
Marc Ayza By Josep Tomàs
Què es pot dir de com toca la bateria? Doncs que no n'hi ha com ell; i no parlo de tècnica, que tots en tenen, i de recursos, que també, sinó que parlo de la permanent creativitat que li permet estar fent sempre quelcom més que acompanyar. Ell, quan acompanya, no només ho fa sinó que constantment està "creant" paral·lelament. Un altre company que se li assembla, tot i que no amb la mateixa intensitat creativa paral·lela, és el Jordi Gardeñas Martinez. En Jordi també és un bateria que s'aparta de la norma estàndard. Amb això no vull dir res de res. Només constato els diversos estils que es poden comprovar quan els escoltes. No cal dir que jo, al·lucino de la mateixa manera escoltant a tots els bateries. Bé, aclarida la meva admiració per a tots els bateries, saxofonistes, trompetistes, etc, etc, cal comentar de quina manera va anar la nit.
El trio no va fer una entrada Jazzística amb estàndards clàssics, temes molt coneguts, etc, sinó que ens van immiscir en una atmosfera creada al voltant d'una música intimista sorgida de la batuta del director pianista, en Jonathan Idiagbonya. Músic complet, amb arrels clàssiques evidenciades per les melodies escollides per fer-nos gaudir. També van sonar temes relacionats amb el cançoner popular arranjats amb mestria i molta calidesa. Hi va haver en tot moment, molta compenetració entre tots tres. Em ve al cap un dels temes que va iniciar el Marc amb les seves eines percussores, amb molta suavitat, tocant la bateria amb els dits, per a mica a mica entrar piano i contrabaix creant unes sensacions amb similituds a les que es creen en els mantres hindús, a base de repeticions rítmiques i musicals fetes amb prou lentitud. Bé, com que ara és el matí, ja he perdut els encants de la memòria immediata de la nit, i ja no expressaria bé el que vàrem viure, o sigui que anem a la Jam Session de Jazz.
Aquesta va començar amb la primera sorpresa de la nit, jo el primer sorprès i suposo que la penya també. Sense donar-me compte, em vaig trobar presentant a una cantant, i per extensió parlar del Jazz Club La Vicentina, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles. Amb la Time Meyer, persona polifacètica, vam venir del Baix Llobregat a gaudir de les WTF, jo com quasi cada dilluns i ella per primera vegada. Com que és una cantant va venir a cantar. El Jazz no és el seu estil de treball però li agrada i coneix alguns estàndards, o sigui que allà que va pujar. Tot i els nervis i les explicacions, va cantar un tema i va sortir aplaudida per tothom.  La Time te fusta, molta fusta d'artista i molta projecció donada la seva versatilitat. L'esperem a les Jam Sessions del Jazz Club La Vicentina.
Xavier Casellas By Josep Tomàs
Qui va continuar amb la saga de cantants va ser el reconegut gran cantant de Jazz, en Xavier Casellas. Un tros de músic que ens va cantar un "My funny Valentine" a un ritme un pel viu, cantant amb molta professionalitat, convenciment i gran tècnica, també en la improvisació posterior. Un dels pocs cantants homes i molt bo que tenim! Després dels dos cantants i de deixar descansar a la secció rítmica, varen pujar els vents i una nova secció. Un jove americà de Boston, en Greg, amb el seu magnífic tenor; el Diego, brasiler amb el seu soprano; el Guillermo Calliero i la seva magnífica trompeta (per cert, per molts anys Guillermo); el Bachi Jesus Bachiller Jimenez al baix elèctric, i després deixar pas al Matias Miguez, el Miquel Biarnés a la bateria, substituït posteriorment pel David Gonzalez, el de Les Carmelites, i el Gilles Estoppey al piano. Un tema del Parker, el "Billie's Bounce" i grans solos de tots els músics. 
Guillermo Caliero By Josep Tomàs
Dues agradables sorpreses, el Greg i el Diego, i cap sorpresa amb el Guillermo, del qual ja li coneixem el seu saber. L'escenari es va començar a omplir, i a omplir, fins arribar a haver-hi, dos violins, els de l'Apel·les Carod i Verònica; els dels anteriors vents; el tenor del Camilo, de Sant Vicenç dels Horts; la trompeta de l'Etienn, del Bruno Calvi; el piano de la menuda però gran pianista Esther Quevedo, i potser me'n deixo algun, sorry. I així s'hi varen posar a tocar estàndards amb variacions en la formació. Entremig, però, vam tenir la agradable sorpresa de tenir a l'escenari a la gran cantant Neozelandesa, la Tamar McLeod Sinclair que va cantar un "All Blues" com només ella ho sap fer. Les seves maneres són particulars, són la seva personalitat i les seves arrels, són la manera "lliure" com es mou i somriu, i la manera com canta. El Jazz tampoc és el seu estil, però com a cantant que és, se l'adequa a la seva estructura humana.  
Veiem una presentació de les fotos que va fer l'Antonio Narváez Dupuy, fotògraf i amic, gran assidu a totes les mogudes Jazzístiques d'arreu des de fa una colla d'anys.

WTF Jonathan_Tom_Marc_etc


Fotos by Antonio Narváez Dupuy

Tamar Mc Leod By Josep Tomàs
Gran persona la Tamar i gran cantant. Bé, segur que encara hi ha molt més per explicar, però crec, crec, que ja n'hi ha prou, no us sembla? Je Je. Tot i que falten les fotos de l'Antonio Narváz Dupuy que quan me les passi les hi ficaré. Miquel Tuset.

Petites cròniques de concerts del Festival L'Hora del Jazz.....STEP THE NEXT i VICENS MARTÍN QUINTET

Hola de nou a totes i a tots; aquí teniu unes ratlles dels concerts vistos aquest passat diumenge a la Plaça de la Vila de Gràcia....

STEP THE NEXT
By Antonio Narváez Dupuy
Una proposta sorprenent...Un pas endavant....amb temes propis al 25%, i també comunicació amb la gent al 25%.... originals en tots els aspectes i amb molta, molta qualitat. Tan el Joan Terol Amigó, com el Vic Moliner, l'Adrià Plana Gallego i el Néstor Giménez Segura varen demostrar-nos i mostrar el millor d'ells mateixos davant una munió de gent bocabadada. Cada tema tenia una empremta personal del seu autor ben clara i diferenciada dels temes dels companys. Molt bon rotllo entre ells, evidenciat amb les dedicatòries mútues i per la constatació d'una gran amistat. Així se sona millor, és evident. Felicitar-los i encoratjar-los a anar passos endavant.

VICENS MARTÍN QUINTET 
By Antonio Narváez Dupuy
Una proposta que, en format reduït, també te una gran força comunicativa, gràcies a la qualitat dels membres de la formació i en especial la de la persona que, amb la seva preciosa veu, ens va captivar a tots els presents, Gemma Abrié. La secció rítmica, al capdavant de la qual hi ha l'Alejandro Di Costanzo amb el Miquel Angel Cordero i el Ramon Angel Rey, ens van mostrar una gran compenetració seguint els complexos ritmes de les composicions d'en Vicens. Ell mateix, com a solista, ens va mostrar la part més lírica de la seva guitarra. Ja és la segona vegada que els escolto, la primera, més potent per la força de 15 músics i aquesta segona en quintet, no tant potent però igualment sorprenent i haig de dir que les composicions del Vicens Martín són d'una gran bellesa; cadascun dels poemes d'en Josep Carner, "Els fruits saborosos", te la seva història, prèviament comentada pel Vicens, i la música composada per aquest, segueix fil per randa l'argument del poema. Tinc ganes d'escoltar-los a La Vicentina.....a veure si ho quallem i els tenim per la Festa Major, al complet!

I la constatació de la meva presència i la de l'Antonio Narváez Dupuy.....feta per l'amic Roberto Dominguez.   Miquel Tuset.


By Roberto Dominguez
By Roberto Dominguez
By Antonio Narváez Dupuy