Un dissabte atapeït de música..David Mengual Free Spirits Big Band i Audició de vocals al JazzSí

Un magnífic dissabte...primer al concert mensual que fa la David Mengual Free Spirits Big Band al Siglo on hem gaudit, al menys nosaltres, el Carlos Sampietro Pardina, el Sergio Del Campo Adsuara i jo, i hem al.lucinat per un tub...llàstima d'alguna, massa gent que no para de xerrar...El projecte de la Free Spirits es mereix un 10 en tots els aspectes....innovació, imaginació, interpretació, arranjaments a càrrec del genial Toni Vaquer, direcció del David Mengual i Ivan Gonzalez, selecció de temes, etc, etc, i sobretot la gran generositat de tots els músics. A veure si li agrada com ha quedat l'àudio enregistrat al David i ho podeu escoltar tots..De fet, m'agradaria poder parlar de tots el músics però ja enteneu que seria molts llarg, oi?.
Els primers temes sembla que han estat interpretats per primera vegada, més o menys, mentre que hem pogut escoltar meravelles com el "Hey Joe", i potser alguna altra més que ja tenen enregistrades.

 
Després hem anat al JazzSí Club Taller de Músics a veure i escoltar l'audició semestral dels alumnes de cant modern. Tres hores escoltant a 31 cantants de diverses edats i sexe. L'esdeveniment ha estat presentat per un dels professors de cant del Taller, o potser cap d'àrea, en Xevi Garcia Tarragó, el qual no ha parat d'encoratjar-nos a passar-nos-ho bé i a aplaudir a tots els cantants, dones i homes. La formació "base" estava formada per quatre "mostrus" (Joan Díaz) professors i músics; Vicent Macian, saxo tenor; Alejandro Di Costanzo, piano; Manel Vega, contrabaix i Ramón Díaz, bateria. Una formació que ha interpretat a vista els 31 diferents temes amb una gran demostració de saber, de tècnica, de concentració, de..de....Impressionant...literalment..i si considereu que a més a més han fet els corresponents solos de cadascun del temes, doncs encara més. El primer que hem fet quan hem arribat, a part de pagar, ha estat saludar a l'entranyable Joaquim, ànima del JazzSí, i també a la Amelia Bernet, professora d'alguns dels alumnes i a l'Anna Luna, a les quals els hi hem fet un petonet ben maco. M'ha agradat que el Equip Taller de Músics faci aquest esdeveniment (que fan des de fa temps), una audició com fan totes les escoles, però he constatat el fet que per gaudir de la vida cantant, no importen les edats. 
Ja em perdonareu per la mala qualitat de la foto....testimonial..Miquel Tuset i Mallol.

Fizz Barcelona: Guillermo Calliero Quartet plays Chet Baker & estàndards

Guillermo
Els diumenges cap el tard, a les 20h més o menys, es pot escoltar música, Jazz, dedicat a algun dels grans mestres al Fizz Barcelona. Aquest darrer diumenge la Mayte Alguacil havia de cantar temes de Chet Baker acompanyada de Jöel González, piano; Paco Weht, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria. Mayte però, es va indisposar i la va substituir en Guillermo Calliero, trompeta. 
Tenim la sort de tornar a tenir entre nosaltres a aquest gran trompetista argentí, el qual s'ha passat dos anys al seu país treballant i vivint força bé. En algunes ocasions s'escapava a l'Uruguai on hi tenia, encara hi és, el gran pianista i amic José Reinoso. Des d'aquí ens assabentàvem dels seus concerts tant en un lloc com a l'altre cantó de Mar del Plata mitjançant el FB.
Afortunadament ja el tenim aquí, i sembla que per estona (tot i els més que probables viatges d'anada i tornada al seu país). 
El dilluns passat, 19 de gener, ja va obrir la WTF del Jamboree amb un quartet autòcton amb el Feredico Mazzanti, piano; Martín Laportilla, baix elèctric i Nico Correa, bateria, de la qual en aquest mateix blog en teniu una entrada.

Jöel i Paco
El concert al Fizz Barcelona va començar passades del 20h, tot just després d'haver arribat jo, (els músics a la porta em van dir que ara ja podien començar, que m'esperaven..he..he), i amb el primer set dedicat a Chet Baker.
Els temes van anar sonant i molts els vàrem reconèixer, entre els quals "But not for me", "Just Friends", etc...La calidesa sonora de la trompeta de Guilermo, il·lumina qualsevol tema però més encara les balades que tant bé interpreta. Els seus solos, sempre melòdics, però amb gran desenvolupament de recursos, licks, frases i arpegis descendents, i una predisposició i presència força sòlida, fan d'aquest músic, un dels referents del metall més daurat. Cal que escolteu els dos àudios del concert per gaudir d'un concert on no hi vareu ser, o potser sí. Els acompanyants varen ser de luxe començant pel pianista Jöel González, el qual va brodar tots els temes, amb una magnífica demostració de seu saber harmònic i grans intervencions en els seus solos, no endebades és un músic involucrat en multitud de projectes. Paco Weht al contrabaix va ser un dels puntals de la secció rítmica i ens va enlluernar amb els seus solos. 

Ramiro
El silenci quan els executava hauria estat d'agrair però ja se sap que en els bars no és el que més succeeix. Tot i així, s'ha de dir que només les taules del darrere del local varen ser les més sorolloses i els de les primeres, vàrem gaudir de la música dels solistes i amb més concentració, els solos del Paco, només acompanyats pel so suau de les escombretes i alguns acords del Jöel al piano. Ramiro es va mantenir força estona en segon pla, conscient del petit espai i del volum que pot generar una bateria trompejada. Sí que quan va convenir va agafar les baquetes i picar els plats amb delicadesa però, i alguns cops al canto de la caixa també van sonar. 
Alguns dels moments que més m'enganxen solen passar en la interpretació d'una balada en la qual el tempo es dobla i a més a més apareix el "swing" per art de màgia.
A la segona part, i després del descans, els estàndards van iniciar la seva marxa i també la bellíssima balada "Embracable You", un tema que el Guillermo broda, com els altres però més.
Temes amb el swing d'entrada van ser el "There will never be another you" i alguns altres que també podeu escoltar, tots ells, amb grans intervencions de tots els quatre músics.
Doncs, amb això en teniu prou com a tastet i ara que ho acabeu d'escoltar a gust.
Miquel Tuset i Mallol.

Concert de Festa Major d'hivern de La Vicentina amb la Sant Andreu Jazz Band

Avui hem gaudit d'un gran concert de Festa Major interpretat per petits i petites i nois i noies..la Santandreu Jazzband i al cap davant l'enèrgic i càlid, un dels millors en això d'ensenyar a estimar la música..en Joan Chamorro. Un tàndem imparable que emociona. La visió d'un nyap tocant un instrument és quelcom més que el simple fet d'escoltar amb la més selecta orella la precisió de la seva interpretació. Veure-la tocar primer el violí i després el saxo tenor i després escoltar-la cantant és deduir immediatament que la missió i tasca de l'educador musical és d'una dimensió global. En aquests moments un no fa cap "comparació", ni cal i ni ganes. Un veu, escolta i comprèn, si te suficient cor. Però no s'acaba aquí i la valoració de les seves interpretacions és altament positiva. L'impacte global és brutal i i hi ha unes quantes indidualitats d'un gran nivell. El resultat final és abassegador i el públic surt del concert satisfet i emocionat, com jo mateix. Sant Andreu Jazz Band? No question. 

A més a més, en Joan va tenir la gentilesa de convidar a la Marina a cantar un dels bisos finals, per la qual cosa li agraeixo de tot cor. Una més detallada crònica seria del meu gust, o sigui que quan mi pugui posar, l'ampliarem; de moment aquestes quatre ratlles.
Miquel Tuset i Mallol.