El nostre homenatge i record pel Jim Hall

Una foto penjada pel Pere Arguimbau
Aquí teniu tota una sèrie de fotos, textos, vídeos i música que els diferents companys han estat penjant al Facebook en motiu del traspàs del gran guitarrista de Jazz, Jim Hall.














Una foto penjada pel Pere Arguimbau:
pel Christian MbBride:
per l'Héctor Martín:
per Jazz Times:
per The World of Jazz:

El text que va deixar escrit Joe Lovano:

Jim Hall: Friend, Mentor and Guiding Light

Jim Hall was one of the most influential musicians in my life from the beginning. He played with my dad, knew my Uncle Carl (who plays trumpet) and visited my grandparents home on Kinsmen Ave. in Cleveland. This was in the late 40's and early 50's before he went to LA in 1955. Jim and my dad were friends, playing gigs and going to concerts together at the Cleveland Institute of Music. Jim even remembered going to my dad's barber shop for a cut, when he had hair. My dad spoke about Jim all the time and was so proud to know him and watch his rise to fame on the jazz scene grow from year to year. I grew up listening to recordings that Jim made with Jimmy Guifre, Bob Brookmeyer, Art Farmer and Sonny Rollins. I remember rushing home from high school to watch The Merv Griffin show on TV to see Jim and hear that great band that also featured Plas Johnson, Ray Brown and Jake Hanna.

One of my dreams as a kid was to get myself together on my horn and some day play with Jim Hall. That focus guided me for years. After moving to NY in the mid 70's, playing with Woody Herman and joining the Mel Lewis Jazz Orchestra featuring Bob Brookmeyer in 1980, we finally met. Jim was also a fan of The Paul Motian Trio that featured Bill Frisell and myself and heard us on occasion at the Vanguard as well. Jim and I first played together around 1994 or so. He called me to be a part of his Telarc recording "Dialogues" which also featured Tom Harrell, Mike Stern, Gil Goldstein and Bill Frisell. We recorded a beautiful ballad of Jim's "Bon Ami" and a tune he wrote for me called "Calypso Joe". I was overjoyed and overwhelmed. That was the beginning of our working together, touring the States, Europe, Canada and Japan through the years. I'm also featured on his 1996 release for Telarc "Textures". There are some beautiful compositions and orchestrations, all originals by Jim written for the date with string and brass ensembles. In 1997 we formed a quartet together "Grand Slam" that featured George Mraz and Lewis Nash which led to a recording, also for Telarc, "Live at the Reggata Bar" in Boston. It featured compositions of mine and Jim's, in the year 2000. This last May 2013 we played in Washington DC for five fantastic nights, which turned out unfortunately to be the last time we all played together.
 
I am deeply saddened by Jim's passing but will continue learning from his innovative and poetic contributions to jazz, treasure our moments together and celebrate his genius, humanity and friendship all of my days.

I l’enllaç a un vídeo seu amb Jim Hall.

Diferents enllaços amb els temes de Jim Hall que s’han posat al Facebook.

Jose Alberto Medina:
Antonio Narváez:
Pere Soto:
Roc Calvet:
Edson Pla:
Toni Mena:
Piero Cozzi:
The Official Sonny Rollins Page:
Claudia Bardagí i Pere Bardagí i també Marc Ayza:
Yeray Hernández:
Sergio Belloso:
Miquel Ballester a l’spotify:
Hector Martín:
Toni Solanilla:
Sergi Sirvent:
AllAbout Jazz Italia:
Andreu Zaragoza:
The World of Jazz:
Manel Vega:
Històries del Jazz:
Antoni Inglada:

I segur que n'hi ha més, però potser són suficients, oi? Miquel Tuset i Mallol.

WTF del 9 de desembre de 2013 amb el Bernat Hernàndez Trio

Dusan, Bernat i Xavi  by Josep Tomàs
Una WTF collonuda, atípica, amb l'Aurelio Santos com sempre al capdavant, amb un trio excepcional i força potent liderat pel baixista Bernat Hernández, amb el Dusan Jevtovic a la guitarra i efectes i pel Xavi Reija a la bateria. Una molt bona estona de música dominada per la potència rítmica de baix elèctric i efectes i bateria, amb les sonoritats siderals de la guitarra. Temes propis, de tots tres com ens va dir el Bernat, i sons que ens van recordar a moments musicals de King Crimson, Pink Floyd, etc.... 
Bernat Hernández  by  Josep Tomàs
El trio va demostrar una magnífica compenetració, evident si es consideren les moltes hores que han tocat junts i la molta carretera que porten a l'esquena. Fins el diumenge anterior al dilluns aquest, ningú sabia res de res. Amb menys d'un dia en van tenir prou aquests tres cracs per preparar la WTF. Res a veure amb el Jazz dels estàndards però sí a veure amb el Jazz de les músiques improvisades. De fet la primera part, quasi una hora de música potent i amb força trempera va estar dominada pels temes composats pel trio, o sigui que les improvisacions les vam viure en l'apartat dels solos, mentre que la concepció bàsica ja partia d'unes idees preconcebudes. El Xavi a la bateria va estar implacable mantenint una pulsió constant sempre amb la col·laboració del líder ahir de la formació, el baixista Bernat. 
Apel·les Carod  by Josep Tomàs
Mentre en Dusan es deixava anar pel mànec de la seva Telecaster i de tant en tant, remenava la seva pedalera i un "pacht touch" (es diu així?) amb les mans. Haig de dir que a mi també em va semblar escoltar sons més potents i vinculats al Jazz-Rock més canyero, això sí, amb una potser més evident modernitat pel que fa a efectes i sonoritats més siderals. S'ha de dir que en Bernat va mostrar el seu gran potencial com a baixista que és, a banda del domini dels estris electrònics. Molt interessant la concepció dels temes, amb les seves baixades i pujades volumètriques la qual cosa et podia fer pensar que ja vivies un altre tema, però no. També la unió d'un tema amb el següent, amb total continuïtat, et feia gaudir força més de la proposta. Els temes s'allargassaven fent tot el conjunt musical una estructura força complexa i interessant. Es van bellugar per un món subtil a vegades, on les interrupcions rítmiques et permetien desvincular-te una mica de la perfecta màquina rítmica, per tornar-hi de nou amb més embranzida. Efectes i sons diversos estratosfèrics ens van acompanyar tota l'estona que aquesta magnífica formació ens va acompanyar. Tècnica i gust interpretatiu van anar de la mà, i el personal va gaudir d'allò més. 
Gonzalo Levin i Claudio Marrero by  Josep Tomàs
El Jamboree Jazz es va anar omplint mica a mica i els sons, llums i fums de la mà d'en Leo Bianchi van omplir la cava, podent escoltar-ho tot a la perfecció. Així van seguir quasi una hora per després començar la Jam d'aquesta primera part. El primer en pujar va ser el jove i excel·lent violinista Apel-les Carod, el qual es va adaptar o immiscir totalment en la música de la formació. El nivell d'aquest jove crac és impressionant i l'adaptació va ser total. Fins i tot vam comentar amb el Manu Dimango que estava dibuixant, que aquest trio hi guanyaria si passés a quartet...he. 
Rodrigo G. Pahlen  by Josep Tomàs
Després d'ell va venir en Claudio Marrero al tenor, el qual es va saber adaptar també a la perfecció a la música que anava sorgint totalment improvisada, a vegades partint del baix elèctric, a vegades de la bateria del Xavi. Més músics, habituals a les WTF que van pujar a l'escenari van ser el Daniel Gonzalez a la bateria, Gonzalo Levin al tenor, Rodrigo G Pahlen a l'harmònica, un magnífic pianista el qual va donar un toc de distinció amb el teclat electrònic i després amb el piano, en Mariano Camarasa. Tots ells van formar part del magnífic combo que va fer la Jam Session de la primera part. De fet la "trully WTF" va seguir amb quasi la mateixa formació afegint-s'hi però l'Aurelio que com sempre va iniciar la música on després els companys s'hi afegirien. Joao Silva al violí va substituir a l'Apel·les, i va pujar la cantant Bianca Ciocca mentre jo saludava a la Tamar felicitant-la pel seu aniversari; l'Anton Jarl va substituir el Daniel moment en el qual, un servidor, va plegar veles i els trastos i va tornar a casa. En arribar, no tenia massa clar què dir, per cansat i atrotinat per la potència sonora que a primera fila em va platanar literalment, (tot i posar-me els auriculars del meu reproductor d'mp3 com a taps). Ara, avui, ja més tranquil·litzat ho he pogut explicar millor, em sembla a mi. En Josep Tomàs va capturar les vives imatges que després ens serviran per recordar aquests moments, espero que també amb aquest text i els sons capturats per mi mateix, i que aviat estaran penjats al blog del Jazz Club La Vicentina. Si m'he deixat algun músic, que segur que sí, li demano disculpes i potser el mateix Aurelio em podrà ajudar a solucionar el problema. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.