Cloenda del 5è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

Joan Antoni, Sergio, T.S. Macià i Manel
La sensació de felicitat que tinc no la puc descriure.... acomiadar-me de tots els músics que han participat en la cloenda del 5è Festival de Jam Sesisons i entendre que tot, tot, ha anat rodat, clavat, de collons i que tothom ha gaudit, públic i músics....Certament estic molt content de com ha anat tot. Han sigut tres dies de Festival amb magnífics músics d'algunes de les millors escoles de música de casa nostra...el primer dia amb un combo del Conservatori Liceu i un de lESMUC....magnífics tots dos; el segon dia amb un combo de molt joves músics del Conservatori de Bellaterra, acompanyats de dos grans mestres a més a més del magnífic combo del Taller de Músics....i avui hem acabat amb un molt bon combo de l'Escola Jam Session EscueladeMúsica i el del JCLV liderat per tres grans mestres i la resta dels músics habituals. Ja m'agradaria tenir esma de posar tots els noms dels músics que han participat en aquests tres dies de Festival però estic tant cansat que desisteixo....per resumir-ho us posaré el programa de mà del Festival on hi ha els músics que hi han assistit. Hi ha hagut això sí algunes variacions d'última hora que en algun lloc ja s'han mencionat, o sigui que no farà falta que les personalitzi. 
Xavier, Felipe i Albert
Que serveixi aquest text per agrair a totes les escoles i als seus alumnes, i també a tots els músics que han participat, la seva col·laboració i entrega i dir-vos a totes i a tots, músics i públic, que l'any vinent hi tornarem, en el ben entès que tinguem el suport del nostre Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. 

Ara ja un dia després i ben descansat, vull agrair a les persones de les escoles esmentades amb les quals un servidor es posa en contacte cap el febrer de cada any entre les quals Mercè Borràs, Maria Serrat, Marta Vallespin, Lluís Cabrera, Montse Roig, Jaime Merchant, Luís Luis Blanco, Antonio Álvarez i Francesc Capella....i als músics que hi han participat per ordre d'intervenció.....

1er dia.....
Oriol Fontclara, Àlex Fortuny, Pau Sala, Nicolás de la Pava.
Irene Reig, Oriol Vallès, Artashes Aslayan, Alejandro Tamayo i Joan Casares.
i a la Jam...
Cristina Miguel, Ester Quevedo, i jo mateix.

2n dia.....
Albert Muñoz, Abraham Rademacher, Kike Martínez, Jordi Gaspar i Eladio Reinón.
Rocio Seligrat, Anscari Ans Cari, Max Villavecchia, Javi Garrabella i Jeroni Sureda.
i a la Jam...
Joe Psalmist, Deme Gómez i jo mateix.....

3er dia....
Manel Pinos, Alberto León, Joan Antoni Boldú, Sergio Belloso i T. S. Macià A.
Guim Garcia-Balasch, Xavier Figuerola, Jordi Gaspar, Albert Caire, Jordi Pujol, Felipe Muñoz..
i a la Jam...
Victor Mirallas, Marina Tuset i jo mateix.....fent un total de 35 músics i aficionats entre els quals m'hi compto.

I aquí teniu unes quantes fotografies on la qualitat tampoc és el més important....algunes les vaig fer jo i algunes altres la Manoli Hernández.....yeah...

Cloenda 3er dia Festival de Jam Sessions


More PowerPoint presentations from miquel

Com que encara no he parlat de com va anar aquest 3er dia, ara és el moment de fer-ho i deixar-ne un petit resum...

Jordi, Jordi, Xavier i Felipe
Un divendres que amenaçava pluja i que de fet va ploure, sort que ho va fer pel matí...
A l'hora prevista ja van començar a arribar els primers músics....Jordi Pujol, Xavier Figuerola, etc....i el planning previst de provar so els dos combos, anar a sopar tots plegats i iniciar el 3er dia de Festival es va complir quasi al minut. En aquests casos i dies, la única solució és anar controlant el temps anant mirant el rellotge del mòbil de tant en tant.
A les 22h10m començava el combo de l'Ecola Jam Session amb un quintet de dos guitarres, saxo alto, baix i bateria i amb una magnífica selecció de temes estàndards de Jazz. 
Jordi Pujol afinant....
El magnífic so va estar controlat en tot moment pel Marc Quintinilla i pels comentaris que en van fer els músics va sonar de conya. Aquest quintet va estar tocant quasi 40 minuts amb molta trempera i grans interpretacions dels músics. De fet, a mi en particular em va agradar molt el Manel Pinos, amb qui havia compartit estones a casa del Geni Barry, i en particular el magnífic so que va treure del seu alto així com també les bones improvisacions que va fer. Els dos guitarristes Alberto i Joan Antoni va estar brillants i el profe de tots va estar, com sempre, sobri i precís. El jove bateria T.S. Macià A. va estar a l'alçada de les circumstàncies, com se sol dir i va quadrar el ritme en tot moment. Per motius tècnics, només vaig poder enregistrar el darrer tema del combo de l'Escola Jam Session...em sap molt greu....ho sento Luís.
Xavier Figuerola provant so...i Felipe Muñoz
Després d'aquest magnífic combo li va tocar al del JCLV...Amb les absències del Geni, Carles Pineda i Quico Mampel, vaig trobar que els qui els van substituir van ésser la crem de la crem....i sinó digueu-me què en podeu dir del Guim Garcia Balasch, Xavier Figuerola i Jordi Gaspar...tres pesos pesants de l'escena del Jazz de casa nostra que van fer les delícies de propis i estranys que van deixar-nos a tots bocabadats  fent gaudir als seus propis companys, Albert Caire, Jordi Pujol i Felipe Muñoz. 
Van tocar tres temes començant pel Yardbird Suite de Parker. Temes amb grans solos dels mestres i també dels companys..Després d'aquests temes, l'Albert em va convidar a fer el primer tema de la Jam, el Blue Monk...Per a mi, poder tocar al costat d'aquests "monstres" va ser una cosa molt especial...en particular pel fet que entre el Guim i jo ens havíem intercanviat els saxos uns mesos abans....es va flipar amb el "meu" Selmer Mark VI i al final va anar a parar a les seves mans....i a les meves, el seu Yamaha Custom, magnífica eina per a mi, i amb la qual ja m'hi trobo molt a gust. 
Albert Caire provant so...
Després d'aquest primer tema vam tocar el "The Song For My Father", tema interpretat pels quatre saxos, tres altos i un tenor que va sonar força de collons. I sempre, al darrera, el magnífic tempo del Jordi al contrabaix i ritmes caribenys de teclat i bateria. El següent tema el va tocar el Víctor Mirallas acompanyat del Xavi i del Guimi va ser el Just Friends, amb algun canvi a les files de les guitarres..En Víctor ens va deixar un molt bon regust d'orella amb la seva interpretació i el seu solo, amb un magnífic so del seu tenor Paul Mauriat. 



Joan Anton, Sergio, Manel, T.S. Macià i Alberto
El ritme del tema va ser força trepidant i el públic va aplaudir força la seva interpretació, així com va anar fent des de l'inici de festival amb tots els participants. 
Jordi, Jordi, Xavier i Felipe
A la guitarra ens hi vam trobar al magnífic Sergio Belloso que va fer un brutal solo. Després el Guim s'hi va posar i ens va deixar força enlluernats per com domina el registre mig i alt del seu magnífic instrument,  i després l'Albert, mostrant-nos el control sobre les 88 tecles, acabant la roda el gran contrabaixista Jordi Gaspar. El següent tema va ser el preciós tema de Benny Golson, "Whisper Not", interpretat pel Xavi i el Guim en la melodia inicial...els solos van ser magnífics, del Guim, del Xavier, etc.. en un magnífic tema, amb unes harmonies típiques de la ploma del geni Golson. 
Guim Garcia i Albert Caire..i Xavier..
Després d'aquest tema vam cridar a la Marina i al Víctor a fer un tema amb força groove, el Take Time. Molt ben cantat per la Marina i amb un magnífic solo del Víctor primer, de l'Albert després, i del Jordi Pujol a la guitarra convenientment electrificada amb un so força aeri,  amb un gran acompanyament de la secció rítmica...en fi un tema que la Marina va acabar amb un preciós solo amb un eco controlat pel Marc des de la taula...El següent tema el vam fer el Manel i jo i va ser el Moanin' de Bobby Timmons...amb solos el primer meu i el segon el del Manel i la resta de companys....i ja per acabar vàrem fer el tema d'Henry Mancini, "The Days of wine and Roses"....amb solos meu i del Guim seguint la resta de companys....
Marina i Víctor
ara el Sergio al baix elèctric i deixant descansar al "worker man" de la nit, que de fet en van ser dos, el Jordi Gaspar i l'Albert Caire. Un preciós tema per acabar el Festival i que va sevir per agrair finalment a tots els assistents, escoles i a tots els músics que hi van participar la seva presència, així com agrair també a l'Ajuntament el seu suport permanent i que ens agradaria ser-ne partíceps de cara a l'any vinent. Miquel Tuset i Mallol.

Gràcies de tot cor, ha estat magnífic! Voilà.

WTF amb Jordi Rabascall Quartet featuring Xavier Figuerola

Xavier Figuerola, Oriol Roca i Jordi Rabascall
Una WTF diferent. ...música i teatralització de la música, del Jazz...amb el Jordi Rabascall Quartet featuring Xavier Monzonís...humor a dojo de la mà de la pura improvisació. ..amb Albert Caire, Oriol Roca i Oriol Gonzalez i una llarga llista de convidats com el Matías Míguez, la Marta Gallego, el Daniel Gonzalez i alguns més, una colla de joves francesos que van venir a escoltar i que van aplaudir molt, com la Lisa, una altra jove cantant i un bon guitarrista.....tot això gràcies a lAurelio Santos , al magnífic control del so, llums i freds del Leo Bianchi...i a la gràcia i simpatia de l'Oscar...el geni de la barra....he..he. 
Albert Caire

De fet, la participació del Jordi Rabascall obrint la WTF és vertaderament la pròpia essència d'aquestes Jam organitzades per l'Aurelio Santos. Els mateixos músics que en moltes ocasions hi participen com a sidemans finalment són ells els qui actuen com a líders. Aquest és el cas amb la WTF liderada pel Jordi, ell, qui ha participat incomptables vegades cantant al costat de l'Aurelio i de molts altres companys. La progressió artística i musical del Jordi ha estat impressionant. En dos o tres anys ha passat de ser un gran desconegut (venien ell i la Carme Puche de passar una llarga temporada a Londres) a ser un músic amb el qual s'hi compta. 
Oriol Roca, Oriol González i Jordi Rabascall
Més il·lusió m'ha fet veure a l'amic Albert Caire tocant les 88 tecles del piano del Jamboree. Per a ell ha estat el "baptisme", el primer Jamboree, la primera WTF, i que espero que no sigui la última. A l'Albert el conec des dels meus inicis al capdavant del JCLV i sempre ens agrada recordar la primera vegada i a mi també.....Una Festa Major de Gràcia i ell tocant amb el seu grup en un dels carrers...Els vaig anar a veure i al final em vaig presentar....va acabar presentant el seu primer disc "Camins" al JCLV i va ser el primer pianista que, de manera desinteressada primer, va col·laborar en les Jams Sessions que vam organitzar a finals del 2011. La primera Jam amb el Geni, on ves per on també va venir el Jordi Rabascall, Carles Pineda sènior i junior, el Felipe Muñoz, Luis Blanco i tota la colla de l'Escola Jam Session, i etc...
el saxo tenor del Xavier
Després d'aquella Jam n'hi va haver altres on el Jordi i l'Albert s'hi van trobar. A partir d'aquí va sorgir la primera col·laboració entre ambdós músics, primer a trio, després a duo, ja finalment ha esdevingut una col·laboració ferma en els diversos projectes que organitzen ells dos. Abans d'aquesta WTF hi ha hagut bolos diversos tot i que es pot parlar d'un punt d'inflexió a partir del qual han passat més coses i aquest va ser "les 12h, 12 causes", organitzat per ells i amb el total vistiplau del Valentí Grau, una moguda que es va fer ja fa un any a la Nova Jazz Cava i on el combo del JCLV hi va col·laborar. Aquell dia, el "worker man" va ser el mateix Albert, el qual no va parar de tocar el piano acompanyant a les moltes i diverses formacions. Aquell dia també s'hi va apuntar el Xavier Figuerola acompanyant al quartet organitzador en el qual també hi havia la resta de components de la formació d'aquesta WTF, els dos Oriols, el González i el Roca. 
Albert, Xavi, i els dos Oriols
Si parlem de com va anar el concert us haig de dir que hi va haver tres parts dins la primera; m'explico. La primera part van sortir a la palestra el quartet inicial. En Jordi ja ens va meravellar a tots els presents per com canta, per com actua i per com improvisa, no gens acadèmicament. Jo diria que aquesta és la gràcia, cantar bé i improvisar bé sense massa regles. En Jordi això ho clava, així com també el seu domini total de l'anglès, la qual cosa el permet "xerrar" en aquesta llengua dient coses amb total sentit, cosa que els guiris i demés que el puguin entendre aprecien. L'Albert al piano va estar sobri, i crec que la seva evolució ha estat constant des de la seva primera Jam al JCLV. Se'l veu més desinbolt en els solos i el seu domini és cada vegada major. 
Matías Míguez
Tot i els segurs nervis interns, se'l va veure força tranquil i concentrat en fer la feina que la va fer força ben feta. L'Oriol Roca i González (són dos, no un) van estar brillants en la seva conjunció mantenint una gran compenetració rítmica.  El Roca és un dels contrabaixistes més sòlids i precisos de l'escena actual. Els seus solos, tot i que no en va fer gaires, van ser clavats i molt imaginatius amb una total afinació. En una ocasió va ser el Xavier qui el va incitar amb un lleuger moviment de cap a fer-ne un, i en el bis, ell mateix va declinar la invitació. El González estava radiant i feliç de participar en aquesta moguda i així es va expressar durant tota la nit. Va flipar amb el tema que van fer amb l'Aurelio, com tots nosaltres. 
Marta Gallego i Dani González
En un moment del primer passe, el Jordi va convidar l'Aurelio a participar i així va ser com van improvisar un tema i l'Aurelio ens va demostrar de quina manera domina el Beat Boxing, a la perfecció. El González ens va fer uns magnífics "quarts" i un gran i brutal solo, d'aquells de mocador. Després va ser el moment de cridar al Xavi Figuerola i aquest va pujar a agafar el seu tenor que ja l'esperava. Els moments posteriors van ser impressionants no només per la música que va millorar amb un altre instrument, i tant ben tocat, sinó per la moguda interactiva i teatral entre el Jordi i el Xavi. Això va culminar en un dels temes on els pollastres, les oques, els coloms i demés aus van aparèixer dalt l'escenari. Una diversió sana i ben portada per la simpatia dels dos "ocells", en Jordi i Xavi i que va fer somriure a tothom, inclosos la resta dels músics. De les habilitats al tenor del Xavi ja en sabeu més que jo. És un dels millors i dotats músics de les canyes; participa en multitud de projectes i se'l crida per enregistrar molts i diversos projectes; en fi, és tot un luxe poder-lo escoltar i per a nosaltres serà un plaer tenir-lo, sinó plou, compartint escenari amb el Guim Garcia i Jordi Gaspar (i també l'Albert Caire, Jordi Pujol i Felipe Muñoz) en la cloenda del 5è Festval de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts el 25 de juliol.
Oriol Roca, Oriol Gonzálex i Jordi Rabascall
Bé, després del què he explicat que correspon a les dues primeres parts de la primera part, va venir la Jam on la majoria de músics van poder descansar. De fet ho van fer tots excepte l'Albert Caire qui va ser el "worker man" de la nit. Va pujar el Matías Míguez amb el seu gran so i saber i la seva personal manera d'estar agafat al seu magnífic baix elèctric i de bellugar-se. Va pujar també la jove estudiant de l'Esmuc, la Marta Gallego la qual a més a més de tocar la flauta va cantar en una magnífica bossanova. El Dani González es va asseure a la bateria i amb la formació base de piano, baix i bateria van acompanyar a un parell de joves cantants franceses, la Lisa i una amiga seva en un parell de temes, i en un dels quals va pujar també un amic seu que va resultar ser un bon guitarrista. Després, les llums es van apagar....ja eren les 23h, hora en la qual un servidor va a buscar el transport que el portarà cap a casa....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Jerry Bergonzi i Joe Magnarello Quartet a la Nova Jazz Cava, cicle Jazz a la Fresca

Jerry, Joe, Johnny i Andrea
La cirereta del pastís, el concert del Jerry Bergonzi Quartet, amb el Joe Magnarello, Johnny Aman i Andrea Michellutti com a darrer concert de Jazz a la Fresca a la Nova Jazz Cava de Jazz Terrassa. Avui la climatologia ens ha respectat i no ha caigut ni una gota, la qual cosa ha permès gaudir de l'espai exterior amb una perfecta sonorització. Un quartet que ha repassat una bona colla (a nosaltres ens ha semblat que han estat poquets) dels temes dels seus discos, m'imagino que d'un i de l'altre. Un passe únic en el qual hem pogut escoltar i observar des de la primera línia de cadires les magnífiques músiques que han sonat i les expressions de bon rotllo i simpatia que desprenien els membres del quartet. 
Johnny, Joe, Jerry i Andrea
El líder ha estat sublim en la interpretació dels temes i solos i també ens ha semblat una magnífica persona, explicant-nos algunes de les històries dels temes. El co-líder Joe ha mostrat el seu so força dolç i gens cridaner en el registre mig de la trompeta amb magnífics solos i millors melodies. La secció rítmica de només contrabaix i bateria ha complert amb escreix, si més no considerant que el jove contrabaixista Aman substituïa a l'oficial i ho ha brodat i el bateria ha mantingut una gran connexió amb la resta de la formació i ens ha deixat ben servits en el solo que ha fet. En definitiva una magnífica nit que hem compartit de nou amb lEmilio Civit Puig i amiga i molta més gent que ha vingut, i pel que he pogut escoltar, gent molt saberuda. 

Vegem què ens diuen des de Jazz Terrassa dels dos líders:

Un concert de luxe amb el lideratge de dues de les figures del jazz modern que ens arriba de l’altra banda de l’Atlàntic, punt estel.lar  de la 15a edició del cicle d’estiu “Jazz a la Fresca” de la Nova Jazz Cava.

Jerry Bergonzi natural de Boston , 1947, està considerat un dels grans instrumentistes de saxo tenor del jazz actual. De visió global i amb un personal estil, hereu dels millors tenors en la tradició del jazz modern, un lirisme elàstic i gran riquesa de ressonàncies, una prodigiosa tècnica amb control total del instrument i inigualable sentit de la improvisació, el converteixen en un dels músic més admirats de les últimes dècades. Des de Blue Note a Concord, Cadence, Savant, o Columbia, han immortalitzat el seu esplèndid so sovint qualificat de Coltrenià.


Joe Magnarelli neix a Syracuse però es trasllada a Nova York a mitjans dels anys vuitanta, on forma part dels grups de dos grans com Jack McDuff i Lionel Hampton, i és una figura activa en l’ambient jazzístic de la ciutat. El seu estil, directe i complet, una visió global de la música i la tremenda capacitat de comunicar del so de la seva trompeta, el converteixen en un músic complet i ideal per moure’s magistralment en diferents contextos. 

Montserrat Sancho
Curtet i suficient per anar a dormir, que ens hem de llevar d'hora i acomiadar a la Montserrat de la Joia que ens ha deixat, ella ja molt velleta i cansada de tot plegat. El Rafel Boladeras pare del també Rafel, el gran, de la Roser i del Jordi Boladeras, es trobarà força sol després de compartir una molt llarga vida amb la Montse; ells que les han vist de tots colors i jo que ho recordo vagament pel fet de ser veïns...al costat de la Joia hi havia Ca la Russita, casa meva, i al costat encara hi ha Cal Sagristà...A la Montse la recordarem sempre, i no com ara que es trobava ja velleta, no, sinó amb l'empenta que tenia per portar la botiga i tirar endavant conjuntament amb el Rafel tota la família. El Jordi ha heretat el fi sentit de l'humor del pare i la Roser el saber gestionar de la mare. Doncs res, que descansi en pau la Montse i que el Rafel, que tot just en va fer 90 no fa gaires dies, tingui ganes per seguir fent-nos costat en el camí de la vida. 

Bona nit i bon descans per la Montserrat de la Joia, en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.