Una gran WTF amb l'Hubert Colau Trio al Jamboree Jazz Club.

El text penjat al Facebook pocs moments després de la WTF.....
Algunes fotos de la magnífica WTF d'avui...des del tren ara mateix..amb Hubert Colau, bateria i amb Mark Aanderud, piano i teclat i Dimitri Skidanov, contrabaix. Músiques del sud, del nord, de tot arreu amb un gran trio i el seu líder, gran percussionista i cantant. També ha estat un bon comunicador i ha sabut enrotllar la gent tot i fent-nos cantar. La Jam l'ha iniciat el gran Pere Soto a la guitarra. El primer tema, Black Orfeus amb un tempo més viu ha estat el tret de sortida als estàndards de la nit. Posteriorment ha pujat una gran veu i millors maneres a la improvisació, la Betty. 

Dos temes començant pel On Green Dolphin Street han aconseguit captivar el públic i al mateix Ray Colom que l'ha acompanyat en el segon.....eps, i sempre amb els de sempre...primer els propis del lloc..l'Aurelio Santos, ànima matter i cos fatter, (de pare) el Leo Bianchi amb àudios, llums i avui fins i tot freds i el sempre somrient Oscar De Pombo Pérez avui acompanyat de la Marlene..i el Josep Tomàs capturant-ho tot amb el seu art i el Manu Dimango avui enganxat creant amb el seu art....continuarà...yeah..
Miquel Tuset  i Mallol.

Geni Barry Trio al Jazz Club La Vicentina, el 19 de desembre de 2014.

Doncs el divendres 19 de desembre vàrem gaudir del darrer concert-jam del 2014 amb un trio d'excepció liderat per Geni Barry, vibràfon amb el Javier Juanco, guitarra i Nono Fernández, contrabaix. Un trio de mestres que ens van fer gaudir d'una hora llarga de temes interpretats de manera impressionant. Delicada mestria en totes les interpretacions on la tècnica va anar de la mà amb la sensibilitat dels tres músics. Els moments més intensos varen arribar mica a mica, ja que aquesta era la intenció, anar escalfant el personal i que aquest entrés en la música dels temes i s'involucrés al màxim en l'escolta i evident gaudi. 

Nono i Geni
En Geni és un vell amic i conegut nostre, ja que va portar les Jam Sessions durant més d'un any i ja li sabem les seves arts, tot i així, ens va demostrar la seva molt bona recuperació després d'un accident amb moto que li va costar una trencadissa del braç dret per dues parts. La tècnica no l'ha perdut i potser sí una mica la velocitat, tot i que en cap dels temes es va notar cap pèrdua musical de les seves habilitats. Evidentment li desitgem una ràpida recuperació i un total restabliment del seu braç.


Javier i Nono
Si el coneixíem a ell, a qui no era al Javier Juanco. Aquest és un músic que te una història compartida amb Geni i el mateix Nono, llarga i plena d'anècdotes de companys de professió els quals havien viscut mil i una situacions per explicar amb noms com els del Tete Montoliu i demés. Javier és un músic que es va formar com molts en aquells primers anys de música a Barcelona al Taller de Músics. Va compartir escenari i projectes amb multitud de músics que aleshores començaven com ell i ja darrerament sembla que la seva principal activitat musical te efecte en la zona on ell viu, Solsona i rodalies. Actualment és professor de Grau Superior al Musikene del País Basc, única escola de grau superior de música d'aquelles contrades. El seu estil a la guitarra és força delicat i totalment jazzístic en l'ona de Kenny Burrel per només citar-ne un. 

Deme i Joaquim amb Javier i Nono

Nono Fernández tampoc havia trepitjat el Jazz Club La Vicentina tot i haver-lo vist i escoltat unes quantes vegades a la que s'ha convertit la seva segona casa on toca amb gran freqüència; estem parlant del Campari Milano. Nono és professor del Conservatori del Liceu on dóna classes de combo instrumental. Entre els seus alumnes hi ha la Marina Tuset, la qual va estar-se escoltant al trio, i de manera especial al seu professor, amb el qual posteriorment a la Jam interpretaria un parell de temes. Nono va patir un aneurisma i va quedar impedit de cintura cap a vall, la qual cosa no el va impedir continuar tocant el contrabaix tot i assegut a la cadira de rodes. La seva gran bonhomia i simpatia el fan força entranyable i sempre la seva actitud dalt l'escenari és d'un total gaudi i bon rotllo, amb grans somriures i clara manifestació de passar-s'ho bé. La seva tècnica al contrabaix li val formar part de multitud de projectes on se'l requereix per la seva gran visió i imaginació a l'hora d'improvisar, fent-ho com ho fa amb una gran classe i millor swing. El tempo és perfecte com la pulsació, ambdues virtuts fan que compartir escenari amb ell sigui tot un plaer.

Víctor, Josep Mª, Javier, Nono i Marina
Després d'una hora de molt bona i suau música vam començar la Jam Session amb els músics que van venir entre els quals Deme Gómez, saxo tenor; Joaquim Castanyer, flugelhorn; jo mateix al saxo alto, Marina Tuset, veu; Victor Mirallas, saxo tenor; Josep Mª Martí, Marc i Salvador, bateries. Hi va haver moments de la Jam que varen ser força impressionants, com els que van protagonitzar Marina i Victor amb el Josep Mª Martí i la resta de la formació base i també el tema que va interpretar el Victor amb el Josep Mª i la resta. D'altres moments no ho varen ser tant d'intensos, sobretot pel public, força public assistent, donada la condició d'aficionats d'alguns dels qui vàrem sortir a la palestra. Tot i això, haig de dir que els temes que vàrem interpretar van sonar força bé. Després d'alguns estàndards, el trio inicial va fer el darrer tema de la nit, cansats com estaven després de més de dues hores de música ininterrompuda. S'ha de dir que la majoria del public assistent s'hi va quedar quasi fins al final de la jornada, tot i mostrant-nos el seu suport i també les ganes de tornar a veure a aquest grandíssim mestre, en Geni Barry i els seus companys. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Llibert Fortuny Quartet al Jamboree el 22 de desembre de 2014.



Abraçada inicial entre l'Aurelio i Llibert
Una increïblement divertida i desmesurada WTF amb el Llibert Fortuny, Raül del Moral, Tito Bonacera i David Gómez. I amb alguns més entre els quals la Paula Grande, on els àudios i algun vídeo seran testimoni d'aquesta magnífica nit. Un Jamboree Jazz ple de gom a gom ha gaudit amb tot plegat..LAurelio Santos, el Leo Bianchi, lOscar De Pombo Pérez el Josep Tomàs, lAlbert Prunera el Jorge i la seva dona i molts més han, hem gaudit d'allò més. Aquestes eren les quatre ratlles escrites tot just penjades les fotos al Facebook, però se'n podrien dir moltes més, no sé jo si podré, som-hi...

Un dia que vaig arribar quasi en punt i on ja no hi havia cap cadira buida, amb un Jamboree que feia goig i amb moltes ganes d'enregistrar´-ho tot, en àudio i vídeo. En Josep i Leo ja tenien les màquines preparades per l'àudio i el Doctor ho feia en vídeo amb una càmera palplantada davant del piano, on poso jo habitualment el meu Zoom H4. Vaig fer el millor que podia fer, després de les indicacions d'en Leo respecte el volum estratosfèric que després sonaria. Vaig posar el meu Zomm al costat de les màquines del Leo i del Josep i ens vam disposar a esperar dempeus l'inici de l'esdeveniment. Aurelio va arribar ben just abans de començar i va començar a fer les presentacions dels músics deixant pel darrer al líder de la formació.

Raül, Llibert i Tito
Un quartet que sona amb una potència rítmica impressionant, de la mà del Tito i David, mentre que la guitarra d'en Raül i els saxos tenor i EWI passats pels diversos estris de hardware i software, i tots plegats fan les delícies de tot el personal. Potència rítmica i sonora (un calvari per a les meves oïdes, tapades amb els auriculars) acompanyada de gran compenetració en tots els temes que varen interpretar. És evident que estem parlant de mestres en majúscules, o sigui MESTRES, i que ja saben què han de fer, tot i així, em va sorprendre la ràpida comunicació entre ells en els moments claus, com són els canvis rítmics dintre d'un mateix tema; les entrades a les improvisacions i sobretot els finals, que els van clavar. Això que dic que sembla obvi, doncs no ho és tant si pensem que no estem parlant d'un estàndard de Jazz, súper conegut amb les As i la B perfectament conegudes i el nombre de compassos de cadascuna. Els temes que van sonar no tenien aquesta construcció i semblava que s'anaven trenant a mida que s'anaven tocant, tot i que possiblement no fossin tant improvisats...o sí. 

Llibert amb la Judith
L'humor va estar present durant tota la sessió. Amb el Llibert a l'escenari res és impossible i la "conya" es va desenvolupant amb gags inversemblants amb estones de subtil crítica. La col·laboració de la penya és imprescindible i ell l'aconsegueix sense massa esforçar-s'hi. El seu sentit de l'humor utilitzant les llengües i interactuant amb el públic és únic, a la vegada que la música que sona també ho és. Va convidar a pujar a l'escenari i va pujar una noia amb la qual varen bellugar la cintura d'allò més estimulant, he. Considerant l'època de l'any i si fem memòria recordarem que en Llibert toca sempre pel Nadal a la WTF i la conya del "fum, fum fum" va durar una molt bona estona. Va demostrar el seu domini del tempo i del ritme, reduint el tempo en una modificació del fum, fum, fum reconvertint-lo a, "Fum...........Fum, Fum". Això mateix ho va fer augmentant-lo, més fàcil de cantar que reduint-lo, on el seu control va ser brutal. Si algú que va venir s'ho llegeix ho entendrà millor que qui no va poder venir.

Llibert, Tito i Paula Grande
Les músiques varen seguir un estil marcadament funk tot i que hi va haver moments fins i tot per una mena de balada preciosa, on els sons de la guitarra i el baix ben dulcificat, amb els del saxo i d'una bateria també força suau varen rebaixar la tensió i relaxar l'ambient tot dient-nos, escolteu això tan maco gent!

Val més que escolteu el concert per acabar-ho d'entendre....

 

La Jam Session la va iniciar el mateix Aurelio sol·licitat pel Llibert i ambdós amics van compartir els primers moments d'aquesta segona part. No recordo qui va començar primer, suposo que el Llibert deuria indicar algun riff als seus companys i ells el van seguir tot començant el tema en el qual l'amic Aurelio agafaria el micro per començar la seva sessió i ben bé que ho va fer. Després l'Aurelio va convidar a la Paula Grande, la qual va gaudir d'allò més amb el gran quartet liderat pel gran Llibert. Tot i seguir la marxa, jo ja en vaig tenir prou i vaig decidir deixar descansar les orelles que força havien patit. 

Doncs ara només falta penjar els àudios i algun vídeo que vaig enregistrar...i espero que no soni massa saturat....Miquel Tuset i Mallol.
.


23 Robadors amb Free Jazz, Natsuko Suago Group i Gonzalo Levin Octeto.

Avui ha estat un dijous de música a Barcelona, de Jams i de concerts...A Can Fabra, Ricard Gili ha liderat una Jam amb tot de músics afins al divertit i magnífic estil del Jazz Clàssic, amb participacions de joves cantants i músics. Al Jamboree Jazz s'ha celebrat un gran concert de Jazz amb la pianista i cantant Dena Derose amb el Gabriel Amargant, Ignasi González i Jo Krause, i al Vintitres Robadors Robadors s'hi ha fet una moguda múltiple amb la Free Jazz Session organitzada pel Ramon Prats amb Pol Pedrós, Ivan Gonzalez, Àlex Reviriego, Tom Chant, Marc Cuevas i Arnau Obiols. Després s'hi ha celebrat un entranyable comiat del Gonzalo Levin, que definitivament se'n va a viure al millor país (el seu) on ara un podria viure, l'Uruguay, i és per això que els seus amics, músics i públic, s'hi han trobat per acomiadar-lo. Primer ha estat la Natsuko Sugao Grup, amb ella al capdavant de la formació i alguns dels anteriors músics de la Free Session, interpretant temes del seu disc "Sakura". Finalment, ha estat Gonzalo qui ha presentat el seu grup tot i interpretant alguns temes del seu magnífic Gonzalo Levin Octeto. Una tarda rodona pels aficionats a la música de qualitat, als aficionats al Jazz i Free Jazz. Amb més calma, hi posaré la resta de músics de les dues formacions que han protagonitzat aquest "ASADO con SUSHI". 

Vegeu un tros del primer tema llarg que van tocar...



 La primera estona l'hem gaudit amb la Free Jazz Session organitzada pel Ramon Prats i amb els músics abans comentats. Recordo que és una sessió on els músics hi participen de manera totalment altruista. Ramon passa la guardiola al final del concert i la gent hi posa la voluntat. Aquesta va ser una Sessió de Free Jazz atípica pel que als instruments, participant-hi dos contrabaixistes i dos bateries, a banda dels vents, saxo tenor i dues trompetes. Com sempre passa, es fa un silenci sepulcral tot just abans de començar la sessió, abans que un dels músics decideixi arrencar. La resta s'hi va afegint a mida que va veient l'oportunitat d'entrar i cadascú aporta el seu gra de sorra al projecte. Cal estar atents per saber què fer a cada moment, i ells ben bé que ho estant.  Tot just arribar i començar a muntar jo els estris per enregistrar el concert en àudio, ja vaig veure una jove amb una càmera de filmar i un ja entradet en canes amb una altra, aquest a primera fila com jo. En demanar-li què feien i uqi eren em va dir (i no en sé el nom) que venien de la CCMAV, i filmaven pel programa Ànima, que el fan al C33. Varen estar-si tota l'estona de la Free Jazz Session i després varen recollir i marxar. Sembla que mica a mica es van despertant pel que fa a les diverses mogudes que sobre Jazz es fan a la ciutat, tot i que segons la meva opinió, a cada programa de l'esmentat Ànima, hi hauria de sortir algun reportatge sobre el Jazz que es fa a la ciutat, i perquè no, a Rodalies.

Vegeu ara tot un seguit de fotos que vaig fer de la sessió:

Vintitrès Robadors 18_12_14


More presentations from miquel
Després d'aquest primer tast impressionant, va ser la Natsuko la primera que es va asseure a escalfar el seu metall i adequar el llabi. Una estoneta després varen començar amb un dels temes del seu Sakura, disc que vaig posar al programa Jazz Club de nit i formació que va encetar la sisena temporada al Jazz Club La Vicentina. Quasi una hora d'interpretar una música meravellosa i interpretada per grans músics..com ara l'Enric Peinado, Josema Martín, Ivan González, Gonzalo Levin, Dario García i Marc Cuevas. Gaudir d'aquesta música a primera fila i poder-la enregistrar i compartir-la és tot plegat un dels millors plaers que un com jo pot tenir. I aquí hi teniu quatre ratlles i mentre llegiu la podeu escoltar. Varen ser quasi 45 minuts de música amb temps també per a la comunicació, pel sentiment, amb paraules tendres de la mateixa Natsuko dirigides al seu entranyable amic Gonzalo. Una formació compacta, que es coneix la mar de bé i que gaudeix interpretant la música de Natsuko. Al cap i a la fi, són amics i músics, i comparteixen un els projectes dels altres i viceversa. Després de l'emoció de la música va venir l'emoció de les paraules de Natsuko amb alguna llàgrima de sentiment vertader per la distància que s'interposarà entre ella i el seu amic. Una distància que només serà física, ja que l'altra, la més important es mantindrà tal i com ara està, ben estreta.
El mateix Gonzalo va encetar la darrera part de la nit amb el seu octet, tot i havent-hi alguna substitució en els membres de la formació. Una formació on també hi va repetir el Josema Martín i l'Ivan González, ara amb la trompa (l'Ivan va ser-hi a les tres mogudes, bravo)...la resta varen ser l'Alvar Monfort substituint Leo Torres, Albert Comaleras, Miguel "Pintxo" Villar, Joan Mas, Adrian Guiardo i Camilo Fernández. Una formació que també va tocar alguns dels temes del seu disc homònim al del grup. Nosaltres però (Carlos Sampietro i jo) vàrem marxar després dels tres primers i preciosos temes del disc, que segur també ara mateix esteu escoltant. Unes delicades melodies acompanyades de grans solos dels instrumentistes que ho varen fer, com el Miguel al tenor, el mateix Gonzalo als saxos i també la resta de companys. 

Vegem ara un dels temes que va tocar el Gonzalo Levin Octeto, Añoranzas Montevideanas..



Ho deixo aquí, perquè el que cal és deixar constància dels esdeveniments, si pot ser amb música que sí ha pogut ser, i també amb algun vídeo. De fet de vídeos n'hi ha hagut un de la Free Jazz Session i un tema del Gonzalo Levin Octeto. Miquel Tuset Mallol.

WTF del 15 de desembre al Jamboree amb Moya Kalongo

Algunes fotos de la WTF d'avui al Jamboree Jazz..amb Moya Kalongo...o sigui Simonal Bie, Cesc Pasqual, Pito Rosas, Noé Escolà i Marc Thió...com sempre amb l'Aurelio Santos, en Leo Bianchi, els companys de la barra amb el somriure permanent de tots dos, el de lOscar De Pombo Pérez i company...i amb la col·laboració de Paula Grande, El Anónimo, Juan Cruz "El Pluma", Lin Sey i una saxofonista "guiri" molt simpàtica anomenada Anna...

Simonel Bie, Pito Rosas, Marc Thió i Noè Escolà.
Per resumir-ho en poques paraules ha estat esclatant de ritme, de volum, d'energia, de bon rotllo, de balls increïbles a càrrec del jove atleta Simonal que ha demostrat estar com un "Jabato"...a més a més, comunicatiu, fent participar a la gent, amb una total extraversió que li ha permès fer sortir a tres noies i un noi, i vet aquí que una de les noies ha estat la Paula. Temes amb una "trempera" increïble i amb un volum que ha anat in crescendo i que pel meu gust ha estat excessiu ....però si només soc jo qui ho diu, doncs soc jo l'equivocat i la resta te la raó i són els que es tornaran com jo estic ara, de les oïdes, amb "tinnitus" a l'esquerra i en progressió cap a la dreta, o sigui fatal. Després dels grandíssims temes que han tocat on el ritme permanent del baix del gran Pito i els ritmes de la bateria del Marc, han jugat amb les bones maneres del Cesc a la guitarra (amb uns magnífics solos) i el control total dels vents (saxo alto, flauta i saxo baríton) del súper trempat Noé Escolà, que també ha joguinejat fent veus amb el Cesc com a contrapunt a la veu solista del Simonal. 


Fotos, l'àudio del concert i un tros d'un tema, ja començat que han fet el Simonal i la Lin Sey enregistrat en vídeo, ha estat la feina que he fet, i aquest tros del vídeo ha sigut un passeig pels ritmes i cantates africanes que ells dos han sabut fer tan bé, 





Cesc Pasqual
mentre que molta part de la música ha sigut una passejada pels ritmes més reggaes, i també els africans. Un dia on s'ha trobat a faltar molt a molts dels músics habituals....i no per necessitat, que els presents ja s'ho han fet la mar de bé, sinó per la diversitat musical que hauríem tingut (i que no hem necessitat) i què carall, que quants més serem, més riurem, més gaudirem i avui doncs que no han vingut. (D'altres dies falto jo). A les 23h ho he deixat per agafar metro i tren i segur que haurà estat la "hòstia" com sempre passa a partir d'aquestes hores. L'Aurelio ha presentat com sempre amb el seu especial sentit de l'humor (àcid i punyent quan convé) i el Leo ha fet de les seves (només ho entendran els assistents) controlant el volum del micro del "Boss" i sumint-nos en les tenebres més fosques per fer-nos saber qui és el que mana a la l'emblemàtica Cava. En Josep ha capturat amb tot l'art possible les millors imatges (aquestes només són testimonials, quasi a temps real) i el Manu ha fet unes dibuixos, aquarel·les o ves a saber el què, i he tingut la sort de veure com en feia una i com quasi l'acabava en un tres i no res...Quin parell d'artistes, i quants artistes més que han trepitjat l'escenari del Jamboree, "tonight"...Miquel Tuset i Mallol

Esdeveniments d'aquesta setmana...

Dimecres 10 de desembre. 
Aquesta setmana vaig optar per anar al Jamboree el dimecres, dia de champions entre el Barça i el Paris St. Germain, a veure el projecte compartit de la Clara Luna amb el bateria americà Rob García. Després va resultar que aquest darrer tenia programada una mini gira per diversos llocs de casa nostra com La Font del Balç (La Berguedana de Jazz), programat i presentat pel Chemi, segur; el Sunset de Girona i potser algun més en formació de quartet. En la formació que es va presentar al Jamboree amb la Clara Luna al capdavant hi havia també el Noah Preminguer, saxo tenor; Marco Mezquida, piano; Andreu Zaragoza, guitarra; Masa Kamaguchi, contrabaix i el mateix Rob García a la bateria. Un grup que va destil·lar sensibilitat i gran professionalitat considerant la poca entrada que hi va haver. Alguns dels que hi érem no ho acabàvem d'entendre; amb el Noah, el Rob, Masa, Marco i la Clara dalt l'escenari no s'entenia com no hi havia força estudiants de les ja moltes escoles de música de casa nostra. 

 Alumnes i professors, companys i amics dels presents. Parlant-ne amb el Pere Pons ens en fèiem creus. Vaig poder seure a primera fila i gaudir d'allò més amb la música que sorgia de l'escenari, la veu de la Clara sempre amb una perfecta entonació, les mestries del Marco en les seves interpretacions, els sempre impressionants solos del Masa, sempre cantant-los i entregant-se amb cos i ànima, les delicades sonoritats de la guitarra de l'Andreu, i finalment, poder tenir a un pam a dos monstres de l'escena Novaiorquesa com són el gran Noah i el Rob, ambdós, mestres dels seus respectius instruments, doncs no tenia preu. El repertori es va dividir entre els temes de la Clara i els del Rob, bàsicament. La Clara tenia sobre la barra del Jamboree, sempre controlada per l'entranyable Òscar, una mostra del seu disc "Kunveno" amb el contrabaixista Javier Moreno (projecte que vaig poder escoltar a duo ja fa uns mesos un diumenge de vermut Jazz a la llibreria El Siglo); també el Noah tenia un dels seus discos, el "Before the rain", ambdós exposats per a la venda. Abans de començar el concert, vaig poder parlar amb ell i exposant-li la meva dedicació absoluta al Jazz Club de Nit, molt amablement me'n va cedir un per posar-lo al programa la qual cosa faré sense tardar no massa. A primera fila, vaig poder enregistrar un tema en vídeo que per a mi va quedar força bé, però que ara mateix encara espero el consentiment dels membres del grup per poder-lo penjar als núvols.....i finalment el va penjar la Clara Luna al seu canal de Youtube i aquí el teniu...




Un gran concert que no vaig poder veure acabat pel fet que havia de tornar corrents cap a Sant Vicenç i de cap a l'emissora per iniciar el programa de ràdio. Poc després d'arribar a l'emissora i ja en ple programa 185 es va presentar l'amic Pepe Castrillo amb qui vàrem estar compartint l'estona i gaudint de la música que va sonar.

Dijous 11 de desembre.
Un dia força atapeït i iniciat per la visita que vaig fer a la seu de producció del portal Radiotubelive, convidat per una de les seves ànimes l'amic Màrius A. Querol. D'ençà ja fa uns mesos que el Màrius em va demanar a través del Facebook que li enviés alguns programes del Jazz Club de Nit, i així ho porto fent. Els hi vaig enviant i ell passats no massa dies els penja al seu portal. Jas n'hi ha alguns, i més que n'hi hauran. Vàrem estar xerrant quasi 40 minuts, ell preguntant-me i jo contestant-lo. La conversa va girar al voltant de tot plegat, és a dir, d'on em venia l'afició al Jazz, com va començar el JCLV i com el JCdN. I jo que quan em deixen, quan em donen corda no sé aturar-me, doncs vaig estar com una balena al pacífic sud, xerrant pels colzes, i explicant en aquest temps tot el que vaig poder, que crec que va ser suficient. Una estona súper agradable amb el Màrius, i una entrevista que segurament es podrà escoltar al seu portal ben aviat. 

Després d'estar-me amb ell, vaig marxar "pitant" cap el 23 Robadors on havia d'assistir a una altra de les Free Sessions que coordina i organitza el Ramon Prats. Allà hi vaig arribar just a  temps de preparar el Zoom H4 per poder-ho enregistrar (ara mateix ja l'esteu escoltant, segur). Amb el Ramon hi va haver el Tom Chant, saxo tenor; Alfonso Muñoz, saxo alto; Marcel·lí Bayer, saxo alto; Iván González, trompeta i el jove Àlex Reviriego, contrabaix. Passats alguns minuts, el, silenci es va apoderar de l'escenari i moments després va començar tot això, tota aquesta música que esteu escoltant. Un llarg tema de més de 45 minuts on la improvisació totalment lliure, amb sons inversemblants que no sonen mai i ritmes sense ritme, van anar configurant tot l'entrellat musical de la sessió. Finalitzat el tema i la sessió, Ramon va passar la guardiola i allà que hi vàrem deixar uns calerons a mode de voluntariosa aportació per a l'esforç fet pels músics pel sol fet de crear aquestes sonoritats úniques i fer-ho gaudint-ne ells i compartint-ho amb nosaltres.

 A corra-cuita vaig anar caminant pel cor de la ciutat fins arribar a la meva propera destinació, al carrer Muntaner 83C, per sobre d'Aragó, on hi ha el magnífic espai multicultural i sembla que un bon restaurant anomenat Artte. Lloc que no fa gaire que programa alguns concerts de Jazz i potser d'altres músiques a la setmana. Allà però s'hi feia una festa molt important i s'hi havien de donar premis. Els amics de l'AMJM, Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feien el 25é aniversari i a més a més, entregaven els premis anuals als músics associats. Premis al millor músic de Jazz, al millor grup, al millor disc i al millor o a la millor compositor/a. A l'entrada em vaig trobar a l'Anna Veiga rebent i saludant a tothom qui arribava. En aquell moment, també hi havia el Cifu que tot just havia acabat de parlar amb l'Àngel Pereira, i jo que m'hi vaig adreçar per saludar-lo. Dins el local, una munió de músics, gent dels mitjans com l'Andreu Fàbregues i parella, en Deme Gómez, la Jos Bascón, en Martí Farré, etc....i músics, molts músics. Ja sabíem quins eren els nominats pel fet d'haver-ho comunicat via Facebook i també sabíem quina seria la formació que amenitzaria la vetllada durant i després de l'entrega de premis..en Carles Benavent Trio, amb el Carles Benavent, baix; Roger Mas, piano i Roger Blàvia, bateria. A la Jam session hi van participar una bona colla de músics entre els quals Raynald Colom, Joan Sanmartí, Pere Soto, Mario Rossy, Dick Them, Arecio Smith, Paul Evans, Tom Warburton, Isma, etc....

La llista dels més votats entre els companys de professió varen ser......

COMPOSITOR DE L'ANY
Vicens Martín
Elisabet Raspall
Joan Sanmartí

MÚSIC DE L'ANY
Marcel·lí Bayer
Marco Mezquida
Ramon Prats

GRUP DE L'ANY

David Mengual Free Spirits Big Band
Ramon Prats Quartet
The Gramophone Allstars

DISC DE L'ANY
Celeste canta Antonio Machín
Els fruits saborosos, de Vicens Martín Dream Big Band & Gemma Abrié
Let's sing again, de Guillem Arnedo Band & Celeste Alías
Pandora, de Ramon Prats Quartet


I després de les presentacions de l'acte per part del president de l'associació, en Dick Them i la intervenció de la sí professional en això dels micròfons i presentacions, lElisenda Roca, li va tocar a ella començar a cridar als anteriors presidents de l'Associació..el primer dels quals el gran percussionista Àngel Pereira, després el Ramon Quadrada i un altre que hi havia de ser però que no ho va poder fer és el Max Sunyer, i l'actual Dick Them...Sembla que una personalitat de la cultura  també ho va fer....i cadascun d'ells es va fotografiar amb els premiats que van ser....



COMPOSITOR DE L'ANY, Elisabet Raspall
MÚSIC DE L'ANY, Ramon Prats
GRUP DE L'ANY, Ramon Prats Quartet
DISC DE L'ANY, Pandora, de Ramon Prats
PREMI ESPECIAL DE LA JUNTA DIRECTIVA, Juan Claudio Cifuentes, "Cifu".

 Miquel Tuset Mallol.

(falta algun àudio i potser el vídeo filmat al Jamboree)

Erik Deutsch & The Jazz Outlaws al Naya Gastro Music.

Avui hem estrenat el Naya Gastro Music, (jo, que hi he anat per primera vegada)...Doncs un plaer de local.....avui amb una proposta agosarada amb un trio de luxe liderat pel pianista (orgue Hammond) Erik Deutsch i la formació The Jazz Outlaws, Caspar St. Charles i David Soler Pina ...primer una bona sessió de groove barrejat amb d'altres herbes i culminant amb una dolça i delicada veu, la Victoria Reed, acompanyant-se de guitarra acústica electrificada i fent uns temes propis pops força ben trenats...hi tornarem. Miquel Tuset i Mallol.



 

Delicada WTF amb Atom Quartet i una magnífica Jam Session

Algunes fotos i les quatre ratlles de la WTF d'ahir dilluns amb els ATOM QUARTET ..... amb Gonzalo Levin, Carlos Fagin, Joao Vieira, Camilo Fernández, Pere Soto, Claudio Marrero Santana, (clarinetista), Rodrigo G Pahlen, Matías Míguez Mastrarrigo, Anton Jarl, Thomas Kent Jr. Warburton, João Silva , etc i sempre amb l'Aurelio Santos sempre essent el millor speaker, el Leo Bianchi amb el millor so i les millors llums i amb els companys de la barra i amb el millor somriure de l'Oscar i company...al Jamboree Jazz.... Començat amb el projecte força delicat de Atom Quartet (del qual en vàrem veure només la darrera part) i després amb els millors estàndards a la Jam. Amb un Pere inicialment explicant els ets i uts de com va anar l'enregistrament del seu primer vinil "Coincidències", disc que una estona abans havíem digitalitzat a casa..després, es va asseure i la seva màgia va aparèixer. Hi va haver moments intensos com quan va tocar els súper aguts fora del maneg de la guitarra, els duets dels dos tenors, Gonzalo i Claudio, les melodies cantades del clarinetista i cantant, els posteriors solos del Maties, potents i plens de funk-groove, del Carlos al piano, del Joao a la bateria i de l'altre Joao al violí, els del Rodrigo a l'harmònica, i després amb els del Thom i l'Anton...per deixar pas a la penombra i a unes músiques que ja no vaig escoltar i que varen passar a partir de les 23h, on altres coses varen succeir com sempre passa. Força guiris i molt que van gaudir, i gent del país que també ho va fer. Un dilluns on hi havia força mogudes musicals per d'altres indrets, però que a la benvolguda Cava no li va afectar perquè els incondicionals no hi vàrem faltar. Amb ganes d'editar l'àudio, ai només de la WTF, però també de penjar un vídeo dels Atom Quartet. Aquests però, segur que quedaran ben servits d'imatges en moviment, les que va filmar durant tota l'estona un "pofesional" que per allí corria, sense comptar les que va filmar el Josep Tomàs amb el seu súper mòbil que filma virgueries en "Slow Motion", i les que va capturar, aquestes sí estàtiques, dels moments més impactants. Miquel Tuset i Mallol.

Magnífic Concert amb Sergi Sirvent Trio i posterior Jam Session

Ramiro Rosa, Marc Cuevas i Sergi Sirvent
Un Concert Jam amb Sergi Sirvent, Marc Cuevas i Ramiro Rosa i força colla més..que ja comentaré amb més calma...Ens ho hem passat de collons....he.Ara ja més calmat només dir-vos que després del magnífic concert del Sergi Sirvent Trio, amb Marc Cuevas i Ramiro Rosa, amb tot de temes propis magnífics de cadascun d'ells i que aviat estaran penjats al blog, vam iniciar la Jam Session el voluntari qui us escriu això, en el primer tema, Remember, i després, en un Body & Soul es fa afegir el Modest Pelfort a la trompeta. Després van pujar el Deme Gómez i el Juan Carlos Speedy González per tocar un tema de John Coltrane amb el Sergi a la trompeta. Mentre tot això passava, el Carles Pineda i el Joan Martí s'estaven alimentant a baix a La cuina d'en Toni. Després del Deme i cia va pujar el Carles al saxo alto, amb el Joan Martí al contrabaix i també el Josep Mª Martí a la bateria, amb el Sergi al piano i ens varen fer una bossanova amb el Modest a la trompeta. Després va sonar el Alone Together instigat per qui això escriu i amb la col·laboració d'alguns més, i ja vàrem canviar d'estils amb el gran Joe Psalmist que va fer una colla de temes força entretinguts amb el seu magnífic estil i simpatia. Temes amb el Josep Mª a la bateria, Joan Martí al contrabaix i el Joe al piano i veu amb el saxo del Carles. En alguns dels temes que va tocar el Joe va estar acompanyat pel Sergi a la bateria, Joan Martí que no va deixar el contrabaix, el Juan Carlos al saxo alto en temes com Kansas City i demés. Després dels aplaudiments força merescuts pel Joe i companys, tota una gran secció de vents ens vam posar a tocar el "Nostalgia in T.S", dues trompetes, un saxo tenor, tres saxos altos, amb el Ramiro i Marc a la secció rítmica. Al final d'aquest tema ens vam quedar en una mena de riffs en plan Free que van ser molt divertits. Després de força minuts amb aquest tema ens vam ficar amb el "There will never be another you" amb igualment tota la colla de vents, que més aviat semblava una tempesta...he. Ja per finalitzar la jornada, el trio base s'hi va posar de nou amb un tema per acabar una magnífica nit, primer de concert i després d'una entretinguda i divertida Jam Session..

I aquí podeu mirar una seqüència de les fotos que vaig fer del concert-jam:




Com sempre que passa, el que fa les fotos no surt a la portada, doncs això m'ha passat a mi. Ho haurem de solucionar de cara a la propera Jam (Concert-Jam) amb el Geni Barry Trio amb el Nono Antonio Ramón Fernández i el Javier Juanco que farem el 19 de desembre. Fet i fet, vam estar tocant quasi dues hores de Jam compartint l'escenari professionals amb aficionats i el públic resistent que no volia marxar, com el Sebastia Massana i amiga, i alguns més, que s'ho van passar d'allò més bé.




I ara podeu veure un vídeo d'un tema del Marc Cuevas...



 
S'ha de dir però, com ja va essent habitual darrerament, que durant el concert hi va haver una bona presència de públic entre els quals la colla del Rafael Garcia, amb el Toni i els dos germans Navarro, el Xavi i el Julian. També va venir el Ramon Folgado amb un amic...el Deme i una amiga, el Juan Carlos amb una altra amiga, etc i el Sebastià i amiga que es van quedar fins el final...he..al Sebastià li ha agafat una molt bona afició i sembla que s'ho passen tots dos de conya....I un dels que no falta mai és l'amic Carlos Sampietro Pardina que ens va acompanyar una bona estona, la Manoli i el Juanjo, com sempre a primera fila.
Alguns d'ells es van quedar a la Jam i d'altres van marxar. Sempre però que hi hagi músics que tinguin ganes de tocar, encara que no hi hagi gaire públic, i les hores no siguin inoportunes, tocarem fins que els músics que han encetat el concert diguin prou. així ho mirarem de fer sempre i així ho vàrem fer aquest divendres..he.
Miquel Tuset i Mallol.

Gaël Horellou Quartet al Jamboree Jazz

Gaël Horellou Quartet al Jamboree Jazz amb el mestre de cerimònies Pere Pons cofoi presentant una altra magnífica formació d'aquesta temporada....un concert a un nivell estratosfèric..vaja, ell, Gaël a un increïble nivell i la resta de companys igual. Un projecte que ha girat al voltant del darrer disc de Fresh Sound anomenat Brooklyn i també algun anterior...En el segon passe i ja al final ha convidat al seu amic Ray Colom i han fet un magnífic blues. Després m'he perdut el bis per temes de transport públic.


Components del Quartet: Gael Horellou saxo alt, Etienne Déconfin piano, Viktor Nyberg contrabaix, Antoine Paganotti bateria.

I aquesta és la descripció del concert que ens va fer Pere Pons al web del Jamboree:


Amb més de trenta anys d’història, el segell català Fresh Sound ha esdevingut una de les discogràfiques de jazz més respectades i admirades a nivell internacional. Una prova fefaent ha estat la distinció que li ha concedit l’Academie du Jazz de France com a millor segell europeu en la seva especialitat. Per a celebrar-ho el San Miguel Jamboree Jazz Club Festival ha escollit una de les seves millors propostes de nous talents provinents del país veí i que es concreta en el quartet del saxofonista Gael Horellou. El músic presentarà els temes de la seva particular aventura nord-americana abocades en un disc que ha titulat convenienment amb el nom de “Brooklyn”.


Un quartet liderat per un mestre del saxo alto, que quan aquest deixava de tocar, restava intacta una magnífica secció rítmica liderada ara pel pianista Etienne. Aquest i l'Antoine a la bateria varen mantenir uns cos-a-cos impressionants marcats per les idees rítmiques que sorgien de l'Etienne i que l'Antoine recollia a la perfecció. El joveníssim contrabaixista Viktor va seguir en tot moment l'estela de la formació, a trio i a quartet i va demostrar-nos la seva gran vàlua tot i la seva joventut.

Poder comentar aspectes diversos d'aquest (de qualsevol) concert amb en Jordi Pujol Baulenas és tot un privilegi. Qui millor que ell per explicar-te els ets i uts dels músics que teníem a l'escenari, més encara considerant que ahir va ser una de les nits "Fresh Sound". Aspectes com la presència en escena, la tècnica, l'estil coltranià, i d'altres més personals i sempre amb qualificatius positius et fan entendre més el que estàs escoltant. Un Gaël que havia tocat al Pipa Club quan encara era un adolescent ja fa una colla d'anys... L'estil Coltranià amb el fraseig i sobretot els "sostenuttos" en el registre alt ja ho havia discernit en el primer passe, abarrotat i més aplaudidor que el públic del segon. La mitjana d'edat del primer passe va ser força alta i sí que hi vam trobar a faltar la presència de joves músics de casa en els dos passes. Un quartet de músics francesos a un gran nivell, i extrapolant-ho ens podem imaginar el bon nivell dels músics del país veí. La majoria dels temes varen tenir un caire rítmic força potent encabint-hi però alguna balada entremig. Tot de temes propis de gran factura mostrant-nos a un músic complet, intèrpret i compositor i gran líder de la seva formació. Caldrà doncs estar al cas, entrar al web de Fresh Sounds Records, mirar el que hi ha i de manera particular els discos on hi trobem al Gaël que en són alguns...

http://www.freshsoundrecords.com/search.php…

Jo per la meva part, i pel que fa al programa Jazz Club de Nit, ja vaig posar el "Time after Time" amb el Perico Sambeat, i en un proper programa caurà el "Brooklyn" que ens va presentar ahir....i tots plegats haurem d'anar al carrer Benet Mateu 26 a la botiga de "Blue Sounds" a veure què ens emportem. 
De moment aquestes quatre ratlles i ara un vídeo de quasi 18 minuts....yeah..


Miquel Tuset i Mallol.

Un gloriós 20N (com tots els 20N) amb el Ken Vandermark Quartet al Jamboree Jazz Club i Xavi Casellas & Emilio Solla al Mandacarú

Jan  i  Jasper
Tot i que ja fa dies d'això, i per problemes diversos, encara no he pogut deixar reflectides les quatre ratlles fins avui, o sigui que ara mateix ho faig a més a més de penjar-vos un vídeo d'un dels temes que va fer...un vídeo de moment tot i que en podria penjar un altre que també vaig enregistrar...som-hi.

Veure al Ken Vandermark en directe és tota una experiència a l'abast dels més agosarats seguidors de les més i millors modernitats. Una bona colla ens hi vàrem trobar, a més a més un dia després del gran concert de l'Ernie Watts, concert a les antípodes del del Ken. Aquest es va presentar amb una formació força eclèctica...Ken Vandermark saxos, Jasper Stadhouders baix, Timothy Daisy bateria, Christof Kurzmann electrònica. Aquest darrer va remenar un parell de petits portàtils (aparentment) interconnectats als sistemes de so i executant tot un seguit de ritmes i sons diversos i estranys. La compenetració entre el jove baixista i el líder de la banda va ser total, així com també amb la resta de companys. 
Timothy i Christoff

El Ken va tocar diversos saxos i finalment el clarinet. El so potent que obté amb el tenor el va canviar pel més profund del baríton i al final amb el so més agut del clarinet. Tot i això, els sons que sortien a vegades no eren ben bé els habituals dels instruments. Això em recorda les Free Jazz Sessions del Ramon Prats al 23 Robadors, les dels dijous a les 19h30m on els músics que toquen els vents, metalls i canyes, obtenen també aquests sons a vegades tan estranys. Pel que sigui, aquest és el projecte del iconoclasta Ken Vandermark en aquest projecte col·lectiu, i no s'aparta gaire del projecte en solitari que ens va oferir el Ken en el mateix indret, cava la més cava de totes.
Com a mostra, un botó, un vídeo del darrer tema del concert. 


Això és el que ens deia el Pere Pons en la informació del concert:
En mans de músics com el saxofonista Ken Vandermark el jazz adquireix un grau d’intensitat i d’energia que el situa a un pam del precipici. Sempre al límit, el músic de Boston instal•lat a Chicago visita el Jamboree amb el seu impressionant ensemble electro-acústic que ha batejat amb el nom de Made To Break. Una formació que permet a Vandemark explorar nous territoris sonors on les fronteres no tenen sentit i la improvisació marca el rumb d’una manera tan lliure com excitant d’entendre la veritable essència d’allò que coneixem com a jazz.

Després d'aquest concert encara vaig tenir temps de passar pel Mandacarú a veure, saludar i escoltar a l'Emilio Solla i en Xavi Casellas els quals es van marcar uns temes a duet en una tarda nit memorable. Molt bona assistència de públic escoltant i també sopant, la qual cosa va engrescar força als dos amics i músics. Emilio havia vingut a Barna pel motiu principal que havia d'estrenar una gran obra per a Gaita, piano i veu de la gallega Cristina Pato amb la Simfònica del Vallès al Voll Dam Festival Internacional del Jazz de Barcelona i de passada jo li vaig posar alguns dels magnífics temes del seu disc "Second Hand" al programa de ràdio Jazz Club de Nit. A més a més va fer aquest bolo al Mandacarú, lloc íntim ideal per a fer un bon sopar ben acompanyat de molt bona música, sempre. El duet va fer tot un seguit d'estàndards entre els quals el "Stolen Moments" i d'altres força ben interpretats. Un espai aquest que s'hi està com a casa, en família. Aquí hi teniu algunes fotos...


Cafè Mandacarú Casellas Solla


More presentations from miquel

Miquel Tuset i Mallol.

Esther Ovejero "RICCA" el divendres 21 de novembre al Jamboree

Algunes fotos de la divertida i moguda sessió del projecte encetat per l'Esther Ovejero, alies Ricca amb tota una colla de músics vinguts com ella de les Illes Canàries..i amb el Jose Alberto Medina Quintana i molts més. Un projecte potent, on hi ha hagut cabuda també per les balades. Temes propis, la majoria, i algunes versions. La simpatia de l'Esther ens ha captivat i fins i tot ens ha fet picar de mans i cantar seguint les seves indicacions. Una d'aquelles actuacions que et fan sortir millor de com has entrat. Un Jamboree Jazz atapeït ha aplaudit i s'ha divertit amb la proposta musical, moltes vegades rítmica i suau algunes altres. L'Esther ens ha mostrat el seu gran nivell i el bon moment actual per on ella transita. Si es farà rica o no, ningú ho sap, tot i que li desitgem que continuï essent tant feliç com és ara mateix. Com sempre, Pere Pons ha fet de mestre de cerimònies i alguns músics amics i amigues s'hi han deixat caure. 

Vegem ara una presentació de les mobile fotos....


Esther Ovejero RICCA al Jamboree


More presentations from miquel

I ara un vídeo enregistrat al Jamboree amb el tema Janis...



Quatre ratlles, algunes fotos i algun vídeo que potser penjarem, després d'enviar-li a la protagonista. Miquel Tuset i Mallol.

Albert Bover & Marco Mezquida, Duet Nosferatus al Jamboree

Albert Bover & Marco Mezquida
Aquest dimecres 19 de novembre, els que vàrem anar al Jamboree a les 20h a escoltar la proposta presentada pel Pere Pons del Duet Nosferatus vam gaudir d’allò més. Aquest duet format per mestre i alumne, fa anys, i mestre i mestre ara mateix amb l’Albert Bover i Marco Mezquida ens va oferir tot un reguitzell de temes amb títols foscos i músiques gens fosques, més aviat meravelloses. Ja fa temps que el mateix Albert es va posar com a pseudònim artístic i fins i tot personal el de Nosferatu, els atributs del qual només li són estilísticament propers en el món terrenal i per tant físic, (i només semblança) i no gens en el món artístic i/o espiritual on l’Albert és més aviat àngel que dimoni. El fet que el Marco s’hi hagi afegit només vol dir una cosa...respecte i admiració pel mestre. El concepte Nosferatu doncs els hi ha permès decantar-se per un repertori on els títols ens situen en aquesta òrbita, però ja he dit que no pas les músiques que ens van fer volar literalment.
El primer tema que van tocar va ser el “Old Devil Moon”, tema que va composar Burton Lane el 1947 pel musical Finian’s Rainbow. Tema tocat a un ritme un pèl viu on ambdós músics ja van mostrar una gran compenetració. Albert va tocar el piano Yamaha i el Marco es va asseure al teclat electrònic. Melodia conjunta i solos individuals moltes de les vegades i sempre mentre un solejava l’altre l’acompanyava amb piano o teclat. Després dels primers i desitjats per tots aplaudiments, l’Albert va presentar el concert amb el seu estil contingut però distès fent broma dels anys, 900 que feia que coneixia al Marco (és clar, un parell de vampirs, ja és això) però no, només fa 8 anys que es coneixen i és quan el Marco, desconegut per molts, va presentar-se a les proves d’accés de l’Esmuc i l’Albert i la resta varen “flipar”. Després del primer tema fosc de títol, el segon havia de ser igual o més fosc i “voto al diablo” que així va ser. L’Albert va presentar el tema de Wayne Shorter, “Dance Cadaverous”, del disc Speak No Evil, una meravella de tema igualment aplaudida per tots els presents, els quals només vam aplaudir al final dels temes, al menys en el primer set que és on hi vaig ser. Acabats els aplaudiments varen fer canvi de cadires, de pianos, l’un va passar al cantó de l’altre i a l’inrevés. 

Marco Mezquida
 El Marco va presentar el seu primer tema inèdit anomenat “Radiohead Montsant Elevation”; tema composat a partir dels efectes d’escoltar el conegut grup sota els efectes d’un bon vi com és el Montsant. Un tema amb un motiu persistent melòdica i rítmicament estrena mundial que el Marco i l’Albert van voler oferir a tots els presents. Després, Marco va presentar el següent tema, també diabòlic, que va ser el tema principal de la banda sonora de la pel•lícula de Roman Polanski, “Rosemary’s Baby”, traduït aquí com “La semilla del diablo”. Tema amb els sons inicials adequats per fer-te tremolar de por però que quan sona la senzilla i preciosa melodia la por s’esvaeix i es converteix en un “cant” a les més altes esferes de l’emoció. Els aplaudiments van ser sentits, amb el sentiment a flor de pell després d’embriagar-nos amb la preciosa melodia i millors interpretacions per deixar pas a l’Albert i presentar-nos un tema dedicat a un colega seu, un tal Nosferatu, el qual avorrit a la Transilvània original se’n va anar a Nova York i allà es va fer amic d’un tal Billy Strayhorn, etc. Aquest magnífic tema, amb el títol evident de Nosferatu, va ser com una mena de balada profunda que va ser l’antesala del darrer tema d’aquest primer passe, tema que jo no vaig poder escoltar. Malauradament vaig haver de recollir els trastos entremig de l’expectació i silenci habitual entre tema i tema, tot i que crec haver-ho fet amb la suficient agilitat i silenci per a no destorbar tothom, i després, ja a l'exterior, córrer com un possés rambla amunt per agafar metro i tren i poder arribar abans de les 22h a l’emissora de Ràdio Sant Vicenç per iniciar un magnífic programa amb un disc de Fresh Sound Records, el darrer del gran Emilio Solla i el darrer del no menys gran Ernesto Aurignac. Unes músiques que es van enregistrar i també les imatges que segurament podrem veure i escoltar passat el temps adequat. Dir-vos que com sempre el so va ser excel·lent, i com és habitual entre setmana de la mà de l'Alex Monsoliu....i que la simpatia a la barra i els somriures francs com sempre els va oferir l'amic Òscar. Miquel Tuset.

LEE KONITZ QUARTET al Jamboree Jazz Club...Festival Jazz San Miguel.

Dan Tepfer, Lee Konitz, Jeremy Stratton i George Schuller
Havíem de ser-hi...Lee Konitz, una de les llegendes vives del Jazz...home íntegre amb un so propi ja a la mateixa era de PArker, on tots els saxofonistes que tocaven l'alto seguin les seves petjades. Lee es va mantenir ferm en el seu estil a partir del qual varen sorgir noms com Paul Desmond i Art Pepper.

La formació del Lee Konitz incloïa Dan Tepfer, piano. Jeremy Stratton , contrabaix. George Schuller, bateria.

Al primer passe de les 20h es va produir un ple total de públic, assegut per on podien fins i tot en els tamborets i drets nosaltres i els músics que hi van anar entre els quals no hi podia faltar en Marcel·lí Bayer, però tampoc molts d'altres.
El silenci durant l'actuació del Lee Konitz Quartet va ser total, i em va semblar notar en l'ambient una mena de respecte a alguna cosa més que a una persona i el seu projecte i també una expectació per veure'l, escoltar-lo fes el que fes

 
La sorpresa en veure'l cantar trossos de melodia i solos va esdevenir una activitat habitual posteriorment compartida pel jove pianista (ona Meldhau). Nit d'estàndards començant amb l'Stella, barreja de The Song is You..i acabant amb Solar finalitzat amb un turn around..entremig Round Midnight, Body and Soul i un tema propi, el Katy's Trance,  basat en "Play, fiddle play", mateixa harmonia i fins a la última melodia, no hem sabut de quin tema es tractava, paraules de Marceŀlí Bayer...

En el segon passe, Lee va demanar què volíem escoltar...alguns li han dit el All the things i uns altres un altre...i sí que l'ha fet el All the things, però com sempre a la seva manera...El segon tema ha estat Darn that dream, després han tocat I'll remember april i després ha començat un tema que ha resultat ser Alone together, Skylark, Subconsciouslee...el Piero Cozzi també hi era i ens ha fet un cop de mà amb alguns temes....Un dels il·lustres entre el públic va ser el Jordi Pujol, el "presi del Jazz", amb el qual vam estar comentant algunes coses, títols de temes, maneres de tocar, el fet de cantar Lee entre els temes, etc...segons em va dir, havia vist el Lee Konitz en formació de trio a L.A. i va fer el mateix....cantar entre els temes i compartir-ho amb el seu apreciat pianista, del qual se'n sent força orgullós, cosa palesa que ell no va amagar en cap moment, ans al contrari.

(Vegeu una presentació de les diverses fotos que vaig fer)

Al final, Mr Konitz ha baixat de l'escenari per descansar mentre el trio ha fet un magnífic Ask Me Now de Monk ara sí amb swing..el darrer tema.


I ara, com a cirereta, vegeu un vídeo amb el 'Round Midnight...




Mr Lee Konitz, llegenda viva del Jazz...un honor per a tots nosaltres tenir-lo amb 87 anys i bufant i cantant....gràcies Pere Pons i Jamboree per fer possibles aquestes fites. Miquel Tuset i Mallol.

I ara un afegitó obra i gràcia del Marcel·lí Bayer..el que més deu saber sobre el seu mestre Lee Konitz.

Un detall del concert d'en Lee Konitz de dissabte, apte només per a freaks del tema saxos:

L'instrument amb el que va tocar dissabte al Jamboree era el que li va comprar la seva mare l'any 1945 per 150 dòlars, un Selmer Balanced Action amb número de sèrie 20.000 i poc (en aquest vídeo ho comenta a un incrèdul i divertit Paul Motian: 

(https://www.youtube.com/watch…).

Normalment als concerts europeus, Konitz acostuma a tocar un Selmer Mark VI perquè és el quin guarda a la seva casa de Köln (tal com explica al llibre d'entrevistes amb Andy Hamilton "Conversations on the improviser's art" http://www.press.umich.edu/130264/lee_konitz).
Sempre que l'havia vist en directe a Barcelona l'havia dut: a La Paloma, La Boite, Luz de Gas/gravació Nonitz i al Jamboree l'any passat).

Aquest dissabte, però, va utilitzar el mític Selmer Balanced Action, quan normalment només ho fa als Estats Units perquè és el que té al seu apartament de NY (aquí el podeu veure xerrant sobre Lester Young i practicant a casa: https://www.youtube.com/watch?v=tI0CKxa19ok).

I va ser tot un regal per als presents. Poder escoltar en directe un músic de 87 anys en plena forma tocant un instrument que fa gairebé 70 anys que utilitza és només apte per a uns quants privilegiats. Penseu que és l'instrument que fa servir durant el seu període amb Tristano i en la majoria dels seus discs americans (incloent-hi "Motion", "Birth of the cool" de Miles Davis, etc.)

Mirant el vídeo que l'Ancor i el Dani Pérez han compartit aquests dies veig que, curiosament, en aquest directe a Alemanya l'any 2012 també fa servir el Balanced Action famós. Comparteixo per si li voleu donar un cop d'ull, també, i escoltar com li sona:

https://www.youtube.com/watch?v=aJTUi-OAxT4

Com els podeu diferenciar? Molt fàcil, els Balanced Action tenen el mecanisme de clau d'octava al tudell llis mentre que els Mark VI incorporen la famosa S de Selmer, us deixo imatges perquè compareu.

Ja us he avisat de que tot plegat era molt freak, hehe. Apa, passeu bona setmana!


Marcel·lí Bayer.