Geni Barry Trio al Campari Milano i Félix Rossy New Quintet al Jamboree, 29 de juny

Un magnífic dia on vam poder gaudir de dos magnífics concerts primer al Campari Milanoi després al Jamboree

A la cocteleria de la Ronda Universitat hi vam anar a veure el nostre amic Geni Barry  en format trio amb el Gilles Sttopey, piano i Nono Fernández, contrabaix. El projecte que ens va presentar va ser un homenatge a la "Mamita", la mare del Geni que ens va deixar ja fa uns dies. Ell mateix ens deia que feia quasi dos mesos que no tocava ni feia "bolos" i tot motivat pel fet que la seva mare s'estava morint. Vaig poder assistir a l'enterrament al tanatori de Collserola on hi van concórrer els seus amics "motards" i algun músic aficionat com ara jo. Allà, el sempre genial artista ens va explicar anècdotes de la seva mare i de quina manera ell li feia escoltar música en aquests darrers dies de tristor. Ens va posar un parell de temes que li agradaven a ella, tot i explicant-nos els ets i uts de les improvisacions en el més pur estil Barry. Al final, i com a comiat final i d'honor, va fer explotar un gran petard, molt més q'un TRO, i ho va haver de fer a distància, tal era la potència de la deflagració resultant.

Doncs en aquesta primera intervenció posterior al decés de la Mamita, en Geni va escollir un repertori nou amb temes com Old Devil Moon, Like Sonny, Inutil Paisagem,  i per acabar el primer passe va convidar a l'amic Oriol Fontclara a tocar el magnífic All The Things You Are. Geni es va mostrar segur i ple de swing, feeling, tot i haver de lluitar amb les permanents "xerrameques" sense les quals el Campari no seria el mateix.....i com m'agradaria que canviés i es dirigís cap el silenci del públic. El líder de la formació es va veure recolzat per una base rítmica (tot i ser-ho ell també i sense bateria) amb el modern pianista suís establert a casa nostra, en Gilles Sttopey. Aquest va desenvolupar uns magnífics solos a la vegada que acompanyar a la perfecció els solos del líder, sempre sorprenents. No oblidem la solidesa al contrabaix de Nono Fernández, ànima primerenca dels concerts al Milano conjuntament amb el guitarrista Dave Mitchell. l'Oriol Fontclara, saxofonista de l'ona Conservatori del Liceu al qual conec des de fa uns tres anys quan va venir al 4rt Festival de Jam Sessions de SVdH amb Santi Colomer, Àlex Fortuny i algú més. L'Oriol és un músic força actiu a l'àrea del Raval on se'l pot trobar tocant a la Sala Fènix o 23 Robadors tot i participant de projectes de Lliure Improvisació o les jams dels dilluns de la Fénix. Al Campari ens vam trobar amb el "Presi del Jazz", en Jordi Pujol Baulenas i ja a la mitja part vam coincidir en voler anar al Jamboree a veure el nou projecte del jove crac Félix Rossy i el seu New Quintet.

Amb el Jordi vam anar de cap al Jamboree amb el seu cotxe, tot i aprofitant-nos del fet de poder aparcar al carrer de Ferran, la qual cosa es pot fer a partir d'una hora determinada, crec que a partir de les 21h....cal mirar-ho abans de fer-me cas...

Vam arribar amb el segon passe començat però amb un Jamboree que tornava a semblar i a tenir l'aspecte de seriositat i respecte, el de les millors ocasions, la darrera amb els The Fly Trio i no feia gaire. Un nou quintet amb  els joves iscle Datzira, saxo tenor; Davis Whitfield piano i teclat; Martín Leiton, contraBaix i Eviatar Slivnik bateria. Un quintet de joves excepte un de no tant i sí molt experimentat contrabaixista i director de projecte a Big Band, el canari Léiton. El plaer de tornar a veure al Félix envoltat de joves cracs em va recordar el concert que vam fer amb ell i els seus amics israelians Ofri Nehemia i Ben Solomon i el pianista americà en Davis Whitfield amb el Pedro Campos al contrabaix, concert a la Sala Xica de la temporada passada. Amb en Davis m'hi vaig trobar i saludar i el noi em va recordar a mi i també al soparet amb la truita de patates i ceba que vam menjar tots plegats. Simpàtic el David, reia ell recordant la gran vetllada que van protagonitzar amb una bona assistència de públic. Quins records i quina nostàlgia la de recordar la Sala Xica plena d'amics i aficionats, cosa ara que no passa tan sovint.

En aquest quintet hi vam veure com a novetat a un molt jove i ja magnífic bateria i també al nostre estimat Iscle Datzira, membre d'una família de músics havent iniciat ell i els altres el seu caminar de la mà del Joan Chamorro en la Sant Andreu Jazz Band ara ja fa uns anys. 
Em deia el mateix Joan que el va tenir dels 7 als 17 anys, moment en el qual les inquietuds estilístiques del jove crac van divergir amb les més clàssiques del gran director i pedagog. l'Iscle es mostra més i més imaginatiu cada dia que passa i no caldrà esperar massa en veure'l en projectes discogràfics i potser de la mà de qui em va acompanyar cotxe avall i després amunt, ja tard i després de xerrar amb quasi tothom allà a les catacumbes del Jamboree. Per cert que el Manu li va regalar a l'entranyable Òscar de Pombo una magnífica manugrafía d'un dels concerts o WTF amb el Guillermo Calliero Quartet la qual duia ell ben protegida i cuidada. 

De la música....poca cosa, car ja fa dies i no la vaig enregistrar, però si recordar que l'espai estaba ben ple, (sembla com també en el primer passe) i que els temes van anar sorgint de l'escenari tot i compaginan diferents estils i ritmes. Temes que començaven a un tempo més o menys tranquil i que a la meitat es desenvolupaven rítmicament i harmònicament tot i mostrant-nos el saber dels joves músics. Recordo que Fèlix va convidar un amic seu al violí, un noi que havia vist a les jams de 23 Robadors però del qual no en recordo el nom. En fi, una grata sorpresa veure de quina manera el mestre Léiton va col·laborar i aportar el seu gra de sorra per fer gran el projecte. No cal dir que amb un contrabaixista com ell la solidesa de la secció rítmica, de la base rítmica va ser total. D'això en van gaudir el pianista Whitfield i el jove baterista Slivnik i per tant també tots nosaltres.
Miquel Tuset i Mallol.

Oriol Vallès Quintet a les 15enes jornades de Jazz de Rubí, el 28 de juny.

Doncs després de la desfeta electoral només ens quedarà Paris...la música, el Jazz...i a veure si també ens el treuen..si no tenim pensions tampoc tindrem Jazz, i parlo per mi...

Pel que sigui vam decidir anar a Rubí per la seva Festa Major i per veure altre cop als nois de la formació coliderada per l'Oriol Vallès & Joan Casares els SMACK DAB. Un combo que ja està acabant d'enregistrar el seu segon treball amb figures com en Perico Sambeat, i algun altre més...o sigui que ja tenim ganes d'escoltar el nou projecte d'aquest nois entre els quals hi ha el Lluc Casares, Jöel González i Pau Sala

Hi vam anar amb el Joan Recolons i David Carreras i allà ens hi vam trobar a l'Emili Civit  i companys de l'Associació de Jazz de Rubí

Els nois van estar molt i molt bé, i car el quintet anava liderat pel jove trompetista, o així estava anunciat, va ser ell qui va fer les presentacions de músics i temes i potser els seus temes van ser els que van sonar més. Bravo Oriol....bravo tots ells en clara progressió ascendent que esperem duri i duri i es mantinguin ben amunt. 
Miquel Tuset i Mallol.

The Fly Trio (Ballard, Turner & Grenadier) al Jamboree el 19 de juny

Doncs aquest diumenge vam assistir a un magnífic concert de Jazz amb un dels millors trios actuals en format sense instrument harmònic....i això és el que vaig posar al Facebook tot i tornant cap a casa amb metro-tren-promenade..

Els suas boleros d'aquesta setmana al Jamboree han deixat pas al Jazz en majúscules, o sigui JAZZ amb els The Fly Trio, certament una música per volar. M'he perdut el primer passe, coses dels diumenges d'allò de no treballaràs i he arribat amb el segon passe començat, coses dels enemics què no amics amb dret a vaga. Un Jamboree ple de gom a gom de públic i músics, forces, ha estat com un santuari on els acòlits i devots s'ho escoltaven respectuosament. Tres mestres d'alt l'escenari ens han mostrat tot el seu saber què és molt. Temes propis magnífics amb increïbles solos ens han fet aplaudir a cada intervenció. Al final un preciós estàndard Come Rain or Come Shine ha estat la cirereta del pastís...gràcies Pere.

I com què ja us ho imaginareu, amb això ja n'hi ha ben bé prou....tot i saber de manera certera que aquests mestres ven excel·lir en les seves interpretacions, pròpies la majoria, i algun estàndard com he dit abans. Cadascun dels tres és un màster en el seu instrument i te al darrera una història de col·laboracions abassegadora, detall aquest conegut per tots vosaltres, amics aficionats. Recordar-vos sempre de mirar la cartellera per veure què podrem veure de primera mà i a un pam de distància, en el millor indret per gaudir amb les figures internacionals, el JamboreeMiquel Tuset i Mallol.

Violetta Curry & Jaume Vilaseca Trio al 18 de juny, celebrant el 7è aniversari del JCLV.

El dissabte 18 de juny a les 19h vam fer aquest concert, a deshores i a desdies, car, els concerts els fem de manera habitual els divendres a les 22h. Va haver de ser així per motius diversos i tot i fer-ho a una bona hora, a mitja tarda i en dissabte, no vam tenir l'afluència de públic que ens havíem imaginat. La sensació que darrerament tinc és què la gent del poble s'ha anat cansant de venir als concerts que fem a la Sala Xica; que la gent del poble, i m'ho ha dit gent diversa, és capaç de desplaçar-se a un altre poble a veure projectes similars, ni millors ni pitjors que els que fem aquí. Malament arrai....De fet aquest final de temporada serà el darrer de temporada completa a dos concerts mensuals i a parir del 2017, i si des de la Regidoria de Cultura ens recolzen encara, només farem el Concert-jam. A veure què ens diuen.

Per a la celebració del 7è aniversari vam comptar amb una gran veu i una formació a trio liderada per un gran pianista. La gran veu va ser la de la Violetta Curry, ella americana de Philadelphia com els seus familiars i establerta a casa nostra de fa temps, i per això ens mostra el seu interès vers lo "Nostre" tot i parlant-nos en català. Ella, ens explica al seu web, va tenir la grandíssima sort de trobar-se amb el Jaume Vilaseca amb el qual va redreçar el camí musical que havia perdut quan va aterrar a la península i es va estar per les terres del sud. Amb el Jaume van fer un primer disc amb tot l'amor, un amor incondicional, Unconditional Love. Després va venir aquest que ens presentaven i que jo vaig poder escoltar en directe en un espai ara clausurat on ella mateixa em va dedicar el seu disc. Un disc que posteriorment també va sonar al programa de ràdio Jazz Club de Nit crec que a la temporada passada.

Amb tot això, dir-vos que el Jaume Vilaseca Trio habitual és amb el Dick Them, contrabaix i Ramón Díaz, bateria. Per canvis de la data del concert, aquest darrer no va poder venir i el va substituir un altre gran mestre a les baquetes el qual ja ha fet aquesta substitució en d'altres ocasions i per tant coneix el projecte a la perfecció i aquest és en Guillem ArnedoBé, doncs amb aquesta magnífica formació vam començar el concert de celebració de la 7ena temporada i ves per on, algú de la primera fila em va destrossar l'enregistrament així doncs no es va gravar res de res. 


Una primera part magnífica amb temes del disc i d'altres estàndards que no va omplir de joia i música la Sala Xica. La veu de Violetta destacava amb profunditat i la seva calidesa i simpatia també. Un quartet amb veu, piano, contrabaix i bateria és una formació bàsica afegint-hi la veu com a instrument solista, tot i que els altres tres van desenvolupar les seves interpretacions solistes en els diferents temes que van tocar. Ella a la veu també va fer alguna improvisació en "Scat" tot i que majorment va cantar les cançons i deixar les improvisacions a Jaume i Dick. El pianista va ser qui més les va desenvolupar, tot i que en Dick també ho va fer i fins i tot en Guillem fent algun solo i els "quarts" de rigor que se solen fer en alguns temes. Després de la mitja part vam celebrar el 7è aniversari tot i bufant-nos na Violetta l'espelma del 7è any i nosaltres, des de la barra, vam convidar al públic a menjar coques i veure cava.

Amb l'ànim ben a punt, vam començar la segona part del concert la qual va esdevenir una prolongació de la primera pel que fa als temes que honoraven les seves arrels, les del pare, músic també, el qual havia arribat a tocar fins i tot am Duke Ellington. El disc es diu "Honoring my roots"  i així va seguir la segona part recordant i honorant les seves arrels. 

Música a banda, haig de dir que el tracte amb aquesta cantant i bellíssima persona és exquisit alhora que amb els músics, tots ells ja coneguts de qui això escriu. De fet, el Jaume Vilaseca Trio ja havia vingut en un anterior Concert-Jam tot i presentant-nos el seu segon disc dedicat a la música de Genesis en clau de Jazz. També dir-vos que en Dick Them està a punt de deixar el seu càrrec de President de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, càrrec que ha ocupat aquests darrers anys. El seu substitut serà, sinó ho és ja el més internacional dels nostres músics, en Jordi Rossy, músic polifacètic que també vam tenir en un anterior concert a la Sala Xica la temporada passada. Finalment, Guillem Arnedo ara per ara era Vicepresident de la mateixa Associació tot i que pot ser que ara per ara ja ho sigui un altre.

Amics tots tres i ara també ella als quals anirem seguint com fem amb els altres amics i companys seus on hi anem sempre que podem a veure els seus nous projectes.
Miquel Tuset i Mallol.

Marina Tuset Quintet al Molí dels Frares, 17 de juny...

Doncs sí, dir-vos que el concert de Marina Tuset Quintet al Molí dels Frares va ser extraordinari.  Tot i ser qui soc, part implicada, voldria que entenguéssiu que soc franc i sincer en aquesta petita crónica. Ja els havíem vist no fa massa a la Nova Jazz Cava amb la mateixa formació i allà, coses que no s'expliquen massa, no van "sonar" tan bé com aquí. Un concert a l'aire lliure te les seves dificultats pel que fa a la sonorització i l'adequada amplificació de cadascun dels instruments, etc....l'assumpte és què en Quim Isern ho va brodar i va sonar perfecte. Aquest és un espai que l'ajuntament està utilitzant pels seus concerts de l'"Estiu de Cultura" tot i que sembla que li costa a la gent desplaçar-s'hi considerant on està, quasi a les afores del poble. Tot i això vam ser una seixantena de persones les què ens hi vam trobar per gaudir amb la veu de la Marina i les grans intervencions dels seus joves amics i ja tant destres en això d'interpretar els diferents estils que vam poder escoltar. 

El motiu principal d'aquest concert va ser la presentació del disc Sweet Lights editat no fa massa mesos per Temps Record. Des de la Regidoria de Cultura es van interessar en poder organitzar aquest concert i així Marina pogués presentar el disc a casa seva, al seu poble. Un treball com aquest, el qual s'ha fet a conciencia i amb la professionalitat que ells han mostrat tot i la seva joventut, millora a cada audició i concert. La compenetració dels joves músics és total, tot i haver-hi en aquesta ocasió una substitució de luxe, en Dídak Fernández, bateria, substituint l'Arnau Figueres el qual no va poder assistir-hi. Una formació amb Marina Tuset, veu i composicions; Víctor Mirallas, saxo tenor; Kquimi Saigi, teclats, Joan Pasqual, baix elèctric i l'esmentat Dídak. Un disc no massa llarg amb temes que no s'hi van poder afegir per problemes diversos de permisos i demés i què en els concerts l'allarguen de manera convenient aconseguint una amalgama de sons i estils molt diversa i fent que el públic esclati en aplaudiments després de cadascuna de les cançons. Així va anar, perquè ella i ells ho van brodar, de veritat. A mi m'agrada molt el projecte i m'agrada de manera global, és a dir, em fixo amb les sensacions que he anat emmagatzemant minut a minut i veig i sento que al final estic la mar de bé, satisfet per les músiques, satisfet per la veu, satisfet pel so, volums i demés lluminàries. En fi, que us recomano que els aneu a veure si podeu o sinó, que n'adquiriu el disc Sweet Lights que segur us encantarà.
Miquel Tuset i Mallol.

Jam Sessions de Dr. Lagarto a Sant Cugat i Circus de Cerdanyola, 15 i 16 de juny...

Doncs les Jams dels dimecres al bar Dr. Lagarto de Sant Cugat estan esdevenint un espai idoni pels músics aficionats i professionals que s'hi congreguen entre els quals jo mateix, el Modest Pelfort, Sergio del CampoJosep Maria Martí i d'altres músics de la zona. Aquest esdeveniment està organitzat des de Jazz en Viu amb el Guillem Jubany i Marc Menier al cap davant. La formació base és a trio amb el Guillem, guitarra; Ignasi Sabadell, contrabaix i Quicu Samsó, bateria


Aquest petit bar encabeix cada dimecres a una bona quantitat d'aficionats i músics podent tocar tots ells, tots nosaltres, gràcies a la bona disposició dels dos encarregats de Jazz en Viu. Aquesta és una bona Jam pels músics, essent acústica i on per tant els volums generats són baixos i ideals per a poder-hi participar, per qui això escriu i comunica. Les begudes són igualment molt bones i no massa cares, o sigui que us recomano que hi vingueu. No oblideu que el trio que enceta la Jam sonen de meravella i que després hi podreu tocar els que hi vingueu. Miquel Tuset i Mallol.

El dijous s'hi fan Jams al Circus de Cerdanyola i allà que hi vaig anar convidat pel Modest, ell que s'apunta a totes. Aquest és un espai on s'hi han fet i s'hi fan concerts diversos més dedicats al Rock i Blues que al Jazz. De fet, la formació liderada per l'Edu, saxo tenor, interpreta un repertori ampli amb temes de Jazz i de R&B que t'ho fan passar força bé. De fet jo hi vaig anar sense saber res de res del què em trobaria i el què em vaig trobar va ser un molt bon rotllo i bons músics dalt l'escenari. L'Eduard s'encarrega d'organitzar-ho tot la mar de bé, i fins i tot edita en un llibret amb els temes que proposen fotocopiats per a cadascun dels instruments i tonalitats. Tot i tocar el tenor ell, em va oferir el llibret amb Eb pels saxos alts, o sigui que molt bona la organització. Fins i tot, a l'hora d'anar a pagar la meva cervesa em va convidar la simpàtica cambrera del local pel fet de ser el primer dia a més a més d'haver tocat una bona estona. Vull fer esment també del fet d'haver-hi una bona taula de mescles i sonorització (per mi, massa forta) i un jove tècnic que ho va enregistrar tot directament des de la taula a l'Audacity podent emportar-m'ho al final abans de marxar. A l'escenari hi va haber dos guitarristes, el Modest al baix elèctric, un baterista estudiant del Taller de Músics amb el Toni Pagès de mestre, un teclista i el coordinador Eduard al saxo tenor. Aquest darrer és un bon saxofonista, amb bons recursos tècnics i domini de l'instrument que ja m'agradaria a mi. Hi vam pujar un harmonicista de blues, un altre guitarrista, un jove saxo alto que crec s'està també a la barra treballant i jo mateix. La veritat és que m'hi vaig trobar força bé, amb un bon rotllo tot i no conèixer-nos entre nosaltres i potser la única pega va ser el volum un pèl massa elevat.
Miquel Tuset i Mallol.

11 de juny, 1er dia del 7è Festival de Jam Sessions a SVdH.

Doncs aquest dissabte 11 de juny vam inaugurar el 7è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, i ho vam fer amb dos magnífics combos d'alumnes de dues de les escoles que col·laboren amb el Festival des del primer dia, el Taller de Músics i El Conservatori del Liceu

Aquestes escoles ens van tornar a mostrar quin és el nivell dels nostres estudiants....altíssim. Com sempre fem, primer toquen uns mentre els altres sopen menjant-se els boníssims "montaditos" que preparen a "La Taska"....Uns toquen el seu projecte, els altres els escolten tot i sopant i després faran a l'inrevés. 

Els primers en participar van ser els del Conservatori del Liceu els quals ens van oferir un magnífic projecte acústic amb estàndards de jazz i algun tema propi, crec que del contrabaixista. Una formació amb molt bons solistes entre els quals el saxo alto Carlos Santos, al piano Miquel Mayordomo, al trombó Joan Codina, al contrabaix Pere Antoni Buijosa i a la bateria Nicolás de la Pava. Els àudios de la seva participació els podeu escoltar amb el reproductor i també descarregar-los. Una formació amb quasi tots els nois amb el títol del Grau Superior sota el braç crec que excepte el Joan Codina i així de bé van sonar aquests nois, amb tot el saber a les seves butxaques. Els sons van ser delicats per acústics però també per la bona sonorització del Quim Isern tot i no disposar de lo últim en tecnologia. Per cert, si la bateria la vaig posar jo, el teclat i n parell d'amplis els va posar l'Escola de Música Sant Vicenç, o sigui que gràcies José Manuel

Després d'ells els hi va tocar el torn a la formació del Taller de Músics ESEM, un combo del !er de G. Superior que també ho va brodar. Aquest combo va oferir-nos els temes que havien treballat durant el curs i amb el seu profe el gran pianista Chema Riera. Un combo amb Andrés Díaz, piano; Marc Búrdalo, guitarra; Carles Medina, saxo tenor; Gerard Cassola, baix elèctric i Denis Suárez, bateria. Aquesta formació ens va oferir uns temes una mica més potents rítmicament parlant on la guitarra elèctrica i el baix elèctric hi van tenir molt a dir. El saxo tenor va estar superb tot i la seva joventut, recordeu que eren alumnes de 1er de superior i teclat i bateria igualment ho van clavar. Aquest darrer, ell de Galícia, va ser l'encarregat  de presentar la formació, i ho va fer amb una gran simpatia. Els temes, diversos, van anar brollant des de l'escenari tot i encabint el pati de Can Comamala de magnífics sons. 

Dir-vos que el públic va anar omplint la quasi totalitat de les cadires i que l'espai es va veure força bé, amb la sensació que el públic no ens havia abandonat. 

Després del combo del Taller vam començar la "Jam Session" i ho van fer primer alumnes de les dues escoles per després fer-ho els del Taller amb els músics que van venir a tocar, el Juan Carlos "Speedy", el Deme Gómez i jo mateix, tots tres al saxo alto.
Els nois del Conservatori van haver de marxar abans per agafar el darrer tren cap a Barcelona i sort en vam tenir que els del Taller havien vingut amb vehicle propi, podent-se quedar fins el final. El premi va ser deixar-los a ells sols tocant un magnífic tema. Nosaltres els vam acompanyar en alguns més i ho vam deixar estar al segon 00 de les 00h, moment crucial que s'ha de parar qualsevol manifestació sonora....coses de veïns..
Miquel Tuset i Mallol.

8 de juny, 23 Robadors, Sala Fènix i Apolo 2 de passada...

Doncs el dimecres 8 de juny em vaig deixar caure per 23 Robadors per esbrinar el projecte compartit del Bruno Calvo & Martín Léiton i Andreu Pitarch. Un trio amb el propòsit encobert de fer-nos gaudir amb temes propis i alguns estàndards en un dia, dimecres, on a Robadors primer s'hi fa un concert, aquest, i després encenten una magnífica Jam Session coordinada pel Juan Pablo Balcázar, Miguel "Pintxo" Villar i Carlos Falanga i no s'hi apleguen magnífics músics la qual cosa ja hem pogut constatar. Aquest dimecres però vaig optar per gaudir amb el projecte del Bruno / Martín / Andreu sense enregistrar-lo tot i trobar-nos a les palpentes durant una bona estona. Un projecte aquest que em va agradar força també pel fet de poder escoltar de quina manera ha progressat en Bruno Calvo després de passar-s'he un parell o tres d'anys al Conservatorium van Amsterdam fen el seu màster i compartint escenari amb tots els molts catalans que allà hi conviuen amb gent de d'altres parts d'escanya i de d'altres països inclòs un dels més baixos. Bruno va estar sublim a la trompeta i magnífics van ser els seus temes. La companyia era però magnífica, de fet liderava el trio el més experimentat contrabaixista canari Martín Léiton, mestre ell amb projectes magnífics inclòs el de la seva música per a Big Band amb la Martín Léiton Big Band gaudit en el mateix escenari i en d'altres espais. Andreu Pitarch va estar precís i sobri a la bateria sense fer escarafalls gratuïts, volen dir amb això que va saber mantenir-se dins el volum adequat i igualment va col·laborar en alguns i magnífics solos. 

Després encara vaig voler veure què passava a la Sala Fènix on hi havia un projecte de música del con sud barrejada amb el nostre Jazz de cada dia, doneu-nos músic...A la Fènix hi vaig arribar quasi a misses dites (vaja, què religiós que estic avui, collons) però encara vaig poder veure i escoltar la formació liderada pel pianista......amb el Manuel Krapovickas, Sabina Witt, Guillermo Calliero, Rodrigo G. Pahlen i Ramiro Rosa. La música era força tranquila i delicada amb uns intervencions magnífiques dels músics, amb temes arranjats i temes de factura pròpia amb la preciosa veu de la Sabina, l'harmònica del Rodrigo, la trompeta del Guillermo, contrabaix del Manuel i piano del líder, del qual ara mateix no en recordo el seu nom...potser Ricardo Bruni?

Abans de tot això, i prenent-me una bona cervesa artesana al Abrevadero em vaig trobar a l'amic Marc Thió i tot i xerrant em  va convidar a anar-lo a veure a la sala Apolo 2 amb el seu projecte Moya Kalongo i allà que hi vaig anar tot i estar-m'hi no massa estona, la suficient per entendre que no m'hi podia quedar escoltant-ho massa fort i essent com era una música per gaudir-la més tot i ballant....i ara per ara si ballo, ballo balls de saló...he..he..què carca....



Miquel Tuset i Mallol.

15è Aniversari de les WTF al Jamboree amb la "WTF Big Band", Llibert Fortuny Quartet, etc...6 de juny de 2016

Doncs d'això ja en fa un mes...30 dies sense actualitzar el blog per motius diversos. Passats tants dies, se'm farà difícil recordar els moments viscuts però ho intentaré...som-hi.

Un aniversari d'un esdeveniment com aquest i essent-ne el 15è de la WTF havia de ser una cosa seria i important i així ho va ser. l'Aurelio Santos li va encarregar al Claudio Marrero preparar una Big Band, la que seria la WTF Big Band amb tota una colla d'amics músics, molts d'ells assidus a les WTF i d'altres que mai els havia vist. L'assumpte clau va ser el fet de col·laborar amb temes propis i/o arranjats per a Big Band i ho van fer músics com el mateix Claudio Marrero, Lluc Casares, Joan Casares, Oriol Vallès i potser alguns més. 

Després de la presentació inicial feta per l'Aurelio va ser en Claudio el que va anar cridant als músics de la Big Band per iniciar ja el primer tema arranjat per un d'ells. La secció de saxos a la primera fila amb el Pere Miró, César del Val, Lluc Casares,  , i Claudio Marrero amb una segona línia de trombonistes joves per seguir amb la línia de trompetes amb l'Òscar Latorre, Jairo Cabrera, Oriol Vallès i Guillermo Calliero. La secció rítmica amb la guitarra afegida de l'Àlex Fortuny, piano amb Jöel González, Gilles Sttopey, Rodrigo G. Pahlen, contrabaix del Xavi Castillo i a la bateria el potent Joan Casares. Una magnífica Big Band amb no massa temps per assajar els temes però que ho van brodar del tot. 

Després hi va haver moments de calidesa per part de l'Aurelio tot i dirigint-se al Claudio felicitant-lo i a tots els músics de la Big Band....em sembla recordar que el bis va ser el tema "El Vikingo"....

Els àudios estan ficats dins el reproductor de l'Ivoox i vam gaudir amb tots ells i si n'haguéssim de recordar un jo recomanaria "El Vikingo", tema del Claudio dedicat a l'amic Morten Sandholt saxofonista danès habitual a les WTF i que ja fa uns mesos que s'està al costat de Coltrane, Dolphy etc...

Una vegada acabada la participació de la Big Band va ser el contrabaixista Tom Warburton qui va afegir-se a la festa tot i encabint una llarga al·locució del desaparegut Muhammad Alí, ell un lluitador contra la segregació racial. Tom hi va participar amb un "pad" de percussions diverses afegint-les a les músiques que ell mateix anava extraient de la Big Band, un tema emocionant per tal i com va anar tot plegat. 

No ho sabíem tot i que ens ho pensàvem....en Llibert Fortuny va aparèixer quasi al final del tema del Tom i ja vam veure com s'anava preparant per poder-hi tocar. Ell s'hi va afegir tot i tocant amb la Big Band i fent-ho magistralment en el seu solo, com no podia ser de cap més manera. 

La Big Band va anar deixant l'escenari lliure i llavors va ser el moment del Llibert Fortuny Quartet amb el Jöel González, Pedro Campos i José Benítez els quals ens van oferir un magnífic tema anomenat "Like someone in Love" interpretat de manera magistral i amb una intro del mateix Llibert impressionant. Feia temps que no el veia en estat acústic i ho vaig gaudir d'allò més i pels aplaudiments de tota la sala, tothom ho va gaudir amb la mateixa intensitat que amb els temes de la Big Band i posteriors. Una nit inoblidable plena de músics, amb un magnífic ambient retratat pel Josep Tomàs podent-lo capturar jo mateix entremig dels músics de la secció metalls-trompetes. "El retratista, retratat". 

Com que tot s'acaba, per a mi es va acabar l'aniversari prop de l'hora fatídica de les 23h moment en el qual comença una altra història i on jo aprofito per marxar cap a casa...allò de metro, tren i promenade....en aquest dia però vaig voler seguir la festa per voler gaudir encara més i sí que ho vam fer amb el Llibert i el seu quartet i la col·laboració de l'Aurelio Santos i els seus Beat Boxing tot i compartint escenari amb el seu amic de l'ànima, el gran saxofonista aquest dia acústic i moltes de les vegades eclèctic, elèctric i sempre modern i sorprenent, el gran Llibert Fortuny.
Miquel Tuset i Mallol.