1.- Molt bon dia a tothom, avui amb el record d'haver passat ahir una molt bona estona a la taula rodona sobre "fotografia i jazz", a la Casa Elizalde, espai on l'amic Sergio Sabini hi te una magnífica exposició de magnífiques fotos on el motiu principal són les mans dels músics sobre els seus instruments, músics entre els quals alguns que hi van venir com el Miguel Fernández , Jordi Pallarés i potser algun més, tot i que crec que no. Força públic que va gaudir d'allò més amb l'exposició, el debat posterior i la copeta de cava. Un debat (taula rodona-rectangular) on els ponents van fer la seva professional aportació començant pel mateix Sergio, el qual ens va fer un resum de com havia concebut la seva exposició, el nombre de músics i instruments i el perquè de tot plegat. La "taula rodona" va començar amb l'aportació de la Claudia Giannetti, tota una especialista, investigadora i comissària de més de 130 exposicions, (http://www.artmetamedia.net), la qual ens va llegir un magnífic text escrit per a la ocasió on relacionà el fet de la interpretació de la música amb el fet de l'escriptura, a més a més d'explicar-nos la seva visió del fet d'expressar (quelcom relacionat amb el fet de prémer, crec que va dir). Tota una autèntica ponència d'una Doctora en Història de l'Art. El següent en exposar la seva impressió va ser en Pepe Font de Mora, un altre mestre d'això de fotografiar, coordinador o director de la Fundació Foto Colectania (http://www.colectania.es), el qual es va interessar en el fet del perquè en Sergio fotografiava el Jazz, tot i que no només fa aquestes fotografies. Aquest, va fer referència a la magnífica? fotografia de Dexter Gordon feta pel Herman Leonard, tot i posant-la com a referència, o quasi.
El tercer, en discòrdia i a l'esquerra d'en Sergio (explícitament dit), va ser l'amic i mestre l'Antonio Narváez Dupuy, el qual va comentar la seva manera d'entendre la fotografia en general i la dels músics en particular. A l'Antonio l'interessa l'ésser humà i no l'objecte fotografiat. De la finestra, ell fotografiaria el fuster que la va fer. La persona. També va parlar de com s'ho havien de fer els fotògrafs per fotografiar l'instant amb la sala plena de públic i no molestar ni a uns ni als altres. Més coses va dir l'Antonio també parlant del treball del Sergio, i sempre amb la seva particular i directa manera d'expressar-se, però sí que diré que ens va explicar com es va assabentar de com el mestre Herman Leonard havia fet la foto (tota una preparació prèvia de diverses hores amb la millor llum, etc) i de quina manera li va caure dels més amunt a ran de terra. La foto en qüestió no tenia res a veure amb la improvisació i el fet de capturar l'instant. Finalment va ser Pere Pons qui va fer la seva aportació, tot i explicant la història comuna amb en Sergio i com aquest li ha omplert, literalment, la casa amb els àlbums de fotografies d'alguns dels músics que passen pel Jamboree Jazz. Pere va explicar la dificultat existent en recopilar informació gràfica dels primers anys de la nostra cava-cova, la qual cosa no serà finalment impossible, i algun bon material es trobarà. Va lloar la tasca dels molts fotògrafs que passen pel local com els dos presents a més del Joan Cortès Benages, i alguns més com en Josep Tomàs, Oliver Adell, i d'altres. Segurament va dir més coses que ara mateix no recordo, totes tant interessants com els de la resta de ponents. Finalment van donar veu als assistents, entre els quals fotògrafs que poc tenien a veure amb el món del Jazz i que valoraven més la fotografia d'una finestra que de la persona que l'havia fet, seguint l'exemple exposat per l'Antonio. Recordo que vaig pensar que havia d'intervenir pel fet que escoltava com un cercle viciós la relació del jazz i la improvisació (que podia ser la del músic però també la del fotògraf) i en cap moment sentia parlar del fet de fotografiar un concert en directe. O sigui que això és el que vaig comentar, la importància del fet de fotografiar un directe amb totes les dificultats exposades abans per ells mateixos, els dos fotògrafs, i no la de demanar-li a un músic que s'hi posi be, i que en Leo Bianchi, l'Alex Monsoliu o en Pol l'hi posi les llums adequades per fer la foto. Va sortir també el "problema" actual relacionat amb el fet de que molta de la gent que va als concerts utilitza el mòbil per fer fotos, i el problema més greu exposat pel Miguel Fernàndez sobre els vídeos de mala qualitat enregistrats en directe i penjats al Youtube, sovint sense demanar consentiment als músics. Per desmarcar-me dels primers, afegiria que qui això escriu fa fotos amb el mòbil en el benentès que no són artístiques i sí presencials i que després alimentaran la crònica subseqüent. Hauríem parlat més i sort que un dels responsables de la Casa Elizalde ens va convidar a fer-ho tot i prenent una copeta de cava, a la qual cosa no ens vam poder oposar. Alguns dels presents, jo inclòs, vam marxar a córrer cuita per anar al Jamboree a veure...
2.- Albert Bover & Horacio Fumero...al Jamboree....
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
