11 de març...Artte amb Marco Mezquida & Manel Fortià i a Jamboree amb Jordi Rossy vibes Quintet

Aquestes varen ser les quatre ratlles que vaig posar al FB...

Doncs avui ha estat un dia complet...dinar amb els amics calçots i demés i després uns a Terrasa i jo a Barcelona...a les 20h a Artte amb la delicadesa i modernitat del projecte del Marco Mezquida i Manel Fortià, tot i felicitant col·lectivament al primer després d'haver gaudit d'allò més amb el treball dels dos amics, "My Old Flame", tema que també han tocat magnífic com tots els altres, i també el "Velas", estrenat a Can Miquel...Per cert, la sonorització ha estat curosa a càrrec d'en Leo Bianchi. Després, corre-cuita de cap al Jamboree per gaudir de les meravelloses composicions del Jordi Rossy i també de les interpretacions de tots cinc. En cap moment hem vist individualiesmes i sí un donar-se pel projecte col·lectiu. 

El segon passe ha estat el segon bolo d'aquesta proposta ideada pel nostre poli-instrumentista i fins i tot el bis sembla que l'han estrenat amb nosaltres. La mestria del de Begues amb tot el que planteja la constatem a cada projecte i la seva aureola personal, carisma i empatia ens permeten veure'l sempre acompanyat de grans mestres internacionals, com és ell mateix. La meva memòria auditiva no és tan gran com voldria, o sigui que m'esperaré per quan surti el disc que han enregistrat a Basilea i sí que em posaré el del Marco i Manel quan arribi a casa. Hem de continuar gaudint i vivint. Dia complet si exceptuem el fet que, tot i comentant la jugada al final del bolo del Jordi amb una parella, on el maromo sembla què és Deluxe, i va que sento que li diu..."ni puta idea", referint-se a mi pel fet de no recordar qui collons és el Roy Ayers, vibrafonista de funk-jazz, ha dit el savi. Hauré de plegar després de 7 anys o què collons foto? Aquest deu saber-ho tot. Quina wertgonya que he passat.....a veure, intennet....R o y A y e r s....ara home...ja sé qui és...veig que ha tocat amb el Herbie Mann, potser el tinc i tot...bé, bona nit i bona memòria a tothom menys a un....Deluxe...per cert, la sonorització ha estat curosa a càrrec de l'Alex Monsoliu..he..he...què "curós" que soc....

`7 de març....23 Robadors amb Bill McHenry i RJ Miller i la Jam Session de la Sala Fènix.

Doncs a l'espera de posar-hi quatre ratlles...algunes fotos i els àudios...que ja van pujant...







Magnífic concert amb Gonzalo del Val Trio, presentant "KOINÉ" el 4 de març al JCLV

Aquestes són les quatre ratlles post concert i a les tantes de la matinada....



Gonzalo, David i Marco by Josep Tomàs
A hores d'ara, 4h38m, tot just assegut davant de la pantalla no tant tonta, no tinc massa esma per deixar anar totes les meves sensacions post-concert Gonzalo del Val Trio. De fet, estic literalment, fet pols. No m'aguanto dret....tot i estar-me assegut a la cadira....però les ganes de fer-ne un resum poden més que el meu cansament o sigui que allà va, que serà ben curtet.

El Camil m'ha fet la confidència de dir-me que ha estat un concert "elegant". De fet és un bon resum per diversos motius i sí, relacionats amb la elegància. Aquest concepte, interpreto jo que anava relacionat amb el fet musical, amb la pròpia música que en Camil Rull ha "titllat" d'elegant. És ben cert que aquest adjectiu li escau la mar de bé, però també altres vocables com per exemple "delicadesa". El fet de l'elegància el situaria jo també amb la manera, elegant, com els músics han evolucionat dalt l'escenari. L'elegància musical ha anat de la mà en diverses ocasions de modernitat i un gran atreviment en la concepció d'alguns temes. Ha imperat però la "comunicació" entre tots tres i gràcies a aquesta, les dinàmiques de volum han pogut succeir amb la total complicitat del públic, el qual ha assistit a la consecució de temes amb una cada vegada més entrega vers els músics. Aquesta comunicació ha aconseguit "brodar" el concert quasi des de la primera nota. 

El Gonzalo m'haurà de passar la llista de temes per situar-los dins el disc "KOINÉ", de FSNT, tot i que ara en recordo un parell, els darrers, dels quals us diré que el "Velas" o "Espelmes", que no sé com es dirà, és un tema de Marco Mezquida, composat pel fet d'ahir tot just quedar-se sense llum a casa. Dit i fet, jo no tinc llum, doncs escric un tema. Sembla ser que el van veure escrit una vegada o dues, i avui, sense assajar, l'han tocat. En David Mengual i el Gonzalo del Val l'han seguit sense cap problema, i més aviat han estat genials, interpretant-lo amb total comunicació amb el pianista i compositor. Un tema on m'he emocionat sense remissió. L'altre ha estat una versió d'un tango que també ens ha deixat literalment clavats a la cadira. Com que ho he enregistrat, m'ho escoltaré detingudament per tornar-ho a gaudir, i després d'haver-lo editat el penjaré al blog del Jazz Club La Vicentina. Bé, bon dia i fins avui més tard....avui toca Five in Orbit....i Jorge Pardo...a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Miquel Tuset i Mallol.

Un dijous de Free Sessions a 23 Robadors i amb el Carlos Martin "Converging "Roots" al Jamboree, 3 de març de 2016

1.- Ramon Prats, Josep Mª Balanyà, Albert Cirera i Julián Sánchez a 23 Robadors.

Una sessió magnífica amb la participació estelar de 3 convidats els quals veiem però no massa sovint en aquest espai. Ramon Prats n'és el coordinador de fa uns anys i per aquí hi solen haver d'altres músics com l'Ivan González, Àlex Reviriego, Ivo Sans, Pol Padrós, Marcel·lí Bayer, Tom Chant, etc...Aquest dijous vam tenir la presència d'un dels pianistes més personals que ha fet d'aquest tipus de música la seva quasi única expressió musical, en Josep Maria Balanyà. Músic aquest que viu i treballa a Alemanya, a Bremen crec i que ves per on ve del món del rock-progressiu de finals del 70s havent tocat amb gent amiga com varen ser els "Carretera y Manta", projecte liderat pel guitarrista Francesc Martí, Cesc i d'altres companys. 
Els altres dos convidats tenen també un no tant llarg historial en el món de la lliure improvisació i són uns mestres en els seus instruments, l'Albert Cirera i Julián Sánchez, el primer d'Igualada i l'altre de Granada. Ambdós han participat en diversos projectes com la Free Art Ensemble i col·laborat en projectes com el Memoria Uno de l'Ivan González. La sinergia que van crear tots quatre va ser força interessant i com sempre dic, si voleu llegir bons textos d'aquestes sessions i les que l'amic El Pricto fa al Soda, les Discordia Sessions podeu fer-ho entrant al web ajazznoise on l'amic Dave Foxall deixa escrites les millors impressions.      http://ajazznoise.com/


2- Carlos Martín "Converging Roots", al Jamboree.

Doncs ara mateix amb el projecte de Carlos Martin...ell mateix amb trompeta, fiscorn, trombó i percussions, i ells, immensos ells, Luis Perdomo, Mimi Jones, Perico Sambeat, Vicent Macian i Marc Miralta. Una formació potentíssima gràcies als dos primers, vinguts de Nova York però sense oblidar els altres tres, els "nostres" tres, que han estat impressionants. El què més m'ha impactat, a banda de la mestria dels músics, han estat les composicions del Carlos. El ritme, moltes de les vegades totalment desbocat ha "xocat" de ple amb una preciosa balada rallant lo sublim melòdicament parlant. Hi ha hagut moments de tot tipus i un dels més potents, a banda del llarg solo del Marc en la intro d'un tema, han estat les conegudes com a batalles de saxos i que han protagonitzat els dos amics. Només entrar al Jamboree i saludar al Perico i al Carlos, tot i dient-li que si li faria gràcia que ho enregistrés. La resposta ha estat afirmativa amb carta blanca fins i tot per penjar-ho al blog. Així dóna gust...de les altres maneres també, però no tant. Respect! Un projecte que s'enregistrarà a Girona, al 44.1 la setmana vinent i que espero surit el més aviat possible en format físic i rodó. Per descomptat que quan el tingui, si el Carlos me l'envia, que sonarà al Jazz Club de Nit, i segur que el tornarem a veure al Jamboree quan ja tingui el treball editat....


Però ara, amb més calma, només dir-vos que aquesta formació va tenir una base rítmica de primer ordre que sembla tenen un compromís al Festival de Jazz Granollers. En Luís Perdomo va estar genial en un Jamboree ple d'aficionats però també d'alumnes de diverses institutions, alumnes de vents, cordes, baquetes i tecles, enlluernats com tots els presents tot i escoltant les grans interpretacions de tots ells. El pianista va estar sublim, aportant la pulsió "latin" en els moments adequats i fen que l'actuació fos una festa. La contrabaixista Mimi Jones va estar sobria i precisa, també, sobretot en alguns dels temes on els acords del Luís anaven alhora amb les notes del contrabaix tot i acompanyant al Marc en els solos. Uns acompanyaments amb trampa rítmica a mode d'anar canviant el moment on s'havien de fer. El líder es va mostrar contundent amb la proposta, ell, al capdavant de tota una secció de metalls i percussions fen la seva primera intervenció amb la trompeta. 

Després les tumbadoras, el cajón, el trombó i el fiscorn...tot un músic amb domini total i absolut del concepte global de melodies i ritmes. Els dos vents van estar sublims, cadascun d'ells, formant la "front line" i amb les batalletes que he comentat. Els moments màgics hi van ser en moltes ocasions i una també va ser quan després d'escoltar el saxo alto del Perico, amb la màxima sensibilitat i delicadesa alhora que amb el seu magnífic so, intervingué el tenor del Vicent seguint amb la mateixa línia melòdica i sensibilitat. Val a dir que qui això escriu, no havia assistit a un solo de bateria introductori d'un tema (primer el va iniciar el Carlos al cajón..) tant llarg i tant ben executat. En Marc no va fer només un solo, va fer tota una exposició melòdico-rítmica del tema que posteriorment escoltaríem. Estant tothom pendent de com anava evolucionant i sense esbrinar el moment en el qual l'havia d'acabar, semblava que ningú tingués cap pressa en que això finalment passés. Una vertadera màquina rítmica, el Marc. Dir-vos també, que tot això va sonar a la perfecció gràcies a les mans destres de l'Alex Monsoliu, que a la barra hi va haver la simpatia personificada per l'Òscar i que com sempre haurem de dir-li al Pere Pons que moltes gràcies per donar suport a aquest tipus de propostes. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Rodrigo G. Pahlen Quartet featu Guillermo Calliero & friends

Doncs avui hem pogut gaudir de nou d'una WTF al Jamboree, organitzada per l'Aurelio Santos amb tota la diversitat possible que hom es podria imaginar en no massa estona. Començant pel projecte del Rodrigo G Pahlen, intimista a vegades i les més arrelat al con sud, incloent-hi la participació de la profunda veu de la Johanna Zohler, la participació d'una magnífica ballarina i posteriorment la Roxane Semadeni fent un "Caravan" amb claqué, i tot això, edulcorat per la participació de tot un seguit de grans músics i amics com els inicials Oriol Roca, Nicolas Correa, Guido di Blasi i la participació del Guillermo Calliero i Gilles Estoppey, que l'han acompanyat primer per després participar de la Jam com també han fet en Matías Míguez, l'Anton Jarl, Munir Hossn i Paulinho Lemos, entre d'altres. La diversitat ha estat acompanyada del bon gust en cadascun dels temes, per acabar al menys jo, amb la joia col·lectiva encomanada per la gràcia i empatia del Paulinho. Després d'ell, sembla que per la poca llum i per les proves de so amb marcat accent Beat Boxing, ha començat la vertadera WTF moment en el qual he desfilat. Avui els sons han estat controlats per les mans sabies del Leo Bianchi i la barra ha somrigut per la simpatia perenne de l'amic Òscar. Gràcies companys i fins i tot amics.




METRINOVA amb l'Ildefons Alonso Quartet en el Concert-Jam del 26 de febrer

Doncs a punt per deixar-hi algunes notes de lo bé que ens ho vam passar amb el projecte de l'Ildefons Alonso amb els companys Dani Comas, guitarra; Lucas Martínez, saxo tenor i Marc Cuevas, contrabaix

Posteriorment vam encetar la Jam Session amb els sempre i fidels, Josep Maria Martí, bateria; Juan Carlos "Speedy", saxo alto amb un convidat especial i que feia dies que no veiem, en Jeroni Pagan, piano i jo mateix també a l'alto. Un dia que vam trobar a faltar al Sergio del Campo i al Modest Pelfort entre d'altres.