 |
| Abraçada inicial entre l'Aurelio i Llibert |
Una increïblement divertida i desmesurada WTF amb el
Llibert Fortuny, Raül del Moral, Tito Bonacera i David Gómez. I amb alguns més
entre els quals la Paula Grande, on els àudios i algun vídeo seran testimoni d'aquesta
magnífica nit. Un Jamboree Jazz ple de gom a gom ha gaudit amb tot plegat..LAurelio
Santos, el Leo Bianchi, lOscar De Pombo Pérez el Josep Tomàs, lAlbert Prunera
el Jorge i la seva dona i molts més han, hem gaudit d'allò més. Aquestes eren
les quatre ratlles escrites tot just penjades les fotos al Facebook, però se'n
podrien dir moltes més, no sé jo si podré, som-hi...
Un dia que vaig arribar quasi en punt i on ja no hi havia
cap cadira buida, amb un Jamboree que feia goig i amb moltes ganes
d'enregistrar´-ho tot, en àudio i vídeo. En Josep i Leo ja tenien les màquines
preparades per l'àudio i el Doctor ho feia en vídeo amb una càmera palplantada
davant del piano, on poso jo habitualment el meu Zoom H4. Vaig fer el millor
que podia fer, després de les indicacions d'en Leo respecte el volum
estratosfèric que després sonaria. Vaig posar el meu Zomm al costat de les
màquines del Leo i del Josep i ens vam disposar a esperar dempeus l'inici de l'esdeveniment.
Aurelio va arribar ben just abans de començar i va començar a fer les
presentacions dels músics deixant pel darrer al líder de la formació.
 |
| Raül, Llibert i Tito |
|
Un quartet que sona amb una potència rítmica
impressionant, de la mà del Tito i David, mentre que la guitarra d'en Raül i
els saxos tenor i EWI passats pels diversos estris de hardware i software, i
tots plegats fan les delícies de tot el personal. Potència rítmica i sonora (un
calvari per a les meves oïdes, tapades amb els auriculars) acompanyada de gran
compenetració en tots els temes que varen interpretar. És evident que estem
parlant de mestres en majúscules, o sigui MESTRES, i que ja saben què han de
fer, tot i així, em va sorprendre la ràpida comunicació entre ells en els
moments claus, com són els canvis rítmics dintre d'un mateix tema; les entrades
a les improvisacions i sobretot els finals, que els van clavar. Això que dic
que sembla obvi, doncs no ho és tant si pensem que no estem parlant d'un
estàndard de Jazz, súper conegut amb les As i la B perfectament conegudes i el
nombre de compassos de cadascuna. Els temes que van sonar no tenien aquesta
construcció i semblava que s'anaven trenant a mida que s'anaven tocant, tot i
que possiblement no fossin tant improvisats...o sí.
 |
| Llibert amb la Judith |
L'humor va estar present durant tota la sessió. Amb el
Llibert a l'escenari res és impossible i la "conya" es va
desenvolupant amb gags inversemblants amb estones de subtil crítica. La
col·laboració de la penya és imprescindible i ell l'aconsegueix sense massa esforçar-s'hi.
El seu sentit de l'humor utilitzant les llengües i interactuant amb el públic
és únic, a la vegada que la música que sona també ho és. Va convidar a pujar a
l'escenari i va pujar una noia amb la qual varen bellugar la cintura d'allò més
estimulant, he. Considerant l'època de l'any i si fem memòria recordarem que en
Llibert toca sempre pel Nadal a la WTF i la conya del "fum, fum fum"
va durar una molt bona estona. Va demostrar el seu domini del tempo i del
ritme, reduint el tempo en una modificació del fum, fum, fum reconvertint-lo a,
"Fum...........Fum, Fum". Això mateix ho va fer augmentant-lo, més
fàcil de cantar que reduint-lo, on el seu control va ser brutal. Si algú que va
venir s'ho llegeix ho entendrà millor que qui no va poder venir.
 |
| Llibert, Tito i Paula Grande |
Les músiques varen seguir un estil marcadament funk tot i que hi va haver moments fins i tot per una mena de balada preciosa, on els sons de la guitarra i el baix ben dulcificat, amb els del saxo i d'una bateria també força suau varen rebaixar la tensió i relaxar l'ambient tot dient-nos, escolteu això tan maco gent!
Val més que escolteu el concert per acabar-ho d'entendre....
La Jam Session la va iniciar el mateix Aurelio sol·licitat pel Llibert i ambdós amics van compartir els primers moments d'aquesta segona part. No recordo qui va començar primer, suposo que el Llibert deuria indicar algun riff als seus companys i ells el van seguir tot començant el tema en el qual l'amic Aurelio agafaria el micro per començar la seva sessió i ben bé que ho va fer. Després l'Aurelio va convidar a la Paula Grande, la qual va gaudir d'allò més amb el gran quartet liderat pel gran Llibert. Tot i seguir la marxa, jo ja en vaig tenir prou i vaig decidir deixar descansar les orelles que força havien patit.
Doncs ara només falta penjar els àudios i algun vídeo que vaig enregistrar...i espero que no soni massa saturat....Miquel Tuset i Mallol.
.
.jpg){kind=link}
