Ahir jam session i avui, a les 22h érem a Montcada i Reixac amb el Carlos Sampietro Pardina pujant les escales de l'ABI. Ja abans d'entrar, i a través de la vidriera de la porta hem pogut veure els músics en animada conversa post diner. Salutacions, una mica de conversa...i baixar al local per saludar a l'amic Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs. Abraçades mútues, presentacions diverses i tornem a dalt a fer unes birres les quals ens acompanyaran durant el concert. Concert? Quin concert?.....doncs el que han fet el Vicens Martín Quintet al local municipal ABI, concert organitzat pels companys que el porten i promogut per l'incombustible Andreu Fàbregues. Agrair-li a l'Andreu la convidada i felicitar-lo pel coratge que s'ha de tenir per organitzar mogudes d'aquestes, més encara si penses que potser la gent que hi mancava entre el públic havia optat per anar a fer d'altres activitats, com per exemple quedar-se a casa a veure com li fotrien la garrotada al reial Madrid. Ja sabem que a la gent li costa aixecar el cul de la cadira.....Bé, no érem masses però hem gaudit d'allò més escoltant el projecte del Vicens Martín, prolífic compositor segons paraules del seu pianista Alejandro Di Costanzo, que avui ha presentat la seva Suite Urbana. Un disc que jo mateix ja he posat en un anterior programa de ràdio, al Jazz Club de Nit. Un projecte interessant, ple de diversitat cultural i també musical, amb variacions rítmiques que el fan entretingut i que sempre et fan estar pendent de les músiques magnífiques que sorgeixen de l'escenari. És clar, unes músiques sorgides de dintre del cor dels magnífics músics que acompanyen habitualment al Vicens en aquest projecte. El mateix Alejandro al piano, Rai Ferrer al contrabaix, Biel amargant, saxos tenor i soprano, el líder Vicens Martín a la guitarra i la sorpresa de veure a Marc Ayza substituint Ramon Angel Rey. Què voleu que us digui dels solos....ja us els podeu imaginar, brutals....Abans de començar a sonar la música tots hem pogut veure i escoltar al gran Andreu fent la presentació del concert al més pur estil Village Vanguard, Blue Note, etc.....Gran comunicador i company de programa de Jazz, ell amb el seu premiat Camps de Cotó. Tots hem gaudit d'allò més del concert, ajudats per les explicacions fetes pel líder del quintet. En acabar ja amb el "dormir" i després de forts i insistents aplaudiments, l'Andreu ens ha encoratjat a picar de mans o de dits marcant-los un ritme cadenciós per acompanyar-los en un blues que han fet, i que ha sigut espatarrant, el "Turn Around". I nosaltres també hi tornarem però serà again, again a escoltar més música en directe. Gràcies a l'Andreu i més companys com el Miquel Àngel i d'altres més que porten aquesta història de l'ABI de Montcada. Gràcies també als magnífics músics que han estat com sempre generosos. Que no pari la música i que l'anem a veure i escoltar. Bona nit i bon JAÇ. Miquel Tuset.
Crònica del magnífic concert d'en David Sánchez Quartet amb Yasmina Azlor.
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina, de nou la crònica de l'anterior concert, del concert que vam fer el darrer divendres 16 de novembre. Un concert on la sorpresa pel que fa a les músiques era total i absoluta. Poques vegades he programat un concert sense saber massa què sonaria, però les vegades que ho he fet, sempre he confiat amb els coneixements que tinc dels músics, de les seves habilitats i tècniques, tot i desconèixer a vegades el seu nou projecte. Aquesta vegada va passar així mateix. Sabia dels músics però no de les músiques.
Els músics van ser en David Sánchez, guitarres / Yasmina Azlor, veu / Rubén Bes, piano i teclat / Iñaki Marquiegui, baix elèctric i Xavi Muñoz, bateria. El líder d'aquesta formació, en David Sánchez ens presentava el seu darrer treball, disc que està a punt de sortir anomenat "Punt i Seguit". Un treball discogràfic que encara no hem escoltat i del qual, en directe, ens van deixar escoltar la majoria dels temes, sinó tots, que s'inclouran en el disc. El concert el van presentar amb composicions pròpies i algunes versions dels grans de la música en general, però abans, algunes coses més......
.JPG) |
| David Sánchez Quartet & Yasmina Azlor By Gustaf Soldevila |
Els músics van arribar a l'hora prevista ,més o menys, per muntar i assajar algun tema i després anar a sopar. El sopar l'havíem preparat al restaurant casolà Ca La Morera, on el pseudo-cuiner, o sigui jo, havia preparat unes magnífiques truites de patates amb ceba, especialitat de la casa, tot acompanyat d'uns magnífic embotits de Cal Bon Preu i regats per unes magnífiques begudes de Ca l'Estrella Damm, uns magnífics "quintets". Hi havien d'anar tots però no va ser així, ja que en aquest restaurant hi ha gats diversos, com a tots els restaurants casolans, la qual cosa li va impedir a la Yasmina acompanyar-nos, ja que sembla que els hi te alguna petita aversió provocada per una incòmoda al·lèrgia. Després del suculent àpat, ens vam presentar a les 22h en punt al lloc indicat, o sigui a l'entrada de La Vicentina, on ja ens esperaven aficionades i aficionats, entre els quals amigues i diversos socis impacients per escoltar els músics. Alguna crítica pel fet de no tenir-ho ja obert i cap a munt.
.JPG) |
| David Sánchez by Gustaf Soldevila |
Els temes que van tocar a la primera part van ser:
L'arquitecte dels somnis, (David Sánchez)
L'habitació sense finestres (David Sánchez)
Pistacho (David Sánchez)
Don't Let The Sun (Ray Charles)
El camí (David Sánchez)
El blues del autobús (Miguel Ríos)
La porta (David Sánchez)
Els tres primers temes van ser composicions pròpies, on la delicadesa va anar acompanyada dels ritmes pops i en els quals hi va haver melodies molt agradables, acompanyades en alguns casos per la magnífica veu de la Yasmina a mode de "cors". La presència permanent de la bateria d'en Xavi Muñoz el qual ens mostrava un ritme allunyat de l'habitual "swing", ens emmarcava dins de l'estil més proper a les músiques populars, tot i veure'ns en alguna ocasió en un àmbit bastant "funk". David Sánchez, va brillar ens els solos que va fer, mostrant-nos la seva qualitat com a instrumentista a la vegada que com a compositor.
.JPG) |
| David Sánchez Quartet by Gustaf Soldevila |
Després dels seus temes van fer el quart, tema de Ray Charles on ells en van fer la versió que en va fer el gran Roben Ford. Aquesta vegada vam poder escoltar per primera vegada la veu de la Yasmina Azlor cantant aquest magnífic tema. Una balada situada en el "Blues" i el "Soul", en la música popular americana. La Yasmina te una magnífica veu, controlada i treballada per l'estil que ella estudia, el VoiceCraft. El líder de la banda va fer-nos un magnífic solo, un solo en clau de "Blues", molt suau i ben interpretat en la "A", per deixar a la Yasmina cantar de nou en la "B", el "pont". D'una manera magnífica i suau van acabar el tema entre forts aplaudiments.
Després, un altre tema propi, "El camí", a un ritme una mica més viu, un punt "funky", marcat pel piano, baix i bateria, i iniciada la melodia pel David, per després ser en Rubén qui fes el seu solo a teclat sintetitzat mentre la resta de secció rítmica l'acompanyés amb marcat sentit rítmic. Aplaudiments per deixar al líder fer el seu solo, amb reminiscències "RobenFordianes" per l'estil, per les músiques i per algun "lick" que va deixar anar, acabant el tema poc després, de manera prou suau.
.JPG) |
| David Sánchez Quartet & Yasmina Azlor by Gustaf Soldevila |
El següent tema va ser el conegut "El Blues del autobús" d'en Miguel Rios, interpretat a un ritme prou cadenciós, arrastrat, tema reconegut per tots nosaltres situat ja en un estil més "rocker" però molt contingut, i molt ben cantat per la Yasmina. Després de la veu, la guitarra d'en David en un petit solo per deixar pas de nou a la veu de la Yasmina, la qual va acompanyar a la resta de la banda mentre en David feia una sèrie de "riffs" per així anar acabant el tema i fent-ho de manera molt i molt suau.
El darrer tema de la primera part va ser "La porta", tema original d'en David Sánchez. Tema iniciat amb la guitarra una mica distorsionada però que ràpidament va deixar pas a la melodia amb clares reminiscències rockeres de finals dels 60s. Tema a un ritme tranquil reforçat per la "força" suau de la magnífica guitarra del líder. Després d'un magnífic solo, s'hi va posar el Rubén amb el teclat reconvertit en orgue fent unes quantes notes ràpidament recolzades per la guitarra. Després suavitat per acabar entre forts aplaudiments i encarar el descans per això, descansar, refrescar-nos tots i comentar amb els habituals les diverses músiques escoltades i copsar de quina manera havien "entrat" dins el personal.
Com que ja havíem vist i escoltat de quina manera havia sonat la primera part, les respostes a les preguntes eren totes les mateixes.....Molt bé, ho fan molt bé....o diferent, diferent però molt bé...o ja era hora que canviessis d'estil......o és que la Yasmina canta tant bé.....o, o, totes les respostes eren similars valorant la feina feta de manera molt positiva......I encara faltava la segona part, que vindria acompanyada de sorpreses, agradables sorpreses.
Els tems que van tocar la segona part van ser:
Mentre dorms (David Sánchez)
I don't know (Noa)
Punt i seguit (David Sánchez)
Para llevarte a vivir (Javier Rubial)
Tot està per venir (D. Sánchez & Rusó Sala)
Sorra i aigua (D. Sánchez & Yasmina Azlor)
.JPG) |
| Yasmina Azlor i David Sánchez by Gustaf Soldevila |
Després d'aquesta preciositat en va venir una altra, el "I don't know", aquesta vegada composició aliena però amb la magnífica veu de la Yasmina, qui ens va mostrar el seu potencial, cantant amb molta tendresa, amb una veu força càlida i mostrant-nos també la tècnica del "VoiceCraft", arribant a registres prou alts. Gran tema que va deixar pas al tema que dóna títol a l'àlbum, "Punt i seguit". Tema amb un punt de força rítmica en estil "Funky" ben marcat per la secció rítmica, bateria d'en Xavi i baix elèctric de l'Iñaki. Aquest darrer es va encarregar de fer un magnífic solo, força aplaudit, per deixar pas al solo del compositor i líder de la banda. David va fer un fantàstic solo acompanyat per la secció rítmica incidint amb el so elèctric del teclat. Després hi van tornar amb la melodia del tema, afegint-s'hi la Yasmina fent una mena de cors, arrodonint-lo i aconseguint forts aplaudiments del respectable.
.JPG) |
| Yasmina, Iñaki i David by Gustaf Soldevila |
Després d'aquest tema ens van sorprendre amb el format de veu i guitarra acústica en un tema del Javier Rubial, tema d'autor doncs. "Para llevarte a vivir" va resultar ser una cançó preciosa cantada en castellà, evidentment, on Yasmina va aconseguir deixar-nos clavats i ambdós músics, fer que només se sentís el "rum rum" de la nevera, ai, ai. Una guitarra que deixava anar poques notes, les justes per harmonitzar la melodia que la cantant cantava de manera magnífica, una melodia que ràpidament se'ns va enganxar i que tots interiorment segur anàvem cantant.
Després de llargs aplaudiments van continuar en format acústic ara però amb la col·laboració de l'Iñaki també a la guitarra amb un altre tema, música d'en David Sánchez, i lletra de Rusó Sala, el "Tot està per venir". Una balada cantada en català per la Yasmina i on les dues guitarres acústiques van sonar amb una gran suavitat. Un tema melancòlic amb una melodia preciosa que amb la veu de la Yasmina ens va fer estar totalment atents, totalment en silenci, com sempre fa el públic del Jazz Club La Vicentina.
Ara havia de venir el darrer tema, aquest però amb la música d'en David però amb lletra de la Yasmina, El tema va ser "Sorra i aigua", una altra tema suau amb una melodia maca i que encara va millorar en el canvi harmònic, la "B", el pont. L'orgue d'en Rubén sonava amb suavitat així com els "licks" a la guitarra d'en David. Tema on la veu, a mode de cor, que va fer Yasmina enaltien encara més l'ànim, mentre David ens feia un altre dels seus grans solos. Altre cop a la melodia del tema, ja acabant-lo, amb uns aguts magnífics de la "veu", per acabar-lo poc després delicadament.
Quan et diuen que és el darrer tema és quan et toca presentar-te davant l'escenari i sol·licitar-los el "bis", ara bé, el públic és qui l'ha de demanar i així ho va fer entre forts aplaudiments i demanant-ne una altra.
.JPG) |
| Acabant el concert i demanant-los un BIS by Gustaf Soldevila |
De fet, és d'agrair la proposta musical presentada pel David i la seva gent, ja que, essent com era d'elèctric el format amb un clar "groove", van incloure temes acústics, balades i d'altres temes prou suaus, ara bé, el què va fer en David Sánchez va ser presentar-nos el seu projecte, ell i la seva música, i tota aquesta amalgama de sons diversos, balades i no balades, que tant ens van agradar és la seva música, fins i tot podríem dir que és ell mateix, sinó del tot, una part molt important d'ell. Com sempre, les fotos les va fer en Gustaf Soldevila , que quan me les doni, en penjaré algunes al blog entre aquestes ratlles, i totes en un àlbum al Facebook. Miquel Tuset.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
