Doncs era un diumenge al mig dia d'un dia de juny, i semblava que havia de ploure, però no, no ho va fer i sí que va fer força vent. Vam arribar d'hora, amb la Juana, i així és que vam poder seure força ben situats, centrats, i no massa lluny de l'escenari. Tot ideal, perfecte, i més el projecte que anàvem a veure/escoltar, obra i gràcia del trio Dr. Go amb Fran Suárez, orgue; Ignasi Cussó, guitarra i Ramón Díaz, bateria, un trio que ens havia de presentar la seva visió de la música de Led Zeppelin. No sé si van començar amb el "The Ocean", però sí que després d'aquest, Fran va fer les presentacions adequades, parlant que aquesta era la seva visió d'un grup de Jazz, abans però, fent referència a un gosset que s'ho escoltava i que a l'hora dels aplaudiments, ell bordava, suposo que aplaudint. Després d'això només va dir......."Kashmir" i tothom, hoooo, hoooo, jo inclòs, i la veritat és que la música de Zeppelin interpretada, tocada per músics de Jazz, o de Jazz-Rock, és tota una altra cosa. Les improvisacions han de ser, per força, molts més riques que les que pugui fer un grup de Rock, a seques. I així és que ho vam viure, escoltant a Fran fent la impro amb el seu orgue. L'estètica musical de l'Ignasi és lleugerament més roquera que jazzera, però així i tot, el seu so s'aparta del més rocker, apropant-se més al so més Jazzy. La contundència del Ramón és coneguda, alhora que la seva delicadesa quan convé, o sigui que no és un bateria d rock, vaja, la qual cosa tothom sap. Ell sap fer les "coses" en el moment que toque fer-les, i les "coses" canvien a cada projecte. Aquest, dedicat a Zeppelin se li apropa una mica al del trio de Jaume Vilaseca i la música dedicada a Genesis. Tot i això, no fa gaire, el 26 de maig, i a Sant Vicenç dels Horts el varem poder escoltar amb el seu propi projecte dedicat a les músiques de Canàries i demés, passades pel sedàs del Jazz amb el Jeppe i Emilio. Aplaudíem i el gos també, o sigui que ja ho teníem assumit. Fran va parlar d'un "Tour de Force", després dels primers temes més marxosos, i va presentar el següent, que havia de ser una balada, "All of my Love", tot i que parlant de Led Zeppelin, el concepte de "balada" podia estar esbiaixat.
Però sí, els inicis del tema tocats per la nítida guitarra de l'Igansi, van apropar-se a una balada, a mig tempo, i sense considerar el ritme "beat" fet pel Ramón. La melodia d'aquest tema de Zeppelin és preciosa, en la "A", i també és magnífic el canvi en el pont o la "B", car això és el que em va semblar el tema. Tampoc entrarem en detalls de compassos i si era dues as, una be, i una a, o el que fos. El solo del guitarrista, sovint es va barrejar amb el de l'organista, ara amb un so més d'església. Aplaudiments nostres i del gosset van deixar pas al següent tema de Dr. Go / Zeppelin i que va ser el conegut "Good Times or Bad Times", ja amb plena marxa de nou, amb "canya", molta "canya". Temes que Led Zeppelin cantava gràcies a la prodigiosa veu de Robert Plant, i que ells substituïren per guitarra u orgue. La concepció dels solos també variava relacionada amb els originals, i així és que els nostres amics ho van fer palès en cadascun dels temes, i més encara en aquest, "All of my Love". El solo posterior de Fran va ser per emmarcar, arribant a cotes expressives molt altes, de molta alta tensió, gràcies al permanent suport del potent drumer, Ramón Díaz, aquí en tasques força explosives. Un tema que va acabar de cop i volta, fent-nos aplaudir amb gust i ganes. Fran ja ens va avisar que el proper tema ens trencaria el cor, i així és que va aparèixer la guitarra de l'Ignasi amb el "Heart Breaker" puntejant la melo, mentre Ramón marcava el ritme "beat". La veu de Plant quasi que la vam escoltar amb les primeres notes de l'orgue de Fran, fent la veu lead. Els canvis encabits en aquest tema són brutals, a mode d'escales/arpegis ascendents, fins arribar a l'exasperació gràcies als efectes de la guitarra de l'Ignasi. Moment a partir del qual, el tema va semblar-ne un altre, amb delicadesa melòdica i rítmica amb un solo del guitarrista que mica a mica es va anar "animant" arribant també a espais força elevats, i allà, l'orgue de Fran va seguir marcant, i poc després acabaren tots de cop, i nosaltres que ens vam trencar en aplaudiments. Fran Suárez va presentar els músics parlant que tocarien el darrer tema , i després el bis. El darrer tema i el bis ens varen encabir encara més en la música de Led Zeppelin, en les seves increïbles composicions, d'un gran nivell per l'època que van estar "parides". El bis va ser en honor del baterista Ramón Díaz, amb el tema "Moby Dick" on el solo del baterista dominà quasi del tot la durada del tema, (deixant també espai per el solo de l'organista) i així és que ells ho van fer. Magnífica proposta del Fran, Ignasi i Ramón sobre la música d'una de les millors bandes de Rock angleses d'aquells anys, Led Zeppelin.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
