Jesse Davis Quartet al Jamboree, 2 d'abril de 2019

Doncs un altre dimarts ens vam deixar caure pel Jamboree, i és que amb la nova proposta de programació, ja veiem que els dilluns, amb la Jam Session, els dimarts i els dimecres, amb els concerts de Jazz, i potser algun divendres, són els dies que ens fan més "gràcia", als bojos del Jazz. Els altres dies s'hi fan d'altres propostes, amb molt d'èxit, encabides en el Blues, Funk i estils afins, amb els diumenges farcits de Blues i a vegades Boogie Woogie. Així doncs, com que n'hi ha d'haver per a tots els gustos, tots podrem anar al Jamboree en alguna d'aquestes propostes, que per més senyes i més facilitats podreu clicar a 'enllaç on us portarà a la seva programació: https://www.masimas.com/jamboree.

I segueixo amb el concert que us volia comentar, el del magnífic i "Parkerià" i no només, saxo alto, Jesse Davis amb la formació en quartet i amb Fabio Miano piano, Ignasi González contrabaix i Jo Krause bateria.

I sobre el líder ens deien:

Nascut a Nova Orleans, Jesse Davis és un continuador de la tradició iniciada per la família Marsalis i altres músics de la gran ciutat del sud dels EUA. No en va, es va formar, entre d'altres, amb Ellis Marsalis. L'any 1989, en els inicis de la seva carrera, va obtenir el premi al 'Músic més distingit' en el Festival Down Beat de Filadèlfia. En la seva llarga trajectòria, Davis ha treballat al servei de Jack McDuff, Phil Woods, Gary Bartz, Cecil Payne, Illinois Jacquet, Chico Hamilton, Junior Mance, Kenny Barron, Tete Montoliu, Cedar Walton, Benny Golson, Roy Hargrove, Hank Jones i una llarga llista d'altres grans noms de l'escena jazzística. Durant els 90, va fer diverses gires per Europa al capdavant del seu quartet. En aquest període també se'l recorda per la seva aparició al film “Kansas City”, de Robert Alman, i per iniciar una fecunda col·laboració amb el trompetista Nicholas Payton, amb el qual va signar discos com ara “Gumbo Nouveau” (1996). Influenciat alhora per Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball Adderley, Jesse Davis exhibeix una tècnica impecable, un so ampli i una natural afinitat pel blues en totes les seves interpretacions. La música de Davis ha estat descrita com a 'neo-bop', però, com ell mateix diu, 'l'únic que m'interessa és tocar música bonica… ningú vol escoltar música lletja!'. Al Jamboree tocarà música bonica a quartet, arraulit per una base rítmica de categoria. 

Doncs amb aquesta presentació, el que va ser estrany és que no s'omplís el local, tot i haver-hi una bona entrada en els dos passes. 

Van començar amb un magnífic tema de Tom McIntosh, trombonista, tema escrit per a Dizzy Gillespie i varen seguir forts amb un magnífic "All The Things You Are", a tot swing, amb en Jo a les escombretes en la part de melodia del tema, passant delicadament a les baquetes en la magnífica i llarga improvisació del mestre americà. Una demostració de talent, de Blues i Bop per totes bandes, interpretat a un tempo força viu, i ell que ho tocà tot doblat o potser més i tot. Sonoritat potent, ample, la d'aquest músic americà, i aquesta vegada amb un tudell per alto. I això ho dic per haver-lo vist en el mateix espai, amb un tudell per a tenor, adaptat al diàmetre de l'alto. I és que els músics són molt maniàtics, i aquest n'és un dels que sempre busca, i busca, per a millorar el seu so. Fabio Miano, immens aquest pianista italià establert al País Valencià, va seguir amb una gran improvisació també. Digitació lleugera i precisa amb la mà dreta, amb un gran suport de la mà esquerra amb els acords adequats. Modernitat de llenguatge, el d'aquest gran músic, que sempre sol acompanyar els músics que venen de d'altres indrets llunyans. Ignasi el seguí amb un bon solo, el d'aquest amic de Lleida que s'apunta a aquestes "mogudes" amb tants bons músics. Després del solo del lleidatà, tornaren al tema i l'acabaren de la mateixa manera que el començaren, amb la súper coneguda Intro. 

Jesee va agrair-nos el nostre suport, tot i dient que l'espai, el Jamboree, té una particular atmosfera. Presentà els músics i parlar del tema tocat, tot i presentant el proper, que havia de ser el delicat "Daydream", tema de Billy Strayhorn. Miano el va iniciar amb una llarga i preciosa introducció, on ja vam copsar els canvis harmònics i la bellesa d'aquesta composició poc coneguda, crec jo, de la mà dreta de Duke Ellington. La melodia va sorgir suaument del saxo alto americà, i ja que ens va atrapar, sense remissió. Una balada que Strayhorn va compondre el 1939 amb lletra de John Latouche essent Johnny Hodges qui primer la va enregistrar amb el seu ensemble el novembre de 1940. Jesse ens va meravellar de nou amb la seva impro, recolzat per la base rítmica, amb en Jo controlant de nou el tempo amb les escombretes, amb un ritme que esdevingué a tot swing amb el solo de Miano. Aquest gran músic italià ens va tornar a impressionar dolçament amb la seva demostració de bon gust i tècnica, i ves per on que tot just al final del seu solo, el swing va deixar pas a la balada, moment en el qual Ignasi agafà el relleu executant una bona improvisació, força melòdica, seguint fil per randa l'harmonia. Després d'ell, Jesse recuperà de nou aquesta preciosa melodia, i la varen acabar després d'un llarg epíleg executat pel mestre americà. 

https://www.ivoox.com/daydream-per-jesse-davis-quartet-al-jamboree-audios-mp3_rf_34716802_1.html

Varen seguir amb un tema de l'Horace Silver anomenat "Juicy Lucy" interpretat al mateix tempo mig que el mestre compositor va enregistrar en un disc "Anthology" amb alguns dels seus millors èxits. El swing amb aires funk hi foren barrejats, el darrer primer en la melodia i el segon, i ja amb el "walking" de l'Ignasi ja en la primera i magnífica improvisació a càrrec del pianista italià, Miano, aplaudit per tots nosaltres en acabar-la. El líder el seguí amb la seva "brutal" demostració de tècnica, seguida de ben a prop per dos joves músics amics del mestre, Irene Reig, saxo alto ella també, i Joan Casares, bateria i fundador dels Smack Dab conjuntament amb l'Oriol Vallès, trompetista, amb els quals va fer un bolo Jesse a la Nova Jazz Cava i potser també al Jamboree. Gran solo de Jesse que va deixar pas al de l'Ignasi, ell incansable treballador, i "suporter" del ritme conjuntament amb en Jo Krause i Fabio Miano. Al final del solo de l'Ignasi, Jesse va fer uns "licks" per així fer uns "quatres" amb en Jo, essent aquest qui finalment va desenvolupar un solo complet d'un "chorus", tornant el líder amb la melodia de l'Horace Silver, magnífica ella, amb moments funky i moments amb swing. Gran tema de Silver i molt bones interpretacions de tots quatre. Amb uns llargs aplaudiments els vam acompanyar en acabar-lo. 

I un altre tema que van tocar, el d'aquest vídeo https://youtu.be/D4_LYugIQnM

Jesse va encetar una magnífica introducció que va donar peu el següent tema, a tot swing i a un tempo força viu, marcat pel xarles del baterista de Premià de Mar, Jo Krause. El líder va fer una altra gran improvisació força aplaudida i amb crits de suport, dolços crits, de la seva fan número 1, Irene Reig. Miano va seguir amb la mateixa tònica, bon gust, ritme, bones maneres i tècnica a cabassos, també amb la suporter saxo alto. El líder va encetar uns "vuits" amb el baterista, compartits pel pianista, permeten a Jo demostrar les seves grans qualitats com a baterista, i també recolzat pel seu alumne Joan Casares. Al final d'aquest tema, Jesse va presentar de nou als músics tot i situant-nos cap al final del primer set. Varen fer un bis, del qual ara no recordo el títol. 

La mitja part la vaig utilitzar per anar a "fer per la vida" al Glaciar, per després tornar a gaudir amb la proposta diversa d'aquest quartet liderat per aquest mestre americà. I dic diversa, és perquè les músiques varen ser unes altres, però no divers l'estil. El segon passe el van començar amb un tema swingat i estructura de Blues, magnífic tema, que tots van clavar, tema de Bob Timmons anomenat "This Here". Tema llarguíssim de més de 12 minuts. Van seguir, sense dir "ni ase ni bèstia", amb una balada a mig tempo, cantada pels qui la coneixíem, com la mateixa Irene, i jo mateix. Les improvisacions les va iniciar el pianista italià, Fabio Miano, el qual va brillar per la seva solvència i delicada interpretació, d'aquest preciós tema. Jesse ens va tornar a meravellar amb la seva tècnica, ell que sap conjuminar el Blues, línies Boppers, i línies de la seva creació, barrejades amb trossos de temes de d'altres composicions. Ignasi s'hi va posar amb la seva improvisació, força reeixida, realitzant el líder una mena de lick ascendent preciós, tot i preparant el pas als "quatres" del baterista, després dels quals, Jesse va retrobar la preciosa melodia d'aquest tema, acabant un altre llarg tema també de quasi un quart d'hora. Tema aquest darrer de Tadd Dameron anomenat "On a misty night", tema que va enregistrar el pianista amb John Coltrane en el disc "Turning Point". Varen seguir amb una preciosa balada de Jimmy Dorsey anomenada "I'n Glad there is You", de 1941 i cantada per quasi totes les millors veus. Miano va iniciar una preciosa intro, però és que  millor va ser la melodia interpretada pel líder amb tota la dolçor possible, deixant que fos el pianista qui encetés les improvisacions, fent-ho d'una extraordinària manera, aquest mestre del piano italià. Però és que la que seguidament realitzà Jesse va ser igualment extraordinària, tornant després a la melodia, preciosa de Dorsey, acabant el tema amb un altre llarg epíleg a saxo alto solo, mostrant-nos la seva delicadesa i sensibilitat alhora que tècnica extraordinària. El tema que van tocar després va ser el magnífic "I'll Remember April" interpretat de manera magistral, com tots els altres. En fi, una magnífica proposta de Jazz amb un gran saxo alto essent el líder d'una formació que li ha donat el millor suport com varen ser Fabio Miano, Ignasi González i Jo Krause. Agrair també les mans i control de so a càrrec de l'Àlex Monsoliu, tot i haver-hi a vegades en Pol que també ho fa de collons. Miquel Tuset i Mallol.