Django Bates Big Band Loose Tubes a l'Auditori, 4 d'abril de 2019

Doncs a aquest concert no hi podíem faltar, com tampoc hi van faltar força músics, estudiants i mestres bàsicament de l'Esmuc però segur que d'altres escoles de música de la ciutat. Nosaltres hi vàrem anar amb les ganes de veure aquest mestre iconoclasta anglès, desinhibit, "fresc", de caràcter i de música. A l'Auditori ho presentaven així:

La nova temporada de les Jazz Sessions tancarà el Retrat d’Artista, que L’Auditori ha dedicat els darrers dos anys a Django Bates. En el seu últim concert, Bates dirigirà un projecte pedagògic amb big band coproduït per L’Auditori, l’ESMUC, el Conservatori de Berna i l’Orchestre National de Lille, que comptarà amb músics de les tres escoles implicades. Sota el nom de Django Bates and the music of Loose Tubes, el pianista, director i compositor mostrarà les seves diferents facetes a través d’un repertori de temes propis i de compositors clàssics. Serà la darrera oportunitat de descobrir de primera mà l’obra d’un dels músics de jazz més influents de les darreres dècades a través de l’energia sempre especial que transmeten els joves talents del futur.

I extret del mateix Esmuc:

Music britànic, Django Bates és un pianista, director i compositor britànic conegut per la seva innovació en el Jazz i pel ressorgiment d’aquest estil al Regne Unit amb la seva Big Band i Orquestra, Loose Tubes (1984-1990). Algunes de les obres de la formació podran escoltar-se als concerts de L’Auditori i del Festival de Granollers. A part de les seves pròpies composicions, Django Bates i la Big Band també ens oferiran obres de compositors clàssics, mostrant les diferents facetes d’aquest artista de renom internacional.

També ens explicaven el projecte:

Aquest concert forma part del projecte de la Unió Europea Music Up Close, que té com a objectius cooperar amb algunes de les millors orquestres europees per comissionar nous treballs orquestrals de compositors vius, i també desenvolupar i promoure coproduccions musicals de formats innovadors amb orquestres i ensembles joves, i seguien comentant les escoles que hi estarien implicades, etc.

Pel que fa als músics de l'Esmuc que hi van participar, serien Jofre Alemany, Maria Cruz, David Mallo, Álvaro Ocón, Oriol Reverter i Dídac Moral. Tots ells s’integraran en la Big Band que protagonitza aquest concert, juntament amb músics dels altres dos centres educatius.


La distribució sobre l'escenari també era totalment atípica, res a veure amb la de la majoria de Big Bands. Així és que a l'esquerra teníem els trombons i tuba, al mig, i fent un mig cercle seguint els anteriors, hi teníem els  trompetes. Seguint el mig cercle i tancant-jo, teníem les canyes, saxos diversos, clarinet i flauta. Al mig hi havia la secció rítmica amb percussió, començant per l'esquerra, bateria, contrabaix, i el mateix Django Bates una mica més endavant amb el seu teclat. Sorprenentment, davant de tots hi havia el guitarrista, dret amb la seva guitarra. 

Estàvem ben a prop de l'escenari i així és que ho vam gaudir en tots els aspectes, el sonor i el visual. Veure aquest mestre com ho gestiona tot, assegut davant del seu teclat i alhora dirigint als joves que formaven aquesta Big Band amb músics de diferents escoles, va ser tot un espectacle. Van començar amb tres temes enllaçats (jo diria) que ens van tenir durant 20 minuts ben clavats a la cadira, meravellats per com anava tot, per quines eren les músiques i també els ritmes. Sorpresa sí, car tot i ser un reconegut mestre, alguns de nosaltres, més locals, no el coneixíem prou i només d'haver-lo vist en algun vídeo. I la sorpresa va ser agradable, molt agradable i per diversos motius. Els músics que havíem vist en els vídeos no eren els mateixos, i aquests, més joves, varen resultar ser uns magnífics intèrprets. 

Crec que varen tocar una música relacionada amb Sud-àfrica, i que sembla que va dedicar algú que el mateix dia feia el seu aniversari. En aquests quasi vint minuts vam copsar tres ritmes diferents, i per tant serien els tres temes que varen tocar enllaçats. Ben aviat ja vàrem copsar el concepte rítmic del músic anglès, carregat de moviment, que segurament ens hauria fet bellugar el cos estant en posició dempeus. El cap, sí que anava d'un cantó a l'altre, tot i seguint el ritme, i gaudint amb les interpretacions individuals de cadascun dels membres de la banda que feien els seus solos, així ja vam copsar el conegut magnífic nivell de Jofre Alemany i també la seva veïna Maria Cruz, ambdós amb saxos. L'entrada del que em sembla el segon tema va ser esclatant, amb tots els vents alhora, i música amb aires orientals. Curiosament, els que no tocaven es van posar a cantar, seguint la melodia sense lletra. Aquí vam escotar saxos fent solos, però també el magnífic solo de la jove flautista. Un tema trepidant amb moments de veritable clímax a càrrec de tots plegats, en una mena d'improvisació col·lectiva i lleugerament "esborrejada". El tercer tema enllaçat el va iniciar el líder amb el seu teclat, i el tempo es va reduir una mica trobant-nos amb el funk, súper ben interpretat. Un tema on els metalls varen brillar i que també ens va mantenir amb una màxima atenció.

Un dels temes que van tocar:
https://www.ivoox.com/un-dels-temes-django-bates-big-audios-mp3_rf_34833603_1.html

Van seguir amb "Like Life", segons crec recordar, o quelcom de similar, amb el tempo una mica més slow. De nou les trompetes serien les protagonistes. Els solos van venir dels saxos, soprano, el de Maria Cruz. I les músiques van seguir i ho varen fer amb un tema que va tenir una entrada així com molt solemne, quasi com si d'un himne es tractés, tocant tots els vents alhora, mentre el clarinet feia una improvisació. Ell mateix, i alguns que no tocaven també la cantaven. Llavors varen entrar bateria i percussions seguint també a la seva bola, mentre tothom cantava i tocava, magnífica sensació de llibertat. I més encara quan el ritme i músiques varen derivar cap a una nit boja de "Carnaval". Alegria, joia, ritme, bon "rollo" tot farcit amb la millor música, amb ell també al teclat sonant com un acordió, solo de saxo tenor, i així seguint amb aquests aires tan festius. Un proper tema iniciat també amb molt "de bombo i plateret" majestuosament, i que va ser com una introducció al que després seria quasi un altre tema on el clarinet baix va tenir un gran protagonisme, alhora que un element percussiu que va tocar el percussionista, tocant una mena d'estri d'una sola nota. Després va ser la saxo baríton, una jove alumne d'un d'aquestes escoles europees, de més amunt els Pirineus qui va fer un magnífic solo. El líder va seguir amb el teclat reconvertit a orgue, mentre la quasi "marxa fúnebre" seguia el seu curs i el bateria no parava de tocar la seva bateria. El final, delicat, va fer-lo el líder seguint amb el seu orgue. 

I així varen seguir fins arribar a l'hora i mitja de tocar el seu repertori, magnífic, vital, fresc, fins i tot irreverent, acabant amb un tema, el bis, previ a un de darrer que van tocar, on tots els músics que podien bellugar-se amb el seu instrument ho van fer, com si d'un "passa carrers" es tractés i sí que es va tractar d'un "passa Sala 2 de l'Auditori". Magnífica proposta, magnífic músic força desconegut entre el públic d'aquí, i que us animo a seguir tot i cercant la seva música pels diferents mitjans que tenim a l'abast. 

I el bis va ser aquest: https://youtu.be/0WYVi-OcOKY

Qui també ho va veure, però a Granollers va ser l'amic i gran pianista Joan Monné, i ell mateix va deixar les seves impressions d'aquesta música i músics en el seu blog, al qual us adreço ara mateix. http://joanmonneblog.blogspot.com/#8520552298015203053

Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari