Balanyà/Bayer/Sans (23 Robadors), Fernández/Cirera/Prats (Jamboree). Un dijous 12 de gener de Free Jazz o amúsica

Doncs el dijous 12 de gener  ens havíem proposat viure un dia de Free Jazz o potser música o amúsica sense cap estil en concret, ni cap ritme, som així d’eixerits nosaltres. Doncs sí, hi havia dues propostes similars sinó a dos dels indrets habituals del Jazz, de la música de Bacelona, 23 Robadors i Jamboree. Les dues propostes eren engrescadores per gaudir de l’eclecticisme més contemporani, de les llibertats més o menys efímeres, fugisseres. A 23 Robadors i els dijous si sol fer una Sessió de Free Jazz, o només Free, o només sense títol, però sí Lliure Improvisació o Improvisació Lliure, al capdavant de les quals hi tenim quasi sempre que pot al gran Ramon Prats. Amb ell hi podem trobar gent com Marcel·lí Bayer, Ivan González, Àlex Reviriego, Tom Chant i alguns més. Aquest dia però la sessió la protagonitzaven l’inefable pianista Josep Maria Balanyà, piano tunejat; Marcel·lí Bayer, saxo alto i clarinet i Ivo Sans, bateria. Un esdeveniment que s’intitulava Free Jazz, escrit pomposament a la pissarra tot i abans d’entrar al local i que el Josep Maria es va encarregar de desdibuixar tot dient, primer en català i repetint-ho en castellà moments després pel fet d’haver-hi amistats que així ho entendrien millor, que ni Free ni Jazz, que començarien i a veure quan acabarien i si seguien doncs això que seguirien amb no cap altre tema ni cançó ni res que es pogués intitular. Tot ben críptic.


L’assumpte és que tots tres s’hi van posar amb total comunió desenvolupant el que serien tres parts del total, del no res, de la “amúsica”. Lliure improvisació a càrrec de tres mestres en això i en demés estils identificables. Josep Maria Balanyà viu i treballa a Bèlgica i per tant deu ser Belga. La seva carrera s’inicià als anys 70s en el Rock amb formacions com “Carretera y Manta” i demés. El seu salt qualitatiu va esdevenir posteriorment i ja en les dècades següents editaria discos tals com “Farenhait 451” i demés músiques relacionades en cap cosa en concret i sí amb la llibertat de crear a cada moment. Marcel·lí Bayer és polièdric situant-se en tots els possibles indrets on la qualitat musical i te cabuda, així com també el baterista Ivo Sans, ambdós en projectes propis on el Jazz hi és present, en projectes d’altri i en mogudes com aquesta. Doncs com que no tinc àudio per recordar i ja que ho va enregistrar Marcel·lí, no em puc esplaiar, i com m’agrada, explicant els ets i uts dels ara no-temes, que no anatemes.

Després d'un lloc a l'altre i així és com em vaig trobar de nou escoltant quelcom de similar, quelcom de diferent, ara al Jamboree. La proposta a la nostre cova-cava era engrescadora com de la cava d'on veníem, només eren els artífexs els que eren diferents, diversos. La ressenya del Pere Pons a la web de la programació de Jamboree parlava d'això..
"Inspirat en la figura de Marianne Brull, una de les més fermes activistes de l’escena catalana del jazz i la improvisació, el nou disc de Liquid Trio suposa la consolidació d’aquesta formació integrada pel pianista Agustí Fernández i els components de Duot, el saxofonista Albert Cirera i el baterista Ramon Prats. D’aquesta manera el Jamboree també es vol sumar en aquest merescut tribut a una persona i una escena que no defalleixen a l’hora de generar noves propostes des de la màxima llibertat creativa i al marge de les convencions establertes."

És aquest l'estat d'ànim amb el qual ens presentàvem al Jamboree, a veure "l'Agustí Fernández Liquid Trio", ell i el duo "Duot" són el "Lìquid Trio" i allà que ens hi vam retrovar amb alguns que ja ens havíem vist a 23 Robadors. La proposta del Líquid Trio era similar a l'anterior de Robadors però totalment diferent, he. Així són les coses de la lliure improvisació o de la improvisació lliure. D'aquest concert vaig poder enregistrar uns trossets en vídeo i aquí us els deixo:


Bé, espero que tingueu la ment oberta i així deixar que tots els sons us puguin entrar dins el vostre cervell per poder-ho processar quan estigueu preparats. 
Miquel Tuset i Mallol.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada