Giulia Valle Trio al Campari Milano el 10 de març de 2014
Concert-Jam de Febrer amb Pep Mateu Trio
 |
| Christian, Pablo i Pep by Jordi Llecha |
Doncs
després d'haver descansat una estona i dinat m'agradaria deixar-vos
algunes impressions del Concert-Jam d'ahir al Jazz Club La Vicentina.
El concert d'ahir el van començar Pep Mateu
Trio, amb el Pep a la guitarra i efectes, Pablo Yupton, baix elèctric i
Christian Serra, bateria; un trio format a l'Aula de Música Moderna on
hi son professors. És una formació estable amb una proposta fresca
de temes de Jazz-Fusió i algunes composicions pròpies...Un tema de
Steve Swallow i d'altres temes de d'altres músics i algun tema de
factura pròpia, del Pep i del Pablo ens van fer passar la primera hora
força de pressa. Ahir alguns es ven decidir a venir de públic, una
desena, però el gruix va venir per la banda dels músics que en van venir
una molt bona colla i que després comentaré. Per parlar una mica del
trio inicial, el Pep Mateu Trio, dir-vos que el líder és tot un
dominador de les sis cordes i estris electrònics, sense passar-se en el
seu ús, estris controlats. Els diferents sons que va obtenir de la seva
Ibanez amb pick-ups actius van ser força agradables i gens sorollosos,
tocant ell amb gran delicadesa i força concentració. Temes i solos van
anar sorgint de la seva mà amb una total continuïtat. Ens va mostrar una
tècnica força depurada i molt de gust en la interpretació i selecció
del repertori. Pablo Yupton va ser el partenaire elèctric perfecte, molt
ben acoblat a la proposta del líder i amb una solvència incontestable a
l'hora d'acompanyar en pla "funky" i amb un clar domini en la
interpretació i invenció dels seus solos, potent a vegades i suau les
més en clau d'acompanyant. L'altre element de la màquina rítmica va ser
el Christian Serra, el qual va estar a l'alçada de la proposta, sabent
ser suau a base d'escombretes i més potent en algun dels temes amb clar
motiu "funky". El volum de la "nostra" Mapex va ésser totalment
controlat per ell i mai va sobrepassar els extrems inadequats per
l'oïdor. Bona feina acompanyant i demostració del seu saber en els
"quarts" i algun solo que va fer. En definitiva una proposta interessant
i diferent de les viscudes fins ara a la Sala Xica i que demostra
clarament que la proposta de fer cada mes un concert-jam amb músics i
projecte musical diferents és l'adequada. El públic gaudirà amb música
diversa i des del Jazz Club La Vicentina obrirem les portes a més músics
i propostes.
La Jam va començar passada una horeta de bona música,
amb prou públic i afluència de músics, la majoria dels quals eren la
primera vegada que venien i que van ser l'argentí Pablo Galak,
(acompanyat de la Laia) saxo soprano corbat i en Jordi Llivi a la
bateria en el primer tema per després anar pujant-ne més com lOctavi Coronado que ens va cantar algun tema, el meu fill Valentí a la guitarra, la Noelia White que en va cantar un tot i estar no gaire fina de salut, el seu company Crazy-hunter Hunter, Pep Casadó, jo mateix al saxo alto, i una bona colla que van venir en representació de l'escola Jam Session EscueladeMúsica, amb el Jrx Planejant, Jeroni Pagan al piano, Xavi Marco al baix elèctric, la Sílvia Juncà amb el seu tenor i ben acompanyada pel seu profe en Gaby Miravet al saxo alto i lEnric Asensio Batet
a la bateria. Un altre que ens va acompanyar i que sol venir a tocar la
bateria va ser el Josep Ma Martí. Ara per ara no us vull cansar
comentant-ne els temes però sí dir-vos que la sorpresa agradable la vam
tenir escoltant a dos grans músics que no havíem escoltat mai i aquests
van ser els dos vents, Pablo Galak i Gaby Miravet.
Ells dos, i evidentment amb la resta de companys, van fer que la vetllada adquirís un gran nivell, aconseguint-ne el màxim en el darrer tema, un Rhythm & Changes amb ells dos compartint escenari, tema i companys i fent uns magnífics solos. Esperem que en Gaby torni aviat i el Pablo ho faci quan torni d'Argentina. Aquesta va ser la sessió dels estàndards i que va durar força estona, ja que fet i fet vàrem acabar prop de les 2h de la matinada. Realment és tot un luxe i una gran sort organitzar una moguda com aquesta i que no tinguis cap problema, ni de veïns ni de policia ni de res. És d'agrair als gestors de la Societat La Vicentina i al seu president Joan Pastor el seu suport i la cessió de la Sala Xica per aquests esdeveniments i a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts amb l'Oriol Junqueras al capdavant però especialment a la Imma Prat, Regidora de Cultura que és qui m'ha acceptat totes les propostes que li he presentat, des del Festival de Jam Sessions fins les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes, passant per La Locomotora Negra i la Marina Tuset per la Festa Major d'hivern. Tot de propostes culturals de la mà del Jazz....Oh yeah...Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
 |
| Jordi, Pablo, Pablo, Pep i Valentí by Jordi Llecha |
Ells dos, i evidentment amb la resta de companys, van fer que la vetllada adquirís un gran nivell, aconseguint-ne el màxim en el darrer tema, un Rhythm & Changes amb ells dos compartint escenari, tema i companys i fent uns magnífics solos. Esperem que en Gaby torni aviat i el Pablo ho faci quan torni d'Argentina. Aquesta va ser la sessió dels estàndards i que va durar força estona, ja que fet i fet vàrem acabar prop de les 2h de la matinada. Realment és tot un luxe i una gran sort organitzar una moguda com aquesta i que no tinguis cap problema, ni de veïns ni de policia ni de res. És d'agrair als gestors de la Societat La Vicentina i al seu president Joan Pastor el seu suport i la cessió de la Sala Xica per aquests esdeveniments i a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts amb l'Oriol Junqueras al capdavant però especialment a la Imma Prat, Regidora de Cultura que és qui m'ha acceptat totes les propostes que li he presentat, des del Festival de Jam Sessions fins les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes, passant per La Locomotora Negra i la Marina Tuset per la Festa Major d'hivern. Tot de propostes culturals de la mà del Jazz....Oh yeah...Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Concert-Home amb Jordi Bonell i Dani Pérez a "Cal Bart-Mafe"
Doncs acabem d'arribar, amb el meu fill Valen, del Concert-Home del Bart
on hem pogut gaudir d'un magnífic sopar, magnífica companyia, i millors
músics, Jordi Bonell
i Dani Pérez. Abans de començar no he encertat en el repertori que he
gosat vaticinar...."res, faran estàndards, segur". Doncs res d'això. Han
tocat sí algun estàndard però reconegut per els pels en acabar amb una
coda identificable i identificada..(Blue Bossa i algun més). El concert
ens ha mostrat a dos amics, dos músics que han sabut interpretar els
temes de l'altre amb perfecta simbiosi. Alguns dels quals interpretats
per primera vegada. La comunió entre ambdós músics ha estat permanent,
no endebades es coneixen sobradament, tot i no saber si la experiència
d'avui ha estat la primera o ja n'han fet altres....jo diria que deu
haver estat la primera en les circumstàncies viscudes avui. A tall
d'exemple ampliat a la resta de temes i intercanviant el protagonista..
...Jordi comença a tocar un dels seus temes amb una o dues tandes
d'acords i mentrestant Dani va capturant l'harmonia del tema per després
a l'hora de fer el seu solo fer-lo amb els ulls
tancats..Impressionant...El mateix diria dels temes del Dani
interpretats pel Jordi. El públic assistent (Avui el Bartolomeo Barenghi i la María Fernanda Martínez,
Mafe, podien haver penjat el rètol de.."Entrades exhaurides" però no ho
han fet, permetent que tots els qui han vingut ho hagin pogut gaudir)
ha estat força nombrós tot i així, tothom ha pogut menjar i seure (els
més joves cul a terra). He tingut la sort d'enregistrar el concert i
estic segur que haurà quedat de puta mare.....En llocs com aquests es
pot escoltar el so de qualsevol dels insectes per sota del so de les
guitarres, i cap més, o sigui que poder escoltar el so de dues guitarres
a un pam de nas sense cap soroll és un privilegi només assequible als
pocs afortunats que hi hem anat. De les músiques interpretades dir-vos
que han estat exquisides, amb una gran sensibilitat dels dos músics. Un
primer tema del Dani per després ficar-s'he amb un magnífic Blues, "un
Blues com una casa" em vaig sentir a dir. Després més temes, de l'un i
de l'altre, preciosos, preciosistes diria jo. Una vegada editi l'àudio
en penjaré més notícies al blog conjuntament amb l'àudio editat..o sigui
que aviat l'àudio, però ara a "clapar"....Bona nit i bon Concert-Home
Jazz en el Jaç de cadascú. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
WTF amb WALK TALL
Bé doncs us deixaré quatre ratlles de la WTF d'ahir...que ja tinc mono...
 |
| Ramon Prats |
La formació que va obrir la WTF del Jamboree Jazz va ser la "WALK TALL", un quartet amb músics de primera línia formada per Gilles Estoppey, piano, teclat; Enric Peinado, guitarra i pedals; Giampaolo Laurentaci, contrabaix i Ramon Prats, bateria. D'entrada s'ha de dir que ens van oferir els temes que recentment havien enregistrat en un compacte. Tot un seguit de temes amb el denominador comú de la creativitat sense cap concessió a cap estil en concret. Fins i tot, van iniciar el seu concert de manera íntima i suau amb un tema ben allunyat del concepte acadèmic-musical Jazz, amb semblances oníriques que ben bé et podien recordar músiques psicodèliques de finals dels 60s principis dels 70s, alguna cosa així com rock simfònic. La guitarra de l'Enric, el seu so i la manera com la toca, particularment a mi em recorda a l'Allan Holdsworth en la seva època de Soft Machine (my opinion) en el solo del primer tema. Després van seguir amb en el segon tema a partir de la intro del qual van entrar a un tempo ràpid i amb un magnífic swing, amb la guitarra de l'Enric solejant mentre la secció rítmica del Giampaolo i el Ramon anaven a tota hòstia...i el Gilles col·laborant amb precisos acords.
 |
| Enric Peinado, Ramon Prats |
A l'hora d'entrar Gilles en el seu solo, pau i tranquil·litat per després entrar tots tres a tempo brutal swingat a tope......gran solo també del Gilles. Final de solo, i canvi de ritme, acords inicials per deixar al Ramon esplaiar-se en el seu gran solo per després guitarra i piano compartir a la vegada la coda del tema i ja per acabar-lo de manera sobtada...Llarg i gran tema dels Walk Tall. El tercer tema va començar la seva melodia de manera suau amb efectes a la guitarra de textura delicada. El primer cor va arribar a un petit pic emotiu per després declinar altra vegada a la suavitat, aquesta vegada amb el solo a piano. Pocs minuts després, i ja amb la guitarra de l'Enric, tornàvem a viure un altra moment d'exaltació perllongada per anar pujant d'intensitat sonora i melòdica i arribar a un altra clímax vital, per acabar-lo de la millor manera possible, amb la màxima dolçor. Maco, maco. El quart tema iniciat a tempo força viu amb melodia ràpida i difícil per piano i guitarra, em va semblar conegut tot i no recordar de cap manera el títol. Gran tema on tota la formació es va encaminar a un ritme trepidant mantingut durant tot el tema....
 |
| Gilles Sttopey |
Gran tècnica de l'Enric en el seu solo, i pel darrera el swing del Ramon, el Giampaolo fent un walking a tota hòstia, i el Gilles amb els seu acords de suport harmònic. Tema amb talls entremig dels solos...com explicar-ho...i l'Enric amb la mateixa dinàmica veloç i delicada a la vegada. Ben bé un tema on el protagonista principal va ser l'Enric, amb l'ajuda inestimable dels seus companys...tema que també va acabar així, quasi de cop. El següent el va iniciar el Gilles a piano solo, mentre els altres tres es capficaven en el seu propi silenci a mode de respecte i mantenint la concentració per després acompanyar-lo amb la mateixa sensibilitat iniciant ell mateix el seu delicat solo. Després, solo del Giampaolo per després tornar amb la melodia i amb crescendo arribar al clímax final i acabar-lo amb la guitarra i piano amb la mateixa majestuositat que el van començar. Després de la presentació de la banda a càrrec del mateix Enric, van encetar el següent tema, aquesta vegada amb clar protagonisme del magnífic so de la Ibanez carregada d'efectes i pedals de l'Enric Peinado amb tota probabilitat, un tema del mateix Enric, tot i que poca estona després i mentre la banda s'havia "desbocat", el Gilles ens va fer una demostració sonora del so del teclat del seu Nord a base de sintetitzador, i mentre Ramon i la resta a un bon ritme més de rock simfònic que de Jazz, i ja final de tema. Encara ens faltava una estona i Ramon va iniciar el següent tema ell sol als timbals per després i amb una melodia força difícil i ràpida, piano i guitarra a la vegada mostrant-nos el seu saber.
 |
| Enric, Giampaolo Laurentacci i Ramon |
Després, silenci, suavitat a base de "Berra" i copets percudits, piano...tot un tema ratllant el free més radical, a moments màgic, amb només el Ramon i Enric, mostrant-nos la seva inventiva.....Després altra cop el tema ràpid a piano i guitarra només, i després contrabaix i bateria només repetit un parell de vegades i ja per acabar de manera sobtada. Després d'aquest tema l'Aurelio ens va fer aplaudir força i ens va fer demanar el darrer tema de la nit. Tema que va començar amb suavitat també amb un parell de intros separades per un marcat redoble de bateria i acords de guitarra i piano....Després d'això, l'Enric a la guitarra, amb el so apagat i acompanyat pel contrabaix del Giampaolo, i després substituint-lo el Gilles per començar el seu solo, mentre la secció rítmica seguia el tema amb un ritme entretallat, ritme que en Ramon i la resta s'encarregarien d'anar canviant. I mentre l'Enric seguint el seu magnífic solo-melòdic per arribar a un decaïment total on només va quedar el piano del Gilles amb una majestuositat impressionant i on la melodia va derivar vers un classicisme evident remarcat per la pròpia melodia, tocada a la guitarra, cantada pels mateixos músics mentre Gilles s'immiscia en el seu solo imbuït d'un total classicisme....i mentre, la melodia i els cants anaven en crescendo per arribar al clímax final amb la màxima suavitat i així acabar aquest magnífic tema.
 |
| Enric Peinado |
A partir d'aquí va començar la Jam Session amb convidats i convidada il·lustres entre els quals la cantant Tamar McLeod la qual va cantar en el primer tema a base d'un estàndard que ben bé podria ser el "I remember you". Bon tema, inicialment una balada però que ells van swingar amb un ritme més viu. Després del tema cantat, l'Enric va iniciar el seu solo amb total solvència estilística ja en clau total de Jazz. Després d'ell, Gilles al piano, Giampaolo al contrabaix i Tamar fent els "quarts" amb el Ramon, per després tornar al tema i acabar-lo. Després d'aquest estàndard un altre, un dels que més m'agrada per la melodia i per la quantitat de canvis harmònics que te, el tema del Sr. Benny Golson, "Along Came Betty", un tema ara amb el José López al contrabaix i Guillem Arnedo a la bateria i amb la melodia iniciada per l'Enric així com el solo que va fer seguidament. Després d'ell, Gilles va fer la seva col·laboració en el tema i la resta de la secció rítmica, contrabaix i bateria amb un swing impressionant. Seguidament un llarg solo del contrabaix de José López, mentre al darrera suavitat harmònica, swing amb escombretes i un suport rítmic adequat pel solo de la "Berra". A partir d'aquí, Gilles va fer el seu break i va pujar el pianista Artashes Aslayan...amb ell van fer un altre magnífic tema de Benny Golson, el "Whisper not". Un tema començat per la guitarra de l'Enric i seguit amb el solo del pianista rus Artashes per després seguir-lo l'Enric a la guitarra fent un gran solo tots dos. I al darrera el walking del "Peluca" i el swing del Guillem i els acords de suport de l'Artashes...Després de l'Enric, el José al contrabaix va fer el seu tros de solo, només acompanyat pel swing del "hi-hat" del Guillem i alguns tocs suaus als plats, magnífics plats del Ramon. Després d'ell tots plegats van tornar al tema i així el van acabar. Pel següent tema va pujar a la bateria el Xavier Bargués, i la magnífica veu del Jordi Rabascall.
 |
| Ramon i Jordi Rabascall |
Com va dir l'Aurelio quan puja el Jordi ningú sap què passarà ni com anirà ni què tocaran..la situació és de total improvisació a base d'una frase, d'un ritme, de qualsevol música sorgeix el tema que tampoc és res definit i pot canviar en qualsevol moment. Jordi va començar-lo i durant força estona va estar-se al capdavant de la situació...després l'Artashes s'hi va ficar una mica per després començar un diàleg entre cantant i guitarra a base de tocar l'Enric a la guitarra les frases que iniciava en Jordi; poc després, finalització del tema amb gran cridòria del personal acollonits per la veu del i el saber estar d'en Jordi. Gilles Sttopey va tornar al piano, l'Enric va fer el seu break ben merescut i l'Aurelio va convidar a un jove i molt llargarut cantant anglosaxó anomenat Florian que va cantar un tema pop passat pel sedàs del Jazz a ritme Funk. Un tema que el noi va cantar força bé, amb molt de gust i que la resta de companys es van encarregar en donar-li el puntàs adequat de nivell jazzístic. José López va ser substituït per Oscaro, baixista uruguaià recomanat per Rodrigo G. Pahlen.
Finalment va pujar una jove maquíssima, l'Emily, a cantar el "My Funny Valentine", tema que va cantar amb algunes concessions melòdiques però que va saber-lo fer adequadament....del baixista elèctric, bé, aquest tema no sembla que sigui el "seu tema", tot i acompanyar-lo de manera més o menys adequada. Gilles va estar sobri i perfecte com acompanyant i també en la seva part de solo acompanyat a la bateria pel Xavier. La noia, va donar el "pego" que es diu col·loquial-ment....eps, i tot això va sonar de collons gràcies a les manetes del més tècnic de tots, el Leo Bianchi. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
 |
| Tamar McLeod by Josep Tomàs |
Primer Concert-Jam del 2014 amb Jordi Gaspar Quartet
 |
| Roberto, Jordi, Òscar i Toni...by Gustau Soldevila |
El primer Concert-Jam amb el Jordi Gaspar Quartet va ser tot un èxit musicalment parlant. La formació estava liderada pel Jordi Gaspar, contrabaix; Òscar Latorre, trompeta; Toni Saigi, piano i Roberto Faenzi, bateria. Dos gats vells amb dos gats joves...qualitat garantida i expectació en veure de quina manera s'ho manegaven els dos joves amb els més grans.
S'ha de dir que ja només començar el primer tema, escoltant a l'Òscar a la trompeta, se'm van esvair tots els dubtes. Aquest jove de només 18 anys acabats de fer és tot un crac i mostra un domini molt gran d'aquest instrument tant difícil de tocar, aconseguint un magnífic so i enlluernant-nos encara més en la seva participació en els solos. Domini de la tècnica acompanyada de domini en la inventiva a 'hora d'improvisar i total control de l'harmonia. L'altre jove crac, en Toni Saigi, va arribar una mica engripat i amb algunes dècimes de febre. La seva companya el va portar ja que sinó no hauria vingut. Tot i així, va estar a l'alçada de la resta de companys i va brillar també tocant el nostre piano. Un piano que ja coneixia pel fet d'haver-lo tocat el novembre amb els D.O. Ensemble The Next Generation. Toni va estar a gust durant tot el concert i després també en la Jam i es va anar trobant una mica millor. Jordi Gaspar i Roberto Faenzi van fer que aquests dos joves gaudissin i van oferir tot el seu saber i compenetració. Van estar tocant prop d'una hora per després fer un petit descans i començar la Jam Session. Geni Barry va venir, sense el vibràfon, a veure el seu amic Jordi Gaspar i va ser un dels que van participar a la Jam cantant i fent scat. Abans d'ell però, el primer en pujar a la Jam va ser l'assidu guitarrista Josep Pinyol. Aquest va estar-se una bona estona a l'escenari compartint amb el quartet inicial. Un altre dels que va venir va ser el flautista Sergio del Campo, també assidu a les Jams del Jazz Club La Vicentina. Vam tenir dos bateries que també hi van participar, l'un, l'amic del Josep, el Luís Voisin, que és un d'aquells que no falla mai, tal és la fam de tocar que te, i l'altre el Xavi Patabi, alumne del mateix Roberto Faenzi. Jo mateix vaig agafar el saxo alto i em vaig marcar la magnífic a balada "You don't know what love is", i algun altre més.
Vegem un dels vídeos que va filmar l'amic Gustau Soldevila a part de les més de 200 fotos, ja penjades al Facebook.
De fet ens ho vam passar força bé tot i trobar-hi en falta molts dels músics habituals com són ara el Modest Pelfort, Jeroni Pagan, Albert Caire, Carles Pineda, Quico Mampel, Felipe Muñoz, etc, etc...els quals esperem veure ben aviat. De públic poc però ben-avingut. La Trini Soler va venir amb la seva germana i una amiga de Cervelló. La Rosa Maria va venir amb la Mª Carmen de Rubí una i de Terrassa l'altra, i del poble el Toni, Rafa i els germans Xavi i Ginés. De La Palma ens va venir l'estimat Carles Guillem, amic col·laborador i antic company en el programa de ràdio Jazz Club de Nit. Bé, doncs cap a la 1h30m vam acabar el primer concert-jam amb el gust agra-dolç de la jornada. Agra per la manca de públic i músics i dolç per la música que va sorgir del quartet primer i després la Jam. Miquel Tuset i Mallol
Vegem un dels vídeos que va filmar l'amic Gustau Soldevila a part de les més de 200 fotos, ja penjades al Facebook.
De fet ens ho vam passar força bé tot i trobar-hi en falta molts dels músics habituals com són ara el Modest Pelfort, Jeroni Pagan, Albert Caire, Carles Pineda, Quico Mampel, Felipe Muñoz, etc, etc...els quals esperem veure ben aviat. De públic poc però ben-avingut. La Trini Soler va venir amb la seva germana i una amiga de Cervelló. La Rosa Maria va venir amb la Mª Carmen de Rubí una i de Terrassa l'altra, i del poble el Toni, Rafa i els germans Xavi i Ginés. De La Palma ens va venir l'estimat Carles Guillem, amic col·laborador i antic company en el programa de ràdio Jazz Club de Nit. Bé, doncs cap a la 1h30m vam acabar el primer concert-jam amb el gust agra-dolç de la jornada. Agra per la manca de públic i músics i dolç per la música que va sorgir del quartet primer i després la Jam. Miquel Tuset i Mallol
Les activitats del cap de setmana....Concert-Jam i 12h 12causes.
Benvolgudes i benvolguts...aquest cap de setmana hem pogut gaudir de dues activitats relacionades pel denominador comú del Jazz....
El divendres vam fer el primer concert-jam del 2014 amb un quartet extraordinari. El líder de la formació ens va acompanyar el 10 de gener formant part del Víctor de Diego Trio; estem parlant del gran music i contrabaixista, Jordi Gaspar. Aquest ha muntat un quartet amb dues joves promeses que ja són realitat, el trompetista de 18 anys acabats de fer, Òscar Latorre i el Toni Saigi, pianista de 20 anys. L'altre gat vell va ser el Roberto Faenzi, bateria i company sentimental de la gran cantant Anna Luna. Una formació que ens va fer gaudir amb tot de temes estàndards tocats amb gran solvència i millor tècnica. Van tocar quasi una hora oferint-nos el millor d'ells mateixos amb grans interpretacions als solos i col·lectives. El públic que ens va acompanyar va gaudir d'allò més, i tot i que no va ser massa, gens, majoritari, ara per ara són els més assidus als concerts que fem a la Sala Xica; De músics tampoc en van venir gaires però ens ho vam passar força bé tocant fins ben bé la 1h30m de la matinada. Esperem que al proper concert-jam l'afluència de músics i públic augmenti i així aixoplugar als músics amb el nostre calor.
El dissabte, tot just llevar-me vaig anar disparat de cap a Terrassa a la Nova Jazz Cava. Allà s'hi va fer una moguda anomenada 12hores, 12causes. Una colla de músics ho han tirat endavant i s'ha de dir que amb un total èxit de públic i músics, els quals van tocar totalment de franc. Amb els diners de les entrades (a 3€) els organitzadors van comprar instruments i els van rifar entre els assistents; també s'ha de dir que van sortir de la botiga del Josep Mª Farràs i que aquest va regalar-los una guitarra espanyola. Els agraciats van poder emportar-se a casa una trompeta, un cable professional de guitarra, un cajón, un teclat, etc...Els músics que han muntat aquesta història increïble de caràcter reivindicatiu van ser l'Oriol González, bateria; Albert Caire, piano; Jordi Rabascall, veu; Oriol Roca, contrabaix i Jon Robles, saxo tenor.
Es tractava d'explicar a la gent tota una colla (12) de dificultats (causes) i conceptes que impedeixen als músics desenvolupar la seva professió.
 | |
| La Vicentina Reunion by Carlos Enrique Álvarez |
 |
| La Vicentina Reunion by Carlos Enrique Álvarez |
Les expectatives es van veure totalment superades i la Nova Jazz Cava es va omplir i en determinats moments no s'hi cabia...com si d'una actuació de Festival de Jazz es tractés. La programació horària va estar molt ben muntada i la selecció de músics va fer que la cosa s'animés cada vegada més arribant a moments àlgids amb els combos del Conservatori de Terrassa, el moment del ball Lindy Hop amb els Terrassa Hoppers (ja amb 10 anys als peus) i la Gemma Abrié; un esclat amb el Lluís Coloma que ens va fer gaudir d'allò més amb el seu cert virtuosisme, etc....etc.. L'amic Albert Caire i la resta de companys que fins ara portaven les Jam Sessions (excepte el Geni Barry) van tocar en un dels passes i jo no hi vaig poder ser per motius diversos. La Vicentina Reunion va ser l'Albert Caire, Carles Pineda, Toni Pola, Jordi Pujol, Quico Mampel i Felipe Muñoz.
Vegem un recull en vídeo que va filmar en Deme Gómez de La Ruta del Jazz..
 |
| ............ by Beth Bardagí |
A mi em va tocar fer un parlament (un dels 12) relacionat amb la tancada de locals, normatives diverses, etc....Ho vaig poder fer després que toqués el combo del Conservatori de Terrassa, amb 3 magnífiques veus, una de masculina i dues de femenines i ben acompanyats per la resta de companys. Vaig exposar diversos motius pels quals la situació és crítica gràcies a una informació que em va enviar la Glòria Cabrera de FECALON-CONCAT. També vaig informar de la manifestació que es va fer el passat dijous pel tancament del bar Big Bang del barri del Raval i en vaig llegir el seu manifest En fi, vaig estar una estona parlant, com és habitual en mi, però sembla que la informació que vaig donar va ser ben rebuda i valorada. Després, em vaig quedar gaudint fins que va ser l'hora de marxar.
Sembla que després encara va ser més impressionant gràcies a la participació de la WTF Reunion amb el Llibert Fortuny, Jose Alberto Medina, Rodrigo G. Pahlen, el Anónimo, Miki Santamaria, Jordi Matas, Sergio Cebrian, Marc Ayza, etc....llàstima de no poder-los veure i escoltar.
En aquestes quatre ratlles se'm fa impossible posar la llista de tots els músics que hi van participar, o sigui que ja em perdonaran...
Sembla que després encara va ser més impressionant gràcies a la participació de la WTF Reunion amb el Llibert Fortuny, Jose Alberto Medina, Rodrigo G. Pahlen, el Anónimo, Miki Santamaria, Jordi Matas, Sergio Cebrian, Marc Ayza, etc....llàstima de no poder-los veure i escoltar.
 |
| Llibert, Jose Alberto, Jordi, Miki, Rodrigo, Marc, Sergio... |
En aquestes quatre ratlles se'm fa impossible posar la llista de tots els músics que hi van participar, o sigui que ja em perdonaran...
S'ha de dir que tot i la gran quantitat de músics que hi van participar, tres dels organitzadors, piano, contrabaix i bateria, Albert Caire, Oriol Roca i Oriol González, van participar en moltes de les actuacions acompanyant a músics solistes i cantants com és el cas del Fredrik Calrquist, Gemma Abrié, Matthew Simon, etc....tota una proesa que mereix el nostre reconeixement.
Ja per acabar, alguns comentaris dels més implicats en la moguda penjats al Facebook...
Jordi Rabascall:
571 PERSONES, MÉS DE 85 MUSICS IMPLICATS, 12 MANIFESTOS DEFENSATS PER GRANS VEUS, MITJANS DE DIFUSIÓ IMPLICATS, UNA QUINZENA D'INSTRUMENTS MUSICALS SORTEJATS, COL·LABORADORS I SUPORTERS QUE ES VAN AFEGIR DURANT LA JORNADA... Tot això en 12hores 12causes màgiques! INCREÏBLE.
Gràcies a tots per una jornada sense precendents!
Gràcies a tots per una jornada sense precendents!
Albert Caire:
Ahir va ser brutal... centenars i centenars de persones desfilant per la Jazz Cava de Terrassa, en aquesta jornada de reivindicació, al costat i recolzant als músics, fent costat a la música en viu. Ara ja sabem quina qualitat musical tenim en aquest País, i quin tipus de musics tenim tocant quasi a diari pels locals de música en viu de Catalunya. Ahir ho varem comprovar. La Música es vida, és sentiment, és emoció.... la música la fem entre tots, els de sobre l.escenari, i els de sobre l.escenari. Gracies a tots per fer.nos costat. 12hores 12causes.
Aquí teniu un enllaç on el Josep Tomàs hi ha penjat cinquanta mil fotos....
Miquel Tuset i Mallol.
Gran, gran concert de La Locomotora Negra amb Marina Tuset de Festa Major
 |
| Marina Tuset by Josep Tomàs |
I ves per on que avui mateix la Marina ja ens ha fet 19
anyets......però, només tres horetes abans, ens ha ofert un memorable
concert acompanyada de La Locomotora Negra....De fet, el pes del concert
l'han tingut ells, que són molts, i que porten molts anys tocant junts
fen que aquesta gran Big Band hagi rodat per tot arreu i tothom que l'ha
escoltat i vist ha gaudit d'allò més. Avui ha estat el segon concert
que la Marina ha fet amb ells i ha estat magnífic. Ben bé ha semblat ja
com un projecte força consolidat només amb dos concerts plegats.....Ara,
no fa gaire, m'ha vingut el cap de quina manera havia jo d'haver
acomiadat el concert d'avui....Ho he vist clar....jo hauria d'haver
dit......
"Eps amigues i amics, us vull fer dues preguntes, i les úniques respostes són SI o NO, d'acord?....
La primera pregunta: Us ha agradat molt aquest projecte de la Locomotora Negra amb la Marina?......
Resposta --> SI
La segona pregunta: Us agradaria que aquest projecte continués en el futur?.....
Resposta --> SI........
"Eps amigues i amics, us vull fer dues preguntes, i les úniques respostes són SI o NO, d'acord?....
La primera pregunta: Us ha agradat molt aquest projecte de la Locomotora Negra amb la Marina?......
Resposta --> SI
La segona pregunta: Us agradaria que aquest projecte continués en el futur?.....
Resposta --> SI........
Dues preguntes amb dues úniques respostes racionals SI + SI...
Doncs això és el que havia d'haver dit i no he fet, entre d'altres coses perquè quan he anat a xerrar, l'amic Quim m'havia deixat sense so amplificat i he perdut el fil dels meus pensaments....
De fet, és un projecte interessantíssim aquest d'incloure a una jove veu amb un present prou clar i un futur esperem que més que brillant, i de passada els rejoveniria a tots una miqueta, que ja porten unes quantes garrotades..he...he.
Organitzar un concert no només és concretar amb els músics, presentar el projecte a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, sinó també aconseguir que tothom o molta gent, en aquest cas prop de 340 persones, s'assabentin de l'esdeveniment i tinguin la opció d'aconseguir una entrada. Tot ha anat a la perfecció i puc assegurar que ningú s'ha quedat al carrer dels que volien venir. Tothom ha gaudit de la música de la Loco, de la veu de la Marina i del concert en general. Hi havia uns nois que ho han filmat, segur que de meravella, i que servirà perquè la Marina pugui presentar-ho com a currículum; també hi ha hagut tres amics fotògrafs que han capturat les imatges fixes i mòbils també de manera extraordinària; el Gustaf Soldevila, el Josep Tomàs i el Deme Gómez. A tots ells moltíssimes gràcies i ja només tenim ganes de veure totes aquestes meravelles. Jo també ho he enregistrat en àudio i també desitjo que hagi quedat bé com sempre queda.
La Locomotora ha començat el
concert després que jo hagi fet una presentació agraint a la Regidora de
Cultura el seu suport, i que hagi presentat de manera resumida a la
Loco i a la Marina...entremig he aprofitat per arrancar un aplaudiment
del públic en honor del Marc Coma, ja quatre vegades campió del Dakar en
motos.
Després d'escalfar l'ambient durant quatre temes, en Ricard Gili ha convidat a la Marina. Ha cantat dos temes, essent el segon el "Georgia on my Mind", el qual ha brodat amb un final apoteòsic fent aplaudir tothom. La Loco ha seguit fins aturar-se a omplir el dipòsit a la mitja part, on tothom s'ha pogut refrescar i estirar les cames, moment en el qual, les converses sobre el concert i els seus artistes són les més comunes. Després de senyalitzar amb tres "pitus" que ja era hora de començar, la Loco s'hi ha tornat a posar i tots plegats hem començat a rodar. Després, dos temes més de la Marina, magnífics, i més Loco. El final ha estat apoteòsic, amb un tema de la Marina i un esplèndid "What a wonderfool world" cantat pel Ricard i acompanyat per la Marina.
No m'oblido pas de les parts en les quals la Loco ha brillat amb els seus solistes, el "medley" que ha fet el Tòfol Trepat amb només la secció rítmica, amb l'Albert Romaní, Jordi Casanovas i Carles Gili amb temes de Fats Waller, etc..
També els solos de l'Arnau Boix, el Marc Trepat, el Tomàs Gonzàlez, l' Angel Molas, el Toni Gili, l'Albert Gasull, Lluís Trepat. Vull recordar també la magnífica secció de trombons amb l'Oscar Font, el Víctor Trepat, Xavier González i el mateix Marc. Tampoc oblidem la potent secció de metalls més aguts amb el Miquel Donat (amb un arranjament d'un tema que ha cantat la Marina..el Ge Baby....?), Isidre Delgado, Ferran Cailà, i el mateix Arnau..i per descomptat, recordar-vos l'ànima d'aquesta formació, l'imponderable, gran animador de tots, gran comunicador, trompetista i Director de tots ells, en Ricard Gili....
Entremig, un vídeo que va filmar el Deme Gómez, director de La Ruta del Jazz:
Només puc estar content, molt content, per com ha anat tot, per com ha gaudit tothom, públic i músics, i perquè concerts com aquest et fan veure clar que el camí a seguir és aquest. Gràcies. Bona nit i bona Locomotora Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol
Doncs això és el que havia d'haver dit i no he fet, entre d'altres coses perquè quan he anat a xerrar, l'amic Quim m'havia deixat sense so amplificat i he perdut el fil dels meus pensaments....
De fet, és un projecte interessantíssim aquest d'incloure a una jove veu amb un present prou clar i un futur esperem que més que brillant, i de passada els rejoveniria a tots una miqueta, que ja porten unes quantes garrotades..he...he.
Organitzar un concert no només és concretar amb els músics, presentar el projecte a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, sinó també aconseguir que tothom o molta gent, en aquest cas prop de 340 persones, s'assabentin de l'esdeveniment i tinguin la opció d'aconseguir una entrada. Tot ha anat a la perfecció i puc assegurar que ningú s'ha quedat al carrer dels que volien venir. Tothom ha gaudit de la música de la Loco, de la veu de la Marina i del concert en general. Hi havia uns nois que ho han filmat, segur que de meravella, i que servirà perquè la Marina pugui presentar-ho com a currículum; també hi ha hagut tres amics fotògrafs que han capturat les imatges fixes i mòbils també de manera extraordinària; el Gustaf Soldevila, el Josep Tomàs i el Deme Gómez. A tots ells moltíssimes gràcies i ja només tenim ganes de veure totes aquestes meravelles. Jo també ho he enregistrat en àudio i també desitjo que hagi quedat bé com sempre queda.
 |
| Marina, Ricard Gili i la Locomotora Negra by Josep Tomàs |
Després d'escalfar l'ambient durant quatre temes, en Ricard Gili ha convidat a la Marina. Ha cantat dos temes, essent el segon el "Georgia on my Mind", el qual ha brodat amb un final apoteòsic fent aplaudir tothom. La Loco ha seguit fins aturar-se a omplir el dipòsit a la mitja part, on tothom s'ha pogut refrescar i estirar les cames, moment en el qual, les converses sobre el concert i els seus artistes són les més comunes. Després de senyalitzar amb tres "pitus" que ja era hora de començar, la Loco s'hi ha tornat a posar i tots plegats hem començat a rodar. Després, dos temes més de la Marina, magnífics, i més Loco. El final ha estat apoteòsic, amb un tema de la Marina i un esplèndid "What a wonderfool world" cantat pel Ricard i acompanyat per la Marina.
No m'oblido pas de les parts en les quals la Loco ha brillat amb els seus solistes, el "medley" que ha fet el Tòfol Trepat amb només la secció rítmica, amb l'Albert Romaní, Jordi Casanovas i Carles Gili amb temes de Fats Waller, etc..
També els solos de l'Arnau Boix, el Marc Trepat, el Tomàs Gonzàlez, l' Angel Molas, el Toni Gili, l'Albert Gasull, Lluís Trepat. Vull recordar també la magnífica secció de trombons amb l'Oscar Font, el Víctor Trepat, Xavier González i el mateix Marc. Tampoc oblidem la potent secció de metalls més aguts amb el Miquel Donat (amb un arranjament d'un tema que ha cantat la Marina..el Ge Baby....?), Isidre Delgado, Ferran Cailà, i el mateix Arnau..i per descomptat, recordar-vos l'ànima d'aquesta formació, l'imponderable, gran animador de tots, gran comunicador, trompetista i Director de tots ells, en Ricard Gili....
Entremig, un vídeo que va filmar el Deme Gómez, director de La Ruta del Jazz:
Només puc estar content, molt content, per com ha anat tot, per com ha gaudit tothom, públic i músics, i perquè concerts com aquest et fan veure clar que el camí a seguir és aquest. Gràcies. Bona nit i bona Locomotora Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol
WTF amb JAM Trio & friends
 |
| Jose Alberto amb Jordan by JCLV |
Quatre ratlles per explicar com ha estat la WTf d'avui.....de les 20h a les 23h15m, que és l'estona que hi he estat. El Jose Alberto feia avui una mena de comiat com a líder al capdavant de la seva formació, JAM Trio, en les WTF del Jamboree Jazz. L'Aurelio Santos
l'ha convidat, coneixedor del proper viatge a terres brasileres del
Jose, per fer-li una mena d'acomiadament com cal, amb músics i públic,
força músics i més públic. JAM Trio, formació amb 5 compactes a les
alforges, ha començat amb molta delicadesa i tendresa amb un parell de
temes de compactes anteriors. Jose ja ha explicat que avui volia
compartir-ho amb músics amics entre els quals el primer en pujar, el
Joao Silva, jove violinista portuguès de gran talent que darrerament
escoltem molt sovint a les WTF.
 |
| Paco Weht by JCLV |
Avui ha acompanyat al JAM Trio en un
tema ja un pel més viu i on ha brillat abastament. Jam Trio està format
per Jose Alberto, piano; Paco Weht, contrabaix i Mariano Steimberg, bateria. Una formació amb molta solera els quals, i conjuntament amb el gran Dick Oatts,
han estat "girant" per la península en diverses ocasions, una de les
quals, la darrera, vam tenir el plaer i honor de tenir-los al Jazz Club
La Vicentina...després d'aquest incís, i seguint amb la petita crònica
de la WTF d'avui, dir-vos que Jose ens ha presentat una agradable
sorpresa vinguda de París i de nom Jordan? al saxo alto....un xaval jove
que al menys a mi m'ha impressionat positivament.
 |
| Mariano Steimberg i Julio Carbonell |
 |
| Jordan i Claudio Marrero by JCLV |
 |
| Jose, Xavier Casellas i Paco Weht |
 |
| Raynald Colom i Mark Aanderud |
 |
| Mark, Joao Silva i Thomas Kent Warburton |
 |
| Julio, Thomas, Raynald i Anton Jarl |
 |
| la bateria del Jamboree i els plats del Mariano by Mariano Steimbreg |
Miquel Tuset i Mallol.
WTF al Jamboree amb Tomàs Fosch Trio & Lluc Casares
 |
| Tomàs Fosch by JCLV |
 |
| Lluc Casares by JCLV |
 |
| José López i Guillem Callejón by JCLV |
Tamar MCLeod i Aleix Valdés by JCLV
El so, llums i fums han estat de la mà de l'Àlex Montoliu i com sempre l'Aurelio Santos
ha fet de mestre de cerimònies.
 |
| Àlex Fortuny by JCLV |
Els Tres Tenors al Jamboree
 |
| Lluc, Gianni i Cèsar by JCLV |
Bé, tot i que ja fa dies de l'esmentat concert al Jamboree Jazz Club, i abans que s'acabés aquest 2013, voldria deixar-hi quatre impressions. El títol ja és prou contundent fent referència als Tres Tenors del bel canto, Carreras, Domingo i Pavarotti, els quals en aquesta ocasió s'han transmutat en Lluc Casares, Gianni Gagliardi i Cèsar Joaniquet. Tres Tenors que ves per on han estat tot l'any 2013 fora de casa, estudiant màsters els uns i els altres. Tres joves músics amb algunes diferències en les edats però que els ha portat a endegar aquest projecte, m'imagino que pactat i consensuat des de la distància.
 |
| Lluc, Gianni i Cèsar by Antonio Narváez |
En Lluc, el més jove, fent un Màster a Amsterdam que aquest any 13 el va portar fins a Philadelphia. En Cèsar, amb el grau superior sota el braç de fa tres o quatre anys, de la mateixa fornada que en Marcel·lí Bayer i potser Marco Mezquida i Gabriel Amargant, ha estat fent i ho està fent, un Màster a terres daneses, a Copenhagen potser i finalment en Gianni, que viu de fa anys a N.Y. on segur que continua els seus estudis (no s'acaben mai), enregistra discos i toca en els millors clubs de la ciutat. Tres grans músics amb històries semblants al darrera i un futur immillorable pel davant. Una formació liderada per tres vents però que va anar aixoplugada per una magnífica secció rítmica formada pel Xavi Torres, piano; Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol, bateria.
D'aquests tres, jo diria que dos d'ells també estan fora estudiant Màsters per millorar i en Vic, sé que està ensenyant a l'Aula i al Conservatori del Liceu. Un sextet magnífic i insòlita la formació de tres saxos tenors a primera línia. El dia del concert, vam poder seure a primera fila i davant per davant del Xavi l'Albert Prunera i jo. Al meu costat, dues noies de les Illes i a l'altra banda del passadís, els seus pares. Un jamboree ple de públic i de músics amics com el Gabriel Amargant, en Marcel·lí Bayer, l'Ivo Sans crec que també hi era tot i que no el vaig veure, i molts altres més. Un públic dons entregat a la qualitat i predisposat a aplaudir per amistat i pel convenciment que anaven a gaudir amb la música dels seus amics. Aquí, qui us parla, ho va enregistrar i penjar a la teranyina, després d'editar-lo i adequar-lo per una millor sonoritat.
 |
| Joan Terol, by Antonio Narváez |
 |
| Xavi Torres, by Antonio Narváez |
D'entrada dir-vos que el primer tema ja va ser una meravella d'arranjament fet pel Gianni del gran tema de Beny Golson, el "Along Came Betty". Després, més meravelles amb composicions pròpies del Lluc, Gianni, Xavi i Vic. Com que de moment només volia fer esment del concert i dir-ne quatre vanaglories, i ja dites, ara només us cal escoltar el concert i fer-ne la vostra valoració que segur serà força positiva.
 |
| Vic Moliner by Antonio Narváez |
Miquel Tuset i Mallol.
Darrera Jam Session del 2013, el 27 de desembre amb Geni Barry Sextet.
 |
| Jordi Gardeñas, Quico Mampel i Geni Barry by JCLV |
Bé, tot pintava força bé pel que fa a l'assistència de músics, ja que el mateix Pere Soto havia mostrat el seu interès en venir-hi. Me les vaig empescar perquè pogués venir (amb el Geni) i tornar a Badalona (amb el Quim Castanyer, Flugelhorn) i una vegada tot lligat li vaig confirmar que podria tornar a casa sense cap problema i ell a la vegada em va dir que sí, que finalment vindria. Una gran alegria de poder-lo tenir entre nosaltres; un grandíssim músic i guitarrista que sovint veig a les WTF del Jamboree Jazz i amb el qual he gaudit d'allò més....a més a més, és una gran persona. Bé, el divendres a les 18h entrava al perruquer i a les 19h en sortia ja una mica més arregladet i sense les grenyes que em penjaven una hora abans. Davant per davant, la Societat La Vicentina, i cap a la Sala Xica que hi vaig pujar. Del matí del mateix dia que ja havia deixat mig preparada la Sala i ara faltava acabar-la de preparar. El primer en arribar va ser el Felipe Muñoz, carregat amb el seu plat i peu, baquetes i escombretes. Tothom estava avisat que convenia venir d'hora si volien sopar convidats...No gaire estona després va entrar en Pere, passades les 20h de llarg, ja estava jo escalfant motors amb el saxo alto del Guim, el Yamaha Custom....(ara és meu, però sempre serà el seu, com també el seu d'ara, sempre serà el meu; així vam quedar amb el Guim....he). En entrar el Pere a la Sala Xica, i després de saludar va dir....o sigui que això és el Club.....ah i tampoc sabia que tocaves el saxo....Eps, vaig dir, ja m'agradaria jo poder dir que el toco....diguem-ne que de moment ho intento i alguna cosa sona...Seguidament em va dir....el Geni Barry que diu si baixes a ajudar-lo amb els seus trastos. Cap a baix i cap a munt carregat amb una part del seu vibràfon....Mentre uns feien les seves feines jo acabava de preparar-ho tot, taules, equip de so i barra...Van anar arribant; l'Albert Albert Caire, el Quico Mampel i la seva dona, en Carles Pineda que va venir amb el Jordi Gardeñas, i també la primera parella del públic, el Jose Vazquez i la seva xicota. Després d'assajar una estona vam baixar a La cuina d'en Toni a fer les menges d'entrepans. Quico va portar una ampolla de vi negre, jove, d'un celler d'una amiga d'una veïna seva, crec que em va dir, i després de pagar els royalties al Toni, la vam poder obrir i degustar. Mentre tant, em va saludar el Joan Francesc Romero, saxo soprano, acompanyat d'un amic guitarrista que van venir del Masnou. En Carles Pineda em va dir que vindria el seu amic Àlex Carbonell, pianista i resident en algun poble de l'Empordà; aquest va venir acompanyat de la seva parella, suposo. L'assumpte és que en el moment de començar, amb la formació habitual, hi havia el Jose Vazquez i xicota i dues dones més a primera fila. Ves per on que amb una d'elles de Rubí, La Rosa Maria, Rouse Ximelis, ens vam conèixer a la presentació del quintet del Victor Mirallas al Mandarin.
 |
| Roger Mas i Josep Pinyol by JCLV |
 |
| Jordi, Quico, Geni, Josep i Roger by JCLV |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
