WTF amb WALK TALL

Bé doncs us deixaré quatre ratlles de la WTF d'ahir...que ja tinc mono...

Ramon Prats
La formació que va obrir la WTF del Jamboree Jazz va ser la "WALK TALL", un quartet amb músics de primera línia formada per Gilles Estoppey, piano, teclat; Enric Peinado, guitarra i pedals; Giampaolo Laurentaci, contrabaix i Ramon Prats, bateria. D'entrada s'ha de dir que ens van oferir els temes que recentment havien enregistrat en un compacte. Tot un seguit de temes amb el denominador comú de la creativitat sense cap concessió a cap estil en concret. Fins i tot, van iniciar el seu concert de manera íntima i suau amb un tema ben allunyat del concepte acadèmic-musical Jazz, amb semblances oníriques que ben bé et podien recordar músiques psicodèliques de finals dels 60s principis dels 70s, alguna cosa així com rock simfònic. La guitarra de l'Enric, el seu so i la manera com la toca, particularment a mi em recorda a l'Allan Holdsworth en la seva època de Soft Machine (my opinion) en el solo del primer tema. Després van seguir amb en el segon tema a partir de la intro del qual van entrar a un tempo ràpid i amb un magnífic swing, amb la guitarra de l'Enric solejant mentre la secció rítmica del Giampaolo  i el Ramon anaven a tota hòstia...i el Gilles col·laborant amb precisos acords. 
Enric Peinado, Ramon Prats
A l'hora d'entrar Gilles en el seu solo, pau i tranquil·litat per després entrar tots tres a tempo brutal swingat a tope......gran solo també del Gilles. Final de solo, i canvi de ritme, acords inicials per deixar al Ramon esplaiar-se en el seu gran solo per després guitarra i piano compartir a la vegada la coda del tema i ja per acabar-lo de manera sobtada...Llarg i gran tema dels Walk Tall. El tercer tema va començar la seva melodia de manera suau  amb efectes a la guitarra de textura delicada. El primer cor va arribar a un petit pic emotiu per després declinar altra vegada a la suavitat, aquesta vegada amb el solo a piano. Pocs minuts després, i ja amb la guitarra de l'Enric, tornàvem a viure un altra moment d'exaltació perllongada per anar pujant d'intensitat sonora i melòdica i arribar a un altra clímax vital, per acabar-lo de la millor manera possible, amb la màxima dolçor. Maco, maco. El quart tema iniciat a tempo força viu amb melodia ràpida i difícil per piano i guitarra, em va semblar conegut tot i no recordar de cap manera el títol. Gran tema on tota la formació es va encaminar a un ritme trepidant mantingut durant tot el tema....
Gilles Sttopey
Gran tècnica de l'Enric en el seu solo, i pel darrera el swing del Ramon, el Giampaolo fent un walking a tota hòstia, i el Gilles amb els seu acords de suport harmònic. Tema amb talls entremig dels solos...com explicar-ho...i l'Enric amb la mateixa dinàmica veloç i delicada a la vegada. Ben bé un tema on el protagonista principal va ser l'Enric, amb l'ajuda inestimable dels seus companys...tema que també va acabar així, quasi de cop. El següent el va iniciar el Gilles a piano solo, mentre els altres tres es capficaven en el seu propi silenci a mode de respecte i mantenint la concentració per després acompanyar-lo amb la mateixa sensibilitat iniciant ell mateix el seu delicat solo. Després, solo del Giampaolo per després tornar amb la melodia i amb crescendo arribar al clímax final i acabar-lo amb la guitarra i piano amb la mateixa majestuositat que el van començar. Després de la presentació de la banda a càrrec del mateix Enric, van encetar el següent tema, aquesta vegada amb clar protagonisme del magnífic so de la Ibanez carregada d'efectes i pedals de l'Enric Peinado amb tota probabilitat, un tema del mateix Enric, tot i que poca estona després i mentre la banda s'havia "desbocat", el Gilles ens va fer una demostració sonora del so del teclat del seu Nord a base de sintetitzador, i mentre Ramon i la resta a un bon ritme més de rock simfònic que de Jazz, i ja final de tema. Encara ens faltava una estona i Ramon va iniciar el següent tema ell sol als timbals per després i amb una melodia força difícil i ràpida, piano i guitarra a la vegada mostrant-nos el seu saber. 

Enric, Giampaolo Laurentacci i Ramon
Després, silenci, suavitat a base de "Berra" i copets percudits, piano...tot un tema ratllant el free més radical, a  moments màgic, amb només el Ramon i Enric, mostrant-nos la seva inventiva.....Després altra cop el tema ràpid a piano i guitarra només, i després contrabaix i bateria només repetit un parell de vegades i ja per acabar de manera sobtada. Després d'aquest tema l'Aurelio ens va fer aplaudir força i ens va fer demanar el darrer tema de la nit. Tema que va començar amb suavitat també amb un parell de intros separades per un marcat redoble de bateria i acords de guitarra i piano....Després d'això, l'Enric a la guitarra, amb el so apagat i acompanyat pel contrabaix del Giampaolo, i després substituint-lo el Gilles per començar el seu solo, mentre la secció rítmica seguia el tema amb un ritme entretallat, ritme que en Ramon i la resta s'encarregarien d'anar canviant. I mentre l'Enric seguint el seu magnífic solo-melòdic per arribar a un decaïment total on només va quedar el piano del Gilles amb una majestuositat impressionant i on la melodia va derivar vers un classicisme evident remarcat per la pròpia melodia, tocada a la guitarra, cantada pels mateixos músics mentre Gilles s'immiscia en el seu solo imbuït d'un total classicisme....i mentre, la melodia i els cants anaven en crescendo per arribar al clímax  final amb la màxima suavitat i així acabar aquest magnífic tema. 
Enric Peinado
A partir d'aquí va començar la Jam Session amb convidats i convidada il·lustres entre els quals la cantant Tamar McLeod la qual va cantar en el primer tema a base d'un estàndard que ben bé podria ser el "I remember you". Bon tema, inicialment una balada però que ells van swingar amb un ritme més viu. Després del tema cantat, l'Enric va iniciar el seu solo amb total solvència estilística ja en clau total de Jazz. Després d'ell, Gilles al piano, Giampaolo al contrabaix i Tamar fent els "quarts" amb el Ramon, per després tornar al tema i acabar-lo. Després d'aquest estàndard un altre, un dels que més m'agrada per la melodia i per la quantitat de canvis harmònics que te, el tema del Sr. Benny Golson, "Along Came Betty", un tema ara amb el José López al contrabaix i Guillem Arnedo a la bateria i amb la melodia iniciada per l'Enric així com el solo que va fer seguidament. Després d'ell, Gilles va fer la seva col·laboració en el tema i la resta de la secció rítmica, contrabaix i bateria amb un swing impressionant. Seguidament un llarg solo del contrabaix de José López, mentre al darrera suavitat harmònica, swing amb escombretes i un suport rítmic adequat pel solo de la "Berra". A partir d'aquí, Gilles va fer el seu break i va pujar el pianista Artashes Aslayan...amb ell van fer un altre magnífic tema de Benny Golson, el "Whisper not". Un tema començat per la guitarra de l'Enric i seguit amb el solo del pianista rus Artashes per després seguir-lo l'Enric a la guitarra fent un gran solo tots dos. I al darrera el walking del "Peluca" i el swing del Guillem i els acords de suport de l'Artashes...Després de l'Enric, el José al contrabaix va fer el seu tros de solo, només acompanyat pel swing del "hi-hat" del Guillem i alguns tocs suaus als plats, magnífics plats del Ramon. Després d'ell tots plegats van tornar al tema i així el van acabar. Pel següent tema va pujar a la bateria el Xavier Bargués, i la magnífica veu del Jordi Rabascall.

Ramon i Jordi Rabascall
Com va dir l'Aurelio quan puja el Jordi ningú sap què passarà ni com anirà ni què tocaran..la situació és de total improvisació a base d'una frase, d'un ritme, de qualsevol música sorgeix el tema que tampoc és res definit i pot canviar en qualsevol moment. Jordi va començar-lo i durant força estona va estar-se al capdavant de la situació...després l'Artashes s'hi va ficar una mica per després començar un diàleg entre cantant i guitarra a base de tocar l'Enric a la guitarra les frases que iniciava en Jordi; poc després, finalització del tema amb gran cridòria del personal acollonits per la veu del i el saber estar d'en Jordi. Gilles Sttopey va tornar al piano, l'Enric va fer el seu break ben merescut i l'Aurelio va convidar a un jove i molt llargarut cantant anglosaxó anomenat Florian que va cantar un tema pop passat pel sedàs del Jazz a ritme Funk. Un tema que el noi va cantar força bé, amb molt de gust i que la resta de companys es van encarregar en donar-li el puntàs adequat de nivell jazzístic. José López va ser substituït per Oscaro, baixista uruguaià recomanat per Rodrigo G. Pahlen. 


Tamar McLeod   by  Josep Tomàs
Finalment va pujar una jove maquíssima, l'Emily, a cantar el "My Funny Valentine", tema que va cantar amb algunes concessions melòdiques però que va saber-lo fer adequadament....del baixista elèctric, bé, aquest tema no sembla que sigui el "seu tema", tot i acompanyar-lo de manera més o menys adequada. Gilles va estar sobri i perfecte com acompanyant i també en la seva part de solo acompanyat a la bateria pel Xavier. La noia, va donar el "pego" que es diu col·loquial-ment....eps, i tot això va sonar de collons gràcies a les manetes del més tècnic de tots, el Leo Bianchi. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.


0 comentaris:

Publica un comentari