Violetta Curry & Jaume Vilaseca Trio al 18 de juny, celebrant el 7è aniversari del JCLV.

El dissabte 18 de juny a les 19h vam fer aquest concert, a deshores i a desdies, car, els concerts els fem de manera habitual els divendres a les 22h. Va haver de ser així per motius diversos i tot i fer-ho a una bona hora, a mitja tarda i en dissabte, no vam tenir l'afluència de públic que ens havíem imaginat. La sensació que darrerament tinc és què la gent del poble s'ha anat cansant de venir als concerts que fem a la Sala Xica; que la gent del poble, i m'ho ha dit gent diversa, és capaç de desplaçar-se a un altre poble a veure projectes similars, ni millors ni pitjors que els que fem aquí. Malament arrai....De fet aquest final de temporada serà el darrer de temporada completa a dos concerts mensuals i a parir del 2017, i si des de la Regidoria de Cultura ens recolzen encara, només farem el Concert-jam. A veure què ens diuen.

Per a la celebració del 7è aniversari vam comptar amb una gran veu i una formació a trio liderada per un gran pianista. La gran veu va ser la de la Violetta Curry, ella americana de Philadelphia com els seus familiars i establerta a casa nostra de fa temps, i per això ens mostra el seu interès vers lo "Nostre" tot i parlant-nos en català. Ella, ens explica al seu web, va tenir la grandíssima sort de trobar-se amb el Jaume Vilaseca amb el qual va redreçar el camí musical que havia perdut quan va aterrar a la península i es va estar per les terres del sud. Amb el Jaume van fer un primer disc amb tot l'amor, un amor incondicional, Unconditional Love. Després va venir aquest que ens presentaven i que jo vaig poder escoltar en directe en un espai ara clausurat on ella mateixa em va dedicar el seu disc. Un disc que posteriorment també va sonar al programa de ràdio Jazz Club de Nit crec que a la temporada passada.

Amb tot això, dir-vos que el Jaume Vilaseca Trio habitual és amb el Dick Them, contrabaix i Ramón Díaz, bateria. Per canvis de la data del concert, aquest darrer no va poder venir i el va substituir un altre gran mestre a les baquetes el qual ja ha fet aquesta substitució en d'altres ocasions i per tant coneix el projecte a la perfecció i aquest és en Guillem Arnedo. Bé, doncs amb aquesta magnífica formació vam començar el concert de celebració de la 7ena temporada i ves per on, algú de la primera fila em va destrossar l'enregistrament així doncs no es va gravar res de res. 


Una primera part magnífica amb temes del disc i d'altres estàndards que no va omplir de joia i música la Sala Xica. La veu de Violetta destacava amb profunditat i la seva calidesa i simpatia també. Un quartet amb veu, piano, contrabaix i bateria és una formació bàsica afegint-hi la veu com a instrument solista, tot i que els altres tres van desenvolupar les seves interpretacions solistes en els diferents temes que van tocar. Ella a la veu també va fer alguna improvisació en "Scat" tot i que majorment va cantar les cançons i deixar les improvisacions a Jaume i Dick. El pianista va ser qui més les va desenvolupar, tot i que en Dick també ho va fer i fins i tot en Guillem fent algun solo i els "quarts" de rigor que se solen fer en alguns temes. Després de la mitja part vam celebrar el 7è aniversari tot i bufant-nos na Violetta l'espelma del 7è any i nosaltres, des de la barra, vam convidar al públic a menjar coques i veure cava.

Amb l'ànim ben a punt, vam començar la segona part del concert la qual va esdevenir una prolongació de la primera pel que fa als temes que honoraven les seves arrels, les del pare, músic també, el qual havia arribat a tocar fins i tot am Duke Ellington. El disc es diu "Honoring my roots"  i així va seguir la segona part recordant i honorant les seves arrels. 

Música a banda, haig de dir que el tracte amb aquesta cantant i bellíssima persona és exquisit alhora que amb els músics, tots ells ja coneguts de qui això escriu. De fet, el Jaume Vilaseca Trio ja havia vingut en un anterior Concert-Jam tot i presentant-nos el seu segon disc dedicat a la música de Genesis en clau de Jazz. També dir-vos que en Dick Them està a punt de deixar el seu càrrec de President de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, càrrec que ha ocupat aquests darrers anys. El seu substitut serà, sinó ho és ja el més internacional dels nostres músics, en Jordi Rossy, músic polifacètic que també vam tenir en un anterior concert a la Sala Xica la temporada passada. Finalment, Guillem Arnedo ara per ara era Vicepresident de la mateixa Associació tot i que pot ser que ara per ara ja ho sigui un altre.

Amics tots tres i ara també ella als quals anirem seguint com fem amb els altres amics i companys seus on hi anem sempre que podem a veure els seus nous projectes.
Miquel Tuset i Mallol.

Marina Tuset Quintet al Molí dels Frares, 17 de juny...

Doncs sí, dir-vos que el concert de Marina Tuset Quintet al Molí dels Frares va ser extraordinari.  Tot i ser qui soc, part implicada, voldria que entenguéssiu que soc franc i sincer en aquesta petita crónica. Ja els havíem vist no fa massa a la Nova Jazz Cava amb la mateixa formació i allà, coses que no s'expliquen massa, no van "sonar" tan bé com aquí. Un concert a l'aire lliure te les seves dificultats pel que fa a la sonorització i l'adequada amplificació de cadascun dels instruments, etc....l'assumpte és què en Quim Isern ho va brodar i va sonar perfecte. Aquest és un espai que l'ajuntament està utilitzant pels seus concerts de l'"Estiu de Cultura" tot i que sembla que li costa a la gent desplaçar-s'hi considerant on està, quasi a les afores del poble. Tot i això vam ser una seixantena de persones les què ens hi vam trobar per gaudir amb la veu de la Marina i les grans intervencions dels seus joves amics i ja tant destres en això d'interpretar els diferents estils que vam poder escoltar. 

El motiu principal d'aquest concert va ser la presentació del disc Sweet Lights editat no fa massa mesos per Temps Record. Des de la Regidoria de Cultura es van interessar en poder organitzar aquest concert i així Marina pogués presentar el disc a casa seva, al seu poble. Un treball com aquest, el qual s'ha fet a conciencia i amb la professionalitat que ells han mostrat tot i la seva joventut, millora a cada audició i concert. La compenetració dels joves músics és total, tot i haver-hi en aquesta ocasió una substitució de luxe, en Dídak Fernández, bateria, substituint l'Arnau Figueres el qual no va poder assistir-hi. Una formació amb Marina Tuset, veu i composicions; Víctor Mirallas, saxo tenor; Kquimi Saigi, teclats, Joan Pasqual, baix elèctric i l'esmentat Dídak. Un disc no massa llarg amb temes que no s'hi van poder afegir per problemes diversos de permisos i demés i què en els concerts l'allarguen de manera convenient aconseguint una amalgama de sons i estils molt diversa i fent que el públic esclati en aplaudiments després de cadascuna de les cançons. Així va anar, perquè ella i ells ho van brodar, de veritat. A mi m'agrada molt el projecte i m'agrada de manera global, és a dir, em fixo amb les sensacions que he anat emmagatzemant minut a minut i veig i sento que al final estic la mar de bé, satisfet per les músiques, satisfet per la veu, satisfet pel so, volums i demés lluminàries. En fi, que us recomano que els aneu a veure si podeu o sinó, que n'adquiriu el disc Sweet Lights que segur us encantarà.
Miquel Tuset i Mallol.

Jam Sessions de Dr. Lagarto a Sant Cugat i Circus de Cerdanyola, 15 i 16 de juny...

Doncs les Jams dels dimecres al bar Dr. Lagarto de Sant Cugat estan esdevenint un espai idoni pels músics aficionats i professionals que s'hi congreguen entre els quals jo mateix, el Modest Pelfort, Sergio del Campo, Josep Maria Martí i d'altres músics de la zona. Aquest esdeveniment està organitzat des de Jazz en Viu amb el Guillem Jubany i Marc Menier al cap davant. La formació base és a trio amb el Guillem, guitarra; Ignasi Sabadell, contrabaix i Quicu Samsó, bateria. 


Aquest petit bar encabeix cada dimecres a una bona quantitat d'aficionats i músics podent tocar tots ells, tots nosaltres, gràcies a la bona disposició dels dos encarregats de Jazz en Viu. Aquesta és una bona Jam pels músics, essent acústica i on per tant els volums generats són baixos i ideals per a poder-hi participar, per qui això escriu i comunica. Les begudes són igualment molt bones i no massa cares, o sigui que us recomano que hi vingueu. No oblideu que el trio que enceta la Jam sonen de meravella i que després hi podreu tocar els que hi vingueu. Miquel Tuset i Mallol.

El dijous s'hi fan Jams al Circus de Cerdanyola i allà que hi vaig anar convidat pel Modest, ell que s'apunta a totes. Aquest és un espai on s'hi han fet i s'hi fan concerts diversos més dedicats al Rock i Blues que al Jazz. De fet, la formació liderada per l'Edu, saxo tenor, interpreta un repertori ampli amb temes de Jazz i de R&B que t'ho fan passar força bé. De fet jo hi vaig anar sense saber res de res del què em trobaria i el què em vaig trobar va ser un molt bon rotllo i bons músics dalt l'escenari. L'Eduard s'encarrega d'organitzar-ho tot la mar de bé, i fins i tot edita en un llibret amb els temes que proposen fotocopiats per a cadascun dels instruments i tonalitats. Tot i tocar el tenor ell, em va oferir el llibret amb Eb pels saxos alts, o sigui que molt bona la organització. Fins i tot, a l'hora d'anar a pagar la meva cervesa em va convidar la simpàtica cambrera del local pel fet de ser el primer dia a més a més d'haver tocat una bona estona. Vull fer esment també del fet d'haver-hi una bona taula de mescles i sonorització (per mi, massa forta) i un jove tècnic que ho va enregistrar tot directament des de la taula a l'Audacity podent emportar-m'ho al final abans de marxar. A l'escenari hi va haber dos guitarristes, el Modest al baix elèctric, un baterista estudiant del Taller de Músics amb el Toni Pagès de mestre, un teclista i el coordinador Eduard al saxo tenor. Aquest darrer és un bon saxofonista, amb bons recursos tècnics i domini de l'instrument que ja m'agradaria a mi. Hi vam pujar un harmonicista de blues, un altre guitarrista, un jove saxo alto que crec s'està també a la barra treballant i jo mateix. La veritat és que m'hi vaig trobar força bé, amb un bon rotllo tot i no conèixer-nos entre nosaltres i potser la única pega va ser el volum un pèl massa elevat.
Miquel Tuset i Mallol.

11 de juny, 1er dia del 7è Festival de Jam Sessions a SVdH.

Doncs aquest dissabte 11 de juny vam inaugurar el 7è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, i ho vam fer amb dos magnífics combos d'alumnes de dues de les escoles que col·laboren amb el Festival des del primer dia, el Taller de Músics i El Conservatori del Liceu. 

Aquestes escoles ens van tornar a mostrar quin és el nivell dels nostres estudiants....altíssim. Com sempre fem, primer toquen uns mentre els altres sopen menjant-se els boníssims "montaditos" que preparen a "La Taska"....Uns toquen el seu projecte, els altres els escolten tot i sopant i després faran a l'inrevés. 

Els primers en participar van ser els del Conservatori del Liceu els quals ens van oferir un magnífic projecte acústic amb estàndards de jazz i algun tema propi, crec que del contrabaixista. Una formació amb molt bons solistes entre els quals el saxo alto Carlos Santos, al piano Miquel Mayordomo, al trombó Joan Codina, al contrabaix Pere Antoni Buijosa i a la bateria Nicolás de la Pava. Els àudios de la seva participació els podeu escoltar amb el reproductor i també descarregar-los. Una formació amb quasi tots els nois amb el títol del Grau Superior sota el braç crec que excepte el Joan Codina i així de bé van sonar aquests nois, amb tot el saber a les seves butxaques. Els sons van ser delicats per acústics però també per la bona sonorització del Quim Isern tot i no disposar de lo últim en tecnologia. Per cert, si la bateria la vaig posar jo, el teclat i n parell d'amplis els va posar l'Escola de Música Sant Vicenç, o sigui que gràcies José Manuel. 

Després d'ells els hi va tocar el torn a la formació del Taller de Músics ESEM, un combo del !er de G. Superior que també ho va brodar. Aquest combo va oferir-nos els temes que havien treballat durant el curs i amb el seu profe el gran pianista Chema Riera. Un combo amb Andrés Díaz, piano; Marc Búrdalo, guitarra; Carles Medina, saxo tenor; Gerard Cassola, baix elèctric i Denis Suárez, bateria. Aquesta formació ens va oferir uns temes una mica més potents rítmicament parlant on la guitarra elèctrica i el baix elèctric hi van tenir molt a dir. El saxo tenor va estar superb tot i la seva joventut, recordeu que eren alumnes de 1er de superior i teclat i bateria igualment ho van clavar. Aquest darrer, ell de Galícia, va ser l'encarregat  de presentar la formació, i ho va fer amb una gran simpatia. Els temes, diversos, van anar brollant des de l'escenari tot i encabint el pati de Can Comamala de magnífics sons. 

Dir-vos que el públic va anar omplint la quasi totalitat de les cadires i que l'espai es va veure força bé, amb la sensació que el públic no ens havia abandonat. 

Després del combo del Taller vam començar la "Jam Session" i ho van fer primer alumnes de les dues escoles per després fer-ho els del Taller amb els músics que van venir a tocar, el Juan Carlos "Speedy", el Deme Gómez i jo mateix, tots tres al saxo alto.
Els nois del Conservatori van haver de marxar abans per agafar el darrer tren cap a Barcelona i sort en vam tenir que els del Taller havien vingut amb vehicle propi, podent-se quedar fins el final. El premi va ser deixar-los a ells sols tocant un magnífic tema. Nosaltres els vam acompanyar en alguns més i ho vam deixar estar al segon 00 de les 00h, moment crucial que s'ha de parar qualsevol manifestació sonora....coses de veïns..
Miquel Tuset i Mallol.

8 de juny, 23 Robadors, Sala Fènix i Apolo 2 de passada...

Doncs el dimecres 8 de juny em vaig deixar caure per 23 Robadors per esbrinar el projecte compartit del Bruno Calvo & Martín Léiton i Andreu Pitarch. Un trio amb el propòsit encobert de fer-nos gaudir amb temes propis i alguns estàndards en un dia, dimecres, on a Robadors primer s'hi fa un concert, aquest, i després encenten una magnífica Jam Session coordinada pel Juan Pablo Balcázar, Miguel "Pintxo" Villar i Carlos Falanga i no s'hi apleguen magnífics músics la qual cosa ja hem pogut constatar. Aquest dimecres però vaig optar per gaudir amb el projecte del Bruno / Martín / Andreu sense enregistrar-lo tot i trobar-nos a les palpentes durant una bona estona. Un projecte aquest que em va agradar força també pel fet de poder escoltar de quina manera ha progressat en Bruno Calvo després de passar-s'he un parell o tres d'anys al Conservatorium van Amsterdam fen el seu màster i compartint escenari amb tots els molts catalans que allà hi conviuen amb gent de d'altres parts d'escanya i de d'altres països inclòs un dels més baixos. Bruno va estar sublim a la trompeta i magnífics van ser els seus temes. La companyia era però magnífica, de fet liderava el trio el més experimentat contrabaixista canari Martín Léiton, mestre ell amb projectes magnífics inclòs el de la seva música per a Big Band amb la Martín Léiton Big Band gaudit en el mateix escenari i en d'altres espais. Andreu Pitarch va estar precís i sobri a la bateria sense fer escarafalls gratuïts, volen dir amb això que va saber mantenir-se dins el volum adequat i igualment va col·laborar en alguns i magnífics solos. 

Després encara vaig voler veure què passava a la Sala Fènix on hi havia un projecte de música del con sud barrejada amb el nostre Jazz de cada dia, doneu-nos músic...A la Fènix hi vaig arribar quasi a misses dites (vaja, què religiós que estic avui, collons) però encara vaig poder veure i escoltar la formació liderada pel pianista......amb el Manuel Krapovickas, Sabina Witt, Guillermo Calliero, Rodrigo G. Pahlen i Ramiro Rosa. La música era força tranquila i delicada amb uns intervencions magnífiques dels músics, amb temes arranjats i temes de factura pròpia amb la preciosa veu de la Sabina, l'harmònica del Rodrigo, la trompeta del Guillermo, contrabaix del Manuel i piano del líder, del qual ara mateix no en recordo el seu nom...potser Ricardo Bruni?

Abans de tot això, i prenent-me una bona cervesa artesana al Abrevadero em vaig trobar a l'amic Marc Thió i tot i xerrant em  va convidar a anar-lo a veure a la sala Apolo 2 amb el seu projecte Moya Kalongo i allà que hi vaig anar tot i estar-m'hi no massa estona, la suficient per entendre que no m'hi podia quedar escoltant-ho massa fort i essent com era una música per gaudir-la més tot i ballant....i ara per ara si ballo, ballo balls de saló...he..he..què carca....



Miquel Tuset i Mallol.

15è Aniversari de les WTF al Jamboree amb la "WTF Big Band", Llibert Fortuny Quartet, etc...6 de juny de 2016

Doncs d'això ja en fa un mes...30 dies sense actualitzar el blog per motius diversos. Passats tants dies, se'm farà difícil recordar els moments viscuts però ho intentaré...som-hi.

Un aniversari d'un esdeveniment com aquest i essent-ne el 15è de la WTF havia de ser una cosa seria i important i així ho va ser. l'Aurelio Santos li va encarregar al Claudio Marrero preparar una Big Band, la que seria la WTF Big Band amb tota una colla d'amics músics, molts d'ells assidus a les WTF i d'altres que mai els havia vist. L'assumpte clau va ser el fet de col·laborar amb temes propis i/o arranjats per a Big Band i ho van fer músics com el mateix Claudio Marrero, Lluc Casares, Joan Casares, Oriol Vallès i potser alguns més. 

Després de la presentació inicial feta per l'Aurelio va ser en Claudio el que va anar cridant als músics de la Big Band per iniciar ja el primer tema arranjat per un d'ells. La secció de saxos a la primera fila amb el Pere Miró, César del Val, Lluc Casares,  , i Claudio Marrero amb una segona línia de trombonistes joves per seguir amb la línia de trompetes amb l'Òscar Latorre, Jairo Cabrera, Oriol Vallès i Guillermo Calliero. La secció rítmica amb la guitarra afegida de l'Àlex Fortuny, piano amb Jöel González, Gilles Sttopey, Rodrigo G. Pahlen, contrabaix del Xavi Castillo i a la bateria el potent Joan Casares. Una magnífica Big Band amb no massa temps per assajar els temes però que ho van brodar del tot. 

Després hi va haver moments de calidesa per part de l'Aurelio tot i dirigint-se al Claudio felicitant-lo i a tots els músics de la Big Band....em sembla recordar que el bis va ser el tema "El Vikingo"....

Els àudios estan ficats dins el reproductor de l'Ivoox i vam gaudir amb tots ells i si n'haguéssim de recordar un jo recomanaria "El Vikingo", tema del Claudio dedicat a l'amic Morten Sandholt saxofonista danès habitual a les WTF i que ja fa uns mesos que s'està al costat de Coltrane, Dolphy etc...

Una vegada acabada la participació de la Big Band va ser el contrabaixista Tom Warburton qui va afegir-se a la festa tot i encabint una llarga al·locució del desaparegut Muhammad Alí, ell un lluitador contra la segregació racial. Tom hi va participar amb un "pad" de percussions diverses afegint-les a les músiques que ell mateix anava extraient de la Big Band, un tema emocionant per tal i com va anar tot plegat. 

No ho sabíem tot i que ens ho pensàvem....en Llibert Fortuny va aparèixer quasi al final del tema del Tom i ja vam veure com s'anava preparant per poder-hi tocar. Ell s'hi va afegir tot i tocant amb la Big Band i fent-ho magistralment en el seu solo, com no podia ser de cap més manera. 

La Big Band va anar deixant l'escenari lliure i llavors va ser el moment del Llibert Fortuny Quartet amb el Jöel González, Pedro Campos i José Benítez els quals ens van oferir un magnífic tema anomenat "Like someone in Love" interpretat de manera magistral i amb una intro del mateix Llibert impressionant. Feia temps que no el veia en estat acústic i ho vaig gaudir d'allò més i pels aplaudiments de tota la sala, tothom ho va gaudir amb la mateixa intensitat que amb els temes de la Big Band i posteriors. Una nit inoblidable plena de músics, amb un magnífic ambient retratat pel Josep Tomàs podent-lo capturar jo mateix entremig dels músics de la secció metalls-trompetes. "El retratista, retratat". 

Com que tot s'acaba, per a mi es va acabar l'aniversari prop de l'hora fatídica de les 23h moment en el qual comença una altra història i on jo aprofito per marxar cap a casa...allò de metro, tren i promenade....en aquest dia però vaig voler seguir la festa per voler gaudir encara més i sí que ho vam fer amb el Llibert i el seu quartet i la col·laboració de l'Aurelio Santos i els seus Beat Boxing tot i compartint escenari amb el seu amic de l'ànima, el gran saxofonista aquest dia acústic i moltes de les vegades eclèctic, elèctric i sempre modern i sorprenent, el gran Llibert Fortuny.
Miquel Tuset i Mallol.

Marina Tuset Quintet a la Nova Jazz Cava de Terrassa, 4 de juny de 2016.

Doncs ja veieu quina setmana més moguda i amb més música la que va poder viure qui aquestes coses escriu....Si el divendres érem a l'Ateneu Santfeliuenc el dissabte anàvem a Terrassa a tornar a gaudir amb el projecte de la meva filla, na Marina Tuset i el seu Quintet, tot i tornant a escoltar els magnífics temes del seu disc i d'altres que també van sonar. Una formació consolidada amb el Víctor Mirallas, saxo tenor; Kquimi Saigi, piano i Nord; Joan Pasqual, baix elèctric i Arnau Figueres, bateria. 



El projecte de la Marina el va editar el Josep Roig de Temps Record i va preparar un gran rètol per a la ocasió, el qual estava tot just a l'entrada de la Nova Jazz Cava. Ell mateix s'ho va muntar per enregistrar en vídeo el concert i poder penjar-lo posteriorment a Youtube. La majoria de les cançons les podrem veure doncs ben aviat, una vegada s'hagi acabat el procés d'edició i upload. Un dia com aquest no hi podia faltar l'ànima del Jazz a Terrassa i aquest no és ni més ni menys que el Valentí Grau i tot s'ha de dir, que també hi era la Susanna Carmona. En Valentí va fer la presentació del concert tot i esgrimint amb la mà el disc "Sweet Lights" que Marina Tuset Quintet presentava; de fet poques paraules però les suficients per aconseguir de tots els presents, una bona colla per cert, uns bons aplaudiments. 


Els temes del disc anaven sorgint però també d'altres i magnífics que no es van enregistrar per motius diversos com el del Wayne Shorter el qual espera confirmació de drets d'edició una vegada acceptin la lletra afegida. Pel meu gust, el so de la primera part no va estar a l'alçada del local, encara no sé el perquè, car els tècnics de la Cava són força competents. L'assumpte és què per a mi, el volum de tot plegat era massa alt i llarga la reverberació de la veu de la cantant. Estrany és que no es queixés ningú. Hauria de ser tècnic de so. Seria feliç fent que tot sonés a la perfecció. Tot i aquest petit handicap les músiques, ritmes i interpretacions dels joves músics eren d'envergadura, d'alt nivell. La veu, potent sí però afinada a l'extrem sobretot en les balades i contundent en els temes amb més Groove. Marina va estar extraordinària, i no és perquè ho digui el pare i sí l'aficionat a la música. Un altre que també va brillar amb el seu nou i magnífic saxo tenor, austríac del qual no en recordo la marca, va ser el Víctor Mirallas. Jo que l'he seguit, una mica, vaig poder copsar els seus avenços de so, de llenguatge, de fraseig i de tècnica, si se'm permeten fer aquestes valoracions. El Kquimi va estar també excel·lent, sobri al piano i efectista am el seu Nord. Ell està també, com tots els altres, en constant evolució, i formant part de diversos projectes com el que vam veure a la WTF del Jamboree amb la Paula Grande. La secció rítmica va estar genial amb un "Pasqu" precís i magnètic fent una magnífica parella amb un altre jove crac de les baquetes i produccions diverses, l'Arnau Figueres. 

Ganes en tinc de veure els vídeos al youtube per poder-los afegir a la crònica i així quadrar més les "quatre ratlles", curtes per la manca d'informació acústica dels temes interpretats, car, no ho vaig enregistrar, potser podent-ho fer. 

El descans ens va servir per adequar les coses, i així va ser què vaig anar a comentar les meves dèries acústiques de la primera part al Josep Roig el qual va estar d'acord amb mi, anant a veure al tècnic per comentar-li-ho. Refrescar-nos uns, anar a fumar (ai, ai, ai) els altres, i al cap de no gaire hi vàrem tornar amb les músiques, ara sí (i ho vaig notar a la primera nota) molt més adequades al volum i reverberació de la sala i músics. A la Marina se l'entenia molt més, la veu era molt més preciosa i les lletres ara sí, tenien un significat comprensible després de la traducció. Els instruments també sonaven millor...si jo sempre ho dic....la música s'escolta millor amb un volum no massa fort. I quina mania tenen alguns, músics i tècnics, de fer-ho sonar al màxim. Ben cert és que m'agradaria tenir el Set List del concert per posar-vos els temes que  van tocar....però em sembla que ens haurem d'esperar a la pujada dels diversos vídeos al youtube i així acabar-ho d'esbrinar. Dir-vos finalment, i jo mateix ho vaig copsar, constatar en les expressions i aplaudiments dels presents, que aquest va ser un concert extraordinàriament ben interpretat pels músics i on la veu de la Marina va deixar a més d'un bocabadat, i més els qui l'escoltaven per primera vegada. 

Gràcies Valentí i Susanna per confiar una vegada més en aquesta veu i personalitat musical, encara força jove, i de la qual n'esperem tots plegats els millors èxits. Ella s'ho mereix. La seva feina i esforç, s'ho mereixen. Finalment,  agrair-li al Miquel Carol les magnífiques fotos que li va fer a la Marina i a la resta de companys i fins i tot em va fer arribar un enllaç on les podeu veure, i aquest és el que fa referència al concert del 4 de juny. Allà, clicant sobre cada músic hi podreu veure les fotos corresponents. De la meva filla me'n va enviar unes quantes precioses, algunes de les quals són les que esteu ara mateix visualitzant. Gràcies Miquel.
Miquel Tuset i Mallol.

Giulia Valle Trio a l'Ateneu Santfeliuenc, "Contrabaix", divendres 3 de juny de 2016.

Doncs aquest divendres el portava jo esperant ja feia uns quants dies. L'assumpte és què la persona visible organitzadora dels concerts de Contrabaix, en Christian Boguslawski, m'havia proposat de fer una entrevista a la Giulia i passar-la pel Jazz Club de Nit el dimecres de la mateixa setmana, la qual cosa vaig fer. 

Tenia moltes ganes d'escoltar el projecte a trio de la Giulia tot i saber i reconèixer-la com una de les compositores més en forma del moment actual alhora que gran contrabaixista. Els seus projectes són diversos i van des del seu Giulia Valle Quintet, al Libera, passant pels projectes relacionats amb la dansa. Jo diria que en la majoria de projectes Giulia compta amb la mateixa base rítmica que l'acompanya des de fa tants anys, amb el Marco Mezquida, piano i David Xirgu, bateria. Aquest parell de músics són uns dels més sol·licitats i participen en multitud de projectes tot i acompanyant diversos líders com és el cas del Jordi Vidal Sextet, Miguel Fernández Quartet/Quintet, Gabriel Amargant Quintet i molts més si parlem del Marco, i si parlem del David, aquest col·labora en innumerables formacions entre les quals la del Gorka Benítez Trio, amb Dani Pérez, guitarra. 

L'assumpte és que vaig arribar ben aviat però sense poder aparcar havent de "pringar" portant el cotxe al pàrquing més proper. La Sala de l'Ateneu és un petit auditori amb una bona acústica i proximitat del públic, tot i que per a mi, acostaria encara més els músics ja quasi a tocar del públic, enfortint la sensació que s'obté estant ben a prop dels artistes. 
Després d'una breu presentació dels artistes (ja m'agradaria a mi saber-ho fer tan curt) van sortir tots tres i jo diria que la Giulia va fer una breu presentació del què escoltaríem tot i comentant que aquest treball el van enregistrar en directe al Sant Francisco Jazz Center el 17 i 18 de juny de 2015, tot just fa un any.

El que jo recordo, musicalment parlant, és que la sensació de moviment, de caminar, del Groove, ens va acompanyar des del primer moment fins el final, aturant-se si es pot dir així, en el tema dedicat al fill del Martí Serra. Totes les composicions de la nostra líder tenen una marcada empremta personal musical, però més es podria dir sobre el marcat estil relacionat amb els ritmes, diversos i entretallats, per dir-ho d'alguna manera. Crec que no vaig parar de bellugar el cap i els peus portant el ritme i a vegades intentant-ho sense aconseguir-ho. Si a això li afegim la plasticitat visual dels músics sobre l'escenari, cadascun amb la seva particular connexió amb la terra, convindreu que l'espectacle havia de ser magnífic, com així va ser. L'un al piano, tot i bellugant-se amb el cos, a vegades quasi a tocar del cap a les tecles, a vegades recte com un sant pau, i sovint aixecat manipulant les cordes i platerets col·locats damunt de l'instrument. L'altra, dreta i vestida com sempre va tota ella de negra, abraçant el seu contrabaix tot i cantant les notes en les improvisacions, i bellugant-se tot i acaronant-lo i sobretot somrient quan algun dels dos mestres en "feia alguna de grossa", cosa meravellosa. I ja pel baterista, impertèrrit i amb una concentració total (com la dels altres dos) seguint tots els canvis rítmics de cadascun dels temes sense mirar cap partitura, erecte com si medités (que segur fa o ha fet) i també a vegades somrient compartint joia amb els altres dos tot i escoltant les seves petites meravelles. Si a tot aquest espectacle "plàstic" li afegim la música i els ritmes, convindreu en pensar que devíem arribar a les més altes cotes de satisfacció col·lectiva. 

Musicalment va ser extraordinari, sí. Sempre en permanent estat d'alerta, i parlo per mi, tot i escoltant les melodies i les seves variacions i també intentat copsar per on anirien. 

Giulia va estar simpàtica, mesurada però simpàtica, explicant de tant en tant els temes que  havien fet i el que havia de seguir. La seva manera de tocar el contrabaix, musical i rítmica és també farcida d'imaginació i potència. Les seves composicions tenen un aire modern actual lluny de cap estereotipus. El sentit del ritme d'aquesta italo-catalana és brutal per la seva subtilesa, no ens confonguem. La música és mediterrània però també universal. 



Marco va estar genial, com sempre que l'escoltem i que ja són unes quantes vegades. Imaginatiu en les improvisacions i sempre mostrant-nos el seu particular llenguatge musical, la seva personal manera d'entendre la música en general, que no solament el Jazz. La compenetració amb el David i la Giulia va ser total, tot i fen el bis crec que de la seva ploma. 

El mestre de molts bateristes actuals en acció, David Xirgu es va mostrar amb una total exquisidesa a l'hora de tocar els diversos plats i hi-hat alhora que amb els diferents tambors, caixa i bombo. Discret i delicat, sovint i quan convenia es va mostrar agressiu i potent en el so i volum, i tot això sense despentinar-se. La gran sincronització de moviments li permet també fer polirítmies diverses, cosa difícil de fer i també de seguir, per els atònits espectadors de tal mestria.



Per acabar-ho d'arrodonir i ja al final, vaig poder felicitar-los a tots tres i vet aquí que un dels discos que allà hi havia va anar a parar a Sant Vicenç per poder sonar en un proper programa del Jazz Club de Nit. 
Miquel Tuset i Mallol.

Leo Genovese Trio, Jamboree + Jam Session Nova Jazz Cava de Terrassa, 2 de juny de 2016

Doncs aquest dijous 2 de juny ho tenia muntat per anar després a tocar alguns temes a la Nova Jazz Cava de Terrassa tot i després de gaudir amb el primer Set del Leo Genovese Trio i així va ser més o menys. Un trio liderat per un pianista argentí el qual te amics a casa nostra com el Miguel Fernández, Marco Mezquida i molts més segur al Taller de Músics, on ell potser hi devia passar alguna temporada. El que sí va fer abans d'aquest concert és fer una "Master Class" a Can Fabra seu del Grau Superior del Taller. El cas és que només arribar em vaig trobar al Miguel i Marco tots dos a punt per entrar i gaudir amb la música del seu amic, tot i acompanyat de Demian Cabaud, contrabaix i Francisco Mela, bateria cubà.




I això és el que vaig deixar posat al Facebook tot just anant pel tren cap a casa:

Brutal....Leo Genovese Trio...he comptat 5 o 6 "temes" o diferents mogudes, totes ininterrompudes des de l'inici. Jazz Contemporani? Evident. Imaginatiu? No words. Groove permanent tot i aparèixer el swing (rítmic) en la segona moguda i jo bellugant el cap abans de fer-se evident. Una balada amb aires tangueros? Doncs m'ho ha semblat. Després, càntics cubans del baterista, tot això acompanyat de mestria interpretativa de tots tres, a la vegada que una evident compenetració. Avui ho podia haver enregistrat i no l'he dut, el Zoom H4. Quins Collons. Sí què ho he fet amb el mòbil, per tenir-ne un record. Amabilitat, simpatia, tractar-nos de col·legues i demés meravelles comunicatives han aconseguit, d'entrada, una total acceptació i predisposició a la música que poc després sorgiria.

Doncs després de metro-tren-passeig a peu-cotxe-passeig a peu, vaig arribar a la Nova Jazz Cava de Terrassa per gaudir amb la Jam, aquesta vegada encetada pel Dani Rambla Trio featu. Jofre Alemany, amb Joan Martí, contrabaix i Quicu Samsó, bateria. Dani  al piano va estar força sobri, l'estona de la jam que el vaig veure tocar. Arribant quasi a "misses dites" car no vaig poder escoltar cap tema iniciat pel quartet i sí vaig poder gaudir amb la Jam Session, amb el Jofre i un "Alone Together" força més lent de lo habitual, acompanyat a la bateria per l'Oriol Cot i al piano pel Txus Costalago i també amb aquest fent una improvisació magnífica a piano solo? que ens va deixar bocabadats. 

Un altre "monstre" que hi va aparèixer va ser l'Oriol Vallès, trompeta el qual cada dia està més i més immens. Va fer diversos temes i un "Rhythm & Changes" per després fer un Blues en Bb, el "Blue Monk", tema sol·licitat per mi. Encara ric tot i recordant...els hi vaig dir que no el féssim massa ràpid i van començar a tocar-lo súper lent que quasi semblava mortuori, he..quin fart de riure.  l'Oriol va tocar un parell de temes interpretats de manera magistral i molt ben acompanyat del Dani Rambla, Joan Martí i Òscar Jorba, bateria. La veritat és que cada vegada està més difícil això de tocar  a les Jam Sessions pel fet de trobar-te, d'haver-te-les amb xavals joves i que toquen ja, com mai tocarem els grans que hem començat tard. Bé, pel que sigui, la única opció que queda és la de continuar aprenent mica a mica i dia a dia i gaudir tocant tot i acompanyat per aquestes feres no gens ferotges. Miquel Tuset i Mallol.    

WTF amb Paula Grande Quartet, "Remembering Brasil", 30 de maig de 2016.

Doncs aquesta va ser una WTF força interessant, amb un projecte de temes brasilers gens trillats, de fet crec que no en vaig reconèixer cap o quasi cap. Jo, que vaig carregar amb el saxo alto i quan va ser l'hora de la veritat vaig veure que m'havia deixat el penjoll....quins collons. l'Aurelio Santos recordava les milers de vegades que li havia passat el mateix al gran Llibert Fortuny havent d'ingeniar-se-les amb cordes i demés utensilis apropiats o no.

Paula Grande és una de les joves (ni falten un parell per la trentena) cantants que s'ha atrevit a tirar endavant els seu projectes, tot i la dificultat que això implica i ella ho ha fet amb un treball força subtil de quasi tot temes propis cantats en català la majoria. Es diu "Viatge Interestel·lar" i ben aviat el podreu escoltar en un Programa al Jazz Club de Nit. 

Aquest dilluns però, no va ser el dia de presentació del seu projecte i sí el què us he comentat. Temes brasilers força macos però no gaire coneguts van omplir de música i veu la nostra cova cava de la Plaça Reial. Per aquest projecte, Paula va comptar amb un pianista, teclista, encara més jove però amb una maduresa musical encomiable, en Kquimi Saigi, músic amb el qual va fer recentment una gira per Amèrica del Sud i essent també un dels músics que la van acompanyar en el seu disc. Cosa anecdòtica i casual, ves per on, és que la "banda" que va enregistrar el disc amb la Paula és la mateixa que va acompanyar a la Marina Tuset en el seu "Sweet Lights", o sigui l'esmentat teclista, en Joan Pasqual, baix elèctric i Arnau Figueres, bateria.





Anècdotes a banda, dir-vos que els acompanyants d'aquesta WTF van ser l'esmentat Kquimi Saigi, teclats; Martin Laportilla, baix elèctric i Jeffe Otto, bateria i veu. Hi va haver col·laboracions estel·lars diverses com la del gran acordionista Anatole Eremciuc, Jurandir Santana, guitarra;  i ja a la Jam Session amb Guillermo Calliero, trompeta; Juan Rodriguez Berbin, barteria i una cantant nòrdica anomenada Orsa la qual ens va cantar el preciós "My funny Valentine" i també algun més que devia tocar tot just després de marxar jo, amb la mosca sota el nas, i a veure si podia tocar un sol tema a la Sala Fènix.



Esmentar de nou la meravella de proposta, delicada música i a vegades no gens fàcils cançons, car així és de complexa la música brasilera, tota ella farcida de múltiples acords i difícils progressions. Els intèrprets i cantant ho van brodar i la gent va estar força animada durant tota l'estona, tot i animant als participants amb els seus aplaudiments, cosa aquesta de la qual s'encarrega el mateix Aurelio, el qual sempre ens insta a aplaudir ben fort als músics i tècnic de so el qual sovint és el Leo Bianchi però també a vegades és l'Àlex Monsoliu. 
Miquel Tuset i Mallol.

Magnífic concert de Blues de l'Amadeu Casas Trio i posterior Jam Session, 27 de maig de 2016

Doncs tot i que ja fa uns dies, miraré de deixar-vos algunes impressions del Concert-Jam que vam fer al JCLV amb l'Amadeu Casas Trio, amb l'Amadeu Casas, guitarra; Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria. 
De fet i per primera vegada, m'estava esperant el Salvador feia estona, tot i jo no arribar gaire tard, una mica més de les 20h i ja ser a dalt la Sala Xica. L'assumpte és què ell i el Matías em buscaven essent-hi jo ja, coses de la incomunicació compartida. Jo m'esperava algun missatge...on sinó? doncs al Facebook. Bé, després de trobats i abraçades mútues ens vam posar a fer feina, jo la meva, acabar de preparar-ho tot, i ells muntant la seva paradeta. l'Amadeu no l'esperàvem, car havia de venir més tard....coses personals relacionades amb la seva filla. Nosaltres vam anar fent via, i ja vam encarar el sopar manegat per un servidor a base, com sempre, de truita de patates i ceba i formatges i embotits diversos amb un bon pa amb tomàquet i un bon vi del Priorat. 

Afegeix la llegenda
Amb el sopar i xerrades vitals i musicals se'ns va passar l'estona i tot i parlant de què jo no em considerava un músic pel fet de no haver estudiat com ells, a banda del pobre domini de l'instrument que un aficionat te (això sí és relatiu a cadascú), ens vam embrancar amb el fet del què és ser un músic, i la veritat és que després d'escoltar-los vam arribar a la conclusió que sí, què jo em podia afegir a la llarga llista dels músics. Una de les argumentacions va estar relacionada amb el B.B.King i el fet que ell tampoc havia estudiat el què s'estudia ara i a veure qui és capaç de dir que el Rei no és un músic de dalt a baix. Jo argumentava d'altres coses relacionades amb el domini de l'instrument i la concepció teòrica i harmonia, coses de les quals en soc un total deutor, i que els músics professionals sí dominen i comprenen. En fi, que com què soc capaç de fer música i fer-ho amb l'ànima i el cor i amb la màxima intensitat i que més o menys sona el que faig, doncs això, que soc un músic que cada dia mirarà de fer-ho millor. Amb tot això vam tenir temps encara d'abordar un tema jo tocant amb ells, tot i esperant l'arribada de l'Amadeu. El cas curiós és què el tema que va començar el Matías, "There is no greater love" l'havia mirat una mica a casa el mateix matí, ja veus quina casualitat. El fet és que el vam fer i deu ni do com va quedar de bé, per un aficionat com jo, eps, per un músic com jo. 


Eren les 22h i diversos minuts i ja teniem gent a la Sala Xica i l'Amadeu que no arribava. Els amics i fidels companys de fatigues, en David Carreras, Joan Recolons, havent arribat el primer quasi com sempre, el millor aficionat torrellenc, en Salvador Manrique. Un altre dels fixos va ser l'Oriol  resident a Sant Cugat. Alguns amics col·laboradors van venir com el Sergi Via, Carlos Lázaro i la Montse la seva parella, com també l'amic Pasqual Blasco i Maite Siñol i d'altres que ho van fer per primera vegada com el vicentí Alfred Rey Castells i parella. També van venir l'Eloi Salcedo i Marça Bosch acompanyant a un jove anglès que tenen convidat a casa....allò de...amistat i anar xerrant i el col·laborador Antón Muñoz.  D'altra gent va venir i no voldria que els que no menciono s'enfadessin amb mi per la manca de memòria, però avui, 10 de juny, ja fa uns dies d'aquest concert i un no dóna per més.


Al final el Matías em va dir que ja havia arribat i que estava aparcant el cotxe. La seva arribada va fer que ens tranquil·litzéssim tots plegats i ja ben aviat vaig poder presentar de manera escueta el concert de Blues que estava a punt de començar. 

Com sempre que hi ha inquietuds diverses, passen coses que afecten definitivament a l'esdeveniment i  tot i no ser greu, el que va passar és què, primer, no vaig enregistrar el concert en els inicis, i després, què alguna cosa va passar perquè finalment no es va enregistrar res de res. Encara no m'ho explico. 

Aixà farà que no em pugui estendre com voldria jo tot i parlant dels temes que van fer. El cas és però que us parlaré de les meves impressions i memòria visual i auditiva, aquesta cada vegada més minsa.

Amadeu Casas és, ara per ara, un dels guitarristes de blues més delicats i fins que tenim a casa nostra. És un guitarrista de Blues, bàsicament. Això fa que el volum no tingui l'estridència dels guitarristes de Blues agermanats amb el Rock, i compaginant ambdós estils en un escenari. El seu estil és pulcre i nítid, i els temes van sorgint de l'escenari amb noms com el dels diversos ReisdelBlues, com B. B. King, Albert King, Freddie King i també amb les seves composicions, aquestes darreres ubicades en diversos compactes personals amb acompanyants de luxe com la Miriam Swanson i el seu "Early Moods Blues", l'August Tharrats i Nono Fernández amb el seu "Pocket Concerts", disc posat en el "Programa 250" a Jazz Club de Nit, ambdós discos cedits amablement per l'Amadeu tot just abans de començar el concert.

S'ha de dir però que l'èxit del projecte rau alhora amb els seus dos acompanyants, en Matías Míguez i Salvador Toscano. Aquests formen una veritable màquina rítmica que serveix de coixí perfecte per descansar-hi sobre seu les notes de la guitarra del líder. Ells dos són una Sessió Rítmica de gran nivell. Recordem que forman part d'un altre projecte, aquest més Jazzero tot i barrejant les músiques del con sud, les de l'Argentina i països veïns. Va ser amb l'Ariel Vigo i el seu projecte Vigorous que van venir tots dos aixoplugant i de quina manera la magistral manera de tocar de l'amic Ariel Vigo. 

El que sí us posaré és la llista de temes que van tocar o que volien tocar, i fins i tot us posaré la tonalitat en què les van fer......extret de la llista d'un d'ells i que es va deixar a l'escenari...som-hi doncs amb una llista on ja entendreu de qui és el què:

F,      Gerard Viatja a Mart
Cm,  Hummingbird
Am,  Je t'aime a la folie
C,     I'm Tore down
F,     El Lido
E,     La Santa
D,    Dinner Check
Am, Quan te'n vas no brilla el sol
A,     Ask me no question
C,    The King is Gone
C,    Rock me Baby
A,    Crossroads
E,    Hideway
C,   The Blue Machine
A,   Crosscut Saw


Si les van fer totes o no això no us ho puc assegurar, però sí que en devien fer la majoria en aquest el primer set, en acabar el qual va permetre a l'Amadeu cruspir-se el seu sopar.  La Jam va començar amb la intervenció de dos dels músics que havien vingut a tocar, l'un guitarra, l'Albert Npi (així el podeu trobar al FB) i el mestre de tots els saxos d'aquest poble, l'estimat Toni "Pato" al saxo tenor. Amb la mateixa base rítmica, aquests dos músics van seguir amb l'estil iniciat pel líder, el Blues, tot i mantenint-se força gent a la sala. I això ho dic perquè alguns ja en tenen prou i tot i començar la Jam Session desfilen cap a casa. No problem, nosaltres seguim i seguim fins que entenem què ja és hora de plegar veles.  


Després d'ells crec que em vaig atrevir jo a tocar el tema comentat, "There is no Greater Love", tot i convidant al sempre fidel saxo alto Juan Carlos "Speedy" González. Com sempre passa, el que fa la foto no surt mai....el que sí va sortir a tocar va ser un jove guitarrista, alumne de l'Amadeu el qual va venir amb el seu petit fillet..i lo bé que es va portar la criatura...Un altre guitarrista també havia vingut, en Roger Rubió, aquest però, va voler tocar una mica més tard. Aquest company músic és un altre dels afectats amb acúfens al qual vaig poder ajudar deixant-li un parell de taps dels què jo utilitzo....quasi que m'abraça...de l'alegria que tenir. 

Els músics anaven arribant i tocant quasi ja, entre els quals se'ns va presentar el també sempre fidel Josep Maria Martí, bateria. Un altre bateria va ser el Toni Gairin acompanyat de l'Alfons Peñas. D'altres que van venir van ser el Modest Pelfort, trompeta i Elisenda Tortosa, saxo alto. L'assumpte és que quan ve el Modest, aquest puja a l'escenari i ja quasi que no l'abandona. Tal és l'energia i ganes de tocar i també el motiu més important és que s'apanya la mar de bé gràcies a la bona oïda musical que te i el seu domini del metall, tot i ser ell un consumat baixista professional. Així ens vam estar tots plegats tocant i fins i tot, i sobretot amb els dos guitarristes comentats, amb la presència de l'Amadeu a l'escenari tot i compartint Blues i algun estàndard com el "There will never be another you" que vaig tocar jo i alguns més. 


En fi que ja no recordo més detalls significatius que us puguin interessar i així doncs donaré per acabes aquestes "quatre ratlles", no sense abans agrair a tots els presents, públic i músics la seva assistència i participació en aquest esdeveniment que fem una vegada al mes i si pot ser en el darrer divendres, patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Miquel Tuset i Mallol.