Vintitres Robadors, Cafè del Conservatori del Liceu i Jamboree Jazz Club.

I des del dijous escoltant algunes de les propostes musicals que s'han succeït a Barcelona. El dijous, (cada dijous des de fa 4 anys en Ramon fa el mateix a Robadors), vaig poder anar a Vintitres Robadors a escoltar en Ramon Prats acompanyat aquesta vegada pel Marco Mezquida, el Muñoz als saxos barítons i alt i d'un contrabaixista ben ros i un tros de pal que devia ser almenys suec. Una horeta escoltant free amb tots els ets i uts, on Marco va ésser el pianista inventiu que és, deixant-se anar literalment i tocant i improvisant en una vena allunyada de patrons establerts. Com ell, el saxofonista va fer el mateix, obtenint uns sons dels seus instruments, baríton i alt que més aviat semblaven d'un altre món. No sempre van sonar així (quan volia fer-los sonar bé ho feia, com és evident) i quan sonaven amb sons naturals s'agraïa la diversitat. El suec ens va mostrar tot el seu potencial, força impressionant, amb solos i com acompanyant així com l'increïble Ramon, mestre dels diversos tambors i platerets. Ell és un gran percussionista en termes generals que participà amb els seus sons en el conjunt dels altres, de vegades, estranys. Sap modificar les combinacions, obrint de vegades el Hi-Hat i picant amb una massa entre mig dels dos plats del "charles", etc, etc....Una estona de descoberta que miraré de gaudir d'altres dijous donat que l'horari em permet anar-hi i tornar per fer el programa en directe. Aquest dijous no hi vaig anar i així va anar.....que no va sortir per antena ni a les 22h ni a les 23h...vaja, una puta merda. Després d'això em vaig acostar al Cafè del Conservatori del Liceu, on començaren les sessions dels dijous amb la Big Band del Liceu, amb en Sergi Vergés al capdavant. Una Big Band que aquesta vegada va tenir un  artista convidat d'excepció per diversos motius: David Pastor, va ser el convidat, primer motiu: ell mateix lidera la OJO del Taller de Músics, segon motiu: que és un dels millors trompetistes peninsulars, tercer motiu, i que és una magnífica persona, quart motiu, i......Sergi va mostrar-nos la seva proposta de Big Band, m'imagino encara amb els temes treballats del curs passat, o no, (el curs tot just ha començat), en tot cas, amb una varietat de temes de diversos arranjadors i líders de Big Band com Thad Jones, etc....Van participar pràcticament tots els músics fent els seus solos i vaig gaudir també escoltant a un parell de cantants que fins i tot van cantar un tema  a duo, un arranjament del Route 66. Millor acompanyat no vaig poder estar entre el Dani El Fisio i els seus vells i bells amigues i amics, allà a primera fila, tremolant per la potència sonora i posant-me els taps per protegir els meus cada vegada pitjors acúfens....(tinnitus)...De fet, estic força preocupat i potser em veuré obligat a deixar d'intentar tocar el saxo, i posar-me a la darrera fila quan vaig als concerts...Una molt grossen putada que ja veurem com m'afectarà l'esperit. 

Marcel·lí Bayer by Antonio Narváez

I així vaig passar el dijous....i el divendres em vaig deixar caure pel Jamboree Jazz a veure i escoltar de nou el projecte de Marcel·lí Bayer Quartet presentant el seu projecte (que ja vam escoltar aquest darrer setembre al Festival L'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu) "Les Narrations". Un quartet on ves per on repetien músics com el Marco i en Ramon i a més a més hi participà en Martín Léiton al contrabaix i evidentment el mateix Marcel·lí als saxos alt, soprano i clarinet. Tot de composicions pròpies relacionades amb històries personals que en Marcel·lí sap transmetre al món musical. Un concert que segons el meu parer va ser força íntim i a moments impressionant amb ritmes i melodies  on en Marco es volcà sobre el piano...amb la mà esquerra fent acords i amb la dreta deixant-la relliscar per sobre de les cordes de l'arpa, obtenint uns magnífics sons. Els seus solos també van volar molt amunt, mostrant-nos a un dels pianistes joves més en forma de l'escena actual.  

Ramon Prats by Antonio Narváez

Ramon Prats a la bateria va jugar de nou amb tots els elements de la mateixa i en aquesta ocasió va tocar el Hi-Hat només amb el "bottom" (una estoneta);  a més a més de la total compenetració amb els canvis rítmics de les composicions i acompanyant-los a la perfecció. Martín Léiton ens mostra dia a dia la seva gran qualitat com a contrabaixista i per això el podem veure en molts dels nous projectes de l'escena actual. En Marcel·lí, net d'un dels primers saxofonistes de Jazz de casa nostra, ens va mostrar una part del seu projecte, ja que segons el meu parer, en la presentació a Gràcia, els temes van ser una mica més vius. 

Marco Mezquida  by Antonio Narváez

Al Jamboree el projecte va ser molt més intimista (my opinion) escoltant-lo bufar el seu alt, a vegades sense escoltar cap nota. Sons suaus, amb total mancança d'estridència (a vegades n'hi va haver, voluntàries) i melodies agradables que ens marcaven l'inici i final dels temes, mentre que entremig, els solos es disparaven per modernitat i interpretació a alts nivells. Marcel·lí presenta els seus temes tot i explicant-ne les històries que els varen ocasionar amb la seva particular manera de comunicar tot i situant-nos més en les músiques. Com a saxofonista tots prou el coneixem i sabem de quina manera domina les canyes, totes, i el nivell que te que és molt gran. 

Martín Léiton  by Antonio Narváez

El gust en la interpretació va acompanyat del gust en la composició, essent doncs un músic complet que ens fa gaudir en cadascun dels seus projectes. Públic n'hi va haver en el primer passe, el de les 20h, i entre els quals els companys gràfics com l'Antonio Narváez, el Deme Gómez, i potser algun més. Discos, discos crec que ja en te tres, essent-ne aquest el segon dedicat a "Les Narrations".....i aquesta, doncs ja s'ha acabat. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Jam Session del 27 de setembre amb Geni Barry Quintet.

Geni Barry i el combo amb el Deme, Àngel, etc....

Doncs ahir vam fer la Jam de setembre al Jazz Club La Vicentina, amb en Geni Barry Quintet, amb Geni Barry, vibràfon; Jordi Pujol, guitarra; Albert Caire, piano; Quico Mampel, contrabaix i Felipe Muñoz, bateria. Una jam on la no massa assistència de públic, tot i l'entrada gratuïta, es va veure compensada per l'assistència força nombrosa de músics. Vam poder veure i escoltar el combo on el Deme Gómez (saxo tenor) gaudeix interpretant estàndards amb els seus companys, l'Anxo Gestal, guitarra; Xavier González, baix elèctric i Xavi Patabi, bateria, els quals ens van tocar tres dels temes que toquen en els seus assajos. Això va ser després d'una primera bona estona escoltant els temes que s'havia preparat la formació fixa en aquest cas sense en Carles Pineda que no va poder-hi assistir pel fet de tocar al Festival de Jazz de Girona. En Geni ens mostra cada dia que el veiem, de quina manera desenvolupa els temes a l'hora d'improvisar fent-ho a l'estil Bobby Hutcherson, segons les seves paraules. Sens dubte que és un dels millors, sinó el millor (ja sabeu que això del millor sempre fa de mal dir) en això de les quatre masses picant sobre rectangles allargassats i metal-ics (nova definició de vibràfon ?). 

Quim, Modest i Deme

 l'Albert Caire ens mostra a cada Jam, una evolució a les 88 tecles que el situa en la suficient disposició de compartir escenari amb el "master Genious" per a continuar aprenent, la qual cosa passa cada mes al JCLV segons les seves pròpies paraules. Un altre músic que beu musicalment de la font del "geni" és en Jordi Pujol, qui també mostra una impressionant progressió a les 6 cordes, havent obtingut un dels títols que sembla que poden fer un gran servei pirineus amunt, el que dóna el Trinity College of Music de London; títol per cert obtingut mitjançant la única escola a la península que l'ofereix, la Jam Session EscueladeMúsica. 

En Rafa, Toni, etc.....

En Quico Mampel al contrabaix es va mostrar segur i contundent, coneixedor del seu domini, va donar seguretat a la secció rítmica en tot moment, i ens va mostrar la seva tècnica i control rítmic en tots els solos que ens va oferir. Felipe Muñoz a la bateria va estar com sempre en bona sincronia rítmica amb la resta de companys fent així que la màquina rítmica anés a les mil meravelles. Després de la formació estable, una estona de Jam amb en Quim Castanyer, trompeta i jo mateix al saxo alt, (per primera vegada amb el Custom Z en un escenari) fent alguns dels temes que més ens agraden. Músics n'hi van haver més...entre els quals en Modest Pelfort, trompeta i Sergio Del Campo, flauta travessera. Aquest parell de companys, seguidors habituals de les nostres Jams, fan que l'ambient s'enriqueixi musicalment i humanament amb les seves aportacions sempre agradables i simpàtiques. Però encara en vam tenir més, de músics. Va resultar que teníem a la Sala Xica quatre persones, dos homes i dues dones, tres dels quals de Cuba, que van poder sortir a l'escenari a interpretar les seves músiques. 

Jorge al baix elèctric salsero

Dos músics cubans que aviat tornaran al seu país, en Jorge, baix elèctric i Domingo, piano, ens van interpretar un parell de temes amb el Felipe als timbals i alguns dels altres músics que també hi van voler participar; en Geni va ser el primer en pujar a l'escenari per compartir amb els amics de Cuba, però també s'hi van afegir en Modest, Sergio, Quim a la veu dient a ritme de salsa.."Y en la Vicentina encontré el amor" o quelcom de similar.....i després un riff on tothom deia "Encontré el amor"....En Deme també s'hi va apuntar i jo mentre tant, vaig intentar immortalitzar-ho amb el mòbil. 

Domingo al piano salsero

Després d'ells, vam poder extreure del públic a la tercera persona cubana, directora de la coral de Santa Coloma de Cervelló, la Mary Lis, que ens va cantar un parell de boleros, amb tothom al costat d'ella fent riffs de metalls i veus. Una situació mai viscuda al Jazz Club La Vicentina i amb la qual vam gaudir tots plegats, músics i públic. Ja per finalitzar aquestes quatre ratlles, voldria agrair a les acompanyants que van venir amb els músics i també estendre aquest agraïment als músics i públic que van venir a la Jam nº9 de la temporada (les jams van en cicles anuals naturals) ja que gràcies a ells, i per descomptat al suport de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, les Jams al JCLV sembla que tenen la vida assegurada, o no?. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Gonzalo Levin Quartet

Gonzalo Levin   by  Josep Tomàs

Adrian Ghiardo  by Josep Tomàs

Ahir, en plena "BAM" de La Mercè, l'Aurelio Santos va fer com si res, com s'ha de fer, i va convocar de nou una WTF al Jamboree Jazz. La proposta, com sempre, va ser força interessant amb una formació "ad hoc" liderada pel magnífic saxofonista uruguayà Gonzalo Levin, i amb  Adrián Ghiardo, piano; Oriol Roca, contrabaix i Josema Martin, bateria. Una formació que va sorgir a partir de compartir assajos i escenaris (no masses malauradament) amb la "Big Band JODR", Jove Orquestra Del Raval dirigida pel gran Sergi Vergés. Tot un seguit de composicions que en Gonzalo ha fet per a octet. Un projecte a quartet a partir  d'un projecte original per a octet? Sí, doncs cap problema, els arranjaments per a 8 passar-los a 4 consisteixen en no utilitzar els altres vents, suposo, fent algun que altre retoc. Sonant com va sonar, que fins i tot a ells els va sorprendre, ens podem imaginar com sonarà amb la formació al complet, serà brutal. També ho va ser de brutal el so i tot gràcies al gran tècnic de so Leo Bianchi qui va controlar també la il·luminació. Temes propis del Gonzalo amb clares referències Coltrenianes en el seu 87 aniversari (sempre serà entre nosaltres) i algunes balades de preciosa factura melòdica. 

Oriol Roca  by Josep Tomàs

Josema Martín by Josep Tomàs

Els solos es van anar repartint entre saxo, piano i contrabaix, mentre que el Josema feia les seves particulars aportacions en els "quatres" i "vuits" habituals, així com també en algun magnífic solo executats sense fer massa soroll. Adrian va mostrar la seva vàlua a les 88 tecles, amb un so potent quan convenia i delicat quan també, sobretot a les balades. Oriol va portar la seva "berra", i jo, amb un micro a la mà subministrat per l'imponderable, em va semblar que sonava força bé i així ho vaig dir, apart de dir més coses referents al projecte. Un contrabaixista d'una gran talla musical, avesat a adaptar-se a qualsevol tipus de projecte de qualitat; vist i escoltat en diferents grups com ara el Music Arqueology, el projecte a trio amb Sabina Witt i Andreu Zaragoza, etc, etc. La Jam de la primera part va començar amb la intervenció que fa cada any que ve la italiana Iris. Una dona exuberant i simpàtica, aficionada al Jazz i que cada any, per "La Mercè", es deixa caure per Barcelona on s'hi passa una setmana gaudint de la Festa Major amb tots els Barcelonins. I com sempre, ve a la WTF per cantar algun tema; ahir va cantar el "The Man I Love" dels germans Gershwin. 

Iris by Josep Tomàs

Nahama by Josep Tomàs

I va tenir sort l'Oriol i no va ser el "worker man" ja que es va veure substituït en tercera instància pel baixista, també argentí, Matías Míguez, aquest, amb el seu magnífic baix elèctric de 5 cordes va modificar substancialment el so i ritme de la Jam. De la manera com toca el baix, acompanyant-se del seu cos a mode de ball i ritme, el Matias fa sempre uns magnífics solos amb un estil marcadament propi i que sovint s'apropa al so funk, si se'm permet. El primer en prendre's el "break" va ser el bateria Josema que va deixar pas al jove crac Xavier Bargués el qual es va mostrar elegant i sobri. Després va ser el pianista Adrián que va ser substituït pel gran mestre Rodrigo G Pahlen. 

Matías Míguez by Josep Tomàs

Rodrigo G Pahlen  by Josep Tomàs

En Xavier, després d'un parell de temes va ser substituït pel Roger Gutierrez fent aquest un magnífic treball. Rodrigo ens va meravellar amb l'harmònica cromàtica improvisant d'allò més bé amb un so preciós, i sense comentaris relacionats amb la seva interpretació al piano, que va ser magistral. Una primera part de la WTF on el públic va omplir el pati de cadires de gent amiga i de diverses contrades, com és habitual. D'altres músics que van pujar van ser una cantant israeliana de nom Nahama que es va deixar anar a l'escenari amb un "Summertime"; un cantant de l'est de nom Anatoli que va cantar el tema insígnia del gran i viu Horace Silver, "The song for my father". 

Gonzalo Levin Quartet  by  Josep Tomàs

Després ens va acompanyar el jove pianista anglès i amb residència a l'Hospitalet sembla ser anomenat Nathan. Pianista que sorprèn a la gent que l'escolta per primera vegada, la qual cosa no em va passar a mi i sí al Rodrigo a qui se'l va veure expressant clarament la seva sorpresa i admiració. Així ho vam estar comentant amb l'Oriol, que va venir a seure a primera fila per gaudir de la música que feien els companys. Com sempre el Josep Tomàs va fer la seva "captura" de cadascun dels millors moments visuals, i per descomptat que inclouré les seves magnífiques fotos en aquest text, una vegada penjat al blog. La Imma A Esteban també hi va ser a primera fila, gaudin de les magnífiques propostes de l'Aurelio. Com sempre faig, vaig començar circular a partir de les 23h i ja no vaig poder gaudir més. Tot i comentant-ho amb l'Oriol, em vaig trobar que passada una estona em sentia la mar de bé, havent oblidat els problemes diaris que a tots ens envolten, la qual cosa no passa tant en un concert d'una hora. A la WTF, hi entres bé, però a mida que passen les hores et vas trobant cada vegada millor, més integrat i més descarregat. Imagina't doncs si t'hi quedes fins la 1h de la matinada, deus sortir del Jamboree de puta mare, de collons...o sigui que...."WTF espereu per anar-hi?". Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Cloenda del 23é Festival l'Hora del Jazz, memorial Tete Montoliu amb Marcel·lí Bayer Quartet i Gabriel Amargant Quintet

Marcel·lí Bayer Quartet   by  Antonio Narváez

I avui s'ha acabat el 23é Festival l'Hora del Jazz, tot i explicitat per la Gemma Abrié dalt de tot de l'escenari, amb dues mostres del potencial actual del Jazz de casa nostra. Dos projectes personals (els estàndards han servit per aprendre...) de dos músics i compositors. El primer en sortir a la "palestra" ha estat el Marcel·lí Bayer Quartet, amb ell mateix als saxos i clarinet; Marco Mezquida, piano; Martín Léiton, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Tot una colla de temes propis, en un estil delicat i sobri, i molta sensibilitat ens han fet gaudir d'allò més aquesta primera hora. Magnífics solos, i llargs, d'en Marco, on hem pogut esplaiar-nos abastament amb la seva manera de tocar, d'immiscir-ce en el piano. Una imaginació desbordant acompanyada d'una tècnica acollonant. Marcel·lí, ha mostrat tot el seu potencial amb les canyes, i que és molt i molt gran, dominant els saxos alt i soprano i també el clarinet. Te una manera de tocar molt suau i delicada, i es belluga pels camins del jazz de concepció més moderna. Martín, al contrabaix i Ramon a la bateria han fet que la màquina rítmica anés a la perfecció, aconseguint en les seves interpretacions individuals brillar molt i molt. Els títols dels temes d'en Marcel·lí tenen tots relació amb aspectes de la seva vida i experiència, i així, un alumne seu, en Martí, que també hi era amb els seus pares, s'ha vist implicat en un dels temes de nom "Martí pepinillos". Marcel·lí ha dit que feia de teloner del grup del Gabriel Amargant, dient que aquest era un dels seus saxofonistes més admirats...
Jo no crec que en Biel accepti aquest qualificatiu, més aviat ell diria que tant se val un com l'altre...

Gabriel Amargant  by Antonio Narváez

Després de patir estones de sol i ombre, ha intervingut Gabriel Amargant Quintet, amb ell mateix amb saxos i clarinet; Roger Mas, piano; Adrià Plana, guitarra; Miguel Serna, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Una formació on el Roger feia de substitut del pianista "oficial" que, ves per on, era en Marco Mezquida. Sembla que no convé que un músic repeteixi, per així donar pas a d'altres músics, com és el cas d'avui. Els temes d'en Gabriel han estat força rítmics i potents, ja d'entrada, sense donar cap tipus de concessió. Temes que m'han semblat formar part d'un mateix univers sonor, al menys els tres o quatre primers, mentre que el tema "It happen", (un arrenjament sobre "It could happen to you", però que s'ha convertit en un nou tema), dins de l'univers Bop ha esta acollonant, superant els primers que també han estat força interessants. El darrer, amb clarinet, ha posat el llistó a dalt de tot. Un tema amb clares connotacions aràbigues, allò tipus "Caravan", que ens ha mostrat a un dels millors clarinetistes actuals, amb una llarga "intro" que ens ha deixat clavats a terra. Roger, ha mostrat tota la seva vàlua interpretativa, mostrant la seva capacitat camaleònica d'adaptar-se a totes les mogudes, i fer-ho sempre a un altíssim nivell. Adrià, sempre sorprèn, i més per la seva delicada manera de tocar les sis cordes, sovint amb els dits d'ambdues mans, aconseguint uns sons preciosistes i impactants. Ha marxat corrents, amb avió, cap a Santander....si és que aquests nois no paren....he. Miguel Serna ha mostrat en diversos temes la seva capacitat rítmica i melòdica. 

Alguns aficionats amb la Ruta del Jazz a les mans  by Deme Gómez

En un dels temes inicials, primer o segon, el tempo anava canviant cada X compassos, havent d'entrar primer a temps i després a contratemps....o més o menys; la qual cosa m'ha semblat impressionant. És clar que això ha estat obra i gràcia del compositor Gabriel A.M. I ja per quasi acabar, la manera com en Gonzalo acarona la bateria és realment remarcable. Una suavitat que ha servit per "vestir" el projecte de la millor manera possible. El solo que ha fet, crec que només un, ha estat imaginatiu i gens sorollós, delicat i rítmicament adequat, si se'm permet. Ara sí que acabo... En Gabriel ha tocat els saxos tenor, alt, soprano i clarinet. Aquesta diversitat, així com la d'en Marcel·lí, fa que un projecte tingui molts colors diferents, timbres diversos que enriqueixen i que forcen a l'oient a mantenir l'atenció, tot i descobrint els nous sons. Gabriel ha mostrat de manera fefaent, el seu domini total de les canyes, i ens ha mostrat la seva gran capacitat d'improvisació fent uns solos rapidíssims en tots els instruments, i d'una complexitat enlluernadora. Estem davant d'un dels millors vents actuals, i amb només 20 i tants anys. Fins on arribarà? Ai las, per mi que arribi ell, i tots és clar, a l'infinit.

Antonio Narváez ensenyant els secrets de la fotografia

En definitiva una cloenda magnífica que hem pogut gaudir amb els amics del Club de Jazz Sant Cugat, amb el Carlos Sampietro, el David Carreras, el Ferran, i com no podia ser d'una altra manera, ens hem trobat alguns dels "locus" aficionats que som com el Roberto Domínguez, (fotografiant el Jazz), l'Antonio Narváez, (fotografiant-ho tot), en Deme Gómez fotografiant-ho per plasmar-ho a "La Ruta del Jazz", el Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, i a tota la colla de músics que s'hi apunten a totes, també com a públic i que donen suport a l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, com són en Raynald Colom, en Marc Ayza, Ramon Quadrada, Vic Moliner, Clàudia Bardagí, etc, etc......em deixo alguna cosa?....he. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Emilio Solla i Afines al Jamboree Jazz Club.

Avui, dimecres 18 de setembre, ens hem deixat caure pel Jamboree Jazz a escoltar i a veure a l'Emilio Solla i Afines, formació que es retroba després de llargs mesos en la seva estimada Barcelona, la de l'Emilio, i que ha vestit de colors diversos i musicals tot el recinte. Amalgama de sons barrejats en un mateix tema, delicadesa i imaginació desbordada del líder i compositor, i recolzament de la resta de personalitats musicals, entre els quals el gran Gorka Benitez, el cercador de sons inversemblants i ritmes adequats, David Xirgu, Carlos Morera bandoneó, David González contrabaix i la participació d'una magnífica veu femenina, Laura Hansen, en un tema de composició pròpia relacionat amb el va i ve de la vida. Tangos passats pel sedàs del Jazz, melodies meravelloses com la composada per l'Emilio i dedicada al seu company i amic després de tants i tants concerts, en Gorka, i d'altres delicadeses més. Un gran "bandoneonista" que ha fet alguns solos, i mai ha estat empallegós, ans al contrari, els seus colors han omplert el quadre conjuntament amb tots els altres.... En fi, un magnífic concert, on la mestria d'en Gorka a la flauta i al saxo tenor ha donat un plus impressionant al projecte. Emilio ha brillat com a compositor i pianista, semblant-me força modern tant en un aspecte com en l'altre. Una formació que viatge a Suïssa on segur que rebran la calidesa dels aplaudiments del seu públic. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Albert Bover Inèdit Trio (amb Masa Kamaguchi i Carlos Falanga)

Després de la WTF del 16 de setembre al Jamboree Jazz....podria començar d'aquesta manera:
 

Després d'avisar que venia pel FB, (1 horeta de música amb tren i metro), he pogut arribat dels primers, cosa estranya...Només endinsar-me cap el pati de cadires, ja m'ha saludat l'Albert Bover dient-los al Masa Kamaguchi i al Carlos Falanga que jo era el que feia les crítiques musicals....però abans que acabés ja he deixat clar que jo el que feia eren cròniques...que mai m'atreviria a fer crítiques, que jo no soc qui, etc, etc....Després d'encaixar amb el trio inèdit, he anat a muntar la paradeta per poder enregistrar la WTF......Tot s'ha de dir, i us ho dic...aquesta vegada ha estat el músic, el líder, qui ha donat el vist-i-plau per poder-ho enregistrat, prèvia sol·licitud. Així és com s'han de fer les coses, oi Aurelio? Al darrera meu hi havia l'únic component del públic fins llavors, i com només hi érem ell i jo, doncs l'he saludat, és clar. Ha resultat ser un home uruguaià resident a Israel i que s'estava una setmana de vacances a Barcelona amb dona i filla. Ell volia escoltar Jazz i li van recomanar el Jamboree. Sembla que és un pianista reconegut a Israel, dedicat a la música popular però aficionat al Jazz. Hem estat la primera mitja hora absorts amb els músics i les seves músiques, i finalment ha hagut de marxar, no sense dir-me que em deixarà algun comentari al meu blog....es diu Miguel Angel.....

Els músics que han passat per l'escenari, a part de l'inèdit trio, han estat Joan Casares, bateria; En Nathan, magnífic pianista anglès que segur que veurem més sovint pel Jamboree; En Teo, un altre bon pianista foràni; en Roger Gutierrez, bateria; Anton Jarl, bateria; Martín Leiton, contrabaix; Dani Dominguez, bateria; Tamar McLeod, veu interpretant un swingat "Beautiful Love"; un Berlinès amb un Ukelele interpretant el "So What", i ja finalment, hem tingut la presència del Claudio Marrero, saxo tenor, qui ha vingut d'una esgarrapada des del JazzSí, després del seu bolo amb "Cream Groove", amb el Jose Alberto, que també ha vingut.
 

Una WTF on el concepte trio ha estat la dominant de tota la primera part, excepte el darrer tema amb el Claudio. La secció rítmica formada per l'Albert, Masa i Carlos, ha estat convocada a corra-cuita i el resultat no ha pogut ésser millor. Compenetració clara i contundent entre tots tres. EL gran mestre de les 88 tecles ha enlluernat tothom amb la seva impressionant tècnica i sobretot amb la seva delicadesa interpretativa. 

Han començat interpretant "How deep is the ocean", tema que Irving Berlin va fer el 1932 i que es va poder escoltar de fons a la pel·lícula "The Life of Jimmy Dolan". El segon tema ha estat una magnífica improvisació sobre la "Musica callada" de F. Mompou. Han continuat amb un tema de Thelonious Monk, el "Work" (Monk és un del compositors preferits de l'Albert). Després ha estat una balada,  "Ballad of the sad young men", de Thomas J. Wolf junior. seguida d'un tema de l'Albert Bover, anomenat "Raynald's doubt", i ja per acabar la primera part de la primera part un altre tema de Monk, l'"Skippy". 

A la Jam de la primera part han fet el "You Don't Know What Love Is", de Gene de Paul, a un 5/4, amb en Joan Casares, i també el "Beautiful love", de Wayne King, Victor Young i Egbert Van Alstyne amb la Tamar Mc Leod, i el Roger Gutierrez, bateria.
 

Alguns estàndards com l'"Alone Together", i d'altres "perles" ens han desbordat, al menys a mi; els solos han estat impressionants (haureu d'escoltar-ho tot al blog del Jazz Club La Vicentina), del primer trio i dels posteriors. Una gran descoberta la relacionada amb el Nathan....un gran crac, jove i alumne de l'Albert i força amable, i la ja coneguda potència rítmica de tots els "drummers" que hi han passat. Avui, com sempre, el "worker man" ha estat el Masa Kamaguchi, incansable i impertorbable, seriós excepte quan l'Aurelio li ha parlat del seu fill Hugo. Bé, ho deixo acabant amb el magnífic "All Blues" que han tocat l'Albert, el Martín, el Dani i el Claudio, doblant-lo de tempo, i amb un gran solo d'aquest darrer que dia a dia s'està consolidant com un gran saxofonista. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Víctor de Diego Trio al Centre Cívic Urgell

M'he deixat "Histórias curiosas del Jazz" de Lawrence Lindt al tren......quins collons, tant content que venia després d'haver anat a veure el Victor de Diego Trio al Centre Cívic Urgell en el petit (no tant petit) i magnífic auditori, el qual s'ha omplert del tot de gent diversa però amb molta aficionada entrada en anys, i d'altres que no tant, com el David Carcelén que en finalitzar ha anat a saludar el seu profe, Gonzalo del Val, bateria, el qual ha mantingut uns ritmes entretallats a base de cops al canto de la caixa i d'altres immillorables ritmes amb la característica suavitat que el caracteritza. El trio el culmina un dels millors baixistes del país, Jordi Gaspar, el qual amb el contrabaix ens ha fet tremolar des de l'arrel. Víctor, que ha tocat el saxo tenor i el soprano aconseguint força aplaudiments en cadascun dels seus solos, ha muntat un projecte a trio on s'esplaia abastament en diversos registres melòdics i rítmics, interpretant fins i tot un conegut bolero i acabant el recital amb un ritme prou trepidant, fins i tot incitant el personal a bellugar-se. Un disc carregat d'estàndards interpretats en un estil potent i gens fàcil per la galeria. Tot i ser alguns dels temes bastant coneguts i amb melodies relativament fàcils, el desenvolupament que en fan és ostensiblement força modern. Un projecte força interessant que ja fa temps que és a la cua de les propostes pel Jazz Club La Vicentina, fins i tot abans de parir-se el disc.
Avui hauré aconseguit un nou aficionat al Jazz, si es llegeix el llibre de les "Histórias curiosas del Jazz".....una altra manera no gaire adequada de fer penya. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Raynald Colom Quartet & friends.

Molt bon dia a tothom....
Ahir, dilluns 9 de setembre, vam tornar a les WTF ja amb l'Aurelio Santos al capdavant i amb la seva particular i punyent ironia social; a l'escenari hi teníem però un quartet liderat pel gran, gran Raynald Colom, trompeta; Roger Mas, piano; Thomas Kent, contrabaix i Marc Ayza, bateria.

Manugrafía amb Roger, Thomas, Raynald i Marc  by Manu Dimango

Una formació de grans "mestres" en lo seu, la qual, dirigida pel Raynald ens va fer un concert magistral. Jo diria que es van passejar per indrets poc explorats amb una total solvència. Va ser esclatant, impactant i sorprenent. Algun tema propi barrejat amb temes de músics actuals, a més a més de temes de Miles, Coltrane i demés, el de Miles a la Jam Session.
Els solos del líder van mostrar-nos la seva capacitat d'anar des dels registres baixos fins els molt aguts, sorprenent-nos els diferents sons que obté de la seva trompeta PaulMauriat, sobretot quan s'encasta el micro dins d'ella. Roger va demostrar-nos de nou el seu gran nivell, fent-li dir a l'Aurelio que potser l'hauríem de veure més pel Jamboree. Els temes van anar sorgint de l'escenari per obra i gràcia dels quatre magnífics, essent-ne els primers que van sonar: "Stride" de Danny Grisset, "Dream of you" de Christian Mcbride, un tema del Raynald "12", el "Gingerbread boy" de Jimmy Heath i "Naima" de John Coltrane. Compenetració entre tots quatre al màxim nivell, i més, en temes com "Naima"  i amb arranjaments de Marc Ayza, on la secció rítmica va seguir uns patrons determinats d'interrupcions marcades. Raynald ens va parlar de la desafortunada història d'una pianista de Puigcerdà, a la qual li podrien caure 7 anys de presó per tocar el piano 8 hores al dia, en hores normals, i no a deshores, la qual cosa es fa totalment incomprensible. Va enviar a la merda la situació en la qual hi estem tots plegats i va començar el seu tema, intitulat "12", amb una estructura dodecafònica. Va resultar ser una mena de balada, amb un marcat sentiment trist, iniciada per tota una sèrie d'acords de la mà d'en Roger, acords lents i majestuosos, per després intervenir-hi la resta de músics.

Raynald Colom  by Josep Tomàs

Un tema brutal, interpretat amb la més gran de les males llets. No va ser possible enregistrar-ho, llàstima, perquè dies com aquests, fora interessant que la gent ho pogués tornar a escoltar, o escoltar-ho per primera vegada. De fet, el mateix Raynald ens ho va impedir just abans de començar, abraçat a la seva preciosa filla i fotografiat pel seu pare. Com que la memòria falla, no puc comentar més temes dels que van fer però sí que recordo com va anar la Jam. El primer en pujar va ser el Claudio Marrero, saxo tenor, qui va estar solvent fent parella amb en Ray. Joan Casares, bateria, va pujar després donant el primer break al Marc. D'altres músics que van pujar van ser Pau Vidal, flauta; Jose Alberto Medina, piano; David Carcelén, bateria; etc...Ahir li va tocar ser el "worker man" al Thomas, deixant-se literalment la pell dels dits a les cordes de la "berra". Hi va haver il·lustradors il·lustres, fins i tot un d'ells mencionat pel Ray des de l'escenari, obviant però els altres dos, assidus a les WTF i al Jamboree, el Manu i el Marc. Tres il·lustradors, diversos fotògrafs i cap enregistrador, ves quins collons, ronda. De nou comentar que és una llàstima que la música d'un directe, d'una Jam no es pugui enregistrar i sí es puguin enregistrar les imatges. La música que va sorgir va ser perfecte, des del meu punt de vista, i tornada a escoltar no hauria desmerescut gens ni mica als músics, ans al contrari, hauria magnificat els personatges que van ser capaços de fer-ho. El so i llums va tornar a les mans destres d'en Leo Bianchi, aconseguint un so esplèndid. Segur que em deixo noms de músics, detalls, comentaris....però devia anar més o menys així. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Ara us convido a llegir els comentaris de l'amic i gran il·lustrador, en Manu Dimango, el qual ens explica una part de la segona part, aquella que comença a partir de les 23h, cada dilluns al Jamboree. 

La segona part de la WTF va sonar increïble. En total van ser cinc hores de música sense interrupcions i amb moments realment brillants. El tècnic de so, Leo Bianchi, treballava com si fos un productor musical. Val la pena viure-ho.

Una foto del tema "Elvin Jones" by Xavier Bargués

A la segona part de la WTF es podia gravar i ningú no ho va fer.
Hi van haver una pila de moments rutilants que demostren el gran talent i maduresa dels músics reunits ahir al Jamboree. Em ve a la memòria una improvització titulada "Elvin Jones" que va començar en Xavier Bargués a la bateria, acompanyat magistralment per Thomas Kent Warburton al contrabaix, amb el Jose Alberto Medina creant ambients funky psicodèlics amb els teclats, en Luifer Guirados jugant amb molta finor amb la seva guitarra i el Julito Carbonell al saxo tenor, van desenvolupar una peça compacta amb un final perfecte. L'Aurelio va proposar que fessin uns quants finals alternatius imperfectes, per què segons ell, a una WTF Jam Session els finals haurien de ser una miqueta més caòtics. Això va ser molt divertit. Desprès va pujar la Paula Domínguez i va fer una exhibició de poderío vocal. Boníssim tot... i així va ser fins el final. Nivell superior. Era com una nau extraterrestre on tots els tripulants feien la seva tasca a la perfecció... fins i tot donaven quelcom més del que s'esperava d'ells. Tots es superaven a si mateixos, tots s'escoltaven, no era la baralla d'egos d'algunes jams diguem-ne més caòtiques. Va estar genial. Al final hi havia a l'escenari tres saxos el Julio, el Raúl del Moral i un altre que no li recordo el nom, fen acompanyament en una secció de vents de veritable luxe.  Manu Dimango, il·lustrador i narrador ocasional.

WTF de Lluc Casares & Pablo Martínez Quartet and friends

Roger, Lluc, Pablo, Pau i Joan   by   Josep Tomàs

Ves per on que avui, 26 d'agost de 2013, hem gaudit d'una de les millors WTF que jo recordi. Fa de mal dir, ja que n'hem presenciat unes quantes, i podríem dir que sempre han estat força bones..però avui, potser pel "mono" que jo duia per la meva absència des de finals de juliol o no sé què, però m'ha semblat en conjunt una "passada". És cert que també ha influït el fet que avui hem escoltat Jazz, així, com sona, i coincideix que és amb el que més gaudeixo, però també ha sigut el fet de la gran qualitat del nombrós grup de músics que hi han participat. Inicialment, la WTF l'ha encetat el quartet, sense instrument harmònic, del Lluc Casares, saxo tenor i flauta, Pau Lligadas, contrabaix, Joan Terol, bateria i el trombonista i "tocador de cajón", Pablo Martínez. Un magnífic projecte "parit" sembla ser a Amsterdam, amb aires "flamencs" en alguns temes (un de propi co liderat pels dos vents; un altre del Perico Sambeat, etc..) tot i que la majoria de temes han estat versions de estàndards...unes magnífiques versions a ritme "calent", amb col·laboracions al piano i al "cajón". 

Tal i com em va passar el Lluc, aquí teniu la llista de temes que van tocar a la primera part de la primera part..he.

 

Pablo Martínez  by  Josep Tomàs

-In A Mellow Tone per Rumbas (Duke Ellington)
-You Go To My Head (un arranjament d'en Lee Morgan del disc The Gigolo del 1965)
-Ah-Leu-Cha (Charlie Parker) (vam tocar la versió del disc d'en Miles Davis "Round About Midnight"
-Stompin At The Savoy per Bulerías (un arranjament d'en Pablo i meu)
-Definitivamente (un tema nostre on va pujar a tocar el piano en Roger Giménez)
-De Camino (tema d'en Perico Sambeat del disc "Perico") va pujar en Xavi Torres i en Pablo Martínez va tocar el cajón.
-Bulería Doméstica (tema d'en Pablo Martín Caminero) va pujar en Pablo Gómez al cajón.
 

Lluc Casares, by Josep Tomàs

Una magnífica primera part amb unes grans intervencions del Lluc, del Pablo, qui ha demostrat ser un gran trombonista i compositor, de l'incansable Pau, que ha sigut el "worker man" de la WTF, com sol passar sovint, i de la màquina rítmica a les mans del Joan, magnífic com sempre. 

I un enllaç a un vídeo que em va passar el mateix Lluc Casares...

http://www.youtube.com/watch?v=COyfI0ItS24

El primer en pujar a la Jam ha estat el Joan Casares, acompanyant a la resta de companys inicials. Més convidats han estat el Xavi Torres, al piano, Pol Omedes, trompeta...i ja, amb només el Pau al contrabaix, han pujat el Mark Aanderud, piano, acompanyat d'un magnífic trompetista de nom Thad Wilson, els quals han compartit escenari amb el Pol...fent-nos gaudir a tota la "penya" amb dos trompetes cos a cos. Han anat pujant músics sense parar, essent una de les Jams amb més canvis que jo hagi vist, a la segona part de la primera part....val? Claudio Marrero, saxo tenor; Àlex Fortuny, guitarra; Oriol Vallès, trompeta; una jova i guapa cantant de la qual no en sé el nom; a la bateria hi havia..... Néstor Jimenez, piano; Vic Moliner al contrabaix, etc.....Una darrera formació ha estat la que ha tancat la segona part de la primera part, amb el Martín Leiton, contrabaix; Rodrigo G. Palhen, harmònica diatònica, Gonzalo Levin saxo tenor, i segur que em deixo una pila de músics que hi han participat. Un espectacle de música, de Jazz, interpretat amb la millor de les qualitats i la millor de les emocions, l'amor a la pròpia música. 

Àlex Fortuny i ........by Josep Tomàs

S'ha de dir que la convocatòria feta en motiu de l'acomiadament del Lluc cap a les Amèriques ha estat un èxit, aconseguint fins i tot la presència de la seva "iaia", ben acompanyada pels pares dels dos germans Casares. El públic ha estat magnífic, comportant-se com sempre sap fer, escoltant amb respecte i aplaudint amb sonores exclamacions cadascuna de les intervencions dels músics. En Lluc i companys, també han aconseguit que el Jamboree s'omplis d'amics músics, alguns dels quals ja els he mencionat i d'altres que tot i no tocar, no s'ho han volgut perdre. Un èxit total. Amb l'absència de l'Aurelio, avui ha portat les regnes un altre bon showman....el qual ha gaudit també, com tots nosaltres, gràcies a les manetes del Leo Bianchi, qui ha controlat el so i llums amb la eficàcia que el caracteritza. Avui m'he quedat a escoltar i veure una part del primer tema de la segona part, amb una jove cantant, la Rosalia Vt, que ha deixat anar un trosset del "Body and Soul", amb el Jose Alberto Medina, piano i teclats; Rodrigo a l'hamònica; Martín al contrabaix, el bateria......i un DJ amb plat i mesclador.....Ha estat força bé i segur que ho haurà estat tota l'estona fins la 1h passades....enveja sana. Amb moltes ganes d'editar l'àudio i de penjar-lo al blog del Jazz Club La Vicentina, sempre amb el vist i plau dels músics....que espero que sí. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Vicens Martin Quartet + Gemma Abrié: "Els Fruits Saborosos" al FormatJazz de Borredà

Tot just retrobat a casa després d'uns dies pel Berguedà...i em trobo amb la trista notícia mostrada per l'Alex...que d'entrada et deixa sense massa respiració...però com què la vida continua i nosaltres amb ella fins que ens arribi el nostre final, mirarem de fer el què fèiem, el què fem habitualment i així apaivagar penes amb simulades alegries..i anar fent i perdent pel, nosaltres....per tant faré el què faig més o menys sempre que vaig a veure un concert....escriure'n quatre ratlles.....

Gemma Abrié i Vicens Martín   by  Natxo Oñatibia

Ahir vam anar a Borredà (El Berguedà) a veure i escoltar el "Fruits Saborosos" del Vicens Martín Quartet amb la Gemma Abrié....eps..des d'Avià i no des de Sant Vicenç dels Horts......Un projecte magnífic amb les lletres del mateix poema d'en Josep Carner musicades pel Vicens, i que més o menys tots vosaltres coneixeu. Em va fer molta il·lusió anar-hi tot i compartint germanor amb el Carles Pineda i família, Montse, Maria i Carles Jr, i també amb el Pep i la seva dona, la Sra. Maria Serrat i també amb el meu cunyat Ferran Coma i parella, la Marta, i d'altre gent de Berga com la Montse Farré, i demés....Vàrem ser al FormatJazz....un esdeveniment que ja porta tres anys fent-se on hi ha en aquest cas el maridatge del Jazz amb els formatges. Uns magnífics formatges italians, tendres i d'altres de ben curats, ai però acompanyats d'una mitja llesqueta de pa i un gotet de vi negre. 

Paco Weht   by  Natxo Oñatibia

Molt formatge i molt poc pa i vi; sort que la música va suplir aquesta petitesa. Un esdeveniment que en el primer any va comptar amb els "Free Spirits" del Josep Mª Farràs, Carles Pineda i companyia, i que en la segona edició va ser-h amb el projecte del Benjamí León, Adrià Font, i Pere Soto?....Una música, la dels "Fruits" interpretada pel mateix Vicens, a la guitarra i efectes; per la preciosa veu i simpatia de la Gemma; per la tècnica i delicadesa al piano de l'Alejandro Di Costanzo i pels dos "suplents", Paco Weht al contrabaix i Joan Terol Amigó a la bateria. Només asseure'm a primera fila al costat del meu cunyat Ferran i ja veure com se m'acostava el Joan amb el seu gran somriure i braços oberts, sorprès de la meva presència...després el Vicens, Paco, Gemma i Alejandro...realment fa molta il·lusió retrobar els músics, amics, a tot arreu on un hi pugui anar, i veure de quina manera et mostren la seva estimació, que per descomptat és mútua. 

Alejandro diConstanzo i Gemma Abrié  by  Natxo Oñatibia

Després dels somriures i abraçades va començar a sonar la música, coneguda per mi, pels temes musicats i cantats i desconeguda, en els temes recitats per la Gemma i també musicats pel Vicens...Sembla que el disc que aviat sortirà, inclourà els 18 poemes del llibre d'en Carner, alguns musicats i d'altres recitats per una gran veu....el Vicens ens ho va dir però ara mateix no la recordo. Les músiques van anar sorgint de l'escenari en una nit perfecte, sense una goteta de pluja i amb una fresqueta lleugera. Unes músiques que van agradar força i que van permetre als músics esplaiar-se en la seva concentració. Els solos es can escoltar, i en finalitzar, la gent va preferir continuar escoltant deixant els aplaudiments pel final, la qual sosa sovint s'agraeix. 

Vicens Martín by  Natxo Oñatibia

Després d'una bona estona de perfecte comunió hi va haver el descans, moment en el qual, tots, menys els músics, vam optar per anar a fer les menges dels formatges d'Itàlia amb el pa i el vi. Moment de relax, de xerrades, de comentaris, i de pensar en un mateix.....un moment que es va allargar massa, ja que la mateixa situació de "soroll" es va mantenir en algun lloc del pati de cadires fins i tot després d'haver començat la segona part. Un aspecte a millorar de cara a noves edicions, i també el d'ampliar-hi la quantitat de pa i vi, al menys aquesta és la meva apreciació. Tot aquest muntatge està coordinat pel Jemi, de "La Berguedana de Jazz", conjuntament amb algú més, el màxim encarregat, en Toni Chueca qui a més es cuida de tota la secció gastronòmica, i sense oblidar-nos del simpàtic batlle de Borredà qui es va encarregar de fer les presentacions i fins i tot ens va lliurar el programa de l'esdeveniment. La idea original rau en la personalitat d'en Toni Chueca, essent-ne el màxim responsable de tot plegat.

Joan Terol  by  Natxo Oñatibia

Unes músiques que van sonar tan i tan bé gràcies a què el mateix autor, en Vicens Martín, les deixés tan ben escrites. El contrabaixista oficial, en Miquel Àngel Cordero, va avisar el migdia que no podia venir per una urgència que esperem que s'hagi pogut solucionar; llavors va ser quan el Vicens va trucar al Paco per dir-li que tenia aquesta substitució...segons paraules d'aquest magnífic contrabaixista i amic, es va estar mirant les partitures en el camí d'anada, i sort que després van poder-les assajar abans que arribés el públic. El mateix va passar amb el Joan Terol, qui va substituir al bateria oficial, en Ramón Ángel Rey qui tampoc va poder venir. Joan i Paco, van estar-se mirant els papers tota l'estona, mostrant-nos la seva gran professionalitat i saber, i també, segons paraules del Vicens, deixar constància del grandíssim nivell dels nostres músics, capaços de superar aquestes dificultats i sempre estar oberts a ajudar en aquests entrebancs. 

Gemma Abrié  by  Natxo Oñatibia

Al final vam estar menjant-nos els formatges tots plegats, parlant de Berga i la seva Patum, i de com havia anat el bolo...i em quedo amb les darreres paraules del Joan......"vas a tocar a un local i et trobes el Miquel...vas a un altre i et trobes el Miquel....com si hi haguessin diversos Miquels, i un va a un bolo mentre que l'altre va a un altre..." he....he. Aquest que escriu això és el Miquel_One, mentre que el Two, s'està fotent un bany a la piscina.....he. Per acabar comentar què, en el camí de tornada, jo cap a Berga i Avià i els músics els  uns a Barna i el Joan a Reus, vaig veure just en el trencant de Berga Sud a una "patrulla" de Mossos al bell mig de la carretera C16, a l'espera d'algun incaut que hagués mamat més del compte....només espero i desitjo que hagin arribat a casa amb tots els punts i comes i sense cap sanció de les de bufar ampolles.....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.