 |
| Marcel·lí Bayer Quartet by Antonio Narváez |
I avui s'ha acabat el 23é Festival l'Hora del Jazz, tot i explicitat per la Gemma Abrié
dalt de tot de l'escenari, amb dues mostres del potencial actual del
Jazz de casa nostra. Dos projectes personals (els estàndards han servit
per aprendre...) de dos músics i compositors. El primer en sortir a la
"palestra" ha estat el Marcel·lí Bayer Quartet, amb ell mateix als saxos i
clarinet; Marco Mezquida, piano; Martín Léiton, contrabaix i Ramon Prats,
bateria. Tot una colla de temes propis, en un estil delicat i sobri, i
molta sensibilitat ens han fet gaudir d'allò més aquesta primera hora.
Magnífics solos, i llargs, d'en Marco, on hem pogut esplaiar-nos
abastament amb la seva manera de tocar, d'immiscir-ce en el piano. Una
imaginació desbordant acompanyada d'una tècnica acollonant. Marcel·lí,
ha mostrat tot el seu potencial amb les canyes, i que és molt i molt
gran, dominant els saxos alt i soprano i també el clarinet. Te una
manera de tocar molt suau i delicada, i es belluga pels camins del jazz
de concepció més moderna. Martín, al contrabaix i Ramon a la bateria han
fet que la màquina rítmica anés a la perfecció, aconseguint en les
seves interpretacions individuals brillar molt i molt. Els títols dels
temes d'en Marcel·lí tenen tots relació amb aspectes de la seva vida i
experiència, i així, un alumne seu, en Martí, que també hi era amb els
seus pares, s'ha vist implicat en un dels temes de nom
"Martí pepinillos". Marcel·lí ha dit que feia de
teloner del grup del Gabriel Amargant, dient que aquest era un dels seus
saxofonistes més admirats...
Jo no crec que en Biel accepti aquest qualificatiu, més aviat ell diria que tant se val un com l'altre...
Després de patir estones de sol i ombre, ha intervingut Gabriel
Amargant Quintet, amb ell mateix amb saxos i clarinet; Roger Mas, piano;
Adrià Plana,
guitarra; Miguel Serna, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Una
formació on el Roger feia de substitut del pianista "oficial" que, ves
per on, era en Marco Mezquida. Sembla que no convé que un músic
repeteixi, per així donar pas a d'altres músics, com és el cas d'avui.
Els temes d'en Gabriel han estat força rítmics i potents, ja d'entrada,
sense donar cap tipus de concessió. Temes que m'han semblat formar part
d'un mateix univers sonor, al menys els tres o quatre primers, mentre
que el tema "It happen", (un arrenjament sobre "It could happen to you", però que s'ha convertit en un nou tema), dins de l'univers Bop
ha esta acollonant, superant els primers que també han estat força
interessants. El darrer, amb clarinet, ha posat el llistó a dalt de tot.
Un tema amb clares connotacions aràbigues, allò tipus "Caravan", que
ens ha mostrat a un dels millors clarinetistes actuals, amb una llarga
"intro" que ens ha deixat clavats a terra. Roger, ha mostrat tota la
seva vàlua interpretativa, mostrant la seva capacitat camaleònica
d'adaptar-se a totes les mogudes, i fer-ho sempre a un altíssim nivell.
Adrià, sempre sorprèn, i més per la seva delicada manera de tocar les sis
cordes, sovint amb els dits d'ambdues mans, aconseguint uns sons
preciosistes i impactants. Ha marxat corrents, amb avió, cap a
Santander....si és que aquests nois no paren....he. Miguel Serna ha
mostrat en diversos temes la seva capacitat rítmica i melòdica.
Jo no crec que en Biel accepti aquest qualificatiu, més aviat ell diria que tant se val un com l'altre...
 |
| Gabriel Amargant by Antonio Narváez |
 |
| Alguns aficionats amb la Ruta del Jazz a les mans by Deme Gómez |
En un
dels temes inicials, primer o segon, el tempo anava canviant cada X
compassos, havent d'entrar primer a temps i després a contratemps....o
més o menys; la qual cosa m'ha semblat impressionant. És clar que això
ha estat obra i gràcia del compositor Gabriel A.M. I ja per quasi
acabar, la manera com en Gonzalo acarona la bateria és realment
remarcable. Una suavitat que ha servit per "vestir" el projecte de la
millor manera possible. El solo que ha fet, crec que només un, ha estat
imaginatiu i gens sorollós, delicat i rítmicament adequat, si se'm
permet. Ara sí que acabo... En Gabriel ha tocat els saxos tenor, alt,
soprano i clarinet. Aquesta diversitat, així com la d'en Marcel·lí, fa
que un projecte tingui molts colors diferents, timbres diversos que
enriqueixen i que forcen a l'oient a mantenir l'atenció, tot i
descobrint els nous sons. Gabriel ha mostrat de manera fefaent, el seu
domini total de les canyes, i ens ha mostrat la seva gran capacitat
d'improvisació fent uns solos rapidíssims en tots els instruments, i
d'una complexitat enlluernadora. Estem davant d'un dels millors vents
actuals, i amb només 20 i tants anys. Fins on arribarà? Ai las, per mi
que arribi ell, i tots és clar, a l'infinit.
En definitiva una cloenda magnífica que hem pogut gaudir amb els amics del Club de Jazz Sant Cugat, amb el Carlos Sampietro,
el David Carreras, el Ferran, i com no podia ser d'una altra
manera, ens hem trobat alguns dels "locus" aficionats que som com el Roberto Domínguez, (fotografiant el Jazz), l'Antonio Narváez, (fotografiant-ho tot), en Deme Gómez fotografiant-ho per plasmar-ho a "La Ruta del Jazz", el Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, i a tota la colla de músics que s'hi apunten a totes, també com a públic i que donen suport a l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, com són en Raynald Colom, en Marc Ayza, Ramon Quadrada, Vic Moliner, Clàudia Bardagí, etc, etc......em deixo alguna cosa?....he. Voilà. Miquel Tuset i Mallol
 | |
| Antonio Narváez ensenyant els secrets de la fotografia |
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada