WTF amb Gonzalo Levin Quartet

Gonzalo Levin   by  Josep Tomàs

Adrian Ghiardo  by Josep Tomàs

Ahir, en plena "BAM" de La Mercè, l'Aurelio Santos va fer com si res, com s'ha de fer, i va convocar de nou una WTF al Jamboree Jazz. La proposta, com sempre, va ser força interessant amb una formació "ad hoc" liderada pel magnífic saxofonista uruguayà Gonzalo Levin, i amb  Adrián Ghiardo, piano; Oriol Roca, contrabaix i Josema Martin, bateria. Una formació que va sorgir a partir de compartir assajos i escenaris (no masses malauradament) amb la "Big Band JODR", Jove Orquestra Del Raval dirigida pel gran Sergi Vergés. Tot un seguit de composicions que en Gonzalo ha fet per a octet. Un projecte a quartet a partir  d'un projecte original per a octet? Sí, doncs cap problema, els arranjaments per a 8 passar-los a 4 consisteixen en no utilitzar els altres vents, suposo, fent algun que altre retoc. Sonant com va sonar, que fins i tot a ells els va sorprendre, ens podem imaginar com sonarà amb la formació al complet, serà brutal. També ho va ser de brutal el so i tot gràcies al gran tècnic de so Leo Bianchi qui va controlar també la il·luminació. Temes propis del Gonzalo amb clares referències Coltrenianes en el seu 87 aniversari (sempre serà entre nosaltres) i algunes balades de preciosa factura melòdica. 

Oriol Roca  by Josep Tomàs

Josema Martín by Josep Tomàs

Els solos es van anar repartint entre saxo, piano i contrabaix, mentre que el Josema feia les seves particulars aportacions en els "quatres" i "vuits" habituals, així com també en algun magnífic solo executats sense fer massa soroll. Adrian va mostrar la seva vàlua a les 88 tecles, amb un so potent quan convenia i delicat quan també, sobretot a les balades. Oriol va portar la seva "berra", i jo, amb un micro a la mà subministrat per l'imponderable, em va semblar que sonava força bé i així ho vaig dir, apart de dir més coses referents al projecte. Un contrabaixista d'una gran talla musical, avesat a adaptar-se a qualsevol tipus de projecte de qualitat; vist i escoltat en diferents grups com ara el Music Arqueology, el projecte a trio amb Sabina Witt i Andreu Zaragoza, etc, etc. La Jam de la primera part va començar amb la intervenció que fa cada any que ve la italiana Iris. Una dona exuberant i simpàtica, aficionada al Jazz i que cada any, per "La Mercè", es deixa caure per Barcelona on s'hi passa una setmana gaudint de la Festa Major amb tots els Barcelonins. I com sempre, ve a la WTF per cantar algun tema; ahir va cantar el "The Man I Love" dels germans Gershwin. 

Iris by Josep Tomàs

Nahama by Josep Tomàs

I va tenir sort l'Oriol i no va ser el "worker man" ja que es va veure substituït en tercera instància pel baixista, també argentí, Matías Míguez, aquest, amb el seu magnífic baix elèctric de 5 cordes va modificar substancialment el so i ritme de la Jam. De la manera com toca el baix, acompanyant-se del seu cos a mode de ball i ritme, el Matias fa sempre uns magnífics solos amb un estil marcadament propi i que sovint s'apropa al so funk, si se'm permet. El primer en prendre's el "break" va ser el bateria Josema que va deixar pas al jove crac Xavier Bargués el qual es va mostrar elegant i sobri. Després va ser el pianista Adrián que va ser substituït pel gran mestre Rodrigo G Pahlen. 

Matías Míguez by Josep Tomàs

Rodrigo G Pahlen  by Josep Tomàs

En Xavier, després d'un parell de temes va ser substituït pel Roger Gutierrez fent aquest un magnífic treball. Rodrigo ens va meravellar amb l'harmònica cromàtica improvisant d'allò més bé amb un so preciós, i sense comentaris relacionats amb la seva interpretació al piano, que va ser magistral. Una primera part de la WTF on el públic va omplir el pati de cadires de gent amiga i de diverses contrades, com és habitual. D'altres músics que van pujar van ser una cantant israeliana de nom Nahama que es va deixar anar a l'escenari amb un "Summertime"; un cantant de l'est de nom Anatoli que va cantar el tema insígnia del gran i viu Horace Silver, "The song for my father". 

Gonzalo Levin Quartet  by  Josep Tomàs

Després ens va acompanyar el jove pianista anglès i amb residència a l'Hospitalet sembla ser anomenat Nathan. Pianista que sorprèn a la gent que l'escolta per primera vegada, la qual cosa no em va passar a mi i sí al Rodrigo a qui se'l va veure expressant clarament la seva sorpresa i admiració. Així ho vam estar comentant amb l'Oriol, que va venir a seure a primera fila per gaudir de la música que feien els companys. Com sempre el Josep Tomàs va fer la seva "captura" de cadascun dels millors moments visuals, i per descomptat que inclouré les seves magnífiques fotos en aquest text, una vegada penjat al blog. La Imma A Esteban també hi va ser a primera fila, gaudin de les magnífiques propostes de l'Aurelio. Com sempre faig, vaig començar circular a partir de les 23h i ja no vaig poder gaudir més. Tot i comentant-ho amb l'Oriol, em vaig trobar que passada una estona em sentia la mar de bé, havent oblidat els problemes diaris que a tots ens envolten, la qual cosa no passa tant en un concert d'una hora. A la WTF, hi entres bé, però a mida que passen les hores et vas trobant cada vegada millor, més integrat i més descarregat. Imagina't doncs si t'hi quedes fins la 1h de la matinada, deus sortir del Jamboree de puta mare, de collons...o sigui que...."WTF espereu per anar-hi?". Voilà. Miquel Tuset i Mallol.