New Tango Project a la Sala Sandaru, i Jonathan Kreisberg al Jamboree, 17 de maig de 2017

1.- New Tango Project, amb Guido di Blasi, Sala Sandaru:

Doncs era la presentació en societat d'un magnífic projecte de  músiques del con sud barrejades amb el Jazz, treball d'un magnífic guitarrista i bellíssima persona, Guido di Blasi. Un treball que em va fer arribar tot just abans de la seva edició en disc per Fresh Sound World Music i que jo vaig posar en un anterior programa de ràdio a Jazz Club de Nit. Em va fer molta il·lusió que em convidés el Guido i més encara quan va ser que ens vam trobar amb el Jordi Pujol Baulenes i ves per on amb la sempre intrèpida Mercè Porras

Tots tres vam poder gaudir amb la proposta de Guido i l'excelsa música composada i tant ben interpretada per Dario Polonara, bandoneó; Xavi Castillo, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria. Si les músiques eren conegudes per a mi, i pel Jordi, la sorpresa que havíem de veure va venir de la persona, dona ella, i magnífica cantant i presència escènica amb el nom de Johanna ZohlerLa presentació del projecte va seguir tots els cànons establerts, musicalment parlant, i millor van ser les músiques de més arrel cantades per aquesta gran cantant i de potent i afinada veu, alhora que bona intèrpret en l'aspecte dramàtic. Un magnífic projecte que vam poder gaudir tota una bona colla d'amics i aficionats entre els quals la Susana Negri, artista plàstica de primer ordre i cantant de tangos i demés músiques relacionades amb l'Argentina.

2.- Jonathan Kreisberg Quartet al Jamboree:

Amb poc temps pel davant, vaig marxar a córrer cuita de cap al Jamboree per poder arribar al passe de les 22h i gaudir amb la proposta d'aquest gran guitarrista en un dels concerts dedicats als guitarristes. Encara que sembli increïble, a aquest mestre de la guitarra el vam veure un 17 de maig del 2016 al mateix indret. Increïble veure'l el 17 de maig de 2017 al mateix espai. Casualitats de la vida? Una formació amb Jonathan Kreisberg guitarra, Nitai Hershkovits piano, Matt Clohesy contrabaix, Colin Stranahan bateria.

i de la qual, en Pere Pons ens en va deixar això dit:
Amb 10 anys va començar a tocar la guitarra i amb només 16 anys va ser admès a la New World School of The Arts, esdevenint un dels alumnes més joves de la prestigiosa escola nord-americana. Sideman des de molt jovenet de músics com Red Rodney o els malaguanyats Joe Henderson i Michael Brecker, Kreisberg és avui un dels guitarristes més sol·licitats de la seva ciutat, Nova York, on acostuma a tocar en companyia d’intèrprets de gran nivell, com el pianista Gary Versace o el bateria Mark Ferber. Som davant d’un músic excepcional que afegeix al seu trio de primera la participació d’un pianista monumental com és el cas de Nitai Hershkovits, solista que beu de les fonts essencials de Wynton Kelly i Kenny Clarke i pedra de toc essencial en les formacions del baixista israelià Avishai Cohen.

La música que vam poder escoltar en aquest segon set va ser deliciosa i interpretada amb un gust i tècniques exquisides. Si la interpretació va tenir aquest nivell màxim també va estar a aquest nivell la música, presumiblement, composada en la seva totalitat per aquest insigne guitarrista. Encara recordo de quina manera vam gaudir l'any passat i com vaig adquirir el disc que presentava i tan amablement va signar. Tal dia com aquest 17 del 17 venia ja amb les ganes renovades, les de poder escoltar a un dels guitarristes més en forma de  l'escena mundial en això de tocar la guitarra amb els aspectes del Jazz més actual, modern sí, però sense oblidar d'on venim, allò de la tradició que sempre deia en Cifu. S'ha de dir que si el líder tocava com ho feia i al nivell que ho feia, la resta de companys no li van anar gens al darrera. Una secció rítmica impressionant amb Clohesy i Stranahan i aquests liderats per un magnífic pianista, en Nitai Hershkovits. Un magnífic concert del qual en guardo l'enregistrament fet amb el mòbil i que m'hauria de servir per parlar-vos-en d'una manera més àmplia, però donades dels circumstàncies horàries i pel fet de la feina que em queda per fer, per actualitzar aquest blog, em veig obligat a resumir-ho i deixar-ho aquí.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada