Baldo Martínez Cuarteto Europa, a la Nova Jazz Cava l'1 d'abril de 2017

Doncs vam estar convidats de nou a veure aquest magnífic concert encabit en el 36è Festival de Jazz de Terrasa el d'aquest contrabaixista gallec, immiscit ell en projectes de Jazz contemporani, lliure improvisació i demés músiques alternatives. Es va presentar amb una formació que ni de bon tros era la inicial, la que havia de venir, i així és que a córrer cuita va poder incloure al gran saxofonista polac, Marciej Obara, tot un descobriment. Una formació amb el líder Baldo Martínez, contrabaix; Samuel Blaser, trombó i Ramón López, bateria amb el saxofonista polonès. Un projecte que parla per ell mateix i així ho van fer els amics de Jazz Terrassa tot i expressant amb claredat la proposta des del web del Festival, o sigui que aquí teniu el que ens deien...

Baldo Martínez Cuarteto Europa
El projecte Cuarteto Europa planteja un pas més en la carrera de Baldo Martínez dins del jazz contemporani gràcies al seu treball amb músics units pel moviment jazzístic contemporani europeu des de diversos àmbits estètics i geogràfics. El seu desplegament musical està carregat de personalitat, tècnica, i qualitat, i marcat per l’experiència dels quatre integrants de la formació. Presenten un repertori on repassen la música del contrabaixista gallec combinada amb noves composicions pensades expressament per aquest quartet per al qual la improvisació és un dels motors fonamentals. Baldo Martínez, que alterna la seva activitat musical entre el jazz i la música lliure improvisada, és un dels músics més selectes del jazz contemporani fet a l'estat espanyol que s’emmarca en l’estètica del jazz europeu actual. Entre els seus projectes més recents en destaca el Projeto Miño, un dels més atrevits i innovadors que dirigeix el músic. A més de fundar grups com Clunia o Zyklus, són de destacar les seves col·laboracions amb músics de la talla de Kenny Wheeler, Louis Sclavis, Joachim Kühn, Jorge Pardo, Carlo Actis Dato, Maria Joâo o Paolo Fresu, entre d'altres. Destaca la seva particular entesa amb el superb baterista Ramón López, una de les figures cabdals de l’actual escena gala de la música improvisada i bateria titular fins l’any 2000 de l’Orchestra National de Jazz de France (ONJ). Ambdós, i al costat del pianista mallorquí Agustí Fernández, van protagonitzar amb la banda TRI-EZ un concert sensacional a la Nova Jazz Cava el març de 2007 dins el 26a edició del Festival.

Doncs ja vegeu, amb aquesta premisa havíem d'escoltar el millor i més bo del Jazz Contemporani Europeu de la mà del líder però també gràcies als superbs acompanyants. 

I seguint amb la informació que hem pogut llegir al web del Festival tot i parlant dels músics, aquí teniu el que ens diuen de la resta de músics:

Baldo Martínez 
Baldo Martínez, foto de Miquel Carol
Nascut a Ferrol, el contrabaixista Baldo Martínez és un dels músics espanyols de jazz amb més reconeixement. Crea el 1994 el seu propi grup després de fundar bandes com Clunia o Zyklus –bàsiques en l’evolució d’aquesta música a Espanya- i de treballar amb destacats músics a nivell nacional i internacional: Jorge Pardo, Maria Joâo, Bob Moover, Mike Rabinowitz, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Angel Rubio, Carlo Actis Dato, Paolo Fresu, Kenny Wheeler, Joachim Kühn, entre d’altres. Per a l’edició de 1999 del Festival Internacional de Jazz de Guimarâes (Portugal) -un dels més importants en el camp del nou jazz europeu-, s’encarregà a Baldo Martínez de realitzar i dirigir el Proyecto Miño: una serie de composicions que, a mode de suite, desenvolupen un repertori basat en la música tradicional de Galicia i del nort de Portugal. És un projecte en el que dirigeix una banda de nou músics, tots ells solistes de primera línia i en el que s’ha de destacar a Valentin Clastrier, un virtuós de la zanfona que captiva al públic amb l’exotisme del seu instrument. El primer disc de Baldo Martínez, No país dos ananos, fóu rebut amb les crítiques més positives, essent considerat per la revista Cuadernos de Jazz entre els millors de l’any 1996. Dos anys després, Baldo Martínez presenta el seu segon treball com a líder, Juego de niños, obtenint un gran èxit de públic i unes crítiques molt favorables, Como el anterior, aquest disc fóu considerat com un dels cinc millors discs del 1998. A BABELIA, el suplement especial de cultura dedicat als 25 anys d’existència del diari EL PAIS, es mencionava a Baldo Martínez com un dels músics espanyols de jazz que destaquen més en el panorama del jazz europeu. Baldo Martínez ha portat la seva música per gran quantitat de festivals (San Sebastián, Getxo, Madrid, Ibiza, Matosinhos-Portugal, México, París, Lisboa, Rabat, Casablanca, Perpiñán, Faro, etc... ). A l’abril de 2002 participà amb el seu grup al Festival EUROJAZZ a Ciutat de Mèxic, on es mostren els projectes més interessants de l’any procedents del vell continent. ‘El quintet de Baldo Martínez ha aconseguit desmitificar la idea del Jazz Flamenc i enriquir-lo amb la influència de la música popular per crear un llenguatge personal: una música amb tonalitats ètniques amb apunts contemporanis” (EL HERALDO DE MÉXICO, abril de 2002). En aquest festival presentà el seu últim CD, Nai, escollit també per la revista Cuadernos de Jazz entre els cinc millors de l’any 2001. El maig de 2004 actuà a Alemanya presentant el recuperat Proyecto Minho, música que al llarg de 2005 es representà als festivals més importants del país i que s’ha anat enriquint concert rera concert. Baldo Martínez compagina les activitats del Gran Ensemble amb les del quintet, el Cuarteto Acústico i els duets amb, entre d’altres Carlo Actis Dato. El 2006 manté les gires del Baldo Martínez Grupo presentant la seva última gravació, Tusitala, un disc en el que tant crítica com públic reconeix l’evolució d’aquest artista que comença a fer-se forat a l’escena internacional. També gira amb Carlo Actis Dato per a presentar en directe el seu projecte Folklore Imaginario. forma part de l’Iberia Trio, de Joachim Kühn, juntament al baterista Ramón López.

Marciej Obara
M. Obara by M. Carol
MACIEJ OBARA, saxofonista i compositor polonès, recomanat per Manfred Eicher (ECM) a Tomasz Stanko, fet que va donar lloc a una fructífera col·laboració en projectes tals com "Terminal 7" al Teatro Nacional, el "Proyecto Especial Stańko Tomasz" i la "Nueva Balladyna Cuarteto". Junt a Ralph Alessi (trompeta), Mark Helias (baix) i Nasheet Waits (bateria) creava el "Obara Special Quartet" durant la seva estada a Nova York 2008/2010. Està considerat un dels exponents del nou jazz contemporani europeu. 



Samuel Blaser
S. Blaser by M. Carol
SAMUEL BLASER, el jove trombonista suïs, un dels més actius actualment forma part de la corrent més personal del jazz contemporani europeu. A partir l’edició el 2011 del seu projecte amb el gran Paul Motian “Consort in Motion” és quan es descobreix el gran potencial d’aquest músic que el 2016 aconseguia la distinció per part de la prestigiosa revista “Down Beat” com un dels millors trombonistes actuals. Ha col·laborat i col·labora amb una llarga llista de músics: Marc Ducre, Pierre Favre, Gerry Hemingway,  Drew Gress, Joachim Badenhorst, Russ Lossing….. 


Ramón López
R. López by M. Carol
Nasqué a Alacant el 1961. A mitjans dels sixanta començà a tocar la bateria de manera autodidacta i el 1980 un concerto de Max Roach en solitari marca profundament la seva manera de veure la música. Durant aquests anys forma part de varis grups locals, fins que el 1985 decideix completar la seva formació a Paris. Dona classes de bateria a l’Institute for Artistic and Cultural Perception d’Alan Silva i poc a poc s’incorpora a l’escena experimental francesa. El primer projecte discogràfic al seu nom és un solo de bateria que fóu gravat pel segell britànic Leo, vinculat al free jazz i a la música d’improvisació, pel que treballa des del 1997. En aquest disc, a més del jazz i la música india (imparteix classes de música india al Conservatori Nacional Superior de Música de Paris), apareix el flamenc, un altre dels gèneres que li han interessat i en el que ha col.laborat amb Carmen Linares, Inés Bacón i Rafael de Utrera, entre d’altres. Entre el 1997 i el 2000 fóu baterista de l’ Orchestra National de Jazz de França (ONJ), sota la direcció de Didier Levallet. Ramón López ha col.laborat en diversos discs i en concerts, actuant per tot el món amb Beñat Achiary, Majad Bekkas, Anthony Coleman, Joachim Kühn, Agustí Fernández, Barry Guy, Enrico Rava, Louis Sclavis, Archie Sheep, Glenn Ferris, Howard Johnson, Hans Koch i altres protagonistes de l’escena del jazz contemporani. Els seus projectes sempre són arriscats, com el dedicat a temes de la Guerra Civil espanyola (2001) o els seus duets de’homenatge a Roland Kirk (2002). Ramón López és un baterista singular, en les seves composicions s’aprecia el saber de gran varietat de tradicions i la serietat de ser un dels artistes europeus més respectats del jazz contemporani. López és un dels bateries més sol·licitats dins l’àmbit del Jazz europeu i de la improvisació lliure. Resideix a Paris des dels anys 80 i ha estat nombrat pel govern francès "Cavaller de les Arts i les Lletres" el 2008.  El bateria, ja ha compartit música amb Baldo Martínez en d’altres projectes, el més recent Triez amb el pianista Agustí Fernández, o amb Iberia Trio de Joachim Kuhn.

Aquí teniu una mostra en vídeo del bis que van fer:


Vam tenir el luxe de poder veure el concert des de la primera fila de la Nova Jazz Cava i gaudir al màxim d'aquesta proposta en els dos passes, amb 45 minuts en el primer i una horeta en el segon, inclòs el bis de rigor. La conjunció dels dos vents en el "front line" va ser extraordinària i també el contrast sonor, el del metall més brillant que el més dolç del saxo alto. Un so, aquest de l'alto, modern i magnífic, per la qual cosa devia ser una màquina excelsa. Les mans destres i ràpides del polonès van anar dirigides per un cervell privilegiat alhora que per una capacitat pulmonar magnífica. Vaja, que el Marciej Obara és tot un màster. S'ha de felicitar al Valentí Grau i a la Susanna Carmona per inclou-re aquest tipus de propostes en el paquet del Festival de Jazz tot i sabent lo difícil que són i poc reconegudes aquestes de Jazz Contemporani. Tot i això, Baldo Martínez ja havia vingut en anteriors ocasions, i sabem de quina manera s'estima el Valentí a aquest gran músic gallec, no gaire reconegut a la península, al menys pel gran públic. És clar, com vols que el gran públic reconegui un músic de Jazz Contemporani si en prou feines reconeix el Jazz, a seques. Un concert d'aquells on et trobes amb els aficionats de veritat com l'amiga Mary Gumà i els amics Joan Recolons, David Carreras, Oriol Bailo, Miquel Bricullé i fotògrafs amics inclosos entre els quals Imma Casanellas, Joan Cortès, Joan Carles Abelenda, Roberto Domínguez, allò de que quasi hi eren tots. Els comentaris que vam tenir a la mitja part entre tots plegats només feien que constatar la mestria del quartet i de manera particular la del gran saxofonista polonès per allò de ser-hi quasi de rebot i amb molt poc temps per assajar tot un seguit de temes gens fàcils. És clar que per això són grans músics i amb poc en tenen prou per tirar endavant un projecte aliè o d'altri.

Em va agradar la senzillesa en la personalitat del líder Baldo Martínez el qual va presentar el projecte i músics després del primer o segon tema i cada quan hi tornava explicant els ets i uts dels temes que anaven sonant. Així és que ja en el segon passe ens va explicar el perquè dels títols dels temes i així ens va parlar de "Isla de Piedra", tot i comentant el perquè d'això que en diem Europa. El primer tema del concert havia estat "La Travesia", el primer del segon passe "El Puente del Estrecho", un altre tema de la segona part "Isla de Piedra", inspirat en una novela de Saramago, etc... Va agrair de tot cor a tots els implicats en el Jazz Terrassa, Uri, Susanna, Francesc, Marc, a tot l'equip de la Nova Jazz Cava i per descomptat al Valentí Grau, ànima de tot plegat. I van acabar amb un tema anomenat "Viaje a Oms", una illa petita on ell no hi ha pogut anar mai, i el tema va anar d'això, d'un viatge que sempre has volgut fer i mai no ho has aconseguit. La compenetració dels dos vents, repeteixo, va ser total. El trombonista Blaser, integrant del quartet per dret propi, va omplir amb el seu so metàl·lic tota la Nova Jazz Cava alhora que amb la seva creativitat. Una demostració de gran tècnica en aquest instrument gens fàcil, el del trombó de vares. Ramón López a la bateria va estar superb omplint amb percussions diverses els espais buits de la rítmica, no endebades aquest és un altre màster de les baquetes i si heu llegit la seva biografia, haureu vist la quantitat de participacions inclosa la de l'Orquestra National de Jazz de France. Un mestre acompanyant-los, que no fent swing i sí amb una gran diversitat de recursos rítmics encabits tos en el més contemporani del Jazz. I què dir del líder i ideòleg del projecte, el qual i ja en la segona part del concert, ens va meravellar amb una intro a contrabaix amb l'arc impressionant, magnífica i profunda. Les seves intervencions d'acompanyant formant part de la secció rítmica i les dels respectius solos van ser esglaiadores mostrant una contundència rítmica precisa i una total entonació. En fi, que més val que escolteu l'àudio del concert quan l'hagi penjat tot i que mentrestant ja haureu fet el tastet amb el vídeo que us he penjat.

I és que això de fer una crònica dels fets és una cosa, que més o menys em surt bé, i l'altra és descriure un concert de Jazz Contemporani, la qual cosa ja sembla que em sobrepassa. Ah, totes les fotos en blanc i negre són del gran Miquel Carol.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari