Marco Mezquida, piano solo al Palau de la Música, 4 d'agost de 2015

I el dia "D" va arribar, més aviat el dia "M", o millor el dia "2M", Marco Mezquida. Un Palau és un Palau. I que li demanin a ell mateix quina és la sensació i experiència tan important que va viure aquest jove pianista i ja tan experimentat. Què li espera, ningú ho sap però tothom ho endevina; ÈXIT, amb totes les majúscules possibles, i també sort, que sempre fa falta. La necessita com tothom, tot i tenir ell mateix tot el que fa falta per arribar al reconeixement internacional que ben bé es mereix. El camí serà llarg, però fructífer i els resultats es palparan dia a dia, ells els palparà i nosaltres si tenim la sort d'estar amb ell també. 

Encara recordo la primera vegada que en vaig tenir notícia. Va ser en el 1er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts el juliol del 2010. Jo tot just portava 1 any dedicant-me en cos i ànima a la programació de Jazz al JCLV i encetava el Festival tret de la meva màniga. Aleshores vaig fer 7 concerts en 7 dies diferents, amb una escola cada dia. De l'Esmuc em va arribar un combo amb gent com la Carola Ortiz, Paco Perera i alguns més, i també un pianista molt jove anomenat Marco Mezquida. Ja us podeu imaginar quina meravella de proposta musical ens van regalar, i per descomptat també les seves improvisacions i solos, de tots. Si haig de recordar alguna cosa al respecte és la participació de la meva filla Marina Tuset (amb només 15 anys) a la Jam Session posterior acompanyada per tots ells, amb el Marco al teclat. Ves per on el temps que ha passat des d'aquí fins ara, amb el First del Gabriel Amargant i tots els seus discos personals, a trio i a piano solo, incloent-hi les seves participacions amb formacions diverses com les de la Giulia Valle, les Sessions a 23 Robadors, i infinitat d'actuacions més fins i tot acompanyant a la Big Band de Vilafranca, (em sembla que no es diuen així, ho dic de memòria), etc, etc....I ves per on que enguany, passat tot aquest temps, la Marina i el Marco s'han tornat a trobar, primer en un concert a duo a l'Hotel Havana i després ella convidant-lo a tocar un preciós tema propi de la Marina en l'enregistrament del primer treball discogràfic d'ella mateixa. L'un amb 28 i l'altra amb 20, col·laborant junts en directe i en disc. Gràcies Marco per ser com ets, per tocar com toques i per ajudar a la gent jove a tirar endavant. Ben bé passa que el què et van fer a tu fas als demés.

El Palau es va veure ple de gom a gom encara que només la platea. No podem parlar de només si considerem que la proposta del músic de tocar no només Jazz i sí de tocar la seva música ja enregistrada en els seus discos més personals, La hora fèrtil, i algun més, era una proposta gens "comercial". És clar, Marco no és "comercial" i per tant no és fàcil; és un gran músic i pianista, això sí, versàtil i mal·leable, modern i clàssic, bopper i free-man, podríem dir que ho encarna tot o quasi tot. I ho interpreta tan magníficament bé que no deixa impassibles a ningú dels que l'escolten amb ganes de gaudir i deixant-se portar per les seqüències musicals.
Així doncs vam poder gaudir de la seva música, a vegades clàssica, a vegades moderna i free, a vegades amb el piano "tunejat", i sempre amb la seva personal "postura" assegut al piano i la habitual quan s'aixeca a manipular-lo, ambdues postures elegants i sòbries. 

Llençat com estic veig que no pararia en elogis i per tant ho deixaré córrer, tot i dient-vos que considereu la possibilitat d'anar-lo a veure, si no l'heu vist, i la de comprar els seus discos, si no els teniu.

Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari