2n dia del 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts


Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Escriure una crònica d'una Jam de prop de 3 hores de durada requereix temps i ganes, i com sempre m'ho he plantejat, de comentar una mica cadascun dels temes, doncs encara n'has de tenir més, de ganes. 
També haig de dir que totes les fotos que hi surten són del nostre amic Gustaf Soldevila, gran fotògraf i que s'ha convertit per voluntat pròpia en el fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina.
Després d'estar embolicat amb d'altres activitats, em disposo a comentar tal i com va anar aquest segon dia de Festival. Un dia pletòric de músics, ja que vàrem tenir a l'escenari tres combos diferents els quals varen poder participar en la posterior Jam formant part de diferents agrupacions.



Els primers en donar la cara varen ser els joves alumnes de l'escola Jam Session de Barcelona. Una escola que, com la del Taller de Músics, ha participat en les tres edicions d'aquest Festival i que per això els hi agraïm de tot cor la seva col·laboració en el Festival i per la seva presència constant i altruista en totes les Jam Sessions que fem els darrers divendres de cada mes a la seu del Jazz Club La Vicentina. Dit això, val a dir que la formació del combo d'alumnes de l'escola Jam Session, liderat pel seu professor i gran guitarrista, Sergio Belloso, estava format per:
Sílvia Juncà, saxo tenor / Marta Creus, veu / Arnau Alonso, bateria / Alberto León, guitarra i acompanyats pel Sergio Belloso al baix elèctric.

S'ha de comentar que varen tocar uns temes bastant complicats i que ho varen fer durant una bona estona, intervenint en diverses ocasions la cantant Marta. El primer tema va ser el difícil tema del Thelonious Monk el "Well you need'nt". Tema difícil i amb una sèries d'intervals prou complicats i que els joves músics varen saber interpretar correctament. Fins i tot els solos, iniciats pel saxo tenor de la Sílvia i per continuar amb els solos l'Alberto amb la seva guitarra, fent-ho força bé tots dos, demostrant el bon nivell assolit en aquesta escola. Després varen entrar en la seqüència de "quatres" on vàrem escoltar al jove i talentós Arnau fent tota una sèrie de redobles molt ben trobats. Després d'això hi varen tornar amb el tema per fer-ne la melodia i acabar-lo a la vegada saxo tenor i guitarra. 
El segon tema, presentat per la Sílvia va ser el conegut tema de Dizzie Gillespie, el "A Night in Tunissia". Tema d'una certa dificultat, a un tempo moderat i iniciat per la guitarra de l'Albert fent-ne les primeres frases del tema i que la Marta es va encarregar de continuar amb la seva dolça veu. Guitarra i saxo tenor varen fer el pont per deixar pas als solos, iniciats pel mateix Albert, i sempre al darrera, la secció rítmica canviant adequadament el ritme de "latin" a "swing" i a l'inrevés; un tema on el pont es fa a ritme de "swing". Després d'una mica, ja teníem a la Sílvia fent la seva part de solo, incidint en els canvis de ritmes que fan d'aquest tema un dels més emblemàtics del Bop i també del Dizzie Gillespie. Després, altra cop amb el tema, també amb la Marta,  cantant-lo, i després, compartint-lo amb saxo i guitarra i ja per acabar-lo de cop.
Varen continuar amb el tercer tema, una bossanova preciosa de Jobim anomenada Triste, iniciada per la secció rítmica i la Sílvia amb el tenor,  ja per deixar a la Marta començar amb la preciosa i melancòlica melodia i deixar pas al solo de la Sílvia, un solo ben temperat i ben marcat, rítmicament parlant, aplaudit per tots els presents i així deixar a l'Alberto iniciar el seu, dolça i suaument i fer les adequades notes i així deixar pas a la veu de la Marta per fer la melodia i anar-la acabant dolçament amb el saxo i secció rítmica.
El següent tema va ser el "Invitation", tema iniciat entre la guitarra de l'Alberto i amb més incidència amb el baix elèctric del Sergio, ja per iniciar la melodia, una melodia certament complexa amb uns arpegis descendents i d'altres figures. Després de la llarga introducció del tema va ser la Sílvia qui va iniciar el seu solo amb el seu magnífic tenor, del qual aconsegueix un so molt potent i jazzero. Sempre al darrera el baix elèctric, que aquí marca realment la profunditat del tema. Després del solo de la Sílvia s'hi va ficar l'Alberto amb la guitarra fent-lo molt correctament, incloent-hi alguns "riffs" rítmics i d'altres sons molt ben trobats. 
En definitiva, el combo d'alumnes de l'Escola Jam Session va demostrar un bon nivell, i si considerem que no és una escola específica dedicada al Jazz, doncs encara més valor te la feina feta pels alumnes, el seu professor, Sergio Belloso  i sobretot, l'equip Directiu, encapçalat pel Luís Blanco.


Els segons en pujar a l'escenari varen ser el combo de professors de la Escola Creu Alta,  amb Toni Gonzàlez, guitarra / Carles Rambla, contrabaix i Marc Thió, bateria i amb el gran Geni Barry, vibràfon.
El primer tema, el "Lady Bird",  el varen fer però, acompanyats pel jove crack Albert Carrique al saxo alt, qui ens va demostrar un gran domini de la tècnica i mostrant-nos el magnífic so obtingut del seu Selmer Mark6. Després de fer-ne la melodia va començar amb el seu solo, deixant bocabadats als mateixos companys, mestres tots, amb una gran trajectòria humana i professional al darrera. Un solo extens i molt ben trenat aconseguint uns merescuts aplaudiments. Posteriorment va ser en Geni qui s'hi va ficar amb el seu "particular" vibràfon deixant-nos clavats a la cadira tot i escoltant com aquest mestre de la improvisació desgranava tot un reguitzell de magnífiques notes. Després d'ell s'hi va ficar en Toni amb la seva magnífica Gibson de caixa, una de les millors guitarres de Jazz. Un solo magnífic amb un magnífic so i aplaudiments en acabar-lo. Carles Rambla el va seguir amb un gran solo de contrabaix per després encetar la roda de "quatres" amb tots els companys i el bateria Marc Thió. I ja tornar a "dalt", al principi del tema, fent la melodia i el pont corresponent i així acabar-lo dolçament.
Pel següent tema vàrem cridar a Carles Pineda per acompanyar a Geni i la resta de companys de la Creu Alta. Varen tocar una balada amb un "to" a bossa intitulada "You dont know what love is", començant la melodia Carles Pineda obtenint un so del seu saxo alt, exquisit i magnífic, alhora que ja enriquia la mateixa melodia amb tot un rosari de notes a mode de cromatismes preciosistes. Després de la melodia, Toni va encetar la tanda de solos, fent-ne un de molt precís, amb tota una sèrie d'arpegis i al darrera algunes notes del vibràfon a mode d'acompanyament. Aplaudiments i inici del solo de Carles, fent-lo amb un estil modern de interpretació tècnica i melòdica, i per darrera, llàgrimes de notes de vibràfon, a més a més de soroll del vent en xocar contra els micròfons.  Aplaudiments per deixar pas al solo del geni dels vibrafonistes, en Geni Barry, un dels millors en el seu instrument arreu. Un gran solo acompanyat sempre per una secció rítmica, que tot i semblar que no hi era, mantenia amb molta discreció el ritme "bossa" del tema. Un gran solo de Geni força aplaudit per deixar pas al del contrabaixista Carles Rambla. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia interpretada pel saxo alt, amb un magnífic so, del gran Carles Pineda i així anar-lo acabant i obtenint tot una colla d'aplaudiments.
El tercer tema, el magnífic "I'll remember april", va ser tocat amb una mica més de ritme, i va ser iniciat per la guitarra del Toni, afegint-s'hi tota la resta de companys, per després continuar amb la melodia el magnífic so del saxo alt del Carles Pineda. La va fer sencera i va continuar amb un magnífic solo que va deixar-nos clavats a les cadires. Carles, cada vegada ens deixa més impressionats per la seva tècnica i lirisme a l'hora d'improvisar en cadascuna de les seves diverses interpretacions. Va iniciar el seu solo amb una gran seguretat i ja entrant en matèria fent ja uns arpegis molt ben entrelligats i sempre al darrera la secció rítmica mantenint una magnífica pulsió i fent un bon coixí per l'executant. Magnífic solo, considerablement llarg, el que ens va deixar en Carles, a més a més, molt aplaudit. Després d'ell, els sons cristal·lins del vibràfon del Geni. Sons que sembla que es trenquin en arribar a les nostres orelles, oïdes. Les maneres interpretatives d'en Geni són ben conegudes per a tothom, i cada vegada més es reforcen i milloren, sorprenent-nos dia darrera dia. La capacitat d'imaginar línies melòdiques dins els paràmetres dels acords d'en Geni són d'una gran mestria. Després d'ell, un altre crac de la improvisació, el guitarrista Toni Gonzàlez, mestre de les 6 cordes i amic entre els amics. Va passejar-se per tota l'estructura amb una gran solvència i seguretat, fent un solo de gran factura. Després d'ell, en Carles va  iniciar la tanda de "quatres" on va fer uns quants redobles en Marc Thió, deixant-nos ben clar que és un dominador dels timbals i baquetes. Després d'això, Carles va tornar a la melodia i varen anar acabant el tema.
El quart tema que varen tocar la mateixa formació amb l'increment de l'Albert Caire al piano, va ser la "bossa" "Wave" de Jobim. Varen començar fent el ritme de la "bossa" per poc després entrar el Carles amb la melodia, preciosa melodia interpretada magistralment per tots plegats; i ja, després del Carles s'hi va posar el Geni a fer-la amb algunes modificacions melòdiques i així deixar pas al Carles Pineda per fer el seu magnífic solo, ple d'arpegis tot anant amunt i avall del seu saxo alt, deixant anar perles musicals seguint la melodia i improvisant de manera impecable, considerant la dificultat de les "bosses" a l'hora de fer les improvisacions, ja que estan plenes d'acords i s'ha d'anar canviant les escales per adequar-les als acords.  Després d'ell s'hi va posar l'Albert Caire fent una magnífica improvisació acompanyat d'acords amb la mà esquerra i una interpretació nítida i molt ben realitzada amb la mà dreta. Un gran solo de l'Albert que cada dia toca millor. Després d'uns merescuts aplaudiments, si va posar Geni, improvisant a base d'acords i melodia com només ho sap fer ell, utilitzant tota la magnitud del seu vibràfon, i deixant clar que és un dels millors de les quatre masses. Alguna vegada se'l sent cridar un Ahhhh fent referència a alguna nota fugissera que s'ha colat en l'harmonia, però res, poca cosa d'importància, i més ho és la seva gran mestria i energia a l'hora d'interpretar, així com també ho és la seva gran imaginació i creativitat. Després d'ell s'hi va posar el Carles Rambla amb la seva "berra", fent un magnífic solo, amb molt de sentit rítmic de la "bossa" i fent-lo també molt melòdic. Després de nou el Geni tornant-hi amb la melodia fent la A dues vegades i deixant la B i de nou la A pel  Carles Pineda i fent una mena de recolzament al bateria, Marc Thió  tot i anar acabant aquest magnífic tema.

A partir d'aquí vàrem començar a fer la Jam Session amb el grup habitual de les Jam Sessions dels divendres amb Geni Barry, Felipe Muñoz, Albert Caire, Carles Pineda i Quico Mampel. També s'hi van apuntar posteriorment Jordi Rabascall a la veu, Quim Castanyer al flugelhorn, Jordi Pujol a la guitarra  i jo mateix al saxo alt, i amb un estàndard prou conegut, el "The days of wine and roses". Iniciant-lo el mateix Jordi fent una mena d'introducció, per després jo mateix començar el tema fent la primera part per deixar la segona pel Joaquim. Ell mateix va iniciar la tanda de solos seguint la melodia del tema i improvisant força bé, fent alguns "rifs" de marcat sentit rítmic i alguns arpegis molt ben trobats. Després d'ell em va tocar fer el meu trosset de solo seguint l'estructura harmònica i deu ni do del resultat obtingut, considerant que anar a missa i repicar no s'ha de fer, de fet jo no faig cap de les dues coses, tot i així va anar prou bé. Després li va tocar al Jordi Pujol qui amb el seu magnífic so de la seva guitarra els arpegis i notes tant ben trobades, ens va meravellar. Un solo llarg i molt ben aconseguit, no endebades en Jordi és un dels habituals a les Jam del darrer divendres de cada mes, i ja ens te prou ben acostumats a escoltar-lo amb tanta precisió creativa. Després d'ell, l'Albert Caire va continuar la roda de solos interpretant-lo de manera nítida i clara, també a base d'arpegis i acords i seguint l'estructura harmònica i melòdica de manera precisa, gaudint ell i fent-nos gaudir a tots nosaltres. L'Albert  és tot un mestre amb això del piano i cada vegada ens sorprèn amb diverses variacions a l'hora d'improvisar, habitual també a les Jams del darrer divendres de cada mes.
Després d'ell li va tocar al Jordi Rabascall un altre dels habituals a les Jams, cantant que sempre ens sorprèn amb les seves particulars maneres d'improvisar, fent scat o no, en Jordi te una gran imaginació i una gran veu, potent i càlida a la vegada, amb un ampli registre. Després d'ell, i seguint la improvisació en scat s'hi va afegir el mateix Geni Barry qui va pujar a l'escenari expressament per compartir improvisació amb el Jordi, la qual cosa van fer tots dos, alternant-se en el micro. Increïble, és el primer que em ve al cap, però podria dir magnífic també. Després hi vàrem tornar amb el tema, primer el Joaquim i després jo mateix, ja per acabar el tema, un tema de pel·lícula, el "The Days of wine and roses"
I així varen continuar amb el "Billie's Bounce", (aquí vàrem descansar en Joaquim  i jo) amb un Carles Pineda sublim al saxo alt, amb un so magnífic, i encetant ell primer la tanda de solos, amb uns arpegis magnífics i un solo melòdic i farcit de detalls tècnics, mostrant-nos el domini de l'instrument. Després va pujar un dels dos joves cracs convidats, aquest primer va ser l'Òscar Latorre, trompetista d'Olesa de Montserrat que ja ens havia acompanyat en la darrera edició del Festival de Jam Sessions formant part del combo d'alumnes de l'Escola de Música Municipal de la mateixa població. Un jove trompetista amb una gran tècnica donada la seva curta edat, 17 anys, i sobretot, amb un magnífic llenguatge "Jazzístic". Un solo ple d'idees i de creativitat i tècnica que ens va sorprendre a tots, aplaudint-lo després en acabar. Seguidament va continuar l'altre jove crac d'Olesa de Montserrat, l'Albert Carrique, saxo alt també de gran projecció i que també ens va acompanyar en l'edició anterior. Va demostrar gran un domini de l'instrument i ser posseïdor d'una molt bona tècnica, la qual ens va mostrar en els seus arpegis i d'altres virgueries que va fer. Seguidament va ser el Jordi Pujol qui s'hi va ficar amb la seva magnífica Gibson, fent un magnífic solo, ple de grans idees i tècnica. Ja que n'hi havia una colla, ara li va tocar fer el seu solo al mestre de mestres, en Geni Barry, que una vegada més ens va deixar bocabadats, a tots, músics i públic, fent les seves anades a munt i avall del seu vibràfon, fent uns acords sorprenents per estranys en les seves variacions de tensions augmentades i més variacions. L'Albert s'hi va posar a fer la seva part, cada vegada millor, i també amb moltes idees treballades i que finalment les vàrem poder escoltar. El va seguir el Carles Rambla al contrabaix, fent un solo melòdic i molt ben temperat, amb una molt bona pulsació i força rítmica. Un gran solo que va deixar pas a la secció dels "quarts" que varen fer amb el gran bateria Marc Thió de l'Escola Creu Alta  de Sabadell. I així varen acabar el magnífic tema de Charlie Parker.




Seguidament vam convidar a pujar a Marina Tuset i en Victor Mirallas, amb  l'Arnau Alonso a la bateria, el mateix Carles Rambla a la guitarra i el Toni González  a la guitarra. Varen interpretar el tema "Georgia on my mind". El Victor a més a més de cantar, toca el piano, el clarinet, el saxo, i ves a saber quants instruments més. S'ha de dir que en Victor era la primera vegada que el tocava, la qual cosa no es va notar de cap de les maneres. Després dels primers compassos del tema i de cantar tots dos, Marina  i Victor, va ser el Toni González qui va començar la roda de solos amb un de magnífic, per seguir-lo el Victor al piano elèctric. Hi va tornar la Marina amb el tema complet, jugant i modulant sobre la melodia com ella sap fer perfectament, i així anar acabant el tema lentament i suaument, amb forts aplaudiments de la penya. 
Seguidament vam convidar al Joe Psalmist a cantar el "I can't stop loving you", acompanyant-se del piano. Una balada tipus "soul" dels anys 60 que cantava Ray Charles. Un gran tema, dels que li agraden al Joe i que moltes de les vegades que ve a les Jams sessions del divendres, ens toca, conjuntament amb d'altres. Va arrencar a fer els solos la Sílvia Juncà amb el seu tenor, en el més pur estil "texà", amb força i convicció. Un molt bon solo fet per un altre dels músics que venen a les Jams. Va continuar amb la tanda de solos l'Òscar Latorre  interpretant un tema que segur que era la primera vegada que tocava, però com si res, de manera fantàstica. El Toni González va seguir amb la roda fent un solo en el més pur estil "Bluesy", deixant que continués el Geni  amb el seu vibràfon, segur que interpretant-lo també per primera vegada. És un tema que segueix estructures similars al Blues, i per tant, seguint la seqüència d'acords, els músics, saben seguir qualsevol tema. Va continuar el mateix Joe al piano elèctric, fent-ne un de curt ja per tornar a començar amb el tema i així fer-ne una roda i acabar-lo. 
I sense parar, va començar a tocar el "Mess around" del Ray Charles, tema que domina a la perfecció i que sempre que pot ens interpreta. Va començar ell mateix una roda de solos, per deixar pas a la Sílvia per fer-lo amb el seu tenor, potent i amb l'estil rude del "rythm&blues". Una altra roda de tema cantat i deixar pas al solo de l'Òscar Latorre, solo curtet per tornar-hi el Joe  una altra vegada, i deixar pas al Toni gonzález per fer-ne el seu també curtet solo. Ara van deixar que fos el Carles Rambla que comencés amb el solo i sempre al darrera amb l'Arnau  a la bateria. Varen continuar fent una mena de "quarts" per lluïment del bateria i així anar acabant el tema, ple de ritme i blues. Joe hi va tornar per acabar el tema amb llargs i forts aplaudiments.
Vàrem continuar amb un estàndard de "Jazz", el "Blue Bossa", aquí amb el Joaquim a la trompeta, Carles Pineda a la flauta travessera, i jo mateix al saxo alt. Qui va començar primer la tanda de solos va ser el magnífic Carles i la seva flauta, amb un solo preciós i delicat, tocant un instrument que no és ben bé el "seu", ja que és el saxo alt l'instrument que toca més. Un solo de llibre, amb gran tècnica i sensibilitat que ens va deixar bocabadats a tots. La Sílvia va seguir fent la seva part amb el tenor, ja amb un so més "jazzero", seguint l'harmonia del tema amb convicció i molta trempera. Un bon solo de la Sílvia, que va deixar pas al del Joaquim amb la seva "trompetota", el "Flugelhorn" que tant domina i que cada dia li sona millor. Un solo en el qual va fer alguns "trulls" típics dels trompetistes. Després em va tocar a mi fer la meva part. Un solo que vaig fer amb les eines justes i un so bastant bo que em va sortir, i on vaig intentar seguir les harmonies del tema. Va seguir el Jordi Rabascall improvisant tant en la lletra com en les modulacions que va fer de la melodia del tema. Una improvisació total de lletra i melodia que va obtenir aplaudiments de tothom. El va seguir l'Albert Caire  al piano elèctric, fent un molt bon solo. Per darrera teníem sons molt profunds i que venien del contrabaix del Carles Rambla mentre l'Albert  feia el seu preciós solo amb arpegis i escales ben temperades. Hi havia gent que ballada i en Jordi va demanar a tothom aplaudiments per ells. Després va ser l'incansable Geni el qui va fer el seu solo, sempre amb sons i acords que només els sap fer ell. I mentre tant en Jordi fent cants diversos. Ja finalment li va tocar al bateria fer el seu petit solo, i va ser el Xavier Aymà que sempre ens acompanya en totes les mogudes. Vàrem tornar-hi amb el tema tots plegats i així el vàrem acabar. 
El darrer tema de la nit va ser el "The Chicken" del Jaco Pastorius, un tema amb molta força i trempera que va ser ideal per acabar la sessió i el segon dia de Festival de Jam Sessions. Hi érem el Joaquim Castanyer  al flugelhorn, Carles Pineda al saxo alt, jo mateix també a l'alt, també el Xavier Aymà, substituït  entremig pel Jesús bateria de Sant Boi. El primer en començar el solo va ser el Carles Pineda fent-lo perfecte, per després seguir-lo el Joaquim  i els seus magnífics "trulls", per després la Sílvia i el seu tenor, amb un bon solo sempre recolzat per la secció rítmica i alguns acords del Toni. Després m'hi faig ficar jo a fer la meva part del solo, que va sonar prou bé. Després va ser el Jordi qui amb la seva particular manera d'improvisar ens va deixar clavats, per després fer el seu solo el bateria, Jesús alternant-se amb el Xavi, que no vol dir que toquessin a la vegada. l'Albert Caire també va fer la seva part amb el piano elèctric i després li va tocar a l'incombustible Geni Barry, que amb energies sobrades encara en tenia per fer el seu darrer solo, sempre amb la mestria que ja li coneixem, simpatia i desimboltura. Després vàrem tornar tots al tema i així el vam acabar. Els darrers aplaudiments ens varen encoratjar a tornar-ho a intentar l'any vinent amb el que serà, presumiblement, el 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts. Miquel Tuset.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes Gràcies Miquel!!!

No es un cumplido. Sabes que soy sincero siempre. El mundo funcionaría mejor, si todos mostrásemos solo un poco de tu ilusión, entrega ,convicción y fe ciega en tirar adelante un proyecto como éste. El club, sus conciertos, sus jam session´s, su festival, sus músicos, su público, su fotógrafo, tus crónicas nocturnas, las grabaciones, pero sobre todo... tu entusiasmo. Todo ello me hace pensar que todavía se respira algo de aquel espíritu original que nos enganchó a éste mundo cuando empezábamos, y que resulta hoy muy difícil de encontrar. Mi más enhorabuena para ti, y felicidades siempre por toda tu ilusión.

Luis Blanco.

JAZZ CLUB LA VICENTINA jazzclub.lavicentina@gmail.com ha dit...

Home Luís, estic "anonadado"...No sé què dir-te, però pensa que tot això, ara per ara, és una part molt important de la meva vida. Respiro música, respiro Jazz, i lo que més m'agradaria és poder tocar tant bé com ho fan ells, tots ells, joves i més grans. I mentre tant, informar, comunicar, muntar concerts i jams, anar a concerts, etc.. Però deixa'm dir-te que tu també tens tota aquesta il·lusió, o sigui que la compartim, amic Luís. Abraçades.

Publica un comentari