Monographic Trio plays Billy Strayhorn a 23 Robadors, 22 de febrer de 2017

Doncs ja tenia ganes de tornar-los a veure en un projecte monogràfic, car per diversos motius en algun anterior no hi vaig poder anar. Ganes també d'enregistrar-los a fi i efecte que ho pugui tenir, escoltar i reconsiderar que sempre deu anar bé. I estem parlant de Juan Pablo Balcázar, Gonzalo del Val i Toni Saigi.

Com sempre que hi he anat, a l'hora de començar només hi són ells i jo. Després sembla que comença a venir gent mica a mica. Aquest dimecres però hi havia partit de futbol endarrerit del Madrid amb el València i sembla que es va notar que perdés. Més o menys a quarts de nou van començar ja amb una mica de públic el qual es va anar ampliant ben aviat. Recordeu que el mateix dia fan una Jam Session magnífica  a càrrec de Juan Pablo Balcázar. Miguel "Pinxo" Villar i Carlos FalangaL'assumpte és que van començar amb una molt bona marxa amb un tema del geni americà anomenat "Johnny Comes Lately", partitura que estava posada sobre el petit faristol del piano. Un tema força viu i que Toni es va encarregar d'interpretar com sol fer darrerament, una mica recordant a Monk, al menys això em sembla a mi. Mentre Juan Pablo feia el seu magnífic solo, els companys el recolzaren amb la màxima delicadesa mantenint el swing el baterista i enriquint amb prístins acords el pianista. Gonzalo va fer també una demostració del esu domini de la bateria amb un solo a ritme trepidant i swing.

Després d'aquest vibrant tema inicial es van encarar amb una magnífica balada de Strayhorn interpretada a tempo força lent on les escombretes de Gonzalo marcaven el temps amb la delicadesa que el caracteritza. Toni va iniciar la melodia, preciosa, per després iniciar Juan Pablo el seu solo al contrabaix, magnífic i molt "sentit", mentre Toni l'anava acompanyant seguint l'harmonia amb acords i notes soltes a "puesto". El jove pianista, que cada dia que passa està més en forma, va seguir desenvolupant el tema amb acords/escales ascendents amb una certa dissonància Monkiana. Acords alterats amb sons alterats, coses que s'aprenen a les escoles i escoltant molta música, en aquest cas de Monk per tocar Strayhorn, però és que el dia que van fer Ellington també ho va fer a l'estil MonkUn tema anomenat "A Flower is a love something". 

Vegeu doncs el vídeo del tema "A Flower is a love something"
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207058052724400/

Van seguir amb el tema "Upper Manhattan Medical Group", un altre tema magnífic de tempo amb un swing brutal. Recordo que em va impressionar la seva versió i de quina manera "anava" el "Xarles" del Gonzalo, el ritme era allà, a més a més de per tot arreu, perquè Juan Pablo havia encetat el tema amb un riff repetitiu de dues notes que no paraven de "matxucar" aconseguint una sensació de estrès que suposo el tema volia expressar potser en unes urgències de l'hospital del nord de Manhattan. Pel que sigui el swing no va parar, i mentrestant el jove pianista ens delectà amb un solo magnífic. El contrabaixista colombià ja quasi català, Balcázar va desenvolupar el seu, amb un walking magnífic per després der uns "Quarts" amb el baterista de Miranda de Ebro. I es swing imparable i magnífic el tempo i les intervencions de tots tres, amb el Toni afegint color amb els seus acords dissonants a voluntad. Gonzalo va estar "tremendu" en aquest tema tan potent i tan ben executat per ell i els seus companys acabant-lo amb un acord sense resoldre, aparentment, penjat a l'aire.


Una altra balada va seguir el tema vibrant anterior, i no una de les més conegudes de Strayhorn, o sí pels erudits entre els quals jo no m'hi compto. Balada a mig tempo, amb un Groove imparable marcat pel Gonzalo i amb el Juan Pablo marcant les notes bàsiques dels acords. Mentrestant Toni feia la melodia, en un to menor i amb una cadència repetida d'un II V I menor, em sembla a mi reconèixer. Juan Pablo desenvolupà el seu excel·lent solo, amb una digitació precisa i millor precisió d'afinació. Toni encarà el final del tema seguint la roda inicial i així acabaren aquest magnífic tema anomenat "Blood Count", que Ellingotn i la seva orquestra i el magnífic Johnny Hodges van executar a un tempo molt més lent, en un disc del, 1967 anomenat "And His Mother Called Him Bill". Van seguir amb la magnífica balada "Lush Life", un d'aquells temes que els músics, la majoria, han volgut tocar quasi sempre sense cap solo amb només la ja de per sí preciosa melodia. Toni ens va iniciar el tema amb gran emoció en la intro anterior a la melodia principal, mentre els companys enriquien amb colors diversos. El fregat d'escombretes de Gonzalo ens situava ja dins la "melo" iniciada pel jove i gran pianista Toni Saigi. Una de les millors balades del Jazz, recordo que vaig sentir-li a dir a Toni Solà el qual la toca igualment sense solo, i sembla que només el solo el va fer John Coltrane en el seu disc homònim, tot i suposo que n'hi deu haver alguns més.

I vegeu doncs la "roda de blues" de Strayhorn & Ellington
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207058268449793/


Van seguir amb un tema recurrent "Round Brown Blues"? que va és una roda de Blues que van fer, sense melodia, Strayhorn i Ellington i que jo també vaig filmar amb la càmera en un vídeo que també vaig penjar al FB. Un tema iniciat pel Gonzalo amb les escombretes repassant tots els elements de la seva magnífica Canopus i mostrant el seu domini. El swing apareix just abans de la intervenció del nostre pianista Saigi iniciant la "roda de blues" en un tema també amb el  segell Strayhorn, primer amb les escombretes, suaument i després ja amb les baquetes tot i desfermant l'energia, controlada però del baterista de Miranda. Quietud inicial en le solo del contrabaixista Balcázar acompanyat posteriorment pel Gonzalo i amb els acords del Toni. Etcètera, etc....i van acabar amb un altre tema carregat de swing una magnífica actuació d'aquest trio de pencaires que cada mes ens porten un projecte diferent que els serveix a ells per anar aprenent la música dels grans mestres del Jazz i ja porten una bona colla de concerts monogràfics. Ja ho sabeu, el mes vinent més.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari