"Doncs, avui que plou serà un bon dia per recordar els concerts vistos aquest cap de setmana per qui us parla.
No podíem faltar a la presentació per primera vegada del projecte del jove i gran guitarrista i compositor argentí establert a casa nostra de fa alguns anys, en Guillermo Rizzotto i el seu projecte “PAZ”, autoeditat amb tot l’esforç que això significa i que uns dies abans vam posar a Jazz Club de Nit en el Programa 272.
Divendres 10 de febrer: Sala Sandaru, Guillermo Rizzotto Trio, amb Paco Weht i Salvador Toscano.
S’ha de dir que hi va haver una gran expectació i tot gràcies a l’esforç comunicatiu del mateix Guillermo, el primer i més interessat. Hi havia d’altres propostes musicals pel mateix dia, però nosaltres ja feia temps que havíem acceptat la invitació del líder, i no només qui això escriu i també allà ens vam trobar amb el magnífic fotògraf i editor de l’increïble blog jazzrecordings Joan Carles Abelenda i amb el periodista i col•lega en això de programes de ràdio de Jazz, en Martí Farré, ambdós amics i aficionats. La proposta tenia convidades de luxe amb Carme Canela¸veu i Natsuko Sugao, trompeta. Elles dues van col·laborar en dos temes, substituint a Sílvia Pérez Cruz i David Pastor, els quals participen en el disc-projecte de Rizzotto. Arribar d’hora és fonamental i així va ser que hi vam anar d’hora, la Susana Negri i jo mateix, que ja ens vam trobar tot i anant-hi pel carrer Buenaventura Muñoz moment màgic d’un encontre, el primer, físic, després d’algunes xerrades virtuals. Una cervesa i moment de salutacions a les convidades, Carme i Natsuko, així com a Dave Phibus i Paco Weht. Mentre jo badava, la cua s’anava construint i quan hi vaig anar ja va ser tard per poder seure a primera fila. A la cua, xerrant amb Martí i Joan Carles i assabentar-me que Martí també havia “passat” el disc del Guillermo la mateixa setmana, igual que vam fer a Jazz Club de Nit. Bona promoció nostre i la del mateix líder, la qual cosa va fer que l’espai es veiés ple d’amics, professionals i aficionats.
Més o menys a l’hora justa, van sortir tots tres a l’escenari per tocar el primer tema. La disposició a l’escenari afavoria la sonoritat de tots tres, guitarra a l’esquerra; bateria i percussions al mig i el baix a la dreta. La sonorització va ser perfecte i vam poder escoltar la música, els sons que sortien de l’escenari i altaveus. El que primer em va sorprendre va ser la tècnica i control dels diferents estris electrònics a càrrec del mestre i líder guitarrista, jo, que m’he escoltat el seu disc força vegades, tot i lluitant amb mi mateix per decidir quins temes no posar. El so de la seva guitarra va jugar entre l’elèctric, pur i dur de la seva magnífica “estrato” i el més dolç de la guitarra espanyola, en el disc, i que en directe havia de fer amb la mateixa Fender. Ell però, ho va aconseguir amb mestria i el control de tot plegat com he comentat abans. Després del primer tema, crec, va presentar el projecte, acompanyants i va agrair a tots la nostra presència. El moment dels convidats va arribar primer amb la Natsuko cridada a col•laborar en un tema del magnífic PAZ. Dir-vos que els dos amics i companys de projecte van estar sublims, com el líder, veient i escoltant la mestria d’ambdós músics, Salvador Toscano, bateria i tambors argentins i Paco Weht, baixos elèctrics. La dificultat rítmica dels diferents temes que van sonar van fer que aquesta mestria, la dels acompanyants, vos palesa i evident. Els solos d’ells dos també van ser reeixits a la vegada que la sensibilitat del líder i guitarrista, ell també mostrant-nos el seu gran nivell com a guitarrista. L’hora de la segona convidada, especial, va arribar amb Carme Canela i la seva magnífica i dolça veu. El tema que va cantar, també amb la trompeta de Natsuko, és una meravella i obra d’art del compositor veneçolà, Simón Díaz i va ser la “Tonada de Luna Llena”. Una cançó preciosa, d’una certa dificultat interpretativa on els sentiments cantant juguen un paper força important també. Després d’aquest preciós tema, Guillermo ens va comentar que de petit havia escoltat molt al gran Bill Frisell, allà a la seva Rosario natal, on sembla que, també a tota l’Argentina s’escoltava força “rock” i “jazz”, és clar. Guillermo va convidar Carme a cantar una cançó, balada, que ella ha cantat força vegades i editada en el seu disc “IRIS” del 2002, disc de Fresh Sound New Talent, el tema de Frisell, ”Strange Meeting”. El concert va seguir amb diferents temes i sempre amb els nostres aplaudiments i les seves magnífiques interpretacions. El bis, obligat pels aplaudiments i amb moltes ganes de fer-lo pels músics va ser, crec, PAZ, interpretat magistralment i amb la més clara i evident il•lusió, com totes les altres precioses cançons. Que serveixi aquesta crònica per anar-los a veure/escoltar el 7 de març al Jamboree. Imperdible. Preparat Pere Pons?
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada