Voro García Quartet al JCLV, 17 de febrer de 2017

I aquestes són les quatre ratlles que vaig posar al Facebook:

"Doncs quatre ratlles del concert-jam de Voro Garcia Quartet el divendres 17 al Jazz Club la Vicentina, amb Alfred Artigas, Miquel Álvarez i Santi Colomer...

...amb la magnífica música d’aquest cap de setmana al meu cap (tot i haver-me perdut el segur magnífic concert de Giulia Valle Trio a la Traska Truska, que a tot arreu no s’hi pot ser ni estar), primer a casa nostra, al Jazz Club La Vicentina amb el Voro García Quartet i després, el diumenge al Jamboree veient i escoltant el potent projecte de Seamus Blake French Quartet del qual també en sortiran tres ratlles més...

La veritat és que escoltar de nou a Voro García ara liderant el seu projecte va ser tot un luxe i plaer, arribat ell des de València per aquest bolo i un parell més d’aparicions, una a la Jam del Soda Acústic i dissabte a l’escola Betlem de Gràcia, massa poques per un gran músic com ell. El desconeixement que tenim de l’espectre humà-musical del Jazz és força inquietant. València no està tan lluny com per no saber què passa allà. Potser hi hauria d’haver alguna més gran connexió musical entre ambdues comunitats autònomes, aquestes encabides dins d’una mateixa nacionalitat històrica, la dels Països Catalans.

L’assumpte és que l’amic Voro va venir a tocar al JCLV després d’haver-ho fet el juliol de 2010 formant part del quartet de Begues amb Dee jay Foster, Jaume Llombart i Jo Krause en la segona jam a la Cuina d’en Toni. Nosaltres l’havíem escoltat al Jamboree no feia gaire acompanyant a Perico Sambeat en el seu projecte dedicat a la música de Frank Zappa formant part d’una front line de vents de luxe al costat del mateix Perico, Toni Belenguer i Javier Vercher. Quatre vents de lo millor. Com és que l’amic Voro era allà al costat dels altres tres? Doncs perquè al menys és tan bo com ells, oi? Doncs sí, senyores i senyors, Voro García és un gran trompetista, i així ens ho va demostrar en el magnífic concert del divendres, tot i molt ben acompanyat pels altres tres grans músics Alfred Artigas, guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un concert que va ser llarg tocant el quartet una hora i mitja d’un magnífic jazz, amb tres temes del mateix Voro i la resta de preciosos estàndards com “Along Came Betty” per exemple. El format de concert-jam però, no sembla quallar entre els aficionats o sigui que em sembla que ens ho haurem de replantejar. Car després de tocar una hora i mitja, encara ens van acompanyar als dos únics aficionats a fer tres temes més, la qual cosa no pot passar més vull dir fer-los tocar tant. Això, sense considerar que alguns d’entre els aficionats, per fer-se’ls tard o per no voler escoltar als aficionats, van començar a circular. Finalment, quatre i el caporal eren els únics supervivents d’una magnífica nit de Jazz, al menys abans de sortir nosaltres. Els músics es mereixen plegar amb la sala amb bon aspecte i rebent els darrers aplaudiments. Aquesta és una consideració plantejada per alguns aficionats, Joan Recolons i na Mary Mary Guma, entre d’altres. O sigui que els hi farem cas i pel proper concert, el del 31 de març amb Joan Sanmarti farem només un concert de Jazz. Ho sento per l'amic Juan Carlos Speedy González i alguns dels fidels músics que venen com també el José Maria Martí, Josep Maria, Modest Pelfort Fabregas i Sergio Del Campo Adsuara.

Doncs Voro García Quartet van començar amb molt bon ritme, amb un magnífic tema semblant al “Senor Blues” de l’Horace Silver, tema anomenat “Begues Blues” composat quan Voro vivia a Begues a la casa de la música i on va conèixer Santi Colomer, Jaume Llombart, Dee Jay Foster i on també hi era Jordi Rossy, el Fèlix, encara jovenet i segur que alguns més. Després d’aquest van tocar un estàndard a mig tempo preciós anomenat "You'd be so nice to come home to" i posteriorment un tema propi dedicat a una cosina seva Mari Luz, “A la Luz”, tema amb un molt bon swing. Després un altre tema recent i propi anomenat “Bones”, una mena de balada a mig tempo swingada i a ritme ternari, després el magnífic “Along Came Betty de l’estimat Benny Golson, seguint amb un tema força potent de tempo amb aires de Dizzy Gillespie però que va ser l'"Airegin" de Sonny Rollins i després amb la preciosa balada de Gershwin, “Embracable You”. Un altre estàndard amb un magnífic swing en l'ona Miles, "All of you" va seguir meravellant-nos per després una altra balada, el preciós “SkyLark” i així acabar més d’una hora i mitja de magnífica música i millors interpretacions. Voro a la trompeta va estar magnífic pel seu so i calidesa i millors interpretacions a les improvisacions. 

És evident que és un dels grans mestres de la trompeta a la Comunitat Valenciana i ja fora hora que també ho fos aquí. La seva humilitat personal contrasta amb la seva vàlua musical ben demostrada des dels temes farcits de swing fins les precioses balades passant pels temes propis. En fi, un plaer escoltar-lo en tots els registres. L’altre plaer va ser poder tenir de nou a l’Alfred Artigas, guitarra, músic d’una especial sensibilitat i personal llenguatge jazzístic el qual ja havíem tingut acompanyant el projecte de Sergi Felipe ara ja fa un parell d’anys. L’Alfred va “solejar” amb delicadesa i les seves interpretacions van estar farcides d’un gust musical delicat i excepcional. La sorpresa de la nit va ser poder veure i escoltar al joveníssim contrabaixista també valencià Miquel Álvarez, el qual ens va enlluernar amb les seves improvisacions cantades i entonades, cosa gens fàcil sense tenir l’oïda absoluta, crec jo. Acompanyant va formar un magnífic tàndem amb el nostre amic i magnífic bateria Santi Colomer, aquest ja vell conegut i gran amic i millor persona. Santi va fer magníficament la tasca d’acompanyar, sempre amb la suavitat que el caracteritza i sense massa presència sonora, ja m’enteneu. El swing és a les seves mans, al seu cor, al seu cervell, a la seva ment i així el vam gaudir.

En definitiva un magnífic concert de Jazz que després ens vam encarregar de cloure els dos aficionats que vam tocar a la Jam, el Juan Carlos Speedy González “ i jo mateix amb tres temes, “It could happen to you”, “There is no greater Love” i “Blue Monk”, un blues força ben trenat per l’amic Juan Carlos. Gràcies pel suport municipal i per la presència dels amics/amigues que van venir, alguns d’ells sempre fidels al nostre projecte.

Miquel Tuset i Mallol.