Marina Tuset New Quartet al JCLV el 7 de gener de 2017

Doncs com que ja tocava actualitzar de nou el blog ens hi posem amb el magnífic concert que va fer Marina Tuset New Quartet al Jazz Club La Vicentina en el Concert de Reis del passat 7 de gener.

Sempre que podem ens ho fem venir bé quan Marina és per aquí de vacances musicals i la convidem a presentar els seus projectes sempre engrescadors. Ella també te força seguidors per tot arreu i més a casa seva, al seu poble, amb la seva gent, amics i família.

En aquesta ocasió la nostra cantant ens va voler sorprendre acompanyada d’un dels referents musicals del nostre país, el gran guitarrista, músic i compositor Jordi Bonell. Aquest mestre ja ha col·laborat amb ella tot i fent un tema de Wayne Shorter amb lletra d’una amiga del Liceu en un tema on no n’hi havia i on els gestors de Shorter no van donar el permís per poder-lo editar en el seu primer treball discogràfic “Sweet Lights”. La qüestió sembla que encara està pendent d’aprovació i els hauríem de despertar del somni on sembla que s’estan i dir-los que ja està bé, que permetin que s’editi, carall.

Els altres companys van ser els habituals amics de la cantant, en Víctor Mirallas, saxo tenor i clarinet i Arnau Figueres, percussions diverses. Un quartet, el New Quartet que ens va oferir de tot i més de músiques delicades escollides per la líder. La magnífica forma del jove crac Mirallas i el seu creixement sense possible aturador després de participar en la gira “Sirope” de l’Alejandro Sanz, gira que la portat a rodar per quasi tot el món, si més no l’occidental. El primer tema que van tocar va ser Dindi fent tot ells una magnífica interpretació, ella cantant delicadament i amb la veu dolça com només ella te. Víctor va desenvolupar un magnífic solo amb el saxo tenor a un bon tempo, el del tema, que va ser delicadament viu. Bonell a la guitarra va acompanyar alhora que l’Arnau de manera perfecte. Un tema preciós per començar però al qual va seguir-ne un encara més delicat, on Mirallas ens va fer gaudir d’allò més amb el clarinet  en un solo reeixit de textures diverses, totes delicades, que casaven a la perfecció amb la encara més delicada veu de Marina. Un tema cantat en castellà d’una delicadesa suprema. Però és que el següent el va encetar a la guitarra el mestre Bonell amb una llarga i magnifica intro en el tema cantat en anglès del seu disc anomenat “Who Said”. 

El clarinet volant al costat de la veu, la percussió acaronant-la i la guitarra recolzant-la. La melodia sonant inicialment amb el clarinet per després evolucionar en un magnífic solo d’aquest jove crac per després tornar a la melodia. Un tema força més entretingut cantat en castellà anomenat “El panquelero” amb ritmes càlids del carib i del mestre Oscar de León, aquest amb més marxa salsera. Ells també la van fer aquesta marxa salsera i el jove al saxo tenor també va fer-nos de nou un magnífic solo, alhora que guitarra i percussió acompanyaven la mar de bé.

Òscar de Pombo i Juana Muñoz

Seguidament li va tocar a una balada de Jazz anomenada “Tenderly” interpretada per innumerables cantants com la primera en fer-ho, Rosemary Cloony encara no essent un estàndard de Jazz, i posteriorment per Billie Holiday i ja essent-ho. Marina i els seus amics ho fan fer perfectament ella amb la seva prístina veu i els amics acompanyant-la delicadament. La guitarra de Bonell va literalment volar per sobre els núvols rítmics acaronant el tema amb la seva interpretació, i sempre al seu costat, saxo tenor i percussió, Mirallas i Figueres, fent-li costat per després deixar pas a la magnífica veu de Marina en un tema, el més delicat aleshores, de la tarda nit d’aquest dissabte de Reis. El primer passe el van cloure amb un altre tema càlid anomenat “Tuyo”, tema de Rodrigo Amarante i que Marina i els seus amics van desenvolupar delicadament, també. Tuyo será...Mirallas al clarinet va enlairar el tema força amunt en un solo farcit d’imaginació i bon gust interpretatiu per deixar pas de nou a la veu de Marina encarant el final d’aquest primer Set.

El segon passe va començar amb la Marina al piano i cantant un altre tema propi anomenat “Es así”. Sembla que el fet d’estar-se a Berklee i compartir estudis amb molts estudiants d’ascendència hispana l’ha fet cantar en espanyol alhora que evidentment en anglès. Per quan algun tema en català, videta? Després ens va tornar a acaronar amb el preciós tema “Alfonsina y el mar”, tema de Ramírez i Luna i interpretat per Mercedes Sosa entre moltes i molts artistes. Un tema interpretat a un tempo una mica més viu del habitual, i on Victor ens va tornar a enlluernar amb el seu solo a clarinet. Després es va atrevir a interpretar el tema de Shorter amb lletra d’una col·lega del Liceu, una preciosa balada amb la única presència acompanyant del Jordi a la guitarra, com van fer a Temps Record, tema que no va poder sortir en el disc com ja us he explicat. Bé, encara quedarien tres temes més, magnífics tots tres i amb interpretacions reeixides i evidentment aplaudides per tots els presents, força munió que va fer que la Sala Xica tingués un molt bon aspecte. “Mi amigo Cubano” primer, després “Perdido” i per acabar amb el mateix tema que van començar Dindi i cloure un magnífic i delicat concert aconseguint que tothom sortís de la Sala Xica amb el somriure als llavis i amb les millors sensacions. Miquel Tuset i Mallol.