Doncs per aquest dissabte 28 va resultar que ja m'havia desplaçat a Premià de Mar o sigui que va anar rodat poder anar a veure als meus amics, també amb les ganes de veure l'espai, nou, que els havia convidat. Can Martí és un restaurant amb un gran espai exterior de patis i camps, i aquest és el recorregut que vam fer per arribar-hi.
La proposta venia de la mà de l'amic Dick Them, contrabaix el qual havia preparat conjuntament amb els seus amics una selecció de músiques de diversos grups del rock dels anys 60s i 70s amb temes de Genesis, The Beatles, etc, etc, que ara no me'n recordo, tocats això sí en clau de Jazz. I els amics, ja ho sabeu, són Jaume Vilaseca, teclat i Ramón Díaz, bateria, integrants també del Jaume Vilaseca Trio i els projectes d'aquest anomenats JazzNesis. L'assumpte és que els nostres amics ens havien convidat a un esdeveniment en un nou espai i nosaltres, jo i el Joan Recolons, no hi podíem faltar, volíem veure'ls i també el nou espai. Amb l'entrada ens van convidar a un pica-pica i a una copa de vi, cava o el que fos, la qual cosa va anar molt bé. S'hi va congregar una bona colla de gent, la majoria estrangers potser pel motiu principal que Tobias, qui s'encarrega de la programació musical d'aquest espai, també ho és, a banda de ser un bon músic profesional, i sembla que toca el violí en l'àmbit de la música clàssica. En fi, allà que ens hi vam trobar una bona colla d'aficionats al Jazz en particular i a la bona música en general.
El format acústic del local va permetre escoltar perfectament als tres músics en cadascuna de les seves intervencions, acompanyant o fent solos. Els temes van anar passant d'un músic o grup de rock/pop als màsters del jazz amb total naturalitat. Així doncs vam poder escoltar temes de Genesis que tant bé coneixen a algun tema de The Beatles i segur que alguns més que ara no recordo. Em sembla recordar que van tocar "Summertime", jo diria, encabit en tots els altres temes de rock/pop i estàndards de Jazz, i recordo algunes intervencions solistes remarcables de Jaume Vilaseca, Dick Them i també algun solo del Ramón. En definitiva, perquè no recordo gairebé rés més, ens ho vam passar força bé en tots els sentits, el musical, el de l'espai, els beures i menges i la bona companyia. De fet, la proposta social de Tobias anava dirigida a establir converses entre els assistents a fi i efecte de conèixer-nos i valorar l'esdeveniment i compartir les nostres aficions, cosa que no vam poder fer el Joan i jo perquè recordo que aleshores se n'havia d'anar a la Nova Jazz Cava a veure ara no recordo qui.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada