"Doncs sí, ara sí, (em sembla que no) quatre ratlles del projecte de Perico Sambeat Ensemble plays Zappa, del divendres al Jamboree...
Després d’un dia de Jazz Modern, ahir dijous amb el Louis Hayes & friends, avui havíem d’escoltar la música de Frank Zappa de la mà del gran Perico Sambeat i el seu ensemble. Una magnífica formació amb dos fronts, l’un, la secció rítmica on hi podem incloure teclat, guitarra, baix/contrabaix i bateria, i el front-line dels vents amb trompeta, saxo alto, trombó i saxo tenor. Una banda així ha de petar de manera increïble però si ara li posem els noms doncs llavors ja pots caure de cul. Perquè els noms han estat els que també estan en el disc, vejam: Santi Navalón, Iván Cebrián, Julio Fuster, Miquel Asensio “Rochet”, Voro Garcia, Perico Sambeat, Tony Belenguer i Javier Vercher. Una banda amb aquest personal tocant la música de Frank Zappa és una “bomba” com així ha estat el set, el primer, que hem vist avui. Amb el Joan Recolons hem campat per d’altres aires tot i intuint que el segon passe seria amb tota probabilitat similar al primer. Li devia uns pops i primer els pops i després una mica de R&B al Campari Milano amb la Enma Fernández Band. Un Jamboree ple d’aficionats de Zappa i Sambeat s’han barrejat a la cova-cava per deixar-se portar pel record, present en alguns casos com el meu, car m’escolto a Zappa sovint, i també per la novetat de la proposta per veure de quina manera l’han “parit”. D’entrada dir-vos que el so ha estat perfecte, podent escoltar tots els instruments de manera prou clara, i tot això gràcies al genial Alex Seoane Monsoliuliu. Tot just abans de començar el concert, l’amable Perico ha volgut que el seu disc soni al Jazz Club de Nit, així és que me l’ha cedit. I ja després de saludar al Voro García, a la vegada que a la Carme Canela, (ella que no hi podia faltar) s’han palplantat a l’escenari per iniciar el seu projecte.
El primer tema que han tocat ha estat el "Zomby Woof", de l’àlbum de Zappa anomenat "Over-Nite Sensation". Un tema amb una marxa rítmica impressionant i on ja hem pogut escoltar el front-line dels vents que ha sonat increïble, els solos del mateix Perico, amb el seu alto passat per estris electrònics diversos. Un tema típic de Zappa, amb un entremig força dissonant i posterior solos a duet de trombó i guitarra, amb el Berenguer i Cebrián, ambdós amb una trempera increïble. I per darrera sempre, de manera persistent la secció rítmica sense parar. Els canvis rítmics adequats a l’estructura musical del genial mestre que ens va deixar el 1993 per un càncer de pròstata, macasumdena. Escoltar-los a ells és escoltar-lo a ell. Tot i els arranjaments personals de Perico, la música de Zappa l’hem reconegut en aquest tema i ens els posteriors com el següent tema que han tocat, del "Hot Rats" de Zappa, el “It must be a Camel”, ja a un tempo més pausat però igualment persistent. Un tema on hem pogut escoltar un espatarrant solo al tenor amb el gran Javier Vercher, solo doblant o potser més el tempo de la secció rítmica, en els inicis, per després ells seguir-lo a tot drap. Un solo impressionant i gens fàcil i sí, amb molta inventiva i modernitat. L’alter de Zappa, l’Iván Cebrián, ens ha mostrat la seva faceta interpretant com si fos Zappa, a un tempo també bestial, gran i ràpida digitació, mentre els companys el recolzaven, els uns amb el ritme i els altres, els vents, amb riffs de suport. Després, la melodia ja més calmada, una melodia que reconeixíem quasi a cada nota, acabant el tema pocs moments després i de cop. Els aplaudiments no han parat, ni al final ni entremig en els solos.
En el tercer tema volien tocar un tema “histriònic” però Perico ha proposat la balada que traduïda seria “Sempre t’estimaré” i que originalment és “I promise not to come in your mouth” del disc "Zappa in New York". Magnífic tema que ha estat una balada a un tempo mig i on s’han tornat a lluir tots plegats. Sense entrar amb més detalls, dir-vos que el següent tema ha estat el títol made in Zappa “Don’t you ever wash that thing?” del disc de Zappa “Roxy & elsewhere” i on el Javier Vercher ha tornat a executar un solo espatarrant en el seu estil interpretatiu modern. El teclista Santi Navalón ha fet sonar el seu teclat com si fos un Fender Rhodes i així és que ha executat un magnífic solo, i mentre, els companys l’han estat recolzant els vents per davant i per darrera la secció rítmica. Volia esmentar també les interpretacions de Voro Garcia amb la seva trompeta passada per estris electrònics aconseguit una mena de so doblat amb una mica de delay aconseguint un efecte magnífic. Per un estri similar, el que ha utilitzat el Perico Sambeat en els seus, alguns solos, també hi ha passat el mestre del trombó Tony Belenguer, omplint l'espai de notes pròpies i alienes. Seguidament han fet un medley de dues peces, l’una darrera de l’altra, primer amb “Imaginary Diseases” i després “Tink Walks amok”, on el primer mai va estar enregistrat en disc i Perico va transcriure (com tots els altres temes) d’una gravació en directe, car ja sabeu que Zappa tenia la obsessió d’enregistrar tots els concerts. Imagineu-vos la quantitat d’hores que deu haver en algun recó d’aquest món amb tota la música de Zappa en directe. Després d’aquests dos magnífics temes han fet el gran “Inca Roads” del seu disc “One Size Fits All”, havent estat Santi Navalon qui li ha "xivat" el títol del disc. Santi, segons Perico és un erudit de collons. Un melodia que molts dels presents hem cantat interiorment, al menys jo ho he fet i segur que la Carme també. Els aplaudiments han aconseguit sense massa esforç tenir-los de nou “on stage” per fer-nos el darrer regal, el magnífic “Peaches En Regalia” també del potent “Hot Rats”. Doncs amb aquest regust de modernitat i record entranyable pel genial Zappa hem plegat veles no sense abans felicitar a Perico per la feina tan ben feta i felicitar a tots els companys del projecte. Magnífic Perico-Zappa."
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada