Gabriel Amargant Quintet a l'Ateneu de Sant Feliu l'11 de febrer de 2017

I aquestes són les quatre ratlles que vaig posar al Facebook:

"Un dia on també hi havia diverses propostes musicals, al Jamboree, Nova Jazz Cava, etc, etc, i que nosaltres per proximitat comarcal d’ambdós pobles, per ganes de veure/escoltar el projecte dedicat a George Gershwin fet a mida d’Auditori per aquest jove, cada dia menys, i cada dia més gran músic, en Gabriel Amargant, i també, per recolzar els projectes de Contrabaix vam decidir creuar el Llobregat. Allà ens hi vam palplantar uns de Sant Vicenç i allà vam trobar-ne de Rubí, Cervelló, segur que d’alguns pobles més i òbviament de Sant Feliu. Aquest és un projecte que Biel Amargant va estrenar a l’Auditori un dia que no hi vam poder assistir i que podrem tornar a gaudir al Jamboree segurament el proper mes de març. Una formació original amb Gabriel Amargant, saxo tenor, soprano i clarinet; Adrià Plana, guitarra; Marco Mezquida, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Com moltes vegades passa, i ho dic jo per experiència, no tots i poden ser el mateix dia, i així és que Roger Mas, piano i Enric Peinado, guitarra van acompanyar la resta i no Marco ni Adrià. Estic totalment segur que ningú se’n va adonar d’aquestes substitucions de luxe. El que sí va passar és que l’auditori de l’Ateneu es va veure desbordat per la quantitat de gent que hi vam anar. Si alguna vegada hi aneu, aneu a algun local amb les entrades no numerades, us aconsello anar-hi una bona estona abans si és que voleu veure’ls de prop i escoltar-los també, bé. A vegades s’escolta millor una mica més lluny, però a les primeres files se senten bategar els cors dels músics i les emocions són més fortes tot i “sentint” el seu “feeling”. S’ha de dir que els companys de Contrabaix van encetar una col·laboració amb el Conservatori Superior del Liceu que va consistir en la participació, a mode de “teloners”, d’una formació d’estudiants d’aquesta institució centenària. L’assumpte és que, per sorpresa, agradable tot s’ha de dir, vam poder gaudir d’una bona estona amb el trio de Bernat Casares, amb ell mateix al piano; Peru Peñafiel, contrabaix i el bateria titular de la formació, Luís Miranda va ser substituït per....ai las, que no me’n recordo. Help. Quatre temes força ben interpretats amb un tema de Fred Hersh que de fàcil no en va tenir res. En fi, un “aperitiu” del què tastaríem després, glòria. Amb els alumnes d’una institució com el Conservatori del Liceu em vaig veure a mi mateix amb mogudes com aquesta, similars vaja, des de fa 7 anys comptant amb “combos” d’aquesta institució, l’ESMUC, Taller de Músics ESEM, El Musical de Bellaterra i l’Escola Superior Jam Session. Benvinguts companys a recolzar els nostres alumnes.

Gabriel Amargant Quintet apareixia posteriorment amb només un petit lapsus temporal i tècnic, car hi havia d’haver postes en escena d’amplificadors i estris diversos pel nou concert. Ràpidament ens vam trobar amb les paraules amables, empatia i somriures del Biel tot i explicant-nos el què escoltaríem ben aviat. Gabriel va presentar els temes que havien de tocar, de l’òpera Porgy and Bess, tot i dient que el primer seria el súper conegut Summertime, com així va ser, però el que no ens va dir és de quina manera l’escoltaríem. Amb un arranjament sorprenent ens va sorprendre, corprendre, em sembla que a tots nosaltres. Un tema tan conegut i “senzill” es va convertir en alguna cosa més. Va ser un tema quasi nou pels canvis tonals introduïts, la qual cosa és evidentment la meva opinió, de no del tot neòfit, i voldria que algú dels assistents m’indiqués els meus errors i encerts. Gràcies anticipades. Després d’aquest primer tast de la primera òpera amb artistes de color que es va fer a Broadway, la qual cosa també ell ens va explicar, va seguir comentant la història que hi havia al darrera del següent tema. I així va anar fent a la vegada que anant-nos captivant primer amb el clarinet, i canviant del tenor al soprano. La mestria d’Amargant en tots els instruments de canyes és de tots coneguda, com així la seva faceta de compositor. Potser no coneixeu però que també és un molt bon pianista executant també uns magnífics solos, i això us ho dic jo mateix, car un dia, al JCLV, es va posar a tocar el piano tot i esperant un músic que no arribava, meravellant-nos i més als que ho desconeixíem. Temes amb la formació completa es van alternar amb un tema de Gershwin a pìano i clarinet, un dels seus magnífics preludis. Una formació de mestres amb magnífics solos de Martín Léiton, Enric Peinado, Roger Mas i Joan Vidal. Un projecte reeixit pel compositor, pels arranjaments dels temes, per les interpretacions dels acompanyants i més encara per les del líder. Llargs aplaudiments van acabar els temes i fins i tot algun “guapo” es va poder sentir, i no va ser de la seva mare, que també hi era (com el pare i bona colla d’amics i familiars vinguts del Maresme), sinó d’una altra que així el voldria també com a fill. L’empatia de Gabriel és total. Acarona amb les seves explicacions, fetes amb la tranquil•litat d’un que domina les “taules”, i també amb el sempitern somriure a la vegada que saviesa. No diu res que no pugui interessar. El bis va ser interpretat a piano, contrabaix i saxo tenor amb un tema de Gershwin també, tot i no haver-ho encertat, jo, coses del directe. Una preciosa balada cantada per tants entre els quals Frank Sinatra anomenada “Someone to watch over me” i que ells tres es van encarregar d’il•luminar amb les seves interpretacions, i amb un Amargant fent vibrar el tenor amb la més gran profunditat."
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari