Un divendres 13, malament, havíem d’aturar el PC (o ja no es porta
això?) i anar a Premià de Mar a veure el projecte de Paula Grande, el
relacionat amb el seu disc “Viatge Interstel·lar” amb tota una colla de joves
cracs com Kquimi Saigi, Victor Mirallas, Arnau Figueres, Alex Delgado, i una
colla més......com el Gregori Hollis, Pedro Campos, Pep Terricabres i David
Soler Pina..etc.
Premià és la ciutat que va veure néixer aquesta cantant que albira els
30 anys i on ella ha volgut presentar el seu projecte amb la suficient maduresa humana i interpretativa del seu
primer projecte personal. Un disc que ja vam posar a Jazz Club de Nit i que
volíem veure in situ a la seva ciutat. Per aquest esdeveniment la cantant volia
omplir l’escenari de músics amics i així ampliar les sonoritats dels seus temes
i és per això que tota la colla de músics que us he comentat abans, tots uns
cracs encabits en multitud de projectes
de diversos estils, l’han acompanyat en aquest primer gran espectacle a Premià
de Mar. L’escenari del teatre de l’Amistat, gran i molt ben preparat, estava ple
d’instruments, escenari ampli i tot il·luminat esperant que s’omplís el teatre
de gent amiga i que sí vam omplir.
A l’hora adequada va aparèixer Paula Grande i amb total concentració es
va adreçar davant del micro on tenia tot un aparellatge tècnic per afegir
textures i repeticions rítmiques a la seva veu, a les seves veus. Ens va fer
una demostració de control i domini del tinglado tècnic aconseguint una mixtura
de sons i ritmes diversos i textures preciosistes. Després d’aquesta primera
cançó, es va presentar i agrair a tots els presents la nostra assistència, a la
seva família, tota a les primeres files, i a una gran quantitat d’amigues
generacionals i amics del poble. Després de la seva solitud van començar a aparèixer els músics, i per
començar el següent tema, ja tots a la vegada. Al piano i teclat vam tenir
sempre a Kquimi Saigi, fidel company de fatigues per l’Amèrica del Sud; David
Soler a la guitarra i pedal steel guitar; Fallon Camargo i Àlex Delgado, a les
veus; la secció rítmica amb Arnau Figueres, bateria i Pedro Campos al baix
elèctric, sempre presents; Josep Terricabres a la percussió i una secció de
vents amb Víctor Mirallas, saxo tenor i Gregori Hollis, trompeta, aquesta va
ser la formació que variaria segons els temes que Paula aniria presentant al
llarg de la nit.
 |
| Afegeix la llegenda |
Desconeixíem les habilitats d’alguns, de Fallon i Terricabres però no
els de la resta de músics, tots ells reconeguts, potser més uns que d’altres,
però tots grans i joves músics, exceptuant al David Soler, el menys jove de
tots ells. La nit va anar passant de manera ràpida, car els temes tenien una
molt bona dinàmica rítmica i eren força agradables. Jo havia escoltat aquestes
músiques força vegades tot i preparant el programa de ràdio a fi efecte de seleccionar
els temes que havia de posar, o sigui que tota la música que va sonar l’anava
reconeixent a mida que sonava, no així però els molts moments de les
improvisacions de cadascun dels músics. Així doncs, veure a David Soler
utilitzant la pedal steel guitar va ser tot un luxe tot i dir-vos que m’hauria
agradat escoltar-lo fent un solo amb la seva estratocaster. Kquimi va alternar
piano de cua i teclats aconseguint amb el seu Nord sons estratosfèrics i
efectes sintetitzats.
De la mateixa manera Víctor ens va fer entendre el perquè
de tot plegat, del seu èxit amb l’Alejandro Sanz, tot i escoltant-lo tocar el
tenor de la manera que ho va fer. Gregory Hollis és un altre astre emergent,
trompetista ell amb un bon futur al seu davant i del qual ja li coneixem les
seves qualitats. Ens les va mostrar també en els seus solos i també amb els
riffs que varen fer els dos vents, tot i acompanyant les veus de Fallon i Àlex
i la de la líder, cantant i compositora. Fallon va resultar ser una excel·lent
cantant, cosa que nosaltres no sabíem però els seus companys sí. Aquest noia és
colombiana i sembla que va venir acompanyant Paula i Kquimi en el seu viatge de
tornada d’aquest país, on sembla que hi torna a ser. Àlex Delgada, de tots
conegudes les seves habilitats com a cantant, ell havent col·laborat també en
projectes de Marina Tuset i amb projecte propi amb tres companys més, que vaig
poder veure per primera vegada en un WTF llunyana al Jamboree. I què dir de la
Paula, la qual amb la seva magnífica presència i veu va meravellar tothom.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada