Libera de Giulia Valle a Artte, el 4 de gener de 2017

El dimecres 4 de gener vam anar a Artte del carrer de Muntaner a veure un projecte que ja havíem vist, al Jamboree però que volíem tornar a veure, el "LIBERA" de la contrabaixista Giulia Valle. Un projecte eclèctic , inclassificable, rítmic fora del context del Jazz, melòdic fora de qualsevol context i sobretot innovador i molt creatiu. Pels molt, molt aficionats al Jazz no els hi semblarà gaire, diguem-ne interessant, i es compren, però la qual cosa no implica desmerèixer el valor que el projecte te. Mòbil i ampliable i potser també reduïble, el "LIBERA" es forma també fins i tot amb algú que balla que canta i algú més que toca la guitarra, i aquests solen ser la Rusó Sala i el David Soler. El dia que els vam veure al Jamboree anaven amb la mateixa formació que a l'Artte  però hi havia mancances de cantaires i guitarres. 

Aquest és un  projecte parit per una contrabaixista creativa i impulsiva (a l'escenari) i amb aires musicals  diversos. A mi em va semblar reconèixer alguna influència del Pop-Rock dels anys 70s, de l'anomenat Rock Alemany dels CAN. Sinó en tots els temes, sí que en algun em va semblar reconèixer aquesta influència. 

Una formació composta per Giulia Valle, contrabaix i composicions; Pablo Selnik, flauta; David Pastor, trompeta; Josep Cordobés, bateia i Edurne Arizu, acordió.

Una gran alegria retrobar-nos amb el Pablo Senik, absent de fa uns anys i de nou entre nosaltres, de la qual cosa n'estem molt contents, car aquest músic és un dels millors flautistes de l'escena catalana i quasi de la peninsular. El seu domini de la flauta, de totes les dimensions i tonalitats és total i absoluta. A la vegada la seva sensibilitat, la seva dolçor i el seu fraseig jazzístic t'esborronen la pell de l'emoció. (Apa nenggg.)

L'altre vent, metall, David Pastor és també un dels  trompetes més en "solfa" en aquests moments, sense oblidar d'altres com Ray Colom per parlar només d'un havent-n'hi tants més. David domina amb prou soltura i domini el registre més alt de l'instrument, amb tota la tècnica que això implica. Embolicat des de fa temps dirigint la OJO Taller de Músics,  amb el seu projecte a trio Nu-Roots i formant part de projectes més "ad hoc" com el co-liderat amb el Francesc Capella dedicat a la música de Blue Note, Pastor és ara per ara un dels referents per la seva amplitud de mires musicals i domini de l'instrument. Aquí, a LIBERA, manté la pulsió melòdica amb la flauta de Selnik alhora que compartir la música amb la resta de companys. El seu fraseig jazzístic és de primera fila alhora com el seu control tècnic de l'instrument. 

Una altre veu important que ha sorgit aquest any, tot i conèixer-la abans, és la Edurne Arizu, acordionista de primera fila  la qual participa també amb d'altres projectes molt més free, diguem-ne. Aquesta  graciosa persona i gran músic s'adapta la mar de bé en aquests projectes on la diversitat sonora i rítmica són la clau de volta. Ella també forma part de projectes  on "la  conducció" és la clau de tot plegat. Parlo del projecte del  trompetista i compositor, l'Iván González i el seu Memòria Uno. Edurne, aquí, està esplèndida acompanyant la major part, i fent la melodia en d'altres  temes. 

La secció rítmica, contrabaix, acordió i bateria, eren prou potents per fer córrer aquesta màquina a tot drap, i per tant, en Josep Cordobés va ser requerit a interpretar la pulsió rítmica  del grup CAN. El contrabaix de Giulia també feia el que calia fer per  què ens sonés tot plegat al grup alemany anomenat CAN.

Pel que fa a la compositora i contrabaixista podem dir què, ara per ara, és una de les veus més eclèctiques de l'escena de casa nostra. Intrèpida, i iconoclasta contrabaixista, ha fet d'aquest un projecte de canvis  rítmics importants alhora que melodies fora de tot context. Els ritmes persistents, com en el tema on s'assemblen a CAN interactuen amb els altres més trencats i també amb una mena de balada que van tocar a Artte. Aquesta és una sala que torna a programar concerts de Jazz, o encabits en  aquesta categoria. De fet, i segons em va dir la Rosa Galbany, el projecte de la Giulia Valle, LIBERA, serà a la Sala Artte el primer dimecres de cada més, sense oblidar d'altres projectes que també hi tindran cabuda. De moment dir-vos que el proper dimecres 1 de febrer els tindrem a la Sala del carrer de Muntaner de nou amb el LIBERA. Una Sala, per cert, sonoritzada per l'amic Leo Bianchi acompanyat d'un altre gran tècnic anomenat Ramon Sendra.

I com a resum, aquí teniu les quatre ratlles post concert tot i comentant un vídeo que havia penjat Rosa Galbany al FB.

Gràcies a tu, Rosa. Molt xulu! Un projecte on la rítmica canviant, i a vegades persistent (com quan Giulia agafa el baix elèctric i jo recordava els "Can", rock alemany dels 70s), es combina amb melodies etèries mitjançant els sons de la flauta (la més dolça) del Pablo Selnik, la trompeta més vívida del David Pastor i les harmonies més belles (tant com ella) de la Edurne. I ja posats, cal advertir tothom que cada primer dimecres de mes es podrà tornar a escoltar aquest Libera al mateix Artte. Hi havia el Leo Bianchi, o sigui que ell i un col·lega van fer que sonés el màxim de bé possible. No oblidem pas que tot, tot, és obra d'aquesta contrabaixista i inquieta creadora, Giulia Valle.

Miquel Tuset i Mallol.