Les activitats del cap de setmana....Concert-Jam i 12h 12causes.

Benvolgudes i benvolguts...aquest cap de setmana hem pogut gaudir de dues activitats relacionades pel denominador comú del Jazz....

El divendres vam fer el primer concert-jam del 2014 amb un quartet extraordinari. El líder de la formació ens va acompanyar el 10 de gener formant part del Víctor de Diego Trio; estem parlant del gran music i contrabaixista, Jordi Gaspar. Aquest ha muntat un quartet amb dues joves promeses que ja són realitat, el trompetista de 18 anys acabats de fer, Òscar Latorre i el Toni Saigi, pianista de 20 anys. L'altre gat vell va ser el Roberto Faenzi, bateria i company sentimental de la gran cantant Anna Luna. Una formació que ens va fer gaudir amb tot de temes estàndards tocats amb gran solvència i millor tècnica. Van tocar quasi una hora oferint-nos el millor d'ells mateixos amb grans interpretacions als solos i col·lectives. El públic que ens va acompanyar va gaudir d'allò més, i tot i que no va ser massa, gens, majoritari, ara per ara són els més assidus als concerts que fem a la Sala Xica; De músics tampoc en van venir gaires però ens ho vam passar força bé tocant fins ben bé la 1h30m de la matinada. Esperem que al proper concert-jam l'afluència de músics i públic augmenti i així aixoplugar als músics amb el nostre calor. 

El dissabte, tot just llevar-me vaig anar disparat de cap a Terrassa a la Nova Jazz Cava. Allà s'hi va fer una moguda anomenada 12hores, 12causes. Una colla de músics ho han tirat endavant i s'ha de dir que amb un total èxit de públic i músics, els quals van tocar totalment de franc. Amb els diners de les entrades (a 3€) els organitzadors van comprar instruments i els van rifar entre els assistents; també s'ha de dir que van sortir de la botiga del Josep Mª Farràs i que aquest va regalar-los una guitarra espanyola. Els agraciats van poder emportar-se a casa una trompeta, un cable professional de guitarra, un cajón, un teclat, etc...Els músics que han muntat aquesta història increïble de caràcter reivindicatiu van ser l'Oriol González, bateria; Albert Caire, piano; Jordi Rabascall, veu; Oriol Roca, contrabaix i Jon Robles, saxo tenor. 

Es tractava d'explicar a la gent tota una colla (12) de dificultats (causes) i conceptes que impedeixen als músics desenvolupar la seva professió. 

La Vicentina Reunion  by Carlos Enrique Álvarez

La Vicentina Reunion by Carlos Enrique Álvarez

Les expectatives es van veure totalment superades i la Nova Jazz Cava es va omplir i en determinats moments no s'hi cabia...com si d'una actuació de Festival de Jazz es tractés. La programació horària va estar molt ben muntada i la selecció de músics va fer que la cosa s'animés cada vegada més arribant a moments àlgids amb els combos del Conservatori de Terrassa, el moment del ball Lindy Hop amb els Terrassa Hoppers (ja amb 10 anys als peus) i la Gemma Abrié; un esclat amb el Lluís Coloma que ens va fer gaudir d'allò més amb el seu cert virtuosisme, etc....etc.. L'amic Albert Caire i la resta de companys que fins ara portaven les Jam Sessions (excepte el Geni Barry) van tocar en un dels passes i jo no hi vaig poder ser per motius diversos. La Vicentina Reunion va ser l'Albert Caire, Carles Pineda, Toni Pola, Jordi Pujol, Quico Mampel i Felipe Muñoz. 

Vegem un recull en vídeo que va filmar en Deme Gómez de La Ruta del Jazz..

............ by Beth Bardagí

A mi em va tocar fer un parlament (un dels 12) relacionat amb la tancada de locals, normatives diverses, etc....Ho vaig poder fer després que toqués el combo del Conservatori de Terrassa, amb 3 magnífiques veus, una de masculina i dues de femenines i ben acompanyats per la resta de companys. Vaig exposar diversos motius pels quals la situació és crítica gràcies a una informació que em va enviar la Glòria Cabrera de FECALON-CONCAT. També vaig informar de la manifestació que es va fer el passat dijous pel tancament del bar Big Bang del barri del Raval i en vaig llegir el seu manifest En fi, vaig estar una estona parlant, com és habitual en mi, però sembla que la informació que vaig donar va ser ben rebuda i valorada. Després, em vaig quedar gaudint fins que va ser l'hora de marxar.

Sembla que després encara va ser més impressionant gràcies a la participació de la WTF Reunion amb el Llibert Fortuny, Jose Alberto Medina, Rodrigo G. Pahlen, el Anónimo, Miki Santamaria, Jordi Matas, Sergio Cebrian, Marc Ayza, etc....llàstima de no poder-los veure i escoltar.

Llibert, Jose Alberto, Jordi, Miki, Rodrigo, Marc, Sergio...

En aquestes quatre ratlles se'm fa impossible posar la llista de tots els músics que hi van participar, o sigui que ja em perdonaran... 

S'ha de dir que tot i la gran quantitat de músics que hi van participar, tres dels organitzadors, piano, contrabaix i bateria, Albert Caire, Oriol Roca i Oriol González, van participar en moltes de les actuacions acompanyant a músics solistes i cantants com és el cas del Fredrik Calrquist, Gemma Abrié, Matthew Simon, etc....tota una proesa que mereix el nostre reconeixement.

Ja per acabar, alguns comentaris dels més implicats en la moguda penjats al Facebook...

Jordi Rabascall:

571 PERSONES, MÉS DE 85 MUSICS IMPLICATS, 12 MANIFESTOS DEFENSATS PER GRANS VEUS, MITJANS DE DIFUSIÓ IMPLICATS, UNA QUINZENA D'INSTRUMENTS MUSICALS SORTEJATS, COL·LABORADORS I SUPORTERS QUE ES VAN AFEGIR DURANT LA JORNADA... Tot això en 12hores 12causes màgiques! INCREÏBLE. 
Gràcies a tots per una jornada sense precendents!

Albert Caire:

Ahir va ser brutal... centenars i centenars de persones desfilant per la Jazz Cava de Terrassa, en aquesta jornada de reivindicació, al costat i recolzant als músics, fent costat a la música en viu. Ara ja sabem quina qualitat musical tenim en aquest País, i quin tipus de musics tenim tocant quasi a diari pels locals de música en viu de Catalunya. Ahir ho varem comprovar. La Música es vida, és sentiment, és emoció.... la música la fem entre tots, els de sobre l.escenari, i els de sobre l.escenari. Gracies a tots per fer.nos costat. 12hores 12causes.

Aquí teniu un enllaç on el Josep Tomàs hi ha penjat cinquanta mil fotos....

http://www.flickr.com/photos/thundershead/12256605163/in/photostream/  

Miquel Tuset i Mallol.

Gran, gran concert de La Locomotora Negra amb Marina Tuset de Festa Major

Marina Tuset  by  Josep Tomàs

I ves per on que avui mateix la Marina ja ens ha fet 19 anyets......però, només tres horetes abans, ens ha ofert un memorable concert acompanyada de La Locomotora Negra....De fet, el pes del concert l'han tingut ells, que són molts, i que porten molts anys tocant junts fen que aquesta gran Big Band hagi rodat per tot arreu i tothom que l'ha escoltat i vist ha gaudit d'allò més. Avui ha estat el segon concert que la Marina ha fet amb ells i ha estat magnífic. Ben bé ha semblat ja com un projecte força consolidat només amb dos concerts plegats.....Ara, no fa gaire, m'ha vingut el cap de quina manera havia jo d'haver acomiadat el concert d'avui....Ho he vist clar....jo hauria d'haver dit......
"Eps amigues i amics, us vull fer dues preguntes, i les úniques respostes són SI o NO, d'acord?....
La primera pregunta: Us ha agradat molt aquest projecte de la Locomotora Negra amb la Marina?......
Resposta --> SI
La segona pregunta: Us agradaria que aquest projecte continués en el futur?.....
Resposta --> SI........

Dues preguntes amb dues úniques respostes racionals SI + SI...
Doncs això és el que havia d'haver dit i no he fet, entre d'altres coses perquè quan he anat a xerrar, l'amic Quim m'havia deixat sense so amplificat i he perdut el fil dels meus pensaments....
De fet, és un projecte interessantíssim aquest d'incloure a una jove veu amb un present prou clar i un futur esperem que més que brillant, i de passada els rejoveniria a tots una miqueta, que ja porten unes quantes garrotades..he...he.
Organitzar un concert no només és concretar amb els músics, presentar el projecte a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, sinó també aconseguir que tothom o molta gent, en aquest cas prop de 340 persones, s'assabentin de l'esdeveniment i tinguin la opció d'aconseguir una entrada. Tot ha anat a la perfecció i puc assegurar que ningú s'ha quedat al carrer dels que volien venir. Tothom ha gaudit de la música de la Loco, de la veu de la Marina i del concert en general. Hi havia uns nois que ho han filmat, segur que de meravella, i que servirà perquè la Marina pugui presentar-ho com a currículum; també hi ha hagut tres amics fotògrafs que han capturat les imatges fixes i mòbils també de manera extraordinària; el Gustaf Soldevila, el Josep Tomàs i el Deme Gómez. A tots ells moltíssimes gràcies i ja només tenim ganes de veure totes aquestes meravelles. Jo també ho he enregistrat en àudio i també desitjo que hagi quedat bé com sempre queda.

Marina, Ricard Gili i la Locomotora Negra by Josep Tomàs

La Locomotora ha començat el concert després que jo hagi fet una presentació agraint a la Regidora de Cultura el seu suport, i que hagi presentat de manera resumida a la Loco i a la Marina...entremig he aprofitat per arrancar un aplaudiment del públic en honor del Marc Coma, ja quatre vegades campió del Dakar en motos.
Després d'escalfar l'ambient durant quatre temes, en Ricard Gili ha convidat a la Marina. Ha cantat dos temes, essent el segon el "Georgia on my Mind", el qual ha brodat amb un final apoteòsic fent aplaudir tothom. La Loco ha seguit fins aturar-se a omplir el dipòsit a la mitja part, on tothom s'ha pogut refrescar i estirar les cames, moment en el qual, les converses sobre el concert i els seus artistes són les més comunes. Després de senyalitzar amb tres "pitus" que ja era hora de començar, la Loco s'hi ha tornat a posar i tots plegats hem començat a rodar. Després, dos temes més de la Marina, magnífics, i més Loco. El final ha estat apoteòsic, amb un tema de la Marina i un esplèndid "What a wonderfool world" cantat pel Ricard i acompanyat per la Marina.
No m'oblido pas de les parts en les quals la Loco ha brillat amb els seus solistes, el "medley" que ha fet el Tòfol Trepat amb només la secció rítmica, amb l'Albert Romaní, Jordi Casanovas i Carles Gili amb temes de Fats Waller, etc..
També els solos de l'Arnau Boix, el Marc Trepat, el Tomàs Gonzàlez, l' Angel Molas, el Toni Gili, l'Albert Gasull, Lluís Trepat. Vull recordar també la magnífica secció de trombons amb l'Oscar Font, el Víctor Trepat, Xavier González i el mateix Marc. Tampoc oblidem la potent secció de metalls més aguts amb el Miquel Donat (amb un arranjament d'un tema que ha cantat la Marina..el Ge Baby....?), Isidre Delgado, Ferran Cailà, i el mateix Arnau..i per descomptat, recordar-vos l'ànima d'aquesta formació, l'imponderable, gran animador de tots, gran comunicador, trompetista i Director de tots ells, en Ricard Gili....

Entremig, un vídeo que va filmar el Deme Gómez, director de La Ruta del Jazz:


Només puc estar content, molt content, per com ha anat tot, per com ha gaudit tothom, públic i músics, i perquè concerts com aquest et fan veure clar que el camí a seguir és aquest. Gràcies. Bona nit i bona Locomotora Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol

WTF amb JAM Trio & friends

Jose Alberto amb Jordan by JCLV

Quatre ratlles per explicar com ha estat la WTf d'avui.....de les 20h a les 23h15m, que és l'estona que hi he estat. El Jose Alberto feia avui una mena de comiat com a líder al capdavant de la seva formació, JAM Trio, en les WTF del Jamboree Jazz. L'Aurelio Santos l'ha convidat, coneixedor del proper viatge a terres brasileres del Jose, per fer-li una mena d'acomiadament com cal, amb músics i públic, força músics i més públic. JAM Trio, formació amb 5 compactes a les alforges, ha començat amb molta delicadesa i tendresa amb un parell de temes de compactes anteriors. Jose ja ha explicat que avui volia compartir-ho amb músics amics entre els quals el primer en pujar, el Joao Silva, jove violinista portuguès de gran talent que darrerament escoltem molt sovint a les WTF. 

Paco Weht by JCLV

Avui ha acompanyat al JAM Trio en un tema ja un pel més viu i on ha brillat abastament. Jam Trio està format per Jose Alberto, piano; Paco Weht, contrabaix i Mariano Steimberg, bateria. Una formació amb molta solera els quals, i conjuntament amb el gran Dick Oatts, han estat "girant" per la península en diverses ocasions, una de les quals, la darrera, vam tenir el plaer i honor de tenir-los al Jazz Club La Vicentina...després d'aquest incís, i seguint amb la petita crònica de la WTF d'avui, dir-vos que Jose ens ha presentat una agradable sorpresa vinguda de París i de nom Jordan? al saxo alto....un xaval jove que al menys a mi m'ha impressionat positivament. 

Mariano Steimberg i Julio Carbonell

Tan el so com les seves maneres, m'han agradat força, i crec que també a la resta del personal. L'ha acompanyat el Claudio Marrero que dia que passa millora ostensiblement, d'acord amb el Jose que també ho ha comentat, en expressivitat, sonoritat i tècnica...Claudio ha fet uns magnífics solos en la "clau" que més li agrada....la de començar-los suaument per acabar en ple èxtasi sonor, volumètric i rítmic. Un altre convidat ha estat el cubà Julio Carbonell? qui ha mostrat tot el seu saber amb un estri de percussió a base de tres elements posats però paral·lelament al terra que ha anat colpejant de manera rítmico-africana amb les dues mans, l'esquerra al cul i la dreta al cap de les "tumbadores" africanes i divines. En el mateix tema interpretat a duo amb el Jose, també ens ha mostrat el seu saber amb el saxo tenor.

Jordan i Claudio Marrero by JCLV

Després més música amb els dos saxos i un final apoteòsic dels JAM Trio amb el gran cantant i amic del Jose, Xavier Casellas. Ha cantat una magnífica balada, un estàndard que l'ha brodat amb entonació i sensibilitat. Xavier és sens dubte una de les millors veus masculines del Jazz a casa nostra. La Jam Session d'aquesta primera part ha començat amb un "break" total per a la formació inicial i una incorporació d'una formació de luxe total. Anton Jarl, bateria; Thomas Kent Warburton Jr., contrabaix; Mark Aanderud, piano (ja entre nosaltres després d'una estada a casa seva, Mèxic); Raynald Colom, trompeta i també s'hi ha afegit en Claudio.

Jose, Xavier Casellas i Paco Weht

D'entrada el primer que et ve al cap és...què, a qui més pots demanar? Brutal...han tocat un parell de temes i també s'hi ha incorporat Joao Silva i el jove parisenc Jordan al saxo alto en el darrer tema endegat per Raynald a tota hòstia. Un vertader plaer l'obtingut avui en el meu cas en les més de 3 hores que he pogut escoltar i enregistrar, i com jo, també el Manu Dimango que ha capturat a mà, Josep Tomàs que ha capturat a màquina i tot gràcies a les mans tècniques de l'Alex Montoliu, qui ha sabut estar al "lloro" per ajudar als músics en les seves lluites tècniques. Un plaer absolut. Com és que no se'n parla més d'aquest esdeveniment que ja porta més de 12 anys en marxa, tots els dilluns de l'any? Si m'he deixat algú, ja em perdonarà. Voilà.

Raynald Colom i Mark Aanderud

 

Mark, Joao Silva i Thomas Kent Warburton

Julio, Thomas, Raynald i Anton Jarl

la bateria del Jamboree i els plats del Mariano by Mariano Steimbreg

Miquel Tuset i Mallol.

WTF al Jamboree amb Tomàs Fosch Trio & Lluc Casares

Tomàs Fosch  by  JCLV

Quatre ratlles abans d'anar a dormir per dir que la WTF d'avui ha estat de collons. Un quartet que més aviat era el Tomàs Fosch Trio + Lluc Casares, amb el José López, "Peluca", contrabaix i Guillem Callejón, bateria. Una simbiosi perfecte entre el saxo tenor del Lluc i el piano, contrabaix i bateria del trio que han sabut presentar-nos el darrer treball del Tomàs en format trio...uff, què complicat que ho faig....Bé, la inclusió del tenor en els temes del disc "Lluç Jazz" ha estat un encert, enriquint-lo amb d'altres colors i sonoritats. Perfecte comunió entre dos músics que prou es coneixen força bé pel fet d'haver participat en innombrables WTF i que ens han mostrat tot el seu saber. Un saber que va en augment any darrera any i que ven bé que es palpa en els escenaris. No només hem escoltat temes del "Lluç Jazz" sinó que també hem pogut gaudir amb el "Fee Fi Fo Fum" del Wayne Shorter i algun altra estàndard com el primer tema amb el qual han començat la nit, l'"Ask Me Now" del Monk. Hem pogut escoltar uns temes preciosos a tempo de balada amb unes melodies meravelloses a saxo i piano, temes del magnífic disc de Quadrant Produccions. Un disc que vaig tenir el plaer de posar i comentar en el programa de ràdio Jazz Club de Nit en aquest següent enllaç: 

Lluc Casares  by  JCLV

José López i Guillem Callejón   by  JCLV

http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/2013/12/programa-n-148-dia-5-de-desembre-de-2013.html.

Tamar MCLeod i Aleix Valdés  by  JCLV

El so, llums i fums han estat de la mà de l'Àlex Montoliu i com sempre l'Aurelio Santos ha fet de mestre de cerimònies. 

Àlex Fortuny  by   JCLV

Després hi ha hagut una colla més de músics, estona en la qual hem escoltat força estàndards de la mà de l'Anton Jarl, Joan Casares, Àlex Fortuny, Tamar McLeod, i força més colla com per exemple el pianista Antonio Mashei, Aleix Valdes al contrabaix, el Anónimo...Fins i tot ens hem atrevit a estar-nos a la "trully WTF" posterior a les 23h on també hem gaudit amb la proposta sempre sorprenent de l'Aurelio. Seguiré explicant-ho una mica més i una vegada editats els àudios, acabaran penjats al blog del Jazz Club La Vicentina.Miquel Tuset i Mallol.

Els Tres Tenors al Jamboree

Lluc, Gianni i Cèsar  by  JCLV

Bé, tot i que ja fa dies de l'esmentat concert al Jamboree Jazz Club, i abans que s'acabés aquest 2013, voldria deixar-hi quatre impressions. El títol ja és prou contundent fent referència als Tres Tenors del bel canto, Carreras, Domingo i Pavarotti, els quals en aquesta ocasió s'han transmutat en Lluc Casares, Gianni Gagliardi i Cèsar Joaniquet. Tres Tenors que ves per on han estat tot l'any 2013 fora de casa, estudiant màsters els uns i els altres. Tres joves músics amb algunes diferències en les edats però que els ha portat a endegar aquest projecte, m'imagino que pactat i consensuat des de la distància. 

Lluc, Gianni i Cèsar  by Antonio Narváez

En Lluc, el més jove, fent un Màster a Amsterdam que aquest any 13 el va portar fins a Philadelphia. En Cèsar, amb el grau superior sota el braç de fa tres o quatre anys, de la mateixa fornada que en Marcel·lí Bayer i potser Marco Mezquida i Gabriel Amargant, ha estat fent i ho està fent, un Màster a terres daneses, a Copenhagen potser i finalment en Gianni, que viu de fa anys a N.Y. on segur que continua els seus estudis (no s'acaben mai), enregistra discos i toca en els millors clubs de la ciutat. Tres grans músics amb històries semblants al darrera i un futur immillorable pel davant. Una formació liderada per tres vents però que va anar aixoplugada per una magnífica secció rítmica formada pel Xavi Torres, piano; Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol, bateria.

Joan Terol, by Antonio Narváez

D'aquests tres, jo diria que dos d'ells també estan fora estudiant Màsters per millorar i en Vic, sé que està ensenyant a l'Aula i al Conservatori del Liceu. Un sextet magnífic i insòlita la formació de tres saxos tenors a primera línia. El dia del concert, vam poder seure a primera fila i davant per davant del Xavi l'Albert Prunera i jo. Al meu costat, dues noies de les Illes i a l'altra banda del passadís, els seus pares. Un jamboree ple de públic i de músics amics com el Gabriel Amargant, en Marcel·lí Bayer, l'Ivo Sans crec que també hi era tot i que no el vaig veure, i molts altres més. Un públic dons entregat a la qualitat i predisposat a aplaudir per amistat i pel convenciment que anaven a gaudir amb la música dels seus amics. Aquí, qui us parla, ho va enregistrar i penjar a la teranyina, després d'editar-lo i adequar-lo per una millor sonoritat. 

Xavi Torres, by Antonio Narváez

D'entrada dir-vos que el primer tema ja va ser una meravella d'arranjament fet pel Gianni del gran tema de Beny Golson, el "Along Came Betty". Després, més meravelles amb composicions pròpies del Lluc, Gianni, Xavi i  Vic. Com que de moment només volia fer esment del concert i dir-ne quatre vanaglories, i ja dites, ara només us cal escoltar el concert i fer-ne la vostra valoració que segur serà força positiva. 

Vic Moliner   by Antonio Narváez

Miquel Tuset i Mallol.

Darrera Jam Session del 2013, el 27 de desembre amb Geni Barry Sextet.

Jordi Gardeñas, Quico Mampel i Geni Barry  by   JCLV

Avui, diumenge, ja una mica millor però no del tot ja estic em disposició de deixar anar quatre ratlles sobre la darrera Jam Session del 2013 al Jazz Club La Vicentina.
Bé, tot pintava força bé pel que fa a l'assistència de músics, ja que el mateix Pere Soto havia mostrat el seu interès en venir-hi. Me les vaig empescar perquè pogués venir (amb el Geni) i tornar a Badalona (amb el Quim Castanyer, Flugelhorn) i una vegada tot lligat li vaig confirmar que podria tornar a casa sense cap problema i ell a la vegada em va dir que sí, que finalment vindria. Una gran alegria de poder-lo tenir entre nosaltres; un grandíssim músic i guitarrista que sovint veig a les WTF del Jamboree Jazz i amb el qual he gaudit d'allò més....a més a més, és una gran persona. Bé, el divendres a les 18h entrava al perruquer i a les 19h en sortia ja una mica més arregladet i sense les grenyes que em penjaven una hora abans. Davant per davant, la Societat La Vicentina, i cap a la Sala Xica que hi vaig pujar. Del matí del mateix dia que ja havia deixat mig preparada la Sala i ara faltava acabar-la de preparar. El primer en arribar va ser el Felipe Muñoz, carregat amb el seu plat i peu, baquetes i escombretes. Tothom estava avisat que convenia venir d'hora si volien sopar convidats...No gaire estona després va entrar en Pere, passades les 20h de llarg, ja estava jo escalfant motors amb el saxo alto del Guim, el Yamaha Custom....(ara és meu, però sempre serà el seu, com també el seu d'ara, sempre serà el meu; així vam quedar amb el Guim....he). En entrar el Pere a la Sala Xica, i després de saludar va dir....o sigui que això és el Club.....ah i tampoc sabia que tocaves el saxo....Eps, vaig dir, ja m'agradaria jo poder dir que el toco....diguem-ne que de moment ho intento i alguna cosa sona...Seguidament em va dir....el Geni Barry que diu si baixes a ajudar-lo amb els seus trastos. Cap a baix i cap a munt carregat amb una part del seu vibràfon....Mentre uns feien les seves feines jo acabava de preparar-ho tot, taules, equip de so i barra...Van anar arribant; l'Albert Albert Caire, el Quico Mampel i la seva dona, en Carles Pineda que va venir amb el Jordi Gardeñas, i també la primera parella del públic, el Jose Vazquez i la seva xicota. Després d'assajar una estona vam baixar a La cuina d'en Toni a fer les menges d'entrepans. Quico va portar una ampolla de vi negre, jove, d'un celler d'una amiga d'una veïna seva, crec que em va dir, i després de pagar els royalties al Toni, la vam poder obrir i degustar. Mentre tant, em va saludar el Joan Francesc Romero, saxo soprano, acompanyat d'un amic guitarrista que van venir del Masnou. En Carles Pineda em va dir que vindria el seu amic Àlex Carbonell, pianista i resident en algun poble de l'Empordà; aquest va venir acompanyat de la seva parella, suposo. L'assumpte és que en el moment de començar, amb la formació habitual, hi havia el Jose Vazquez i xicota i dues dones més a primera fila. Ves per on que amb una d'elles de Rubí, La Rosa Maria, Rouse Ximelis, ens vam conèixer a la presentació del quintet del Victor Mirallas al Mandarin.

Roger Mas i Josep Pinyol  by  JCLV

O sigui que quatre de públic més la dona del Quico i el Jordi G. i sis de músics amb el Pere, i jo. Ànims no ens en falten no. L'assumpte és que mica a mica van anar arribant més músics entre els quals la Noelia White amb el Pep Casadó Crazy-hunter Hunter, els inseparables de Vilafranca, en Josep Pinyol i el Lluís Voisin. En Modest Pelfort i parella; l'entranyable Roger Mas que va baixar de Begues, ben a prop. I de públic, i amb compta gotes, va venir una companya de l'Institut El Palau, la Maria José amb la seva parella. També va venir com sempre que pot l'amic i instigador de La ruta del JAZZ, el Deme Gómez, amb el seu tenor. També el Camilo Motta amb el seu clarinet, de Torrelles, el Josep Mª Martí, bateria de Sant Cugat....I el públic, amb unes quantes gotes més, dues parelles de Sant Vicenç ja molt entrada la nit. He comptat fins a 21 músics, entre músics professionals i amateurs, i el públic amb parelles de músics i tot, 9 persones. I ja a darrera hora, es va presentar un grupet de joves, nois i noies que serien uns 6 o 7 i pels quals els vam tocar el darrer tema de la nit, el Moanin....Entre mig, grans estones de molt, molt bona música, amb un Geni que no va parar de fer genialitats, mentre la resta de companys de la secció rítmica feien molt bé la seva feina; Albert Caire, Quico Mampel i Felipe Muñoz. En Pere Soto s'hi va afegir ja quasi en el primer tema i ens va deixar bocabadats. Rapidesa, acompanyada de tècnica i gust en la interpretació en solos i melodies. És tot un mestre, i és evident que el tindrem el 2014 en algun dels Concert-Jam que farem el darrer divendres de cada mes, i cada mes amb una formació diferent. Veure en les Jams de l'escenari del Jazz Club La Vicentina el Jordi Gardenyas, Roger Mas, Pere Soto, Geni Barry, Quico Mampel, Carles Pineda, tots junts i tocant magnífics estàndards, doncs va ser tot un luxe al qual fins aquest darrer divendres no havíem pogut tastar. M'agradaria fer un esment especial al gran Carles Pineda, el qual, ens ha acompanyat en aquest projecte durant dos anys, més o menys. El primer any, l'Albert Caire i el Carles Pineda s'alternaven el cobrament del bolo, un mes un, un mes l'altre. 

Jordi, Quico, Geni, Josep i Roger by JCLV

El 2013, i gràcies al suport de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, han pogut cobrar cada mes que han vingut a tocar. Vaig enregistrar un parell d'hores escasses pel fet de tenir-hi més fitxers a la SD, "merde"....però què hi farem...serà qüestió d'editar-ho i penjar-ho el més aviat possible. Ens ho vam passar força bé i crec que va poder tocar tothom, excepte el Josep Mª que en veure al Jordi G. va preferir escoltar, com jo mateix que només em vaig atrevir en dos temes senzillets i vaig deixar que tothom gaudí tocant. Jo a la barra fent cubates i posant cerveses. Al final, vaig obrir una empolla de cava que havia portat l'Albert Caire i vam brindar tots plegats per aquests dos anys de comunió musical el darrer divendres de cada mes. Va ser l'hora de comunicar-los que les Jams del 2014 ja no les faríem amb la mateixa formació, i el motius exposats van ser....que havia de primar la variació, la diversitat, la novetat, el canvi, a fi i efecte d'afavorir als molts músics que hi ha i que volen tocar i també amb el benentès d'aconseguir una major assistència de públic. Això darrer està per veure; pel que fa al primer punt doncs ja us poc dir que ja tinc compromesos Concert-Jams amb el Jordi Gaspar Trio + 1, lEmili Baleriola Trio, el Miquel Miguel Talavera Trio, la Michele Faber Trio, etc, etc....o sigui que ja ho veieu, d'aquesta manera, enlloc de fer només un concert al mes, serà com si en fes dos...Espero que el públic entengui la oportunitat que se'ls dona de poder assistir a aquests Concert-Jams "gratuïts" però amb l'obligació de "mamar" al menys dues o tres vegades...he...he. No cal dir, que comptem amb els músics que fins ara ens han donat suport a les Jams i que han vingut de manera habitual i que espero que ho continuïn fent a més a més de convidar a tots els altres que encara no hi han vingut. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Ivó Sans convida...un concert íntim carregat de swing i modernitat

Eps, doncs ja soc a casa després d'una altra jornada esgotadora al Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina. Tres quarts de quatre, bastant cansat i relativament content. Doncs ja us ho podeu imaginar; els sopars d'empresa han fet "estragos" arreu i a mi també m'ha tocat. Avui hi érem "4 i el caporal", bé, potser hi érem uns quants més però no gaires més; entre músics i públic una trentena de persones. En el meu cas és una "petita punxadeta" però res que no se superi amb alegria i il·lusió. L'altra cara de la moneda ha estat la excelsa música que ens han "regalat" els 4 magnífics músics que hem tingut avui; l'Ivó Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alto; Cesar Joaniquet, saxo tenor i Masa Kamaguchi, contrabaix. Un quartet extraordinari de músics amb gran talent i dirigits per la mà destra del gran Ivó. Una formació que presentava el disc que varen enregistrar el maig del 2012 a l'Heliogàbal de Gràcia i que ens han sabut transmetre als pocs afortunats. Hi ha hagut mitja part, on tothom ha

 passat per la barra, però no ha marxat ningú; tothom s'ha quedat meravellat per la sincronia i sintonia entre ambdós vents amics i companys d'estudis i de projectes. Tothom ha flipat amb els solos dialogats del Masa. Tothom ha gaudit d'allò més amb la finor i delicada sensibilitat de l'Ivó a les baquetes i escombretes. Pocs bateries hem tingut amb tal delicada manipulació dels timbals. Realment, el bateria, avui, ha gaudit acompanyant amb suavitat mentre els mestres dels huracans esbufegaven a tot drap; mentre el mestre dialogant, manegava la "berra". Ell, però, també ha fet els seus solos i els ha fet amb una gran sobrietat i sense fer massa soroll, a un volum força adequat. Un concert acústic a nivells auditius adequats, on tothom podia escoltar quasi el vol d'una mosca. Satisfacció musical total, resignació per la poca assistència de públic i il·lusió per col·laborar i ajudar als músics amb projectes tant interessants. No sé què va passar el dijous al Jamboree Jazz, suposo que devia anar millor....bé, en tot cas, ells s'ho perden (els qui no han vingut). Ganes d'escoltar el concert enregistrat i també ganes d'escoltar el CD "darrera nit de maig a l'Heliogàbal", i ganes de posar-lo al programa de ràdio Jazz Club de Nit. Bé doncs, deixem-ho que ja són les 4 de la matinada i s'ha de descansar. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Això és tot, de moment. Miquel Tuset i Mallol.

Sandra Ortega Quintet a la WTF del 16 de desembre de 2013

Adri, Sandra, Martín, Jeffe, Jurandir i Llibert by Josep Tomàs

Val més tard que mai....després d'escriure quatre ratlles sobre l'esdeveniment de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya fet el dilluns al Café Royale, doncs m'agradaria dir algunes coses sobre la WTF que va fer la Sandra Ortega amb el seu magnífic quintet, una WTF com sempre presentada amb tota la presència, gran presència, conya, gran conya la de l'Aurelio Santos i amb les manetes tècniques del Leo Bianchi, el qual va controlar tots els estris de sons, llums i fums a la perfecció com sempre fa.
Una formació liderada per la jove, guapa i talentosa Sandra, que tot i que va dir que feia uns quants que cantava, continua essent una jove cantant. Els músics que la van acompanyar en aquest projecte personal on va saber barrejar estàndards en minoria amb una majoria de temes propis van ser l'Adri González al piano, el Jurandir Santana a la guitarra, Martin Laportilla al Fender Bass i Jefferson Otto a la bateria. Una formació força sòlida, bregada precisament en multitud de WTFs on tots ells segur han participat en diverses ocasions compartint escenari, i vet aquí que quest és un magnífic camí per construir projectes diversos. Sandra va començar amb un dels temes tocat habitualment com a balada, el magnífic "Lush Life" però que ella li va saber donar un aire de "bossa-nova", on Jurandir va fer un magnífic solo i ella va brillar en la seva interpretació d'aquest gran estàndard. El segon tema va ser un tema propi cantat en anglès, una mena de cançó d'amors i desamors que ben bé podria ser una balada sinó fos pel marcat ritme suau de la caixa del Jeff. Tema amb una intro de la cantant per després deixar pas al piano elèctric de l'Adri i fer el seu solo amb el seu Nord. Tema força aplaudit per la penya, força penya amiga que estava gaudint força. Després va seguir amb un tema cantat en castellà tot i explicar que ells és catalana però les seves arrels s'allarguen molt i molt arribant cap el sud de la pell de brau. Un tema amb un ritme força entremaliat on l'Adri va fer un gran solo després que la Sandra hagués mostrat tot el seu potencial de veu i presència. Un tema que van acabar picant de mans els mateixos músics seguint el ritme del tema. Aplaudiments per continuar i fer un homenatge a un dels grans compositors brasilers en un tema canta amb la llengua pròpia de la bossa i amb el gran tema "Veracruz". Un tema a ritme viu ideal pels brasilers de la formació, en Jurandir i en Jeff, que devien fruir força tocant-lo, potser més que els altres. Aquí va ser ell l'encarregat d'iniciar els solos i la veritat és que va fer-ho de manera excel·lent; després va seguir l'Adri també amb encert, imaginació i tècnica. El ritme era prou viu en els solos, doblat, per després tornar al tempo normal. De fet, així va anar aquest tema, passant de tempo normal a doblar-lo de tant en tant. Els aplaudiments van deixar pas al següent tema propi a ritme de funk, ideal per remenar el cos que segur alguna i algú devia fer al darrera i després de les files de cadires. Jurandir va fer un "tros" de solo, magnífic, amb un so de guitarra adequat al tema que fins i tot podria haver estat punxat en una disco de moda a l'estil dels de Steve Wonder. Tema que relaciona a les persones que sovint apareixen a la teva vida per ensenyar-te coses i que a la Sandra li deu haver passat força vegades. El tema, "Come to my life", i la Sandra com a culpable de fer-nos cantar a tots aquestes quatre paraules, conjuntament amb la resta de músics, en Jeff, com a molt bon cantant que també és i el mateix Adri als cors. I bé, seguiria amb la resta de temes però m'allargaria una mica massa; dir-vos que el projecte de la Sandra no és un projecte de Jazz però sí de música, de bona música, on el valor afegit de les composicions pròpies el va fins i tot més valuós. Temes agradables, molt ben cantats i interpretats per tots plegats on sí es mostra la gran professionalitat dels músics que sovint ens acompanyen a aquestes WTF on el mateix Aurelio no es cansa de repetir que no són estrictament i exclusiva de Jazz. De vegades ho són i de vegades no com va ser el cas amb el magnífic quintet liderat per la Sandra. Dir-vos que en el penúltim tema que vaig enregistrar "Take your time" també ens vam haver de veure cantant i acompanyant-la las qual cosa va fer que la simbiosi entre públic i músics fos total. El darrer tema de la formació, també a ritme de dancing anys 80s de nom "Vibration" ? doncs va acabar d'arrodonir més d'una hora de música diversa on hi va haver una mica de Jazz i més de la música de la Sandra Ortega més encara si considerem l'aportació del gran Llibert Fortuny que havia vingut a la WTF a tocar un parell de temes per després passar-se pel Cafè Royale on el Pere Soto i jo també hi aniríem..Sons d'ultratomba van aparèixer per un moment sense saber d'on collons varen sortir, però res que no fos normal en una WTF. Al final, i ja quan havia plegat els trastos va sortir a cantar un jove i gran cantant, lÀlex Delgado i ben sorprès en vaig quedar per la seva gran qualitat, potència, registre i sensibilitat...llàstima de no haver-ho enregistrat, ja marxàvem de cap a veure l'esdeveniment que els de l'AMJM fan cada any per lloar als seus socis. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Entrega de premis de l'AMJM i crònica de l'esdeveniment.

Josep Mª Farràs  by Antonio Narváez

Doncs no seré jo qui m'oblidi dels que ahir van rebre el millor premi que pot rebre un músic, el premi dels seus companys de professió dels que són socis de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya..

Premi Honorífic de la Junta : Josep Mª Farràs
Millor Compositor: David Mengual
Millor Músic: Marco Mezquida
Millor Grup: David Mengual Free Spirits Big Band
Millor Disc: Small Axes de Robert Nesta Songs i l'incansable Adrià Plana.

Felicitats des del Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina i també des del programa de ràdio Jazz Club de Nit.

Doncs unes paraules sobre l'acte d'ahir...Després de passar una bona estoneta a la WTF del Jamboree Jazz on vaig poder gaudir amb una mica de canya i funk amb la Sandra Ortega Quintet, vam anar de cap al Café Royale amb el Pere Soto a veure la moguda de l'entrega de premis de l'AMJM.....L'Òscar Dalmau va fer de mestre de cerimònies amb el seu particular sentit de l'humor parlant dels premis i dels candidats i també va presentar i cridar els premiats mentre un dels membres de l'Associació va ser l'encarregat de donar-los, els premis. La veu en off del caçador de bolets i gran melòman va poder compartir escenari amb un dels seus grans ídols de les presentacions, el gran Valentí Grau, el qual va col·laborar aclarint-nos que el seu amic Josep Mª Farràs, no solament havia estat en els inicis un músic de Terrassa sinó que es va dedicar a mostrar-nos el Jazz que es feia aquí per tot arreu de Catalunya. 

Arecio Smith i Dick Them by Antonio Narváez

Un acte on hi va assistir força quantitat de músics i on el presi de l'Associació, en Dick Them, qui va ser el primer en pujar a l'estrada a donar-nos la benvinguda, també ens va encoratjar a fer-nos socis els qui no ho fóssim, amb l'ànim de millorar les condicions d'aquesta AMJM. Després de l'entrega dels premis a tots els agraciats, es va obrir la Jam Session amb el trio de cartell: en Francesc Capella, teclat; Nono Fernández, contrabaix i Pau Bombardó, bateria. El primer en acompanyar-los va ser el mateix Josep Mª Farràs amb la seva trompeta i fent-nos gaudir amb la seva potència i coratge en els súper aguts. Amb una pila d'anys a l'esquena, ens va mostrar la seva gran classe i saber fer en això de tocar amb el màxim swing i blues. 

Valentí Grau i Òscar Dalmau by Antonio Narváez

Llibert Fortuny, al qual tot just jo mateix acabava de veure en un tema a la WTF també s'hi va afegir a la formació tocant també un parell de temes de manera brutal, així com també el saxo alt ja entrat en anys, en Pierre?. Un altre dels nominats va ser en Jordi Rossy el qual va ser el primer en agafar les masses del vibràfon que havia portat l'Andreu Vilar . En Jordi ens va mostrar de quina manera un músic poliinstrumentista és capaç de tocar el vibràfon, havent-ho fet primer, com tots sabeu, amb la bateria, trompeta i piano...deu ni do. Un crac total. Hi va haver canvi de secció rítmica, piano, bateria i contrabaix, i també l'Andreu Vilar va substituir en Jordi Rossy en les masses per ser-ho després ell mateix posteriorment. 

Tots els premiats  by Antonio Narvàez

Els vents van volar i en van aparèixer uns altres entre els quals en Marcel·lí Bayer al saxo alt i potser algun altre més....Mentre tot això passava i jo que m'ho mirava i escoltava, també xerrava amb alguns dels presents entre els quals Vicens Martín, Antonio Narváez que no va parar de capturar el present, en Deme Gómez i la Jos Bascón, ànimes de La Ruta del Jazz, amb el mateix Dick Them, saludant també a Tomàs Fosch, (de Nadal a casa from Texas), Marco Mezquida, Gonzalo Levin, Joan Mas, Andreu Zaragoza, alguna salutació de lluny com la del Jose Alberto, i molta estona xerrant amb l'entranyable Mathew L. Simon i una amiga veïna de Sant Cugat...fins l'hora de plegar veles, moment en el qual vaig veure que també ho feia en Max Sunyer i parella. Després ho vaig pensar...carall, un acte únic com aquest i jo sense enregistrar-lo...collons, badada...he. Voilà. Miquel Tuset Mallol.

 

Premis 2013 de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

AVUI, dilluns 16 de desembre de 2013, a les 21.30, Oscar Dalmau presentarà la cerimònia d'entrega dels Premis 2013 de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya que tindrà lloc al Cafè Royale de Barcelona. STN! estem nominats a millor grup de l'any i el projecte del capsigrany de l'Adrià Plana, Robert Nesta Songs, opta a millor disc de l'any per Small Axe. Cliqueu a l'enllaç per a veure la llista completa de nominats d'enguany. Serà una festassa amb jam session inclosa! No us ho perdeu!!! (paraula de Terol)

Abans que arribi dilluns, recordar-vos que el Premi Especial de la Junta Directiva d'aquest any és per Josep Maria FARRÀS, i els finalistes (per ordre alfabètic) a la resta de categories els teniu més avall.

I ja amb les respostes a la mà.....fent-hi acte de presència qui això escriu el dilluns al Cafè Royale...en negreta teniu ja els escollits pels vots de tots els socis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

COMPOSITOR de l'any

David MENGUAL
Marco MEZQUIDA
Lluís VIDAL

MÚSIC de l'any
Marcel·lí BAYER
Marco MEZQUIDA
Jordi ROSSY

GRUP de l'any   

DAVID MENGUAL FREE SPIRITS BIG BAND
David Mengual, direcció musical
Joan Diaz, Toni Vaquer, Joan Vidal,Sergi Sirvent i Giulia Valle, arranjaments
Intrèrprets:
Miguel Villar, saxo alt i soprà
Gonzalo Levin, saxo tenor i flauta
Joan Mas, saxo alto i flauta
Juan Clavero, saxo tenor i harmònica
Àlvar Monfort, Iván González i Natsuko Sugao, trompetes
Aram Montagut, Marc Joaniquet i Amaiur Gonzalez, trombons
Lina Lomanto, piano
Toni Vaquer, Rhodes
Enric Peinado, guitarra
Alex Reviriego, contrabaix
Oriol Roca i Josema Martín, bateries i percussions

MARCO MEZQUIDA TRIO
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

STN
Adrià Plana, guitarra
Néstor Giménez, piano
Vic Moliner, baix elèctric i contrabaix
Joan Terol, bateria
Miquel Gené, audiovisual

DISC de l'any
COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)

MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)

MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)

SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)