 |
| Dani Domínguez Trio by Josep Tomàs |
 |
| Dani Domínguez by Josep Tomàs |
 |
| Childo Tomas by Josep Tomàs |
 |
| Mark Aanderud by Josep Tomàs |
Petites cròniques de les WTF....amb el Dani Domínguez Trio
Petites cròniques de les WTF al Jamboree amb els SEWARD
 |
| Adriano Galante by Josep Tomàs |
 |
| Pablo Swardom by Josep Tomàs |
 |
| Juan Rodríguez by Josep Tomàs |
 |
| Martin Leiton by Josep Tomàs |
Gran Jam Session del 28 de setembre
Hola de nou amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Després d'unes hores de recuperació necessàries intentaré explicar de manera resumida (ho intentaré) la manera com va anar aquesta magnífica Jam Session.
Primer de tot, comentar que s'esperava una bona assistència de músics i també de públic, com així va ser. La Sala Xica no tenia l'aspecte d'un concert però vàrem omplir els espais prop d'una quarantena de persones en el moment més àlgid de la nit. Agrair-vos a tots els que vareu venir el vostre suport, així com agrair el suport incondicional dels amics col·laboradors que mes a mes ens donen el seu suport. Cal esmentar la sempre professional tasca de manera totalment altruista del "nostre" fotògraf oficial, en Gustaf Soldevila, qui no para de fer fotos i filmar vídeos, per en el proper concert portar-me un DVD carregat d'informació àudio visual.
La Jam la va coordinar el gran mestre de tots, en Geni Barry, un dels millors vibrafonistes de l'estat i un dels millors improvisadors. Encara recordo la cara d'admiració del gran David Pastor en veure'l improvisar en l'actuació que varen fer al Jamboree.
Bé, com deia, Geni va arrencar la Jam al capdavant del grup estable que sempre obre la Jam i que va estar format per Albert Caire, piano / Paco Weht, contrabaix i Felipe Muñoz, bateria. Van tocar tres o quatre temes estàndards de Jazz entre els quals una versió del "On green Dolphin Street" magnífica. Grans solos de tots quatre i ja deixar pas al primer músic i que va ser la cantant Time Meyer, qui ens va meravellar per les seves qualitats, simpatia i un lliure estar a l'escenari. La Time cada vegada s'adapta millor als estàndards de Jazz, que no son el seu estil pròpiament dit, però sembla que ella vol arribar a dominar també com els temes que canta habitualment, d'un estil més popular.
Després de la Time vam convidar a pujar un dels més reputats mestres d'harmonia i guitarra de casa nostra, en Vicens Martin, guitarrista, compositor i arranjador i gran persona, que treballa al Taller de Músics des de fa una colla llarga d'anys, i que havia coincidit, ell com a cap d'estudis d'harmonia del Taller en l'època que hi estudiava l'Albert Caire i algú més. És professor de guitarra d'un altre dels habituals a les Jams, en Jordi Pujol, i també conegut per molts altres músics que hi varen intervenir posteriorment.
Varen tocar dos o tres temes i va ser molt interessant veure el tete-a-tete amb en Geni Barry. Ells dos no havien coincidit mai dalt l'escenari i per tant l'expectació era important. No cal a dir que es varen entendre a la perfecció, i que es van aplaudir un a l'altre els respectius solos. No oblidem pas la secció rítmica, Albert, Paco i Felipe , els quals van mantenir la màquina rítmica a la perfecció. Vam convidar mentre tant a pujar a l'Arnau Alonso jove de poquets anys, bateria que sempre ve, conjuntament amb els companys, professors i alumnes de l'Escola Jam Session, la qual, amb el seu director al capdavant, en Luis Blanco, em de dir que sempre ens han acompanyat en totes les mogudes.
L'Arnau va tocar una colla de temes, ja que havia de marxar d'hora amb els seus pares, i després vam convidar a d'altres bateries.
Després d'aquests temes en Geni va voler fer el Blues "Freddie Freeloder"i vet aquí que em vaig veure a l'escenari tocant el tema. Un estàndard ideal per improvisar amb una melodia senzilla i no masses complicacions harmòniques.
Posteriorment vam convidar al Joaquim Castanyer, flugelhorn i també al Francisco Santos, de l'Associació de Jazz de Rubí, a tocar el seu clarinet, i també amb la meva participació i la de Miquel Donat, trompeta vam fer un tema del Duke Ellington, "In a mellow tone".
D'altres músics que van pujar a l'escenari van ser el Valentí Tuset, guitarra conjuntament amb el Pep (company de la cantant Noelia Mercedes que també va cantar posteriorment).
Com ja he dit abans, un dels que va venir va ser el Miquel Donat, trompetista de La Locomotora Negra qui ens va fer gaudir amb el so clàssic de la seva trompeta. Miquel Donat va acompanyar a la Noelia Mercedes en el tema "It don't mean a thing", conjuntament amb el Joaquim Castanyer, el seu company Pep, etc. Un altre dels convidats il·lustres va ser el professor de piano de l'Escola Jam Session, en Jeroni Pagan, qui amb l'alumne de la mateixa escola Sílvia Juncà i el mateix Luís Blanco van interpretar alguns temes. Qui també va venir a la Jam és una parella de músics i amics tots dos de l'Albert Caire, en Lluís Voisin i Josep, bateria i guitarra despectivament, i també a la bateria l'amic de Sant Cugat el Josep Mª Martí, qui finalment va poder tocar algun tema. Tots nosaltres ens vàrem anar tornant a l'escenari i vàrem poder compartir-lo amb els grans mestres que ens varen acompanyar, en Geni Barry, Vicens Martín, Paco Weht, Albert Caire etc. Menció especial la feina ininterrompuda del Paco Weht des de les 22h30m més o menys l'hora en què van començar a tocar, fins prop de les 3h de la matinada que va ser quan vam acabar, després de tocar temes amb l'únic públic de la resta de músics que hi quedava. Esmentar però, les ganes que hi van posar entre el públic, uns amics que van venir de Sant Quirze del Vallès, en Carles Vinyals i parella, i en Valentí i parella, els quals van ser els darrers del públic en marxar. D'altres amics i familiars no hi van faltar, el Jesús i la Teresa, els amics del Club de Jazz de Sant Cugat el Carlos Sampietro i el David Carreras, i d'altra gent que ara mateix no em ve al cap. Tant se val, agrair-los la seva assistència així com a la de tots els músics que van venir i que van ser una bona colla. Miquel Tuset.
Petites cròniques de les WTF...amb Jefferson Otto Trio i un llarg etc..
Una altra WTF per a la història, histèria? Em va semblar escoltar
aquestes paraules per obra i gràcia de l'Aurelio Santos. Un titular podria
ser... des de la pau rítmica de les bossa-noves fins l'esclat del free! Va ser
així mateix com us ho dic. El trio inicial format per JEFFERSON OTTO, RODRIGO
BALDUINO y JOAO OLIVEIRA, ens va oferir una primera part on les noves
bossa-noves, versions va dir ell, van tenir un públic atent escoltant la
novetat, si considerem que normalment ens trobem Jazz. Van tocar temes desconeguts
per la majoria de gent, temes actuals amb una frescor inusitada.
El Jefferson va
resultar ser un molt bon cantant i millor bateria. La seva veu i seriositat a
l'escenari, van anar lligades amb un control total dels difícils ritmes brasilers. Va presentar al grup, va
parlar tranquil i segur, sempre amb un somriure natural i va estar distes i
amable. Els companys que el van acompanyar, el Rodrigo i Joao Oliveira, van
estar en tot moment a la seva alçada. Cal destacar els solos que va fer el Joao
a la guitarra, per ràpids i ben executats, i la pulsió rítmica del Rodrigo amb
el seu baix elèctric. Van fer la broma que s’haurien de dir “The Afonicous
Band”, ja que semblava que estaven tots prou afònics. Entremig, varen convidar
a una jove brasilera de pell enfosquida, la Lidia Lucas, “Negra” Lucas? va
fer-se dir ella mateixa, molt simpàtica i riallera, la qual va canviar una mica
les estructures melòdiques i rítmiques. Vàrem entrar al món de la
Samba, més alegre i divertida que les Bossa-noves, un pel melancòliques, on
ella es va deixar anar literalment, tant en l’aspecte musical com en el rítmic,
ballant de manera desimbolta. Va ser una alenada d’aire fresc aplaudit per tots
els presents i que va deixar pas a més temes en clau bossa.
Recordo el que van
fer de Baden Powell d’un recital a París, on de la Suite de tres moviments,
l’Otto va decidir agafar-ne el del mig, que va resultar preciós.
 |
| Jefferson Otto by Josep Tomàs |
 |
| Lidia Lucas by Josep Tomàs |
Després d’aquest primer passe, l’Aurelio Santos ens va fer-los aplaudir
fins aconseguir que fessin un altre tema, que també va ser molt interessant. Un
tema del Joao Oliveira que va ser qui el va cantar i interpretar la mar de bé.
També ara, mentre els companys remenaven les guitarres, el Jefferson Otto, ens
va deixar bocabadats mentre tocava la seva bateria, que incloïa una timbala per
aconseguir aquells sons més brasilers. Després d’aquest tema i més d’1 hora de
bona música, va començar la Jam Session de la mà del seu Regidor, l’Aurelio
Santos.
Demanar forts i més forts aplaudiments per els músics és una de les
seves tasques, auto-imposades, i de la qual en treu un elevat rendiment.
Finalment, tothom aplaudeix una bona estona, i aquesta vegada també vam
aplaudir a tot el grup de l’Estudi Puche, amb la seva directora al capdavant,
la Carme Puche, i amb tots els seus companys i companyes al darrera de les
màquines de vídeo i àudio.
l'Aurelio va convidar a l’escenari a una dona menuda però molt simpàtica, la italiana Iris, de Gènova però que també
havia viscut a Sicília i que va dir que
sempre venia a Barcelona per les Festes de la Mercè, i que li agradava molt la
ciutat. Va cantar el “How Insensitive” amb molta gràcia i simpatia, després de
dir-nos que se li havia cremat el vestit en el “córrer foc” i deixar-nos alguna
paraula en català, la qual cosa li vam agrair. Un tema dolç després de la força
del darrer tema del trio liderat pel Jefferson Otto, que ens va situar en una
altra atmosfera.
Seguidament el Regidor va convidar al Claudio Marrero, saxo tenor, jove canari que dia a dia ens mostra les seves millores tècniques i estilístiques, per després convidar al pianista uruguaià Rodrigo González Palen, i amb la mateixa formació del trio anterior van fer un estàndard interpretat però a un ritme totalment diferent i entretallat, el tema va ser l’”Impressions” de John Coltrane, tros de tema que manté l’estructura de dues escales/acords com el “So What” de Miles Davis. Va començar el Claudio fent un molt bon solo mentre la resta mantenia el “tren” a tota hòstia. Després va ser el Rodrigo al piano qui ens va meravellar amb la seva tècnica i velocitat. Un solo magnífic del Joao Oliveira per si algú s’hagués pensat que només tocava músiques brasileres. És un tros de crac aquest jove brasiler i ens ho tornarà a demostrar un altre dilluns on serà ell amb el seu grup qui obrirà la Jam de les WTF. Ja per acabar, va ser el mateix Jefferson qui va fer un magnífic solo incidint en els sons brasilers de la seva timbala/paila més llarga. Després d’aquest magnífic solo, el Claudio hi va tornar amb la melodia del tema i varen acabar entre llargs aplaudiments. L’Aurelio va pujar i va fer-nos aplaudir a tots els músics, mencionant els seus noms amb prou claredat a fi i efecte que tothom se n’assabentés, fins i tot jo mateix. Després va convidar al Jefferson Otto i al Rodrigo Balduino que fessin un “break” i així poder anar a sopar, la qual cosa va ser motiu suficient per començar a parlar de llocs emblemàtics del barri on es pot sopar de manera magnífica. Bromes compartides de l’Aurelio i Claudio Marrero fent referència a Kenny G, Richard Clayderman, Los Pecos, etc....Va convidar a pujar a Bachi, Jesús Bachiller Jimenez, al baix elèctric i al Dani Gonzàlez, responsable de les Jams del Carmelitas, a la bateria. També va convidar a Raynald Colom a la trompeta a formar part d’aquest ja més nombrós grup, i amb tot això ja portàvem 2 de les 4 hores que vaig enregistrar.
El tema que van tocar va ser una versió del “Watermelon Man” del Herbie
Hancok, versió entretallada rítmicament, i que en la tanda de solos va iniciar
el sorprenent Claudio Marrero. En iniciar-la Raynald va fer-ho a un volum més
baix, tocant suaument, per després anar-se animant “volumètricament”. Raynald
ens sorprèn cada vegada més en cadascuna de les seves grans interpretacions i
improvisacions, arribant a cotes altíssimes. Bons solos del Joao a la guitarra,
del Rodrigo González al piano, de Bachi al baix, mentre el Dani mantenia el
bon ritme a la bateria, varen donar pas a la finalització del tema, allargat
fins trobar un punt comú per acabar-lo.
 |
| Morten Sandholt by Josep Tomàs |
Va convidar a Miquel Biarnès a la bateria, teníem ja al Sergio Cebrián a
la guitarra, van pujar Toni Martin als teclats, Morten Sandholt al saxo tenor,
Martin Leiton al baix elèctric, i l’Aurelio va començar a petonejar el micro
aconseguit estimar-lo fins a nivells incommensurables. Tot això passava mentre
jo feia un “break” a l’aire lliure amb la responsable de la filmació del
documental, la Carme Puche i una seva càmera ajudant, tot xerrant de les meves
aficions musicals i demés invents. O sigui que el darrer tema que vaig
enregistrar no el comentaré abastament i només diré que quan vam tornar a les
“catacumbes” ja l’estaven acabant i hi havia a l’escenari una dotzena de músics
entre els quals Kike Perdomo, Audun Waage els anteriors comentats i algun
que em deixo com sempre passa. Tots ells varen tocar el magnífic tema de millor
títol anomenat “Yo pito, tu pitas, el pita, nosotros pitamos, vosotros pitais,
ellos pitan”. Eren prop de les 12h i ja portava 4 hores dintre de les tombes del
Jamboree gaudint entre els ressuscitats i vivint la vida nova que ens havia
promès el profeta Zappa. Miquel Tuset.
Petites cròniques de concerts del Festival l'hora del Jazz....ANDREU VILLAR QUARTET i GNAPOS TRIO
 |
| Enganxats escoltant a l'Andreu Villar Quartet by Antonio Narváez Dupuy |
3er dia del 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts
Hola de nou amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Sembla que tinc la intenció d'acabar la feina, i així que em poso a escriure quatre ratlles, aquesta vegada sí, sobre com va anar el darrer dia del Festival.
El 3er dia el vàrem fer, com és costum, emmarcat en la Festa Major, i participant-hi l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. Aquesta vegada, i donada la situació demogràfica, de combos de l'escola només n'ha va haver un, tot i que per diversos motius, només dos dels membres d'aquest combo hi varen poder participar. Agraeixo als músics, professionals, que els van acompanyar i així els dos joves integrants del combo, varen poder tocar els seus tres temes.
Els joves músics, estudiants, integrants del combo varen ser l'Hèctor Blanch i el Valentí Tuset. Els altres dos músics professionals, el Miquel Ballester i l'Oriol Roca.
Varen començar amb un tema a ritme de "reggae" anomenat "Flying away" molt ben cantat per l'Hèctor, qui te una veu prou aguda, arribant a registres molt alts i entonant perfectament. El Valentí va fer un bon solo, mentre l'Hèctor també amb guitarra acústica anava marcant el ritme "reggae". Uns bons aplaudiments ban donar pas al següent tema dels Gun's and Roses anomenat "Sweet child of mine" marcat molt bé per la bateria del Miquel i iniciat per la guitarra del Valentí, una Fender Estratocaster que va sonar força bé, fent la melodia, tantes vegades escoltada i que va fer que la gent se l'escoltés amb moltes ganes. I al darrera, la secció rítmica formada pel Miquel i l'Oriol, mantenint la pulsió del tema en tot moment i permetent que el Valentí fes el seu bon solo. En definitiva, varen fer un bon tema dels Gun's, per després continuar amb el "I've got a feeling", amb un ritme una mica més calmat. Un tema que l'Hèctor va cantar amb la seva característica veu, arribant a uns molt aguts, i que el Valentí va marcar força bé rítmicament amb la guitarra, i així, aquests dos joves varen anar acabant la seva participació en aquest Festival.
S'ha de comentar que la Plaça de Sant Jordi era plena de gom a gom, situació normal per les dates de la Festa Major i també pel fet d'haver-hi la proposta musical que va agradar tothom.
El plat gros encara havia de venir i ho va fer amb el grup Music Arqueology, quartet de Jazz on el bateria, en Miquel Ballester, és també professor de bateria de l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. La resta de companys del grup varen ser el Nando Picó, saxo tenor / Toni López, guitarra / Oriol Roca, contrabaix.
Aquest grup ha enregistrat el seu primer treball, eminentment Jazzístic i amb uns magnífics temes com el "Work Song" del Nat Adderley. Precisament aquest va ser el primer tema de la nit.
El tema comença amb la coneguda melodia marcada pels cops de la bateria i repetit el chorus dues vegades, per donar pas a la B, i així començar el solo. El primer en fer-ho va ser el Nando Picó qui ens va deixar els primers sons del seu magnífic saxo tenor, un Selmer Mark 6. Un solo que va començar a ritme de corcheres i fent algun treset, solo melòdic i precís rítmicament parlant que arrencar els primers aplaudiments de la nit. Després d'ell vam poder escoltar el so nítid de la guitarra del Toni López, qui ens va fer un solo precís, delicat i amb un gran sentit rítmic. Després d'ell el solo del contrabaix de l'Oriol Roca i ja deixar pas als "quatres" que varen fer els altres tres músics amb la bateria del Miquel Ballester. Després d'això, tornar al tema i acabar-lo per escoltar els merescuts aplaudiments.
El següent tema va ser el conegut "The days of wine and roses" del Henry Mancini. Un tema interpretat a ritme de bossanova, que comença amb la coneguda melodia on es fa un primer cor de tot el tema per després començar amb els solos. Va ser el Nando qui va començar el seu torn, amb un bon solo, fent alguns arpegis i rifs de gran factura, per després seguir-lo el Toni a la guitarra, un so prou nítid i fet amb una digitació precisa, gens entretallada, demostrant-nos que és un gran guitarrista. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia del tema, amb el saxo del Nando, mentre sempre la secció rítmica de contrabaix, guitarra rítmica i bateria, mantenien la pulsió de la "bossa".
El tercer tema va ser una mena de balada, amb un "swing" força dolç, iniciada pel Nando, ja fent el seu solo com a continuació melòdica de la melodia. Un solo on el saxo l'escoltaves anar amunt i avall seguint arpegis i escales força complicades i amb una gran imaginació. Sempre després del Nando, el Toni i el seu magnífic so de la seva guitarra. Un solo també farcit d'idees melòdiques i harmòniques, amb una seqüència d'acords precisos. El Toni va demostrar-nos de quina manera controla l'assumpte de la guitarra. Vaja, és un gran guitarrista. L'Oriol va ser el següent que va fer algunes notes en el seu solo i deixar pas a la melodia de la mà del Nando i així acabar el tema tots plegats.
El quart tema va ser el conegut "Bye bye Blackbird", tema fet amb un "swing" remarcable, que després de passar un chor del tema, van començar la roda de solos, essent el Nando el qui els va començar. Un solo adequat i farcit d'idees melòdiques amb una molt bona sonoritat i fent unes escales molt ben trenades. Li va seguir el Toni a la guitarra fent-lo també a la perfecció, mantenint el seu magnífic so, i mentre, al darrera els dos rítmics, contrabaix i bateria, mantenint un "swing" increïble. Després del solo del Toni el va fer l'Oriol i la seva "berra". Un molt bon solo d'uns dels contrabaixistes més sol·licitat. Va demostrar-nos la seva versatilitat, com el Miquel, acompanyant els joves músics de l'escola, i ho va fer també mostrant-nos la seva habilitat en aquest context Jazzístic. Després d'ell van començar a fer la roda de "quatres" amb el Miquel a la bateria. Uns quatres on hi van participar tots, permetent que el bateria es lluís a la perfecció, per donar pas a la melodia i després acabar el tema. Uns bons aplaudiments que varen deixar pas al cinquè tema de la nit.
Aquest tema va ser iniciat, melòdicament, per guitarra i saxo, amb un ritme més aviat "funky". El primer en fer els solos va ser ara el Toni a la guitarra, fent-lo a la perfecció. Un gran solo amb marcats rifs "blueseros", on va lluir de manera magnífica. Després d'ell, el so potent del saxo tenor del Nando i les seves idees melòdiques i rítmiques alhora que harmòniques, ens varen deixar bocabadats; un solo que va estar remarcat per bateria i contrabaix mentre ell, al cap davant, anava desgranant les tan ben buscades notes. Una vegada acabat el seu solo, vam poder gaudir del magnífic solo del Miquel Ballester a la bateria, que ens va demostrar el perquè és un mestre d'aquest instrument rítmic. Després d'ells, altra cop amb la melodia del tema, per fer el parell de chorus i acabar-lo entre els aplaudiments del públic.
Després vam donar pas a la Jam Session i s'hi varen posar amb un "Blues", ara cantat per la Marina Tuset. El tema va ser el "I've got trouble" de la Christina Aguilera. Primer la veu cantant, Marina, va fer-ne la melodia amb la seva potent veu i després deixar que el Nando comencés el seu solo, magnífic amb so texà, i després que fos el Toni que també fes la seva part. Una vegada acabat, hi va tornar la Marina, fent la melodia i després els característics "breaks" del tema marcats pel bateria.
Aplaudiments per deixar pas al següent tema, que va ser una balada, tocada un pel més "viva" de lo habitual. Un tema que la Marina broda a la perfecció amb les seves modulacions tot i després d'haver-ne fet la melodia. El Nando va començar el seu solo, també amb clares notacions "blueseres", per després seguir-lo en el seu solo el Toni, també amb el ritme ben marcat pel Miquel. Ara va ser la Marina qui es va posar a fer el seu solo a a veu, fent una mena de "scat" melòdic que va anar-se esvaint, acabant el tema i fent que se sentissin uns aplaudiments merescuts.
Vam deixar descansar la Marina i vàrem pujar a tocar la Sílvia Juncà saxo tenor, jo mateix al saxo alt. El tema va ser un "blues" l'Straight no Chaser", del Thelonius Monk. El vam començar tots plegats i va ser la Sílvia qui va començar la roda dels solos. Un bon solo, interpretat per una jove saxofonista habitual a les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina. Després d'ella em va tocar a mi fer-lo, i deu ni do com em va anar. Va sonar prou modern, seguint l'estructura harmònica més o menys encabida, i fent-lo sense deixar reposar massa els silencis, que sempre n'hi ha d'haver. Va continuar el Nando fent el seu, que va resultar magnífic per tècnica i coneixement. Un llarg solo on va mostrar la manera com s'ha de fer, de manera tranquil·la, i fent els rifs adequats. Ara el guitarra va ser el Toni González, gran guitarrista i amic, assidu a les manifestacions d'aquest Festival, on ja hi ha vingut en dues ocasions, i que també es presenta a les Jams dels divendres. El Toni va fer un magnífic solo amb acords i melodia, tot molt ben executat. Li va seguir l'altre guitarrista, l'oficial del grup, el Toni López fent també un gran solo, a l'estil dels que ja li havíem escoltat. Després d'aquest magnífic solo, vam començar a fer la roda de "quatres", tots amb el bateria, permetent que es lluïs força. Una vegada acabats els "quatres" ens hi vàrem posar amb el "tema" per acabar-lo tots plegats.
Vam convidar a diversos músics que hi havia a la plaça, i que van ser, el Xavier Aymà i la Time Meyer. Ella va cantar un tema "estàndard" el "Don't get around much anymore", tema del gran Duke Ellingtoni lletra de Bob Russell. Qui va començar la tanda de solos va ser el Nando amb el seu saxo tenor, fent-ne un de molt ben trenat. Després d'ell, la Time hi va tornar amb el tema i així el varen acabar.
El següent tema que va cantar la Time va ser el conegut "Night and Day", del Cole Porter. Va iniciar-lo ella cantant el tema tant i tant conegut, fent el "pont" de manera perfecta. S'ha de dir que va cantar força bé, és a dir, que la Time, canta força bé. Després d'ella s'hi va posar el Toni a fer algunes notes a mode de solo, acompanyat també per la Time que va fer-ne alguna a mode de solo. Trossos de melodia es van anar combinant amb trossos de solos dels guitarristes, per ja tornar-hi amb el tema, cantat, i acabar-lo després de dues repeticions del final.
Després d'aquest tema, vam poder escoltar-ne un altre amb la Time, el conegut "Route 66". Un tema a ritme de "swing" però de marcada arrel bluesera, fin i tot rock and rolera. Ella en va fer dos chorus molt ben cantats per deixar pas al primer solo, ara sí, del Nando Picó i el seu magnífic tenor. Un solo de marcat accent bluesy amb alguns "trulls" a mode d'escales ascendents i descendents i d'altres "rifs" diversos. S'hi va tornar a posar la Time amb el tema per fer-ne un primer chor i deixar a la guitarra del Toni González que fes el seu trosset. Un solo ben aconseguit amb algunes notes a mode repetició rítmica, també melòdica i que va fer-nos gaudir d'allò més. Hi va tornar la Time Meyer amb la seva magnífica veu i s'ha de dir també, amb el seu ball, mentre canta. Finalment, varen acabar tots plegats escoltant llargs aplaudiments.
Després vam tocar el "Beautiful Day", tema iniciat pel meu saxo alt, fent la melodia d'aquest preciós tema i després començar el meu solo. Un solo que va sortir prou bé, i que va seguir la harmonia amb prou encert, tenint en compte que soc totalment "amateur". Després s'hi va ficar la Sílvia amb el seu so profund del seu tenor. Va fer-lo amb molta idea i prou recursos fent-nos gaudir a tots plegats. Va continuar el Toni González a fer el seu trosset, fent-nos una demostració d'arpegis i sons diversos, escales i demès virgueries tècniques. Després d'ell, l'incansable Oriol Roca i la seva "berra". Ell que no va parar en cap moment de tocar, la qual cosa els hi sol passar als contrabaixistes, i que va fer un solo molt ben aconseguit, melòdic i harmònic. Ja per acabar, vaig tornar a fer la melodia d'aquesta preciosa balada i després de dos finals, varem acabar rebent uns forts aplaudiments.
Vam convidar al Jesus a la bateria i vàrem fer el tema "les fulles mortes", l"'Autumn Leaves". La Sílvia va començar la tanda de solos fent-lo molt ben aconseguit i amb molt bon so. Després d'ella m'hi vaig ficar jo mateix aconseguint fer-lo també de manera digna i seguint l'harmonia i fent-ne un de un pel llarg, però ja se sap, quan va més o menys bé, no el deixaries mai. En acabar-lo, deixant-me algun compàs, s'hi va ficar el Toni a fer el seu. Com sempre, ens en va fer un de complet, "jugant" amb melodia i fent diversos acords inversemblants, d'aquells que, modificats, augmentats o disminuïts, adquireixen una altra dimensió. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Oriol Roca, que incansable tota la nit, encara tenia forces per fer uns magnífics solos. Ens hi vam posar amb la coneguda melodia tots els vents, i després vam acabar el tema després de fer combinacions entre la Sílvia i jo mateix. I així vam acabar aquest conegut tema, fent jo un final d'aquells que sembla que no s'acabi mai.
Vam convidar de nou a la Time a cantar i ens va fer el "Kansas City". També va pujar el Josep Mª a la bateria. Ella s'hi va posar amb la melodia del tema i així va deixar pas al solo del Nando, curtet ja que ho van anar combinant amb la Time. Després hi va tornar el Toni i la seva guitarra a fer el solo, un solo de marcat estil "rythm & blues", tal és el tema. Bones combinacions melòdiques van deixar pas al solo del gran Oriol Roca, demostrant-nos "lo màquina" que és. La Time s'hi va ficar de nou i ja per acabar-lo entre forts aplaudiments.
El següent tema va ser l'"All of me", fet a ritme de "swing", i cantat de manera perfecte. La Sílvia va iniciar al tanda de solos, amb un so lleugerament "estripat" a voluntat, i molt ben aconseguit. Després d'ella hi va tornar la Time amb la melodia fent el tema de nou per deixar pas al solo del Toni que de nou ens va meravellar amb les seves idees. El Nando va continuar, també de manera incansable, fent-lo clavat amb algunes virgueries harmòniques i melòdiques, fent-nos aplaudir. Time va tornar amb el tema, que s'ha de dir que el va fer en el més pur estil "Billie Holiday". Fent diverses repeticions del final, van acabar el tema entre forts aplaudiments.
Després ens hi vam posar a fer el "Take the A train", del Duke, la Sílvia, Nando i jo mateix. Vaig ser jo qui va començar la roda de solos. Un solo que va sortir prou bé, i del qual en vaig fer alguns chorus, seguint prou bé l'harmonia i fent-lo de manera prou digna i aconseguint un bon so. Després va ser la guitarra del Toni López qui de nou ens va fer gaudir amb les seves idees i imaginació estilística i harmònica. Va fer un solo molt ben trenat, i com sol fer, li va afegir tota una sèrie d'acords clavats. Després d'ell, s'hi va posar la Sílvia a fer la seva part. Un bon solo del seu tenor, ens va demostrar l'evolució d'aquesta jove saxofonista, que cada dia que passa, ho fa millor. Amb tot això ja portàvem dues hores fotent-li. Després d'ella, va ser el Toni González qui va fer-ne la seva part, també amb una gran tècnica estilística. Va continuar el Nando que amb el seu saxo tenor va mostrar de nou el seu poder, la seva tècnica i coneixement, i després del seu magnífic solo, va deixar pas als "quarts" amb el bateria, introduint el conegut "rif" del tema. Després, hi vam tornar amb la melodia tots els tres vents, i així vàrem anar arribant al final del tema, acabant-lo tots plegats i rebent uns forts aplaudiments del, públic que no ens va abandonar en tota la nit.
El darrer tema de la nit va ser el "Cantaloupe Island" del gran Herbie Hancok que vàrem iniciar tots els vents. El Nando va ser el primer en fer el seu solo, fent-lo de manera excel·lent. Un tema de pocs acords, ideal per improvisar i que està emmarcat dins l'estil "modal", estil desenvolupat pel Miles Davis. Un solo que va aconseguir aplaudiments. Després vaig ser jo qui m'hi vaig ficar en el solo, fent unes escales que varen semblar dissonants però que encaixaven força bé en l'harmonia. El so cada vegada era millor, la qual cosa s'agraeix. Després li va tocar al Toni González fer la seva part de solo, un magnífic solo, nítid i clar, que va deixar pas al següent músic, que va resultar ser la Sílvia. Ella s'hi va ficar de valent, ja a les acaballes de la nit, llarga nit. Un solo ben aconseguit, amb suavitat i de vegades rudesa com ella sap fer, obtenint aquests diversos sons del seu tenor. Després d'ella, el Nando hi va tornar amb una roda per deixar pas a tornar al tema, on ens hi vam ficar tots els tres vents. Vam estar fent els chorus del tema un parell de vegades, per acabar-lo tots plegats.
D'aquesta manera vam acabar el tercer i darrer dia de Festival amb una bona assistència de públic i de participació de músics a la Jam Session.
Miquel Tuset.
S'ha de comentar que la Plaça de Sant Jordi era plena de gom a gom, situació normal per les dates de la Festa Major i també pel fet d'haver-hi la proposta musical que va agradar tothom.
El plat gros encara havia de venir i ho va fer amb el grup Music Arqueology, quartet de Jazz on el bateria, en Miquel Ballester, és també professor de bateria de l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. La resta de companys del grup varen ser el Nando Picó, saxo tenor / Toni López, guitarra / Oriol Roca, contrabaix.
Aquest grup ha enregistrat el seu primer treball, eminentment Jazzístic i amb uns magnífics temes com el "Work Song" del Nat Adderley. Precisament aquest va ser el primer tema de la nit.
El tema comença amb la coneguda melodia marcada pels cops de la bateria i repetit el chorus dues vegades, per donar pas a la B, i així començar el solo. El primer en fer-ho va ser el Nando Picó qui ens va deixar els primers sons del seu magnífic saxo tenor, un Selmer Mark 6. Un solo que va començar a ritme de corcheres i fent algun treset, solo melòdic i precís rítmicament parlant que arrencar els primers aplaudiments de la nit. Després d'ell vam poder escoltar el so nítid de la guitarra del Toni López, qui ens va fer un solo precís, delicat i amb un gran sentit rítmic. Després d'ell el solo del contrabaix de l'Oriol Roca i ja deixar pas als "quatres" que varen fer els altres tres músics amb la bateria del Miquel Ballester. Després d'això, tornar al tema i acabar-lo per escoltar els merescuts aplaudiments.
El següent tema va ser el conegut "The days of wine and roses" del Henry Mancini. Un tema interpretat a ritme de bossanova, que comença amb la coneguda melodia on es fa un primer cor de tot el tema per després començar amb els solos. Va ser el Nando qui va començar el seu torn, amb un bon solo, fent alguns arpegis i rifs de gran factura, per després seguir-lo el Toni a la guitarra, un so prou nítid i fet amb una digitació precisa, gens entretallada, demostrant-nos que és un gran guitarrista. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia del tema, amb el saxo del Nando, mentre sempre la secció rítmica de contrabaix, guitarra rítmica i bateria, mantenien la pulsió de la "bossa".
El tercer tema va ser una mena de balada, amb un "swing" força dolç, iniciada pel Nando, ja fent el seu solo com a continuació melòdica de la melodia. Un solo on el saxo l'escoltaves anar amunt i avall seguint arpegis i escales força complicades i amb una gran imaginació. Sempre després del Nando, el Toni i el seu magnífic so de la seva guitarra. Un solo també farcit d'idees melòdiques i harmòniques, amb una seqüència d'acords precisos. El Toni va demostrar-nos de quina manera controla l'assumpte de la guitarra. Vaja, és un gran guitarrista. L'Oriol va ser el següent que va fer algunes notes en el seu solo i deixar pas a la melodia de la mà del Nando i així acabar el tema tots plegats.
El quart tema va ser el conegut "Bye bye Blackbird", tema fet amb un "swing" remarcable, que després de passar un chor del tema, van començar la roda de solos, essent el Nando el qui els va començar. Un solo adequat i farcit d'idees melòdiques amb una molt bona sonoritat i fent unes escales molt ben trenades. Li va seguir el Toni a la guitarra fent-lo també a la perfecció, mantenint el seu magnífic so, i mentre, al darrera els dos rítmics, contrabaix i bateria, mantenint un "swing" increïble. Després del solo del Toni el va fer l'Oriol i la seva "berra". Un molt bon solo d'uns dels contrabaixistes més sol·licitat. Va demostrar-nos la seva versatilitat, com el Miquel, acompanyant els joves músics de l'escola, i ho va fer també mostrant-nos la seva habilitat en aquest context Jazzístic. Després d'ell van començar a fer la roda de "quatres" amb el Miquel a la bateria. Uns quatres on hi van participar tots, permetent que el bateria es lluís a la perfecció, per donar pas a la melodia i després acabar el tema. Uns bons aplaudiments que varen deixar pas al cinquè tema de la nit.
Aquest tema va ser iniciat, melòdicament, per guitarra i saxo, amb un ritme més aviat "funky". El primer en fer els solos va ser ara el Toni a la guitarra, fent-lo a la perfecció. Un gran solo amb marcats rifs "blueseros", on va lluir de manera magnífica. Després d'ell, el so potent del saxo tenor del Nando i les seves idees melòdiques i rítmiques alhora que harmòniques, ens varen deixar bocabadats; un solo que va estar remarcat per bateria i contrabaix mentre ell, al cap davant, anava desgranant les tan ben buscades notes. Una vegada acabat el seu solo, vam poder gaudir del magnífic solo del Miquel Ballester a la bateria, que ens va demostrar el perquè és un mestre d'aquest instrument rítmic. Després d'ells, altra cop amb la melodia del tema, per fer el parell de chorus i acabar-lo entre els aplaudiments del públic.
Després vam donar pas a la Jam Session i s'hi varen posar amb un "Blues", ara cantat per la Marina Tuset. El tema va ser el "I've got trouble" de la Christina Aguilera. Primer la veu cantant, Marina, va fer-ne la melodia amb la seva potent veu i després deixar que el Nando comencés el seu solo, magnífic amb so texà, i després que fos el Toni que també fes la seva part. Una vegada acabat, hi va tornar la Marina, fent la melodia i després els característics "breaks" del tema marcats pel bateria.
Aplaudiments per deixar pas al següent tema, que va ser una balada, tocada un pel més "viva" de lo habitual. Un tema que la Marina broda a la perfecció amb les seves modulacions tot i després d'haver-ne fet la melodia. El Nando va començar el seu solo, també amb clares notacions "blueseres", per després seguir-lo en el seu solo el Toni, també amb el ritme ben marcat pel Miquel. Ara va ser la Marina qui es va posar a fer el seu solo a a veu, fent una mena de "scat" melòdic que va anar-se esvaint, acabant el tema i fent que se sentissin uns aplaudiments merescuts.
Vam deixar descansar la Marina i vàrem pujar a tocar la Sílvia Juncà saxo tenor, jo mateix al saxo alt. El tema va ser un "blues" l'Straight no Chaser", del Thelonius Monk. El vam començar tots plegats i va ser la Sílvia qui va començar la roda dels solos. Un bon solo, interpretat per una jove saxofonista habitual a les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina. Després d'ella em va tocar a mi fer-lo, i deu ni do com em va anar. Va sonar prou modern, seguint l'estructura harmònica més o menys encabida, i fent-lo sense deixar reposar massa els silencis, que sempre n'hi ha d'haver. Va continuar el Nando fent el seu, que va resultar magnífic per tècnica i coneixement. Un llarg solo on va mostrar la manera com s'ha de fer, de manera tranquil·la, i fent els rifs adequats. Ara el guitarra va ser el Toni González, gran guitarrista i amic, assidu a les manifestacions d'aquest Festival, on ja hi ha vingut en dues ocasions, i que també es presenta a les Jams dels divendres. El Toni va fer un magnífic solo amb acords i melodia, tot molt ben executat. Li va seguir l'altre guitarrista, l'oficial del grup, el Toni López fent també un gran solo, a l'estil dels que ja li havíem escoltat. Després d'aquest magnífic solo, vam començar a fer la roda de "quatres", tots amb el bateria, permetent que es lluïs força. Una vegada acabats els "quatres" ens hi vàrem posar amb el "tema" per acabar-lo tots plegats.
Vam convidar a diversos músics que hi havia a la plaça, i que van ser, el Xavier Aymà i la Time Meyer. Ella va cantar un tema "estàndard" el "Don't get around much anymore", tema del gran Duke Ellingtoni lletra de Bob Russell. Qui va començar la tanda de solos va ser el Nando amb el seu saxo tenor, fent-ne un de molt ben trenat. Després d'ell, la Time hi va tornar amb el tema i així el varen acabar.
El següent tema que va cantar la Time va ser el conegut "Night and Day", del Cole Porter. Va iniciar-lo ella cantant el tema tant i tant conegut, fent el "pont" de manera perfecta. S'ha de dir que va cantar força bé, és a dir, que la Time, canta força bé. Després d'ella s'hi va posar el Toni a fer algunes notes a mode de solo, acompanyat també per la Time que va fer-ne alguna a mode de solo. Trossos de melodia es van anar combinant amb trossos de solos dels guitarristes, per ja tornar-hi amb el tema, cantat, i acabar-lo després de dues repeticions del final.
Després d'aquest tema, vam poder escoltar-ne un altre amb la Time, el conegut "Route 66". Un tema a ritme de "swing" però de marcada arrel bluesera, fin i tot rock and rolera. Ella en va fer dos chorus molt ben cantats per deixar pas al primer solo, ara sí, del Nando Picó i el seu magnífic tenor. Un solo de marcat accent bluesy amb alguns "trulls" a mode d'escales ascendents i descendents i d'altres "rifs" diversos. S'hi va tornar a posar la Time amb el tema per fer-ne un primer chor i deixar a la guitarra del Toni González que fes el seu trosset. Un solo ben aconseguit amb algunes notes a mode repetició rítmica, també melòdica i que va fer-nos gaudir d'allò més. Hi va tornar la Time Meyer amb la seva magnífica veu i s'ha de dir també, amb el seu ball, mentre canta. Finalment, varen acabar tots plegats escoltant llargs aplaudiments.
Després vam tocar el "Beautiful Day", tema iniciat pel meu saxo alt, fent la melodia d'aquest preciós tema i després començar el meu solo. Un solo que va sortir prou bé, i que va seguir la harmonia amb prou encert, tenint en compte que soc totalment "amateur". Després s'hi va ficar la Sílvia amb el seu so profund del seu tenor. Va fer-lo amb molta idea i prou recursos fent-nos gaudir a tots plegats. Va continuar el Toni González a fer el seu trosset, fent-nos una demostració d'arpegis i sons diversos, escales i demès virgueries tècniques. Després d'ell, l'incansable Oriol Roca i la seva "berra". Ell que no va parar en cap moment de tocar, la qual cosa els hi sol passar als contrabaixistes, i que va fer un solo molt ben aconseguit, melòdic i harmònic. Ja per acabar, vaig tornar a fer la melodia d'aquesta preciosa balada i després de dos finals, varem acabar rebent uns forts aplaudiments.
Vam convidar al Jesus a la bateria i vàrem fer el tema "les fulles mortes", l"'Autumn Leaves". La Sílvia va començar la tanda de solos fent-lo molt ben aconseguit i amb molt bon so. Després d'ella m'hi vaig ficar jo mateix aconseguint fer-lo també de manera digna i seguint l'harmonia i fent-ne un de un pel llarg, però ja se sap, quan va més o menys bé, no el deixaries mai. En acabar-lo, deixant-me algun compàs, s'hi va ficar el Toni a fer el seu. Com sempre, ens en va fer un de complet, "jugant" amb melodia i fent diversos acords inversemblants, d'aquells que, modificats, augmentats o disminuïts, adquireixen una altra dimensió. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Oriol Roca, que incansable tota la nit, encara tenia forces per fer uns magnífics solos. Ens hi vam posar amb la coneguda melodia tots els vents, i després vam acabar el tema després de fer combinacions entre la Sílvia i jo mateix. I així vam acabar aquest conegut tema, fent jo un final d'aquells que sembla que no s'acabi mai.
Vam convidar de nou a la Time a cantar i ens va fer el "Kansas City". També va pujar el Josep Mª a la bateria. Ella s'hi va posar amb la melodia del tema i així va deixar pas al solo del Nando, curtet ja que ho van anar combinant amb la Time. Després hi va tornar el Toni i la seva guitarra a fer el solo, un solo de marcat estil "rythm & blues", tal és el tema. Bones combinacions melòdiques van deixar pas al solo del gran Oriol Roca, demostrant-nos "lo màquina" que és. La Time s'hi va ficar de nou i ja per acabar-lo entre forts aplaudiments.
El següent tema va ser l'"All of me", fet a ritme de "swing", i cantat de manera perfecte. La Sílvia va iniciar al tanda de solos, amb un so lleugerament "estripat" a voluntat, i molt ben aconseguit. Després d'ella hi va tornar la Time amb la melodia fent el tema de nou per deixar pas al solo del Toni que de nou ens va meravellar amb les seves idees. El Nando va continuar, també de manera incansable, fent-lo clavat amb algunes virgueries harmòniques i melòdiques, fent-nos aplaudir. Time va tornar amb el tema, que s'ha de dir que el va fer en el més pur estil "Billie Holiday". Fent diverses repeticions del final, van acabar el tema entre forts aplaudiments.
Després ens hi vam posar a fer el "Take the A train", del Duke, la Sílvia, Nando i jo mateix. Vaig ser jo qui va començar la roda de solos. Un solo que va sortir prou bé, i del qual en vaig fer alguns chorus, seguint prou bé l'harmonia i fent-lo de manera prou digna i aconseguint un bon so. Després va ser la guitarra del Toni López qui de nou ens va fer gaudir amb les seves idees i imaginació estilística i harmònica. Va fer un solo molt ben trenat, i com sol fer, li va afegir tota una sèrie d'acords clavats. Després d'ell, s'hi va posar la Sílvia a fer la seva part. Un bon solo del seu tenor, ens va demostrar l'evolució d'aquesta jove saxofonista, que cada dia que passa, ho fa millor. Amb tot això ja portàvem dues hores fotent-li. Després d'ella, va ser el Toni González qui va fer-ne la seva part, també amb una gran tècnica estilística. Va continuar el Nando que amb el seu saxo tenor va mostrar de nou el seu poder, la seva tècnica i coneixement, i després del seu magnífic solo, va deixar pas als "quarts" amb el bateria, introduint el conegut "rif" del tema. Després, hi vam tornar amb la melodia tots els tres vents, i així vàrem anar arribant al final del tema, acabant-lo tots plegats i rebent uns forts aplaudiments del, públic que no ens va abandonar en tota la nit.
El darrer tema de la nit va ser el "Cantaloupe Island" del gran Herbie Hancok que vàrem iniciar tots els vents. El Nando va ser el primer en fer el seu solo, fent-lo de manera excel·lent. Un tema de pocs acords, ideal per improvisar i que està emmarcat dins l'estil "modal", estil desenvolupat pel Miles Davis. Un solo que va aconseguir aplaudiments. Després vaig ser jo qui m'hi vaig ficar en el solo, fent unes escales que varen semblar dissonants però que encaixaven força bé en l'harmonia. El so cada vegada era millor, la qual cosa s'agraeix. Després li va tocar al Toni González fer la seva part de solo, un magnífic solo, nítid i clar, que va deixar pas al següent músic, que va resultar ser la Sílvia. Ella s'hi va ficar de valent, ja a les acaballes de la nit, llarga nit. Un solo ben aconseguit, amb suavitat i de vegades rudesa com ella sap fer, obtenint aquests diversos sons del seu tenor. Després d'ella, el Nando hi va tornar amb una roda per deixar pas a tornar al tema, on ens hi vam ficar tots els tres vents. Vam estar fent els chorus del tema un parell de vegades, per acabar-lo tots plegats.
D'aquesta manera vam acabar el tercer i darrer dia de Festival amb una bona assistència de públic i de participació de músics a la Jam Session.
Miquel Tuset.
2n dia del 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts
Benvolgudes i
benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Escriure una
crònica d'una Jam de prop de 3 hores de durada requereix temps i ganes, i com
sempre m'ho he plantejat, de comentar una mica cadascun dels temes, doncs
encara n'has de tenir més, de ganes.
També haig de dir
que totes les fotos que hi surten són del nostre amic Gustaf Soldevila, gran
fotògraf i que s'ha convertit per voluntat pròpia en el fotògraf oficial del Jazz
Club La Vicentina.
Després d'estar
embolicat amb d'altres activitats, em disposo a comentar tal i com va anar
aquest segon dia de Festival. Un dia pletòric de músics, ja que vàrem
tenir a l'escenari tres combos diferents els quals varen poder participar en la
posterior Jam formant part de diferents agrupacions.
Els primers en donar la cara varen ser els joves alumnes de l'escola Jam Session de Barcelona. Una escola que, com la del Taller de Músics, ha participat en les tres edicions d'aquest Festival i que per això els hi agraïm de tot cor la seva col·laboració en el Festival i per la seva presència constant i altruista en totes les Jam Sessions que fem els darrers divendres de cada mes a la seu del Jazz Club La Vicentina. Dit això, val a dir que la formació del combo d'alumnes de l'escola Jam Session, liderat pel seu professor i gran guitarrista, Sergio Belloso, estava format per:
Sílvia Juncà, saxo tenor / Marta Creus, veu / Arnau
Alonso, bateria / Alberto León, guitarra i acompanyats pel Sergio
Belloso al baix elèctric.
S'ha de comentar
que varen tocar uns temes bastant complicats i que ho varen fer durant una bona
estona, intervenint en diverses ocasions la cantant Marta. El primer
tema va ser el difícil tema del Thelonious Monk el "Well you
need'nt". Tema difícil i amb una sèries d'intervals prou complicats i
que els joves músics varen saber interpretar correctament. Fins i tot els
solos, iniciats pel saxo tenor de la Sílvia i per continuar amb els
solos l'Alberto amb la seva guitarra, fent-ho força bé tots dos,
demostrant el bon nivell assolit en aquesta escola. Després varen entrar en la
seqüència de "quatres" on vàrem escoltar al jove i talentós Arnau
fent tota una sèrie de redobles molt ben trobats. Després d'això hi varen
tornar amb el tema per fer-ne la melodia i acabar-lo a la vegada saxo tenor i
guitarra.
El segon tema,
presentat per la Sílvia va ser el conegut tema de Dizzie Gillespie,
el "A Night in Tunissia". Tema d'una certa dificultat, a un
tempo moderat i iniciat per la guitarra de l'Albert fent-ne les primeres
frases del tema i que la Marta es va encarregar de continuar amb la seva
dolça veu. Guitarra i saxo tenor varen fer el pont per deixar pas als solos,
iniciats pel mateix Albert, i sempre al darrera, la secció rítmica
canviant adequadament el ritme de "latin" a "swing" i a
l'inrevés; un tema on el pont es fa a ritme de "swing". Després d'una
mica, ja teníem a la Sílvia fent la seva part de solo, incidint en els
canvis de ritmes que fan d'aquest tema un dels més emblemàtics del Bop i
també del Dizzie Gillespie. Després, altra cop amb el tema, també amb la
Marta, cantant-lo, i després, compartint-lo amb saxo i guitarra i
ja per acabar-lo de cop.
Varen continuar
amb el tercer tema, una bossanova preciosa de Jobim anomenada Triste,
iniciada per la secció rítmica i la Sílvia amb el tenor, ja per
deixar a la Marta començar amb la preciosa i melancòlica melodia i
deixar pas al solo de la Sílvia, un solo ben temperat i ben marcat,
rítmicament parlant, aplaudit per tots els presents i així deixar a l'Alberto
iniciar el seu, dolça i suaument i fer les adequades notes i així deixar pas a
la veu de la Marta per fer la melodia i anar-la acabant dolçament amb el
saxo i secció rítmica.
El següent tema
va ser el "Invitation", tema iniciat entre la guitarra de l'Alberto
i amb més incidència amb el baix elèctric del Sergio, ja per iniciar la
melodia, una melodia certament complexa amb uns arpegis descendents i d'altres
figures. Després de la llarga introducció del tema va ser la Sílvia qui
va iniciar el seu solo amb el seu magnífic tenor, del qual aconsegueix un so
molt potent i jazzero. Sempre al darrera el baix elèctric, que aquí marca
realment la profunditat del tema. Després del solo de la Sílvia s'hi va
ficar l'Alberto amb la guitarra fent-lo molt correctament, incloent-hi
alguns "riffs" rítmics i d'altres sons molt ben trobats.
En definitiva, el
combo d'alumnes de l'Escola Jam Session va demostrar un bon nivell, i si
considerem que no és una escola específica dedicada al Jazz, doncs
encara més valor te la feina feta pels alumnes, el seu professor, Sergio
Belloso i sobretot, l'equip Directiu, encapçalat pel Luís Blanco.
Els segons en pujar a l'escenari varen ser el combo de professors de la Escola Creu Alta, amb Toni Gonzàlez, guitarra / Carles Rambla, contrabaix i Marc Thió, bateria i amb el gran Geni Barry, vibràfon.
El primer tema, el "Lady Bird", el
varen fer però, acompanyats pel jove crack Albert Carrique al saxo alt,
qui ens va demostrar un gran domini de la tècnica i mostrant-nos el magnífic so
obtingut del seu Selmer Mark6. Després de fer-ne la melodia va començar
amb el seu solo, deixant bocabadats als mateixos companys, mestres tots, amb
una gran trajectòria humana i professional al darrera. Un solo extens i molt ben trenat
aconseguint uns merescuts aplaudiments. Posteriorment va ser en Geni qui
s'hi va ficar amb el seu "particular" vibràfon deixant-nos clavats a
la cadira tot i escoltant com aquest mestre de la improvisació desgranava tot
un reguitzell de magnífiques notes. Després d'ell s'hi va ficar en Toni
amb la seva magnífica Gibson de caixa, una de les millors guitarres de Jazz.
Un solo magnífic amb un magnífic so i
aplaudiments en acabar-lo. Carles Rambla el va seguir amb un gran solo
de contrabaix per després encetar la roda de "quatres" amb tots els
companys i el bateria Marc Thió. I ja tornar a "dalt", al
principi del tema, fent la melodia i el pont corresponent i així acabar-lo
dolçament.
Pel següent tema
vàrem cridar a Carles Pineda per acompanyar a Geni i la resta de
companys de la Creu Alta. Varen tocar una balada amb un "to" a
bossa intitulada "You dont know what love is", començant la
melodia Carles Pineda obtenint un so del seu saxo alt, exquisit i
magnífic, alhora que ja enriquia la mateixa melodia amb tot un rosari de notes
a mode de cromatismes preciosistes. Després de la melodia, Toni va
encetar la tanda de solos, fent-ne un de molt precís, amb tota una sèrie
d'arpegis i al darrera algunes notes del vibràfon a mode d'acompanyament.
Aplaudiments i inici del solo de Carles, fent-lo amb un estil modern de
interpretació tècnica i melòdica, i per darrera, llàgrimes de notes de
vibràfon, a més a més de soroll del vent en xocar contra els micròfons.
Aplaudiments per deixar pas al solo del geni dels vibrafonistes, en Geni
Barry, un dels millors en el seu instrument arreu. Un gran solo acompanyat
sempre per una secció rítmica, que tot i semblar que no hi era, mantenia amb
molta discreció el ritme "bossa" del tema. Un gran solo de Geni
força aplaudit per deixar pas al del contrabaixista Carles Rambla.
Després d'ell hi varen tornar amb la melodia interpretada pel saxo alt, amb un
magnífic so, del gran Carles Pineda i així anar-lo acabant i obtenint
tot una colla d'aplaudiments.
El tercer tema,
el magnífic "I'll remember april", va ser tocat amb una mica
més de ritme, i va ser iniciat per la guitarra del Toni, afegint-s'hi
tota la resta de companys, per després continuar amb la melodia el magnífic so
del saxo alt del Carles Pineda. La va fer sencera i va continuar amb un
magnífic solo que va deixar-nos clavats a les cadires. Carles, cada
vegada ens deixa més impressionats per la seva tècnica i lirisme a l'hora
d'improvisar en cadascuna de les seves diverses interpretacions. Va iniciar el
seu solo amb una gran seguretat i ja entrant en matèria fent ja uns arpegis
molt ben entrelligats i sempre al darrera la secció rítmica mantenint una
magnífica pulsió i fent un bon coixí per l'executant. Magnífic solo,
considerablement llarg, el que ens va deixar en Carles, a més a més,
molt aplaudit. Després d'ell, els sons cristal·lins del vibràfon del Geni.
Sons que sembla que es trenquin en arribar a les nostres orelles, oïdes. Les
maneres interpretatives d'en Geni són ben conegudes per a tothom, i cada
vegada més es reforcen i milloren, sorprenent-nos dia darrera dia. La capacitat d'imaginar
línies melòdiques dins els paràmetres dels acords d'en Geni són d'una
gran mestria. Després d'ell, un altre crac de la improvisació, el guitarrista Toni
Gonzàlez, mestre de les 6 cordes i amic entre els amics. Va passejar-se per tota l'estructura amb una gran
solvència i seguretat, fent un solo de gran factura. Després d'ell, en Carles
va iniciar la tanda de "quatres" on va fer uns quants redobles
en Marc Thió, deixant-nos ben clar que és un dominador dels timbals i
baquetes. Després d'això, Carles va tornar a la melodia i varen anar
acabant el tema.
El quart tema que
varen tocar la mateixa formació amb l'increment de l'Albert Caire al
piano, va ser la "bossa" "Wave" de Jobim.
Varen començar fent el ritme de la "bossa" per poc després entrar el Carles
amb la melodia, preciosa melodia interpretada magistralment per tots plegats; i
ja, després del Carles s'hi va posar el Geni a fer-la amb algunes
modificacions melòdiques i així deixar pas al Carles Pineda per fer el
seu magnífic solo, ple d'arpegis tot anant amunt i avall del seu saxo alt,
deixant anar perles musicals seguint la melodia i improvisant de manera
impecable, considerant la dificultat de les "bosses" a l'hora de fer
les improvisacions, ja que estan plenes d'acords i s'ha d'anar canviant les
escales per adequar-les als acords. Després d'ell s'hi va posar l'Albert
Caire fent una magnífica improvisació acompanyat d'acords amb la mà
esquerra i una interpretació nítida i molt ben realitzada amb la mà dreta. Un
gran solo de l'Albert que cada dia toca millor. Després d'uns merescuts
aplaudiments, si va posar Geni, improvisant a base d'acords i melodia
com només ho sap fer ell, utilitzant tota la magnitud del seu vibràfon, i
deixant clar que és un dels millors de les quatre masses. Alguna vegada se'l sent cridar un Ahhhh fent
referència a alguna nota fugissera que s'ha colat en l'harmonia, però res, poca
cosa d'importància, i més ho és la seva gran mestria i energia a l'hora
d'interpretar, així com també ho és la seva gran imaginació i creativitat.
Després d'ell s'hi va posar el Carles Rambla amb la seva
"berra", fent un magnífic solo, amb molt de sentit rítmic de la
"bossa" i fent-lo també molt melòdic. Després de nou el Geni
tornant-hi amb la melodia fent la A dues vegades i deixant la B i de nou la A
pel Carles Pineda i fent una mena de recolzament al bateria, Marc
Thió tot i anar acabant aquest magnífic tema.
A partir d'aquí vàrem començar a fer la Jam Session amb el grup habitual de les Jam Sessions dels divendres amb Geni Barry, Felipe Muñoz, Albert Caire, Carles Pineda i Quico Mampel. També s'hi van apuntar posteriorment Jordi Rabascall a la veu, Quim Castanyer al flugelhorn, Jordi Pujol a la guitarra i jo mateix al saxo alt, i amb un estàndard prou conegut, el "The days of wine and roses". Iniciant-lo el mateix Jordi fent una mena d'introducció, per després jo mateix començar el tema fent la primera part per deixar la segona pel Joaquim. Ell mateix va iniciar la tanda de solos seguint la melodia del tema i improvisant força bé, fent alguns "rifs" de marcat sentit rítmic i alguns arpegis molt ben trobats. Després d'ell em va tocar fer el meu trosset de solo seguint l'estructura harmònica i deu ni do del resultat obtingut, considerant que anar a missa i repicar no s'ha de fer, de fet jo no faig cap de les dues coses, tot i així va anar prou bé. Després li va tocar al Jordi Pujol qui amb el seu magnífic so de la seva guitarra els arpegis i notes tant ben trobades, ens va meravellar. Un solo llarg i molt ben aconseguit, no endebades en Jordi és un dels habituals a les Jam del darrer divendres de cada mes, i ja ens te prou ben acostumats a escoltar-lo amb tanta precisió creativa. Després d'ell, l'Albert Caire va continuar la roda de solos interpretant-lo de manera nítida i clara, també a base d'arpegis i acords i seguint l'estructura harmònica i melòdica de manera precisa, gaudint ell i fent-nos gaudir a tots nosaltres. L'Albert és tot un mestre amb això del piano i cada vegada ens sorprèn amb diverses variacions a l'hora d'improvisar, habitual també a les Jams del darrer divendres de cada mes.
Després d'ell li
va tocar al Jordi Rabascall un altre dels habituals a les Jams, cantant
que sempre ens sorprèn amb les seves particulars maneres d'improvisar, fent
scat o no, en Jordi te una gran imaginació i una gran veu, potent i
càlida a la vegada, amb un ampli registre. Després d'ell, i seguint la
improvisació en scat s'hi va afegir el mateix Geni Barry qui va pujar a
l'escenari expressament per compartir improvisació amb el Jordi, la qual
cosa van fer tots dos, alternant-se en el micro. Increïble, és el primer que em
ve al cap, però podria dir magnífic també. Després hi vàrem tornar amb el tema,
primer el Joaquim i després jo mateix, ja per acabar el tema, un tema de
pel·lícula, el "The Days of wine and roses".
I així varen
continuar amb el "Billie's Bounce", (aquí vàrem descansar en Joaquim
i jo) amb un Carles Pineda sublim al saxo alt, amb un so magnífic, i
encetant ell primer la tanda de solos, amb uns arpegis magnífics i un solo
melòdic i farcit de detalls tècnics, mostrant-nos el domini de l'instrument.
Després va pujar un dels dos joves cracs convidats, aquest primer va ser l'Òscar
Latorre, trompetista d'Olesa de Montserrat que ja ens havia
acompanyat en la darrera edició del Festival de Jam Sessions formant
part del combo d'alumnes de l'Escola de Música Municipal de la mateixa
població. Un jove trompetista amb una gran tècnica donada la seva curta edat,
17 anys, i sobretot, amb un magnífic llenguatge "Jazzístic". Un solo
ple d'idees i de creativitat i tècnica que ens va sorprendre a tots,
aplaudint-lo després en acabar. Seguidament va continuar l'altre jove crac d'Olesa
de Montserrat, l'Albert Carrique, saxo alt també de gran projecció i
que també ens va acompanyar en l'edició anterior. Va demostrar gran un domini
de l'instrument i ser posseïdor d'una molt bona tècnica, la qual ens va mostrar
en els seus arpegis i d'altres virgueries que va fer. Seguidament va ser el Jordi
Pujol qui s'hi va ficar amb la seva magnífica Gibson, fent un
magnífic solo, ple de grans idees i tècnica. Ja que n'hi havia una colla, ara
li va tocar fer el seu solo al mestre de mestres, en Geni Barry, que una
vegada més ens va deixar bocabadats, a tots, músics i públic, fent les seves
anades a munt i avall del seu vibràfon, fent uns acords sorprenents per
estranys en les seves variacions de tensions augmentades i més variacions. L'Albert
s'hi va posar a fer la seva part, cada vegada millor, i també amb moltes
idees treballades i que finalment les vàrem poder escoltar. El va seguir el Carles
Rambla al contrabaix, fent un solo melòdic i molt ben temperat, amb una
molt bona pulsació i força rítmica. Un gran solo que va deixar pas a la secció
dels "quarts" que varen fer amb el gran bateria Marc Thió de
l'Escola Creu Alta de Sabadell. I així varen acabar el
magnífic tema de Charlie Parker.
Seguidament vam convidar a pujar a Marina Tuset i en Victor Mirallas, amb l'Arnau Alonso a la bateria, el mateix Carles Rambla a la guitarra i el Toni González a la guitarra. Varen interpretar el tema "Georgia on my mind". El Victor a més a més de cantar, toca el piano, el clarinet, el saxo, i ves a saber quants instruments més. S'ha de dir que en Victor era la primera vegada que el tocava, la qual cosa no es va notar de cap de les maneres. Després dels primers compassos del tema i de cantar tots dos, Marina i Victor, va ser el Toni González qui va començar la roda de solos amb un de magnífic, per seguir-lo el Victor al piano elèctric. Hi va tornar la Marina amb el tema complet, jugant i modulant sobre la melodia com ella sap fer perfectament, i així anar acabant el tema lentament i suaument, amb forts aplaudiments de la penya.
Seguidament vam
convidar al Joe Psalmist a cantar el "I can't stop loving you",
acompanyant-se del piano. Una balada tipus "soul" dels anys 60 que
cantava Ray Charles. Un gran tema, dels que li agraden al Joe i
que moltes de les vegades que ve a les Jams sessions del divendres, ens toca,
conjuntament amb d'altres. Va arrencar a fer els solos la Sílvia Juncà
amb el seu tenor, en el més pur estil "texà", amb força i convicció.
Un molt bon solo fet per un altre dels músics que venen a les Jams. Va
continuar amb la tanda de solos l'Òscar Latorre interpretant un
tema que segur que era la primera vegada que tocava, però com si res, de manera
fantàstica. El Toni González va seguir amb la roda fent un solo en el
més pur estil "Bluesy", deixant que continués el Geni amb
el seu vibràfon, segur que interpretant-lo també per primera vegada. És un tema
que segueix estructures similars al Blues, i per tant, seguint la seqüència
d'acords, els músics, saben seguir qualsevol tema. Va continuar el mateix Joe
al piano elèctric, fent-ne un de curt ja per tornar a començar amb el tema i
així fer-ne una roda i acabar-lo.
I sense parar, va
començar a tocar el "Mess around" del Ray Charles, tema
que domina a la perfecció i que sempre que pot ens interpreta. Va començar ell
mateix una roda de solos, per deixar pas a la Sílvia per fer-lo amb el
seu tenor, potent i amb l'estil rude del "rythm&blues". Una
altra roda de tema cantat i deixar pas al solo de l'Òscar Latorre, solo
curtet per tornar-hi el Joe una altra vegada, i deixar pas al Toni
gonzález per fer-ne el seu també curtet solo. Ara van deixar que fos el Carles
Rambla que comencés amb el solo i sempre al darrera amb l'Arnau
a la bateria. Varen continuar fent una mena de "quarts" per lluïment
del bateria i així anar acabant el tema, ple de ritme i blues. Joe hi va
tornar per acabar el tema amb llargs i forts aplaudiments.
Vàrem continuar
amb un estàndard de "Jazz", el "Blue Bossa", aquí
amb el Joaquim a la trompeta, Carles Pineda a la flauta
travessera, i jo mateix al saxo alt. Qui va començar primer la tanda de solos
va ser el magnífic Carles i la seva flauta, amb un solo preciós i
delicat, tocant un instrument que no és ben bé el "seu", ja que és el
saxo alt l'instrument que toca més. Un solo de llibre, amb gran tècnica i
sensibilitat que ens va deixar bocabadats a tots. La Sílvia va seguir
fent la seva part amb el tenor, ja amb un so més "jazzero", seguint
l'harmonia del tema amb convicció i molta trempera. Un bon solo de la Sílvia,
que va deixar pas al del Joaquim amb la seva "trompetota", el
"Flugelhorn" que tant domina i que cada dia li sona millor. Un solo
en el qual va fer alguns "trulls" típics dels trompetistes. Després
em va tocar a mi fer la meva part. Un solo que vaig fer amb les eines justes i
un so bastant bo que em va sortir, i on vaig intentar seguir les harmonies del
tema. Va seguir el Jordi Rabascall improvisant tant en la lletra com en
les modulacions que va fer de la melodia del tema. Una improvisació total de
lletra i melodia que va obtenir aplaudiments de tothom. El va seguir l'Albert
Caire al piano elèctric, fent un molt bon solo. Per darrera teníem
sons molt profunds i que venien del contrabaix del Carles Rambla mentre
l'Albert feia el seu preciós solo amb arpegis i escales ben
temperades. Hi havia gent que ballada i en Jordi va demanar a tothom
aplaudiments per ells. Després va ser l'incansable Geni el qui va fer el
seu solo, sempre amb sons i acords que només els sap fer ell. I mentre tant en Jordi
fent cants diversos. Ja finalment li va tocar al bateria fer el seu petit solo,
i va ser el Xavier Aymà que sempre ens acompanya en totes les mogudes.
Vàrem tornar-hi amb el tema tots plegats i així el vàrem acabar.
El darrer tema de
la nit va ser el "The Chicken" del Jaco Pastorius, un
tema amb molta força i trempera que va ser ideal per acabar la sessió i el
segon dia de Festival de Jam Sessions. Hi érem el Joaquim
Castanyer al flugelhorn, Carles Pineda al saxo alt, jo mateix
també a l'alt, també el Xavier Aymà, substituït entremig pel Jesús
bateria de Sant Boi. El primer en començar el solo va ser el Carles
Pineda fent-lo perfecte, per després seguir-lo el Joaquim i
els seus magnífics "trulls", per després la Sílvia i el seu
tenor, amb un bon solo sempre recolzat per la secció rítmica i alguns acords
del Toni. Després m'hi faig ficar jo a fer la meva part del solo, que va
sonar prou bé. Després va ser el Jordi qui amb la seva particular manera
d'improvisar ens va deixar clavats, per després fer el seu solo el bateria, Jesús
alternant-se amb el Xavi, que no vol dir que toquessin a la vegada. l'Albert
Caire també va fer la seva part amb el piano elèctric i després li va tocar
a l'incombustible Geni Barry, que amb energies sobrades encara en tenia
per fer el seu darrer solo, sempre amb la mestria que ja li coneixem, simpatia
i desimboltura. Després vàrem tornar tots al tema i així el vam acabar. Els darrers aplaudiments
ens varen encoratjar a tornar-ho a intentar l'any vinent amb el que serà,
presumiblement, el 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts.
Miquel Tuset.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
