Programa de mà del 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

Alguns vídeos i una presentació d'algunes de les fotos de la Jam Session de maig!!

Hola de nou a tothom. Aquí teniu alguns vídeos i una presentació de les fotos que va fer el nostre fotògraf oficial, en Gustaf Soldevila. Geni Barry no va poder venir, malauradament, però els qui hi vàrem ser, ens ho vam passar prou bé.
Per ordre d'aparició tenim a:
Felipe Muñoz, Albert Caire, Miquel Tuset, Álvaro Taborda, Josep, Carles Pineda, Sergi, Joe Psalmist, Jordi Pujol, Geroni Pagans, Modest Pelfort, Xavi Aymà, etc.....

Fotos by Gustaf Soldevila

JAM SESSION DEL MES DE MAIG

Alguns vídeos enregistratas pel Gustaf Soldevila

Un tema, "l'Orfeo Negre", dels que es varen poder escoltar el 25 de maig.

Un altre tema, el "There will never be another you" de la mateixa sessió.

Proper concert de JAZZ pel 15 de juny amb "BARCELONA JAZZ QUINTET"

Hola de nou, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Ja hi som una altra vegada davant d'un concert de gran nivell. Aquesta vegada seran els Barcelona Jazz Quintet els qui ens faran gaudir d'allò més escoltant això que tant ens agrada, el JAZZ. Ells ens presenten el seu projecte que no és res més que "repassar" els grans del JAZZ, en aquest cas serà, bàsicament, presentar els millors temes del gran Horace Silver, a més a més dels temes d'altres monstres del Hard Bop  com són Harold Land, Tina Brooks, etc....Gaudireu d'allò més amb aquest concert, sense cap mena de dubte, i podreu escoltar temes de músics que sempre han estat al darrera de les grans figures del Jazz, més conegudes i mediàtiques com puguin ser Charles Mingus, Thelonious Monk, Clifford Brown, etc....Saxofonistes i trompetistes que acompanyaven a aquestes estrelles, increïbles músics que, allà pels anys 60 del segle passat eren a l'ombra de les figures, però que posteriorment, varen ser reconeguts i valorats per la seva pròpia vàlua. Ens veiem el 15 de juny a les 22h. Afegeixo que aquest dia farem la celebració del 3er aniversari, convidant-vos a unes pastetes a la mitja part del concert! Abraçades a tothom i fins el 15 de juny. Miquel Tuset.

Crònica del gran concert d'AFRO BLUE......finalment

Hola de nou a tothom, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Ja després d'uns dies, masses, em poso a escriure "quatre ratlles" sobre el concert de AFRO BLUE. Un concert que va generar expectatives, les quals es varen complir de totes, totes. Bona afluència de públic compensada per la realització musical d'aquest magnífic quintet. AFRO BLUE, està format per Xavi Figureola, saxo tenor / Guim Garcia Balash, saxo alt / Xavi Algans, piano / Pepo Domènech, baix elèctric i Ricard Grau, bateria. Una formació estable des de fa 13 anys, la qual cosa ja vol dir molt, en tots els aspectes, l'humà, de compenetració i bon rotllo, i el musical, fent evident que la proposta musical te els seus seguidors, avalada per les diverses actuacions de la formació i l'enregistrament de 3 discos, i el del proper, demà a la Nova Jazz Cava de Terrassa.

by Gustaf Soldevila

Varen començar amb un tema amb molta trempera, Afro Blue, composició pròpia, iniciat per piano, baix i bateria, rítmicament,  i melòdicament pels dos vents, acompanyats per la secció rítmica, amb una forta pulsió marcada per l'escallot que picava el Ricard a la seva bateria. Poc després, en Guim Garcia ens va deixar clavats a la cadira fent un solo llarguíssim i d'una excel·lència aclaparadora, tècnica i melòdica, amb una gran quantitat de idees brollant sense parar. Carall, va ser brutal, per començar, impressionant! El va seguir el Xavi Figuerola amb el seu tenor, mantenint la tensió ambiental al nivell que l'havia deixat el company. Les idees, diferents, amb igual precisió i tècnica, i melòdicament i sonora, espatarrants també. Ambdós solos molt aplaudits, ja inicialment per tothom, fent entendre que ja d'entrada la "cosa" havia quallat d'allò més. Va seguir el Pepo Domènech amb el seu baix elèctric, amb un solo de marcat accent funky, picant les cordes i obtenint-ne un so característic....i sempre al darrera el canto de la caixa del Ricard i alguns acords molt ben posats, en el tempo, pel mestre Xavi Algans en el nostre piano. Després varen fer una mena de quarts curtets per combinar amb el bateria, i varen tornar a l'inici amb la secció rítmica, per després tornar-hi els dos vents i ja acabar el tema. Grans aplaudiments i presentació del grup i temes pel Xavi Algans que va ser qui va liderar la comunicació verbal amb el públic.

by Gustaf Soldevila

El següent tema va ser "El retorn", també composició pròpia. Una balada iniciada pels dos vents introduint-nos la melodia principal. Seguidament, Xavi Algans s'hi va posar al piano, amb un solo que destil·lava sensibilitat i calidesa. Un so nítid i clar el que aquests grans músics saben extreure del nostre "vell" i "bell" piano. Un solo preciós, acompanyat, en els moments de clímax, per un Ricard Grau que feia "parlar" a la seva bateria. Suaument, es va anar diluint el solo del Xavi per deixar pas al del Guim García, que va embolcallar-nos amb el seu magnífic so i melodia, i fraseigs i licks, tots ells magnífics. Un solo amb una gran tendresa, que en els moments àlgids, arribava als límits interpretatius. Sovint, després dels solos dels músics en temes com aquest, quasi és millor ni aplaudir per no trencar aquell encís de la pròpia melodia i de l'atmosfera creada. Però, sempre se'ns  n'escapa algun, la qual cosa és agraïda pels mateixos músics, tal i com ens ho varen comunicar en acabar el concert en una llarga i molt animada conversa. Retorn a la melodia per arribar a un final magnífic, suau, preciós. 

by Gustaf Soldevila

Seguidament varen començar a "revisitar" temes que toquen habitualment, començant amb el gran tema del Joe Zawinul,  el seu magnífic Birdland del qual varen fer una magnífica versió, començant per la introducció, totalment exuberant. Aviat vàrem començar a escoltar les conegudes notes del gran tema per deixar pas al solo del Xavi al piano. Al darrera, sempre els dos companys, Ricard i Pepo, enriquint la proposta del primer. Es nota que aquests tres "monstres" toquen habitualment en formació de trio. Després, retorn al tema, momentàniament, per deixar pas al solo del Xavi Figuerola mantenint l'esperit "Afro Latin" del tema. Un solo rítmicament clavat amb la secció rítmica, a moments, mentre que enlluernador en els canvis harmònics, allò que es diu "el pont", la B, o "the bridge". Marcat accent a contratemps en determinats moments i final d'aquest solo, fent una mena de rifss ambdós saxos i la resta, tornant a una mena d'inici, i així deixar a Xavi Algans marcar uns ritmes llatins i arribar a la coneguda melodia del tema, per acabar-lo definitivament. Magnífic tema i magnífica versió aplaudida per tothom abastament.

Un vídeo d'un tema del concert filmat pel Gustaf Soldevila:

http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-UnTemaDeAFROBLUEAlJazzClubLaVicentina508.AVI

Ja per acabar aquesta primera part, Xavi Algans va presentar el tema, el qual va definir com una barreja d'un estàndard de Jazz a més a més d'un tema pop. Ja descobriríem els temes en escoltar-los. Va resultar ser que, de moment vàrem identificar el primer, el famós tema de Lennon & McCartney, "Come Together". Ràpidament vàrem identificar l'estàndard de Jazz com el "So What", del gran Miles Davis. Després d'aquesta introducció, on ja ens vàrem  situar melòdicament, varen començar els solos començant amb el del Guim García seguint l'harmonia del de Miles, tema que només inclou dos acords, però que te una certa dificultat, ja que no es toquen aquests, la mateixa quantitat de compassos. Solo molt aplaudit per deixar que Ricard Grau fes el seu primer de la nit. Gran domini de recursos rítmics, amb diversos instruments de percussió enganxats als ferros de la seva bateria. Control sobre l'escallot i d'altres estris, així com en els redobles passant per totes les timbales, caixa, goliat, etc.. Un final de solo acompanyat primer per piano, després per baix, després pels vents, i anar canviant d'harmonies del "So What", per acabar de manera sobtada amb el "Come Together". En una paraula, brutal!

By Gustaf Soldevila

Si la primera part va durar 45 minuts ben macos, a la segona vàrem poder gaudir amb més d'1 hora  d'excel·lent música.
Varem tenir temps de copsar l'admiració de tots els presents, xerrant sobre el quant ens havia agradat aquella música, de com l'havien interpretada i de quina manera havíem gaudit, el que ja començava a ser un del darrers millors concerts mai realitzats a la seu del Jazz Club La Vicentina. 

Aquí tenim de nou el vídeo que va enregistrar el nostre amic Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.



La segona part va començar amb la bateria del Ricard Grau escalfant motors, en un tema del Pepo Domènech anomenat Superman situant-nos a l'òrbita planetària d'AFRO BLUE. Piano i baix s'hi varen afegir rítmicament, però el primer, de la mà de Xavi Algans va deixar anar les notes de la melodia d'un tema que s'endevinava preciós. Encara amb la suavitat inicial, va ser Xavi Figuierola qui va començar a introduir-nos el seu so, estripat de vegades però càlid en els moments més suaus. Grans frases varen sorgir del seu cervell, frases musicals, riffs i licks s'agermanaven fent un conjunt magnífic. Sempre que ens visita l'Emili, de l'Associació de Jazz de Rubí, podem escoltar les seves admiracions, exclamacions, amb la seva simpàtica veu, inconfusible, desinhibida.
Va seguir el solo de Xavi Algans suau, preciós, càlid...Després varen tornar a recuperar la melodia inicial, a piano, preciosa, i tots, omplint amb diversos sons el final, lentament, disminuint-ne el so dels vents, poc a poc, cada vegada més fluix, fins acabar. Tema preciós, sense cap mena de dubte!

by Gustaf Soldevila

El següent tema va ser un homenatge a un dels músics "pop" més carismàtic, de mor tràgica per estúpida, va ser el tema "Don't stop til you get enough" de Michael Jackson. Aquest quintet versiona un tema de tal manera que el "reconverteix" a un de nou, tot i identificant-ne l'original. L'inici amb piano i els dos vents, a manera de pregunta-resposta, no albirava pas la continuació, per sorprenent; s'hi va afegir bateria i baix, i sí que quan els vents varen començar a bufar vàrem identificar el tema. Després, amb la seva versió, vàrem escoltar "noves" idees dins el conegut tema. Amb un fons rítmic ben marcat, potser més per la pulsió del baix del Pepo Domènech, el Guim García va iniciar el seu camí per les estructures harmòniques del conegut tema, fent un solo impressionant, lliscant pels molt aguts, fent una licks repetitius de gran dificultat, utilitzant acords de pas, escales que et transportaven d'un acord al següent, com ell sap fer, i de quina manera. Amb un ritme trencat, va iniciar el seu solo en Xavi Figuerola, amb un so marcat pel fons rítmic, també a vegades a cops de saxo. Melòdicament va anar lligat a l'increment rítmic, també amb uns moviments harmònics molt ben pensats. Per si no ho sabíeu, els solos que executen, abans els pensen...A la  resta de mortals, se'ns fa difícil d'imaginar, oi? Gran i llarg solo d'un dels saxos tenors més solvents actualment, amb la melodia de Michael Jackson al darrera. Un final de solo, que va coincidir amb la barreja dels dos vents fent una mena de riff per què Xavi Algans deixés anar les pulsions rítmiques en clau llatina. Al cap d'uns quants riffs i pulsions al piano, varen acabar el tema de manera sobtada, magníficament. Grans aplaudiments varen deixar pas a les explicacions del pianista sobre el què vindria.

by Gustaf Soldevila

Convindria dir que, durant la major part del concert, i sempre que els temes ho requerien pel seu ritme, ambdós saxofonistes, varen ballar mentre tocaven els seus instruments, i varen comunicar-nos, tots ells, un plus de simpatia que va arrodonir la proposta musical. 
Varen canviar de registre en el tercer tema d'aquesta segona part, tema propi, una mena de "Balada-Bolero" anomenada "A Llofriu". Un tema iniciat per piano i saxo tenor, per després afegir-s'hi l'alt, tema suau, tendra, diria jo. Poc a poc ambdós saxos varen anar fluint, per deixar pas al solo del saxo alt. Guim García va fer un llarg solo en un dels millors temes de la nit, per balada i per bolero, però també per composició pròpia. Va dominar l'escena sonora amb una suavitat acollonant, amb unes línies melòdiques i harmòniques que quan arribaren a l'èxtasi acústic, baixaren fen una mena de cargol disminuint-ne el so dels arpegis, i així acabar un del solos que més em va emocionar. Si considerem que tothom estava en un silenci sepulcral, escoltant meravellat lo que ens oferien i que així va ser durant tot el concert, com sempre sol passar en tots els concerts que hem fet, sigui quina sigui la proposta musical, doncs convindreu amb mi que el millor públic és el del Jazz Club La Vicentina, conjuntament al del Jamboree, Nova Jazz Cava, El Siglo, Valldoreix, etc, en general, el públic que li agrada anar a escoltar JAZZ. Però continuem amb aquest magnífic tema, ara amb els arpegis de Xavi Algans i les seves línies melòdiques precioses, a mena de cargols també, per acabar dolçament i deixar pas de nou a la melodia interpretada primer per l'alt, i ja per acabar, fent-ho ambdós vents a la vegada. Uau, quin tema, quina preciositat. Crec que se'm pot escoltar a mi fent un crit de Uau, la qual cosa no vaig poder evitar.
Ja per acabar, abans del "bis", varen fer un dels temes més emblemàtics de la banda, el "Sunny" de Bobby Hebb, un clàssic de les "discos" que AFRO BLUE varen brodar, com ara llegireu.  Tot i presentant el músics, Xavi Algans va acomiadar el concert, però Guim García va voler dir quatre coses molt simpàtiques, tot i embolicant-se amb el cable del micro, i jo que volent-lo ajudar encara vàrem fer més conya. Va començar a fer una mena de "scat" a ritme Funky, amb el trio rítmic i el saxo tenor acompanyant-lo mentre anava dient quelcom in-identificable, però amb molta conya. S'acostava el moment de perdre la serietat, de fer conya, de compartir històries amb els músics, de divertir-se, de cantar i ballar. I això és el que vàrem acabar fent uns quants, tot i que la majoria sí que va participar de la conya, de cantar, tots dempeus, gaudint d'una mena de "catarsi" col·lectiva. I mentre tant la melodia del tema, i sempre al darrera el ritme constant. Els solos varen anar succeint amb gran tècnica i creativitat, i sempre amb el ritme enganxat ja al nostre cos, més o menys bellugant l'esquelet seguint les melodies sinuoses d'aquest conegut tema discotequer. Va continuar al piano  Xavi Algans fent un solo iniciat per un trosset d'una altra melodia, i barrejant espurnes clàssiques, que és d'on ve el nostre músic, per continuar amb els acords llatins, i sempre al darrera un Ricard Grau sublim, enriquint el so dels companys a base de tocs de plats, caixa, redobles i més meravelles. Seguidament va ser Xavi Figuerola el que va fer la seva aportació soloística al tema esmentat. Dos registres diferents, saxo tenor i saxo alt, però recursos semblants amb idees diferents...Gran solo, amb un so metàl·lic, ideal per la ocasió, i ja fent cas al Guim  ens vàrem posar a ballar davant de l'escenari, no masses, però suficients per engrescar tothom a fer-ho. 

Grans aplaudiments per incitar al personal a aplaudir per aconseguir el Bis. 
Tema iniciat pels dos vents fent la introducció, primer a l'escenari, i després passejant-se entre el públic. en el cas del Guim, fent aixecar a la gent de les cadires. Després es varen tornar a trobar dalt l'escenari tots plegats i ja vam poder albirar la melodia coneguda d'un altre tema de Michael Jackson. Després d'un breu solo de Ricard a la bateria, varen esbufegar els dos vents a mode de pregunta i resposta interpretant diversos temes fins i tot un d'aquells que ballàvem a les Festes Majors. I així varen continuar tocant els dos vents, mentre al darrera la màquina rítmica no parava, sinó que més aviat esclafava. Mentre, uns quants ballant, d'altres picant de mans, i tot això auspiciat pel mateix Guim García, i una colla allà al davant ballant, seguint els passos que ens feia fer l'artista del saxo alt i les ballaruques. I mentre ballàvem , hi varen tornar amb la coneguda melodia de Michael Jackson, i al cap d'una estoneta varen acabar sobtadament un dels millors i més divertits concerts que mai hem fet. Amb la conya final de Guim en veurem amb els papers a la mà, i comentant que no marxés ningú que havia de fer un discurs, etc...El final va ser super simpàtic. Grans records a la memòria, i sensacions diverses totes positives. 
Abraçades a tothom qui va venir, i als qui no ho varen poder fer, i convocar-vos pel proper concert que serà el 15 de juny amb els Barcelona Jazz Quintet que ens faran un concert homenatge al gran Horace Silver. Miquel Tuset.


 

Jam Session del mes de maig......Brutal!

Doncs alegria pels culers, i que jo en soc, però també pels aficionats al Jazz i a escoltar música en directe, ja que avui ens hem trobat uns quants, una trentena he comptat entre músics i públic, a fer la Jam Session del mes de maig. Havent-hi futbol, i més encara el Barça- Atlètic de Bilbao, els més assenyats em deien....avui val més que ho deixis córrer que hi seràs tu i l'apuntador, l'altre tu. Doncs no, la Jam de cada mes s'ha de fer peti qui peti, i l'hem feta sense Geni Barry, que no ha pogut venir. 

Fins i tot sense ell, que sí que l'hem trobat a faltar, ens ho hem passat de collons. Albert Caire, Felipe Muñoz, Carles Pineda, Sílvia Juncà, Geroni Pagan, Marta, Noelia White, Pep Caçador, Joe Psalmist, Sergi, Modest Pelfort Fabregas, Xavi Aymà, els amics de l'Albert de Sant Sadurní, Josep Mª, Joan i jo mateix, ens hi hem estat fins quasi les 3h, gaudint tocant plegats, aprenent i participant d'un acte col·lectiu d'enaltiment del Jazz, segons les nostres possibilitats, però amb molt bona voluntat. Quasi que he pogut fer prou caixa.....O sigui que, fins la Jam del mes de juny, on sí que hi esperem trobar a Geni Barry. Les 5h 45m!

3r FESTIVAL DE JAM SESSIONS A SANT VICENÇ DELS HORTS

Programa del Tercer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

13 de juliol a les 22h. a la Plaça Sant Jordi

Combo d’alumnes del Taller de Músics (JAZZ) amb:

Toni Saigi, piano

Teo Salvà, bateria

Marco Boi, contrabaix

Nil Mujal, saxo tenor

Enric Caballé, guitarra

Combo d’alumnes de l'ESMUC (JAZZ) amb:

Pol Omedes, trompeta

Lluc Casares, saxo tenor
Albert Costa, trombó

Xavi Torres, piano

Pau Lligades, contrabaix

Joan Casares, bateria

20 de juliol a les 22h. a la Plaça Sant Jordi

Combo estable de les Jam Sessions al J.C.L.V. coordinat per Geni Barry (JAZZ) amb: 

Geni Barry, vibràfon 

Albert Caire, piano

Quicu Mampel, contrabaix

Felipe Muñoz, bateria

Carles Pineda, saxo alt

Combo de professors de l’Escola Creu Alta (JAZZ) amb:

Toni González, guitarra

Carles Rambla, contrabaix

Marc Thió, bateria

Combo d’alumnes de l’escola Jam Session (FUSIÓ) amb:

Arnau Alonso, bateria

Leo Barreto, baix elèctric

Alberto León, guitarra

Carlota Tamayo, piano

Silvia Juncà, saxo tenor

Sergio Belloso, guitarra i professor

27 de juliol a les 22h. a la plaça de Sant Jordi (Festa Major d’estiu)

Combo de professors de l’Escola de Música Moderna Sant Vicenç (JAZZ) sota el nom MUSIC ARQUEOLOGY amb:

Nando Picó, saxo tenor

Toni López, guitarra

Oriol Roca, contrabaix

Miguel Ballester, bateria

Combos d’alumnes l’Escola de Música Moderna Sant Vicenç (ROCK i BLUES):

....

....

Miquel Tuset.

Propera JAM SESSION del mes de maig amb GENI BARRY & FRIENDS

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina.... Encara amb la música d'AFRO BLUE sonant al meu cap, us recordo que aquest proper divendres hi tornem amb el Jazz, Blues, Rock i les diverses músiques improvisades. 

Els músics que ens acompanyaran el dia 25 de maig seran els següents:

Geni Barry, vibràfon

Albert Caire, piano

Álvaro Taborda, contrabaix

Felipe Muñoz, bateria

Carles Pineda, saxo alt

amb tota una colla de convidats com per exemple Jordi Pujol, Jordi Rabascall, Joe Psalmist, Escola Jam Session, amb Luís Blanco, Sergio Belloso i Rubén, Sílvia Juncà, Pep Casado, Noelia White, Associació de Jazz de Rubí, i un llarg etc....

Ja que el 25 de maig es juga la final de la copa del rei, esperarem que s'acabi el partit i mentre tant farem per la vida, i després ens hi posarem. Us hi esperem a totes i a tots. Recordeu que l'entrada és gratuïta i només s'ha de consumir alguna beguda per donar suport a la causa. Miquel Tuset.

Les primeres impressions després del concert d'Afro Blue amb vídeo inclos enregistrat pels nostres amics del Club de Jazz Sant Cugat.

Tot just fa quatre minuts que m'acabo d'asseure davant de tothom, de vosaltres, i estic fet pols, és veritat, però amb una alegria interna molt potent, molt acollonant. Un altre dia esgotador, una altre jornada d'uns quantes hores, prop de 10, per poder muntar un concert. Avui, sempre ho dic perquè és veritat, hem gaudit d'un dels concerts més memorables dels que mai hem fet al Jazz Club La Vicentina. AFRO-BLUE, a Sant Vicenç dels Horts, per remoure consciencies i altres virtuts i no virtuts. La crònica vindrà després, d'aquí uns dies per tenir temps d'assimilar la moguda d'avui, però ara, només quatre ratlles (ja en porto més). Musicalment han estat incommensurables, tècnicament perfectes (si se'm permet fer aquesta valoració) i personalment o humanament, comunicatius com els qui més, simpàtics, agradables i un munt d'adjectius qualificatius tots similars. Aquests tipus de sensacions són indescriptibles, o al menys costa una mica explicar com vius un concert d'aquestes característiques, ja que per a cadascú haurà estat lleugerament diferent. Resum....Ens ho hem passat de collons, amb una sala totalment plena, amb gent de diversos llocs, Sant Cugat, Torrelles, Pallejà, Sant Feliu, Rubí, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Galícia, Huelva....sí, sí, no és conya, no. Familiars que han vingut ha visitar a germans, etc...i què han fet els d'aquí? doncs portar-los a un concert de Jazz. Sento una gran alegria per haver pogut compartir amb tots els presents un esdeveniment que ens ha fet a tots molt més feliços del què érem abans de les 22h30m. I per haver pogut estar amb els artistes, ells, que són els veritables artífexs del succés. Les primeres impressions penjades al Facebook cap a les 5h de la matinada. Aviat, la crònica definitiva!! 

I ara, el vídeo del concert enregistrat pel  Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.

Miquel Tuset.

 

 

 

La Jam Session del 30 d'abril al Jamboree. WTF for ALE

Hola a totes i a tots, seguidors del Jazz Club La Vicentina. El darrer dilluns d'abril i final de mes, el 30, va ser declarat "Dia Internacional del Jazz" pel senyor Herbie Hancock. Tothom ho va celebrar de la millor manera possible. Uns tocant i els altres escoltant. Nosaltres, el David Carreras, Carlos Sampietro i  Ferran del Club de Jazz Sant Cugat i jo mateix, hi vàrem anar a escoltar el què va esdevenir una de les millors Jam Sessions mai escoltades, en quan a concepte. Amb un esperit totalment FREE, es va anar desenvolupant de manera natural, essent els músics, el Llibert en aquest cas, els qui decidiren quan s'acabava un tema i de quina manera començava el següent. Aquest esbos musical que esteu escoltant és un trosset del total de temps que va durar aquesta Jam. Nosaltres vàrem marxar després de quasi 4 hores i encara en faltava una bona estona més. 

Com sempre, va ser l'Aurelio Santos, creador i impulsor de les WTF  dels dilluns des de fa més de 10 anys, qui va fer les primeres presentacions. Qui va comentar que la WTF d'aquell dia, era per a recaptar fons per l'Ale fill del Dani Pérez, guitarrista dels bons, el qual es troba, conjuntament amb la seva parella amb la desgràcia d'haver d'encarar la malaltia del seu fill Ale sense no massa recursos, ja que el cost dels medicaments i possibles intervencions és molt alt. Des d'aquí, donar-li ànims a ell, a la seva parella i sobretot al petit del Ale, i mirar si entre tots els podem ajudar, econòmicament, a superar la malaltia.

Si parlem del públic, hem de dir que estava ple de gom a gom, que tothom va pagar, i que la recaptació anirà a parar a la família del Dani. Si parlem dels músics, s'ha de dir que tots, tots, hi van anar de manera gratuïta, i que la quantitat dels músics que varen pujar a dalt l'escenari va ser molt nombrosa. No m'atreveixo a parlar de números, però n'hi van haver molts.
Vídeo enregistrat per Carlos Sampietro, del Club de Jazz Sant Cugat.

Aquests 35 minuts inicials que he separat de les més de 2 hores d'enregistrament del què podria ser la "primera part", són un magnífic exemple de com ha de ser una Jam en el format més FREE en quan a  concepte. Qui varen ser els que la van començar? Doncs els pesos pesants del Jazz de casa nostra. No ens oblidem de la resta de músics que, posteriorment a aquests 35 minuts inicials també s'hi varen apuntar i que després comentarem.

Llibert Fortuny, saxo tenor / Raynald Colom, trompeta / Albert Bover, piano / Martin Laportilla, baix elèctric i Dani Domínguez, bateria. Aquest magnífic quintet, va estar tocant sense parar durant aquests magnífics 35 minuts un Jazz d'allò més "trencador", amb idees que anaven fluint allà mateix, amb una gran compenetració entre tots ells, improvisant a partir d'una base melòdica simple i amb un ritme també igual, però que posteriorment ells varen anar modificant, canviant, improvisant. Va ser increïble poder-ho escoltar i enregistrar, allà, a la primera fila, veient com tots ells gaudien de la música que anaven creant.

Després d'aquests magnífics 35 minuts, l'Aurelio va convidar a Jordi Matas, guitarrra i a Jon Robles saxo tenor a l'escenari, i va fer pujar amb molta delicadesa a tota una colla de nens i nenes d'edats inferiors als 10 anys, tot i que potser un o dos en tenien una mica més. Fills de músics i del públic que estaven allà recolzant també a l'Ale. L'Aurelio  els hi va anar preguntant quin era l'instrument que més els agradava o quin els agradaria tocar, i segons la resposta, els va anar situant al costat del músic que tocava l'instrument que havia comentat cada nena i nen.

Després de la presentació i col·locació dels nens, el septet ara, va estar tocant un tema amb els nens i nenes dalt l'escenari, jugant amb els instruments, i gaudint en primera mà de l'espectacle musical que s'estava executant. El tema va acabar amb la sintonia dels "The Flinstones", i amb llargs aplaudiments. S'ha de mencionar la manera respectuosa amb la qual l'Aurelio va manegar la situació amb els nens i nenes i músics. Crec que ho va fer de la manera més natural possible, la única possible entre persones adultes i respectuoses. 

I la Jam va continuar amb músics com Jordi Matas, guitarra / Jon  Robles i Gorka Benítez i  el jove Lucas Martínez, saxo tenor / Raül Reverter, saxo alt / Juan de Diego i Guillermo Caliero, trompeta / Ramiro Rosa i David Xirgu, bateria / Paco Perera i Pere Loewe, baix elèctric. Hi va haver diversos canvis de formació i en el moment que la Gemma Abrié i Diana Palau varen pujar a cantar les dues, hi havia l'Alejandro di Constanzo, piano / Guillem Pons, bateria i en Matas, Laportilla i Reverter, tots plegats a l'escenari. Recordo haver escoltat ben bé com les dues feien unes magnífiques improvisacions sobre el parell de temes que varen cantar. S'entenen la mar de bé i hi ha un molt bon rotllo entre elles dues!!  Hi havia també en Lluc Casares, saxo tenor i d'altres que ara mateix no recordo i que posteriorment a la nostra marxa varen pujar d'alt l'escenari, com per exemple la cantant Dácil López i segur que molts altres. A mida que aconsegueixi més noms, els aniré posant.

Bé, em podria allargar força, com és habitual en mi, però no ho faré. Deixem-ho aquí i que siguin els documents escrit i sonor els que continuïn parlant per mi. Miquel Tuset.

Proper Concert de JAZZ pel 18 de maig amb AFRO-BLUE

Tot i que falten dies, ja podeu anar preparant-vos pel proper concert que serà "trencador". Si voleu escoltar, doncs gaudireu d'uns grans intèrprets. Si teniu ganes de "gresca" i de ballar, ho podreu fer segur, amb bons ritmes llatins passats pel sedàs del Jazz i molta,  molta simpatia que us vindrà de l'escenari. Miquel Tuset.

Impressions matineres i posteriors després de la Jam Session d'abril

Em passa pel cap que tot just fa 8 minuts que estic assegut davant de la finestra noctàmbula del món. I perquè?. Per què acabo d'arribar a casa després d'haver muntat i desmuntat tota la paradeta per fer la Jam Session del mes d'abril. Geni Barry, Carles Pineda, Albert Caire, Felipe Muñoz, Xavi Zurita, Xavier Aymà, l'Arnau, Luís Blanco, Joe Psalmist, Sergi, la Sílvia, i jo mateix, hem estat els atrevits a fer una mica de música. Bé, alguns una mica i d'altres molta. Poc públic (el pont de l'1 de maig?) i per tant poca caixa. Fet i fet, crec que el dèficit haurà estat de tres sopars. Tot i això gràcies al suport municipal que col·labora aixoplugant a dos dels músics. L'altre el cuido jo. Bé, un enrenou d'una pila d'hores (de les 19h a les  5h = 10h) per gaudir uns quants, no gaires. Val la pena? Doncs si els val la pena a ells, a mi també, i a continuar que no ha estat res!!! És clar que també podria dir que plego perquè necessito omplir-me, amb el permís d'en PEP!!!! 

JAM SESSION del mes d'abril amb GENI BARRY & FRIENDS

View more PowerPoint from mtuset

Aquesta presentació s'ha fet amb les fotos que va fer en Víctor Cassí, amic que sol venir a les Jams i concerts, i a qui agraïm la seva tasca. El fotògraf "oficial" del Jazz Club La Vicentina és el Gustau Soldevila, però quan no pot venir, no pot venir.


Pel que fa a la música, doncs dir-vos que primer va començar el "grup estable" format per Geni Barry, vibràfon / Albert Caire, piano / Carles Pineda, saxo alt / Felipe Muñoz, bateria i  amb la incorporació de Xavi Zurita, baix elèctric. 
Ells varen estar tocant una bona estona estàndards de Jazz, amb grans interpretacions i solos de tots ells, en particular d'en Geni que com sempre ens deixa bocabadats. 
Després, vam començar la JAM SESSION i van començar a pujar tota la colla de músics que varen venir i sense considerar l'ordre de les intervencions......
Arnau i Xavier Aymà, bateries / Jordi Pujol, guitarra, Sílvia Juncà, saxo tenor / Luís Blanco, veu / Joe Psalmist, veu i piano / Miquel Tuset, saxo alt. Tots plegats vàrem gaudir d'allò més, compartint escenari amb professionals, i entre professionals. S'ha de dir que el públic assistent, no gaires, també ho varen fer. Gràcies a tots per la vostra assistència. Hem d'aconseguir de totes totes que les Jams de cada mes es vegin ben concorregudes de públic i músics, ja que serà la única manera de fer-les perviure.
Miquel Tuset.

Propera JAM SESSION del mes d'abril amb GENI BARRY & FRIENDS

JAM SESSION amb Geni Barry & friends

Geni Barry, vibràfon
Carles Pineda, saxo alt
Albert Caire, piano
Zuri, baix elèctric
Felipe Muñoz, bateria
 



amb la col·laboració de:
l'Escola Jam Session amb el seu director Luís Blanco al capdavant,
l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç amb...
Xavier Aymà, Marina Tuset, Alfred Via, etc..
i altres músics com Jordi Pujol, Camilo, i un llarg etc, etc,
Una Jam Session de Jazz, Blues i Rock cada darrer divendres de mes
i un concert cada mes al Jazz Club La Vicentina.
Per més informació mireu els "propers concerts".