Data: divendres 22 de gener 2010SWING SET : (la locomotora negra, la vella dixieland, etc..)
Àngel Molas, saxo baríton i clarinetDoncs sí, ens aniria molt bé poder disposar d’un piano per a l’entitat. De fet en teníem un, però en una nit de trons, també es va destronar
Us preguntareu el perquè necessitem ara un piano i no abans. I us contestarem; és que abans també el necessitàvem però vam anar tirant. Quina coral no necessita un piano! Quin teatre no necessita un piano! Quantes coses podríem fer amb un piano, tant a la coral “El Llesamí” com també a l’elenc teatral. Segur que millorarien les interpretacions d’uns i dels altres. Però a més a més des del juny, tenim una nova secció dins l’entitat que sembla que rutlla força bé, si considerem les actuacions que han fet i el públic que hi ha anat. Es tracte del Jazz Club
CAIXA PENEDÉS Vi JAZZ 2009 (Vilafranca del Penedés 3,4 i 5 de juliol de 2009)
SUPERCOMBO & SUSANA SHEIMAN
Dissabte 30 de juny de 2009, Saló del Casal Societat “La Principal”, ENOJAZZ Dinar-Concert
Susana Sheiman (veu i percussió vocal), Dani Alonso (trombó), Xavi Figuerola (saxo tenor), Ignasi Terraza (piano), Manel Àlvarez (contrabaix) i Erwin Seeruton (bateria)
Al migdia de dissabte arribava un dels actes més sorprenents del Vijazz: L’enojazz. A l’interior del Saló centenari del Casal, els assistents van poder gaudir dels ritmes del Swing amb la formació del trombonista de Banyoles, Dani Alonso, units als millors caldos del Penedès i els plats elaborats pel Restaurant Cal Blay. Cada plat va ser regat amb un cava o un vi concret i posat en situació per una cancó de la veu dolça de Susana Sheiman.
En el pla estrictament jazzístic, cal esmentar la delicadesa sublim d’Ignasi Terraza, aquest pianista que, pas a pas, s’està guanyant el lideratge i s’ha convertit en un dels més sol•licitats a casa nosta. Per descomptat, en Xavi Figuerola fent ús d’aquell so voluminós i decidit, i també de la seva versatilitat. I els de la base rítmica, el sensat Erwin i un incansable Manel Àlvarez, amb dos solos prou meritoris.
No oblidem una veu com la de Susana Sheiman, amb la sinuositat adequada i aquell timbre que recorda més aviat a Ella Fitzgerald. En un parell de cançons es va permetre el luxe d’oferir tímidament algunes percussions vocals que no van passar desapercebudes.
Extracte del comentari que van fer els organitzadors del Festival de Jazz de Vilafranca del Penedés del darrer estiu.
La nit d’ahir va ser bastant especial per diversos motius.
El primer i que sembla que no hi ha manera de solucionar és la simultaneïtat d’ofertes teatrals i musicals que es fan a Sant Vicenç en el mateix dia. Això ens afectava a nosaltres degut a que justament s’estrenava ahir mateix un musical en una altra entitat mentre nosaltres havíem de fer un concert de Blues. El diumenge 25 d’octubre això mateix li afectarà a la pròpia Vicentina com entitat, ja que faran una obra de teatre el mateix dia que, a l’altra entitat hi tornaran amb el musical. No hi pot haver manera que ens posem d’acord per no haver de competir en àmbits culturals, les dues o tres entitats que fan aquest tipus de programació i la fan el mateix dia? No en podríem parlar i establir un calendari que segur que beneficiaria a tothom? Voleu dir que no? Pel que jo he pogut esbrinar, hi ha tossuts que no han volgut canviar cap data quan encara era possible.
El segon és el fet d’introduir un concert de Blues dintre de la programació “estàndard” de Jazz. Fins el divendres portàvem 4 concerts de Jazz; ara ja podem dir que a més a més n’hem fet un de Blues. Hem de dir que l’assistència del personal va ser generosa i suficient per poder fer front a les despeses que un muntatge com aquest implica. Vam veure cares noves i estimades cares amigues amb les quals ens retrobem a cada concert. Gràcies a ambdues cares. Vam constatar doncs que hi ha en aquest poble, públic de mitjana edat que, tot i els anys, encara li agrada gaudir amb una música, Jazz o Blues, que no és la que s’escolta ni a
El tercer és el magnífic concert que vam poder gaudir el divendres 23 d’octubre a
Amb aquest tema va acabar la primera part; amb regust a Jazz. Segur que el Miquel ens va voler fer aquest regal a tots els presents, de manera especial als aficionats al Jazz.
Hem de comentar que la qualitat musical que vam poder gaudir va ser d’un nivell elevat. Tant el Ballester com el Santamaria van realitzar la seva tasca de manera excel·lent. El Miki a més a més ens va fer veure amb els diversos solos que va realitzar, tot i la seva joventut, que te un futur musical assegurat sense cap mena de dubtes. El Miquel Ballester ens va tocar la bateria amb una suavitat digne de menció donada el tipus d'audiència més acostumada al volum dels concerts acústics de Jazz. I del Miquel Talavera només hem de dir que va ser un luxe tenir-lo entre nosaltres, fent-nos gaudir de veritat amb els solos inversemblants que realitzava constantment.
La segona part va ser l’hora de
El quart motiu per a convertir la nit es especial va ser la presència entre el públic de l’harmonicista Joan Pau Comelles. Quan el van anunciar em vaig sobresaltar, car jo sabia de la importància del personatge, i així ho vaig anunciar. Hei... tothom ha de saber que aquest senyor està considerat un dels millors harmonicistes d’Europa. I de quina manera ho va demostrar! Vam sentir una sèrie de sons, rapidíssims alguns, lents i dolços uns altres, suaus els demés però tots amb una contundència interpretativa impressionant. Estàvem escoltant una veritable harmònica de Blues. Podies tancar els ulls i et podies veure a tu mateix prop del Mississipi, en un barri de Nasville, en un........Blues.
Vam quedar com estabornits per la qualitat de la qual tots estàvem gaudint. El trio s’havia convertit en un quartet. Alguns dels temes que van tocar van ser Just because i Don't you mess with me. Quin regal tan inesperat ja quan tots estàvem plens de satisfacció musical. Era ja tard, però ens vam quedar a escoltar el quartet fins que van tocar la darrera peça. Nosaltres encara en volíem més i més ens en van donar. Van acabar amb un esplèndid It's a wonderfool world, tocat amb una tendresa excelsa.
En definitiva va ser la primera nit de Blues al Jazz Club
El dijous 5 de novembre tenim un altre "sopar calent-concert" a la Sala Xica amb un grup de Jazz vingut del veí país anomenat França. El grup es diu AZZANGO i si us hi fixeu bé, li manca la J de Jazz i la T de Tango. O sigui que fan, com ja heu endevinat, Jazz-Tango. Són un quartet on a més a més de la secció rítmica bàsica, piano baix i bateria, ells hi incorporen un acordió. Aquest és l'instrument solista i el que ens recordarà temes de Jazz amb sabor a Buenos Aires. Això s'ho va inventar un gran músic argentí anomenat Astor Piazzola, gran acordionista i bandoneonista. El grup que us presentem "baixa" de França en motiu d'unes actuacions contractades a dos llocs de gran prestigi. El primer lloc és el Festival de Jazz de Girona i l'altre és la Nova Jazz Cava de Terrassa, a més a més d'altres actuacions que faran en diverses poblacions del nostre país, com és ara la que faran aquí, a Sant Vicenç dels Horts. El preu del sopar calent i concert serà de 15€ pels amics col·laboradors i de 18€ per la resta d'amics. Us hi esperem. Serà però el darrer dijous, ja que sembla que no és un dia adequat Miquel Tuset.
Para sacudirme de encima la sensación de “convidad de pedra”, o como diría Francisco Umbral de “tonto útil”, me atrevería a añadir a la crítica del concierto celebrado en la Librería El Siglo Mercantic el pasado sábado 17 de Octubre, organizado por el Club de Jazz Sant Cugat, realizada por mi compañero Miquel Tuset, cuatro palabras: sentimiento, talento, corazón, pasión.
Dicen que hay músicos buenos y buenos músicos; pero en el caso del trio formado por Ignasi Terrasa, Susana Sheiman y Manel Alvarez, ambos calificativos se confunden en una especie de simbiosis musical que en determinadas ocasiones alcanzan momentos inolvidables de buen jazz.
…. y no olvidéis nunca que “el ruido es inversamente proporcional a la inteligencia” ( A. Schopenhauer ).
Joaquin Rabassa
.jpg){kind=link}
