BIEL AMARGANT QUINTET al CLUB de JAZZ de SANT CUGAT

Hola de nou: vam avisar que aniríem a Sant Cugat a veure el quintet del Gabriel Amargant i ho vam complir. La nostra relació amb els nostres amics de l'esmentat Club de Jazz es va refermant. El dissabte 28 hi vam anar nosaltres després que ells vinguessin el divendres 27 al Jazz Club la Vicentina. Tots plegats hem gaudit d'un cap de setmana de Jazz de molt nivell. El Gabriel Amargant quintet va presentar una formació immillorable,amb el Raynald Colom a la trompeta. La secció rítmica estava formada pel Chema Riera al piano, Rai Ferrer al contrabaix i Ramón Angel Rey a la bateria. Amb aquesta formació de saxos, trompeta i secció rítmica van poder configurar un repertori fet a mida. La primera part van presentar diversos temes d'una de les millors formacions del post bop i inici del hard-bop que va estar protagonitzada pel Clifford Brown i Max Roach, trompeta i bateria respectivament. Per aquesta formació hi van passar músics d'una gran qualitat però que han passat una mica desapercebuts com és el Harold Land, saxo tenor d'una tècnica exquisida i que mai va desentonar al costat d'un gran geni com va ser el Clifford Brown. També aquest darrer va realitzar treballs amb el Sonny Rollins, i amb molts més músics importants. El Biel i el Raynald van retre homenatge a Harold Land, Sonny Rollins i al mateix Clifford, interpretant tot un seguit de temes que aquests darrers van deixar per a la história. Temes com Jordu, Delila, un tema del Sonny Rollins, el Cherokee que van clavar en la seva versió, i més que ens van fer aplaudir llargament després de cadascun d'ells. La segona part la van dedicar a una altra formació emblemàtica que va ser la que van formar els germans Adderley, el Julian (Cannonball) i el Nat. El Julian és un dels saxos alts millors de la història del Jazz, compartint podi amb el millor Charlie Parker. Va acompanyar al Miles Davis i a John coltrane en diversos treballs. Ell però va formar el seu propi quintet amb el seu germà Nat, bon cornetista, però ni de bon tros del nivell del seu germà Julian. El Nat va ser però un molt bon compositor i alguns dels seus temes formen part dels clàssics estàndards de Jazz, com és el work song. Van començar a tocar temes que els Adderley havien popularitzat i que el Gabriel i el Raynald ens van recrear. Els solos es van anar alternant entre ells, participant també el Chema i el Rai en molts dels temes. El Ramón Angel no va parar i sempre va mantenir un pols imparable i totalment exquisit, tant portant el ritme com fent els redobles amb finor, mai amb estridència. La segona part va continuar amb diversos temes dels Adderley, el work song ja quasi al final ens va fer quasi aixecar de la cadira. Tot i això, un dels temes més impressionants que van interpretar va ser per a mí Stars Fell on Alabama. Tema considerat com a balada i que el Biel va tocar amb el saxo alt, demostrant-ne igualment el domini que te sobre saxos i clarinet. Aquest tema te una història al darrera de lo més trist que un es pot imaginar. No sempre una balada és una peça romàntica, i en aquesta ocasió encara més. Aquesta història d'uns estels caient sobre Alabama fa referència a una nit desgraciada on una colla d'assassins del KKK van apallissar i penjar a tres joves, el color de la pell dels quals era el contrari del blanc. Els músics van acabar la nit fent un bis que tots vam aplaudir encara amb més força, donada la situació de final definitiu. Un gran concert de Jazz. Els tindrem amb nosaltres el divendres 19 de març sinó passa res. Miquel Tuset.

0 comentaris:

Publica un comentari