UN NOU PROGRAMA DE RÀDIO DE JAZZ i BLUES a R.S.V.

Català : Hola a tothom de nou! Les coses passen de vegades d'una manera molt ràpida, i això ens ha passat tant en la consecució del Club de Jazz La Vicentina com ara també en la inauguració d'aquest nou programa de Jazz i Blues a R.S.V. dial 90.2 MHz i que farem, qui ho hauria de fer sinó..., doncs els dos amics que un dia.....Aquest programa el farem els dijous de 22h a 23h, es dirà Jazz Club de Nit, i el començarem el 24 de setembre. Aquest dia li farem un homenatge al millor pianista de Jazz que hi ha hagut mai al nostre país i potser fins i tot a Europa, en Tete Montoliu.Tindrem una hora per parlar d'ell, posar la seva música i potser alguna sorpresa més. És un honor per a nosaltres compartir aquest mes de setembre amb el Festival l'Hora del Jazz memorial Tete Montoliu fent-li també el nostre homenatge. Us esperem a l'altre cantó de les ones; també ens agradaria que ens comentéssiu les vostres opinions sobre la música que anirem posant. Podeu escriure les vostres opinions en aquest mateix blog. Fins molt aviat. Miquel Tuset.
nota: també el podeu escoltar per internet a:

Castellano : ¡Hola a todos de nuevo! Las cosas pasan a veces de una forma muy rápida, y esto nos ha pasado tanto en la consecución del Club de Jazz La Vicentina como ahora también con la inauguración del nuevo programa de Jazz y Blus en Radio Sant Vicenç, dial 90.2 MHz, y que haremos, quién lo tenia que hacer sino....,pues los dos amigos que un día....Este programas estará en antena todos los jueves de 22 a 23 horas, se llamará Jazz Club de Nit, y empezará a emitirse el próximo día 24 de Septiembre. Este día haremos un homenaje al mejor pianista de jazz de todos los tiempos en nuestro país, y puede incluso que de Europa. Dispondremos de una hora para hablar de él, escuchar su música, y puede que alguna sorpresa más. Es un honor para nosotros compartir este mes de Septiembre con el Festival l'Hora del Jazz memorial Tete Montoliu, rindiéndole también un homenaje. Os esperamos al otro lado de las ondas; también nos gustaría que nos hicierais llegar vuestros comentarios sobre la música que vayamos programando. Podéis escribir vuestras opiniones en este blog. Hasta pronto. Joaquin Rabassa.

nota : también se podrá escuchar por Internet en:

COMENÇA EL 19e FESTIVAL L'HORA DEL JAZZ, MEMORIAL TETE MONTOLIU

19é festival l’hora del jazz memorial Tete Montoliu del mes de setembre

Programació diürna
Vila de Gràcia : Plaça de la Vila de Gràcia:
diumenge 6 a les 12h : Gabriel Amargant Quartet
diumenge 6 a les 13h : Víctor Bocanegra
diumenge 13 a les 12h : Carme Canela canta a Jordi Matas
diumenge 13 a les 13h : Folkincats
diumenge 20 a les 12h : Ivó Oller Quintet
diumenge 20 a les 13h : Xavier Casellas Quintet

Vilafranca del Penedès : Plaça Sant Joan:

diumenge 27 a les 12h : Marina Albero Albert Bover duo
diumenge 27 a les 13h : Tania Schilinski i Jaume Vilaseca Quartet

Programació nocturna a Barcelona
Jamboree:
dijous 10 a les 21h i 23h : Tom Johnson’s Shark


Heliogàbal:
dimarts 15 a les 22h : Celeste Alias Trio

Centre cívic can déu:
dijous 17 a les 21h : Xavier Monge i Carme Canela

23 robadors:
dijous 24 a les 21h 30m : Xavier Dotras Trio

Sala Monasterio:
dissabte 26 a les 23h : David Giorcelli boogie two

MARATHON JAZZ al CCCB: Dissabte 19 de setembre a partir de les 18h. Què és el Jazz? per respondre a aquesta pregunta cal entendre-ho d’una manera àmplia, com una música on tenen cabuda influències molt diverses. El jazz català sempre ha sabut fusionar-se amb altres cultures i estils musicals sense deixar indiferent a ningú. Ara ho podreu comprovar vosaltres mateixos. Amb motiu del 20è aniversari de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) i en el marc de l’exposició 'El segle del Jazz' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB ), el BCNmp7 es convertirà en una marató musical, on els diversos grups participants mostraran l’evolució d’aquest corrent artístic al nostre país, acabant amb l’expressió més genuïna del jazz, la jam session amb què acabarà aquesta gran festa.

S'ACABA EL FESTIVAL DE JAZZ MAS i MAS

Tot i que encara falta el concert d'avui i el de demà, com que no hi podrem anar, podem donar per acabat aquest festival que han organitzat Mas i Mas. S'ha de dir que la programació ha estat excel·lent. Nosaltres hem pogut veure alguna actuació i per tant comentarem les actuacions que hem vist, que només han estat dues. Llàstima, però ja se sap, no hi ha temps per a tot.

Divendres 14 d'agost: Gabriel Amargant Quartet.
En Biel és un jove d'uns 20 i tants anys, simpàtic, obert, amable.. però a més a més és un músic amb molt de talent que ha sortit de l'ESMUC amb la màxima qualificació possible.
Ho vam poder veure per TV3 en un programa que van fer de nous talents. És un saxofonista d'altíssim nivell, do nada la seva joventut, i d'una projecció extraordinària. Aquella nit va sortir a l'escenari acompanyat d'una secció rítmica formada per la guitarra d'en Viñals, el contrabaix d'en Rai Ferrer i la bateria d'en Ramón Prats. En Biel va començar la sessió de les 23h amb un solo d'uns quants minuts, això per escalfar l'ambient, per continuar-lo amb el desenvolupament d'un tema propi, excel·lent d'interpretació i d'un estil post hard bop, podríem dir. La nit es va desenvolupar entre diversos estils, sempre però amb una magistral manera de tocar el saxo tenor. Va tocar composicions pròpies i alienes sempre amb una total entrega. En Biel però, va començar de molt jovenet amb el clarinet, acabant la carrera de músic amb aquest instrument, i per això, sempre toca algun tema amb aquest instrument que també domina. Després es va passar al saxo tenor, i creiem que toca un Martin dels més vells. Aquest saxo te un so que s'aparta dels sons "estandards" dels tenors més habituals. La velocitat amb la qual el toca és increible, si tenim en compte el propi instrument. Amb els saxos alts se sol tocar així de ràpid, no així amb els tenors, tot i que en Biel sí que ho va fer. Les melodíes estàndards i els seus temes més íntims, van sonar amb una gran tendresa. Ja per acabar, va convidar a pujar a l'escenari al trombonista Miguel Martin, i al trompeta Raynald Colom. Aquests darrers són dos grans instrumentistes i que van col·laborar a que la presentació d'en Biel en el Jamboree fos extraordinària. Si parlem dels col·laboradors d'aquella nit, hem de fer esment a un tema composat pel Viñals en honor del Jim Hall d'una gran bellesa. En Rai Ferrer i el Viñals els vam poder veure al darrer festival de Jazz de Terrassa a Rubí, acompanyant al Jim Snidero, amb la mateixa soltura que van tenir aquesta nit. En Rai és contundent, rítmic i te molt swing. A la bateria el Ramón Prats va fer tota la tasca que se li va demanar, a més a més, fent algun solo de molta qualitat. Del Miguel Martin, trombonista valencià, afincat a casa nostra, sabem que acompanya cantants de molt nivell, com és ara l'Alejandro Sanz i que a més no deixa mai de tocar en les Jam de Jazz que s'hi pugui apuntar.
Del Raynald Colom, només podem dir que està considerat un dels millors trompetes de l'àmbit estatal. Es capaç de tocar qualsevol estil de Jazz, i toca amb una gran seguertat, desgranant les notes d'un solo desconnectat de la melodia però sempre dintre del tema harmònic. Segur que algun dia els tindrem amb nosaltres.

Dijous 27 d'agost: Geni Barry Quintet

Tenim constància que la actuació del Geni i el seu quintet va ser tot un éxit, comentat fins i tot a mitja plana pel crític de La Vanguardia. Nosaltres no hi vam poder anar, ho sento Geni, tot i que ens hauría agradat molt. Vam tenir el plaer i l'honor de tenir-lo amb nosaltres, i crec que ell també s'ho va pasar d'allò més bé, de tal manera que segurament que repetirem. Amb la formació de quintet en Geni segur que acaba d'omplir d'alló més encara amb la seva música. Ja coneixem quina és la seva simpatia i naturalitat, com pocs, dalt l'escenari; que així continuï per molts anys i que nosaltres ho poguem gaudir. Fins aviat Geni.

Divendres 28 d'agost: Clara Luna i Nàdia Basurto.
Aquesta actuació la vam poder veure ahir nit mateix, i per tant, tenim la memòria ben fresca i clara del què vam poder gaudir. També vam assistir-hi a la sessió de les 23h que va començar amb la pujada a l'escenari dels components de la secció rítmica per després pujar les dues cantants a l'escenari, la presència de les quals ens va impressionar positivament. Van començar amb un tema estàndard, "Nature Boy", on ja van demostrar tots plegats el què seria la nit. Les veus de la Nàdia i la Clara van començar a omplir-nos amb la seva bellesa i diferent estil i profunditat. És difícil per qui no és un especialista poder explicar en paraules les diferències entre dues veus i per tant no ho farem. Sí que direm que estem davant dues grans cantants catalanes, amb un coneixement molt ampli del món del Jazz, que abarca òbviament les bossanoves, i segur que molts altres estils. Ens van interpretar una sèrie de estàndards de Jazz, a més d'una composició pròpia de cadascuna de les cantants. La Clara va compondre un tema que es diu "Sucupira" en un viatge que va fer a Cabo Verde , on li va frapar un mercat del port de la ciutat, on hi havia una munió de gent que anava i venia, però també molta gent que se n'anava del país... Va ser un tema cantat amb la tristesa del qui veu el perquè la gent se n'ha d'anar de la seva terra. Els aires eren de Cabo Verde i la llengua era portuguesa, és clar. Un tema preciós, per descomptat. La Nàdia ens va cantar un tema composat per ella també molt íntim anomenat "Missing Song" Aquí la Nàdia ens va parlar d'amors perduts com de cançons perdudes. Perquè serà que els grans temes sempre solen parlar d'alguna manera del "Blue" que tenim on ens passa? És així, però. La nit va continuar amb temes brasilers i d'altres estàndards de Jazz amb una impecable interpretació. Les interpretacions de les dues cantants van girar sempre primer al voltant del tema per després improvisar amb la veu a manera d'instrument, de vent per la Clara i de corda per la Nàdia. Aquest tipus de improvisació se sol dir cantar tipus "Scat" si no m'equivoco. La Nàdia cantava tocant un contrabaix i la Clara cantava tocant un clarinet, saxo soprà, en fi, qualsevol d'aquests. Va ser impressionant.
Hem de parlar de la secció rítmica que va ser excel·lent. Al piano en Roger Mas, al contrabaix el jove Bori Albero i a la bateria en Xavier Maureta. Aquesta secció rítmica, a part de la seva qualitat tècnica que per descomptat és inqüestionable, ens va demostrar com es pot acompanyar a dues cantants amb un Jazz molt modern, quasi amb una constant improvisació tots tres en cada tema, i amb un Jazz que, de vegades, nosaltres el sentíem proper a la música que edita el segell ECM. Qui dels músics d'avui dia no ha escoltat a Keith Jarret, Jack de Johnnette, Jan Garbareck, Ebberhard Webber, i molts altres músics de Jazz europeus i americans que han editat discos amb ECM. EL SO MÉS PROPER AL SILENCI, segons ells mateixos. En fi, una nit sorprenent i inoblidable. Miquel Tuset.

Vam veure dos mestres del saxo tenor al Jamboree

S'ha de dir que la programació que ha presentat el Club Jamboree aquest mes de juliol es excel·lent, com és habitual. Cada dia hi ha músics d'altíssim nivell, girant sempre al voltant del Jazz però cadascú amb el seu diferent estil i manera d'entendre'l. El text que ara us posem l'hem extret del follet informatiu que els mateixos responsables han escrit, i que descriu el que vam veure ahir nit. Diu així:
"A Toni solà li interessa el jazz en el sentit ple de la paraula, és a dir, ha begut amb igual fal·lera de clàssics com Illinois Jacquet i Gene Ammons fins de boppers com Sonny Rollins, Dexter Gordon i Stan Getz, passant per texans com Arnett Cob i Budy Tate. Així, en les aparicions públiques al capdavant del seu quartet, ha intentat reinventar peces dels seus ídols més admirats. Aquesta nit, l'acompanya Scott Hamilton, un dels pesos pesats del jazz contemporani, que va crear una inusitada expectació amb el seu to exuberant, vigorós i exquisit. Així, movent-se pels paràmetres del mainstream i el hard bop, els cinc protagonistes de la nit llançaran un directe impressionant sobre tots els que s'apropin al Jamboree. Un luxe."
Dons sí, això és el que va ser. Un luxe a l'abast de tots els qui vam ser al Jamboree. Entre nosaltres hi havia, podríem dir ja, un vell conegut, el vicepresident del Club de Jazz de Sant Cugat, en Carles Sampietro. Els aficionats ens trobem a tot arreu on hi ha bon Jazz. Vam gaudir plegats de la vetllada i vam comentar els molts solos que van anar desgranant cadascun dels músics.
Ens van presentar una sèrie de temes, alguns amb molta trempera, d'altres més suaus. L'ordre que ara us posem pot ser que no sigui el que va ser realment, però és el que creiem que va ser. L'Ignasi ens va facilitar el nom de la majoria de temes que van tocar. Crec que van començar amb Broadway, un tema amb molt de swing i en el qual ambdós saxos van escalfar la nit. El tema Did you call her today, també dintre del mon del swing ens va captivar. Tots dos tenors ho van fer amb el so, suau el de l'Scott i més agresiu el del Toni. Amb Our Delight, un tema del Tadd Dameron, van entrar dintre del Hard Bop. Aquest tema el podeu sentir amb l'spotify del mateix Scott Hamilton en el seu disc Tenorshoes. En Toni i l'Scott es van anar alternant amb els seus solos en aquest tema i en tots els altres que van compartir escenari. Van tocar dues balades cadascun d'ells per separat. Primer va començar l'Scott amb This is all I ask. Una peça d'una tendresa extrema i que et fa posar la pell de gallina. En aquests temes és on el so del saxo tenor viu amb excel·lència. El Toni ens va interpretar un Lush Life també increïble. Només va tocar el tema, sense improvisar, però és que el mateix tema tocat per ell ja és quasi una improvisació. Per finalitzar van tocar un tema dels més vius i ràpids que es poden sentir, i que és tot un exercici de tècnica i sonoritat. Aquest és un tema Be Bop dels forts. El tema es diu The Claw i el podeu escoltar també en l'spotify. Els Soulmates en fan una versió súper ràpida, tal i com la van fer el Toni i l'Scott. Si parlem de la secció rítmica hem de dir que van estar totalment a l'alçada dels dos mestres que acompanyaven. Quan cap saxo tocava, els tres eren una entitat pròpia, autònoma. El Gerard va fer uns solos al piano amb molta trempera, així com l'Ignasi va treballar de valent al contrabaix, mantenint un ritme i so nítid també en els seus solos. Ja per acabar, l'Esteve va mantenir en tot moment la tensió del ritme, marcant-se també uns solos fins i tot aplaudits per l'Scott. Potser ens deixem algun tema, però això és el que vam sentir més o menys. Va ser una nit de luxe. No deixeu d'anar aquest juliol i el proper agost al Jamboree, ja que començarà el Mas i Mas Festival. Tenim Jazz per tot l'estiu. Fantàstic. Nosaltres prepararem la temporada cara el setembre. Miquel Tuset.

Toni Solà i l'Scott Hamilton al Jamboree

Dons ja veieu que ens agrada promocionar tot el que faci referència al Jazz. En Toni Solà ja el vam veure a Sant Cugat fa uns díes, acompanyant a l'Anna Luna Quartet. Gràcies Anna per les teves paraules. Va ser una gran vetllada, tal i com vam exposar. Aquest divendres aquests dos grans mestres del saxo tenor tocaran junts al Jamboree, a més a més de la secció rítmica que habitualment acompanya al Toni. El grup estarà format per l'Scott Hamilton al saxo tenor, Toni Solà al saxo tenor, Gerard Nieto al piano, Ignasi Gonzalez al contrabaix i l'Esteve Pi a la batería. Ho hem vist al web de l'urbaanjazz, que és on surten la majoria de concerts de Jazz que es fan a casa nostra. Nosaltres mirarem d'anar-hi. Miquel Tuset. Scott Hamilton

No s'ha pogut fer el concurs de fumada lenta en pipa


Tal i com diem en la capçalera, no s'ha pogut realitzar aquest concurs. El motiu ha estat la mort de l'àvia política del Josep Sagristá.
Donem el nostre condol a tots els seus familiars més propers. Que descansi en pau. El mateix Restaurant Sagristá n'era el promotor de l'esmentat concurs. Sembla ser però, que tard o d'hora aquest concurs es farà.
Recordeu que en Toni Gonzalez Trio havíen d'acompanyar als participants del concurs. Serà doncs, Sagristá dixit, el mateix Toni Gonzalez i companyia els que també ho faran.
Ja us ho farem saber. Miquel Tuset.

Vam anar a veure i escoltar l'Anna Luna Quintet


Era un concert recomanat i ben bé va ser així, valia la pena anar-hi. Sembla que de manera habitual, la formació amb la qual treballa l'Anna és la de quartet, però ahir, i de manera especial, la formació va ser de quintet amb la presència impactant del Toni Solà. Ens va impressionar la veu càlida i sensual de l'Anna, la qual va interpretar una sèrie de temes de Jazz estàndards a més de revisar algun tema "pop", un de Police, en versió Jazz. Va complaure a un dels organitzadors de l'espectacle cantant un tema molt difícil, que normalment es toca amb instrument, "The Peacocks", de Jimmy Rowles. L'Anna i companyia van fer un Jazz molt viu i potent, amb molta energia i velocitat. Per una cantant és tot un repte interpretar temes tipus "Be Bop" i ella i tots ho van fer abastament. Magnífica feina!. Què podem dir d'en Toni; ell sol quan comença un solo sembla que il·lumini l'escenari; toca amb tot el seu cos movent-se i transmeten com pocs aqui saben fer. Els seus solos sorprenen per la seva amplitud de registre; està tocant per la part alta del registre i de cop et deixa anar la nota més greu del seu instrument amb una facilitat increïble. Te un so molt sensual i molt sovint es converteix amb "estripat" per tornar-lo a fer suau i càlid. Increïble el Toni. La secció rítmica estava composta per l'habitual de piano, contrabaix i bateria. En Jaume Vilaseca al piano ens va fer gaudir d'un molt bon ritme i claredat a l'hora d'interpretar els seus solos. En Curro va mostrar el seu vessant més melòdic però també potent, sobretot amb la versió que van fer de "A night in Tunisia" del Dizzie. En Roberto va ser un dels més actius, ja que l'exigència dels temes requerien un ritme molt viu i també potent. Ell ho va fer durant tota la vetllada. Bravo pel Roberto.
Ja com a final hem d'agrair l'amabilitat que van tenir tant el President com el Vicepresident del Club de Jazz de Sant Cugat vers nosaltres. Segur que ens tornarem a trobar. Estarem en contacte i mirarem de compartir quelcom relacionat amb aquesta música que tant ens apasiona. Gràcies. Miquel Tuset.

Més Jazz a Sant Vicenç dels Horts


El mateix dia 17 de juliol, i davant de la plaça de la vila vella, (Piano de Llorac), s'hi celebrarà dins dels actes de la Festa Major d'Estiu un concert de Jazz a càrrec del jove quartet
Jazzadlimitum i a partir de les 23h 30m. Aquest mateix dia se celebraran dos concerts de Jazz a Sant Vicenç. L'un aquest ja comentat i l'altre el que es farà en motiu del primer concurs de fumada lenta en pipa, organitzat pel Restaurant Sagristá i el mateix Ajuntament. Aquest darrer concert està promocionat des del mateix Club de Jazz La Vicentina i hi participarà el Toni González Trio. Tenim doncs Jazz a dojo. Endavant amb el Jazz. Miquel Tuset.

El Club de Jazz recomana un concert a Sant Cugat


Doncs sembla que és la primera vegada que recomanem un concert de Jazz. La veritat és que ho hem pogut veure a UrbaanJazz.com on, al costat de Sant Vicenç dels Horts surt també Sant Cugat del Vallés. El concert val molt la pena, ja que, si hi aneu, escoltareu un dels milors saxos tenors, i soprà, del nostre pais. Ell és en Toni Solà, de Sant Boi de Llobregat. El grup l'encapçala la cantant Anna Luna, en companyia de Jaume Vilaseca al piano, Roberto Faenzi a la bateria i el nostre amic en "Curro" Gálvez al contrabaix. En Jaume Vilaseca va muntar una formació on s'hi podien trobar músics del nivell d'en Ramón Díaz a la bateria, i en Victor de Diego als saxos. La darrera notícia de la formació que encapçala Jaume Vilaseca, segons converses amb en Ramón, es que estan fent versions, a ritme i harmonia de Jazz, dels millors temes de l'època daurada del grup Génesis quan encara hi havia en Peter Grabiel, allà pels anys 70's. Ens trobarem a Sant Cugat? Miquel Tuset.
http://www.myspace.com/tonisola
http://www.myspace.com/jaumevilaseca
http://www.victordediego.com/
http://www.myspace.com/ramondiazgroup

Charlie Mariano.... que estás en los cielos

CHARLIE MARIANO, saxofonista ( alto ) y compositor, llegó a
formar parte como instrumentista principal de la orquesta de Stan Kenton.
Viajó a la India para investigar y crear en torno a su cultura musical.
Su creatividad, durante aquellos años, alcanzó grandes
cotas de espiritualidad propias de aquella cultura
Fueron muchos los detractores de aquella aventura,
quines veían en aquel estilo jazzístico un síntoma de decadencia.
Joaquin Rabassa.

Hugh Hopper.... que estás en los cielos

Como recordaba recientemente una ex-ministra: todo pasará,
pero lo hecho, hecho queda ( Máximo Gorki ).
Esta vez le ha "tocado" al bajista HUGH HOPPER; otro ciudadano
del mundo, del mundo del jazz, que nos abandona.
Su legado pasará a la historia como un hito en la historia del rock
progresivo y del jazz fusión.
Varios de los músicos con los que había trabajado durante más 40 años
le brindaron un concierto benéfico el pasado mes de diciembre en el
100 Club de Londres, un gesto que evidencel cariño que le profesaban.
Joaquin Rabassa.

Spotify per escoltar Jazz i Blues immediatament


Un bon programa per escoltar música de tot tipus, però en
especial de Blues i de Jazz és el SPOTIFY. És equivalent, més o menys, al itunes, i disposa d'una gran discografia d'algunes de les grans discogràfiques americanes. Miquel Tuset.