Llibert Fortuny a la Traska Truska, 6 de novembre de 2016

A la Traska Truska de Molins de Rei s'hi fan concerts de Jazz des de fa temps, abans amb Contrabaix i darrerament amb Daltabaix. I no ha estat un "daltabaix" aquest canvi i sí una nova gestió i direcció dels membres de l'escindit i anterior "Contrabaix" ara reconvertits en Daltabaix. Gent com el Josep Bergadà i Jordi Llecha i crec que d'altres més són els qui ho porten amb total professionalitat. Allà qui hi anem de tan en tan i el concert d'aquest diumenge era un dia on no s'hi podia faltar. Llibert Fortuny Acoustic Trio, amb el mateix Llibert Fortuny, saxo alto; Martín Léiton, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un trio de luxe que havia presentat aquest projecte al Jamboree en dos dies consecutius i del qual és possible que se'n faci un "Live".

La vetllada havia de ser magnífica, i amb aquesta intenció hi vam anar. El format acústic del mestre Llibert és el que més m'agrada, havent vist també les altres opcions més elèctriques. En aquestes on el format ja implica la concepció musical més funk i demés alteracions, el volum final aconseguit pel conjunt, on hi pot haver músics com el Tito Bonacera, baix elèctric i d'altres músics força potents com el David Gómez, bateria és massa alt per les meves castigades oïdes, elles ja plenes d'acúfens. Pel mateix motiu obvio anar a veure i escoltar mogudes similars, i les acústiques són les meves preferides. 

La Traska Truska compleix amb l'horari, (ja m'agradaria a mi) i a les 19h, amb la sala ben plena va començar el xou. El presentador va ser el primer en fer-lo, el xou, tot i presentant un concert de jazz on poc sabia dels noms del músics si exceptuem el del Llibert. David Xirgu va ser "rebatejat" com a "Xiscus" i del contrabaixista no va recordar el seu cognom. Aquestes coses solen passar però es millor que no passin. I aquí que quedi en clau "carinyosa".

Si digués que tot el concert va ser quasi una Jam, no m'equivocaria gaire. El cert és que quasi va ser així. Llibert començava una línia melòdico-rítmica i els altres s'hi apuntaven. Tot i que probablement alguna "cosa" devien haver pactat, el fet és que va semblar tot molt improvisat. Les referències melòdiques que de tan en tan sorgien del saxofonista ubicant-nos en d'altres temes fins i tot forànis del Jazz van ser moltes. Les improvisacions del líder seguien un ritme, un tempo i/o velocitat, endimoniades. La secció rítmica de dos, el seguia sense immutar-se, excepte quan el mestre introduïa les esmentades referències, moment en el qual se'ls hi escapava algun somriure. L'alegria a l'escenari era evident. La complicitat també. 

Els solos van anar succeint-se des del saxo alto al contrabaixista, essent aquest un magnífic puntal de suport i després d'interpretació. La velocitat de resposta de Martín Léiton va ser extraordinària. El tempo constant, ben marcat, amb una pulsió consistent va anar de la mà de la del David. Els solos del bateria també van sorgir, amb igual destresa que els dels dso companys i la tarda estava passant més de pressa del necessari. Allò havia de durar més, havíem d'aturar el temps però no la música. Es pot fer això? De fet, encara havia d'arribar lo que ens animaria encara més, i això van ser les creacions vocals amb clau humorística que va començar a fer en Llibert. De cop i volta, començava a "xerrar" amb una llengua inventada o amb tons nasals força divertits, i tan nosaltres com els altres dos companys ens petàvem de riure. Llavors és quan te n'adones que el Jazz, o un concert de Jazz, pot ser divertit a més a més de magníficament interpretat, comentari que vam fer quan els vaig anar a veure al seu reservat. Encara reien. Encara riem nosaltres. Encara recordem de quina magnífica manera ens ho vam passar.
Miquel Tuset i Mallol.

Jim Rotondi Quartet a la mostra de Jazz de Sant Boi, 4 de novembre de 2016

Cada any, per aquestes dates i a Sant Boi de Llobregat, des de fa més de 25 anys, la qual cosa es diu aviat, les dues ànimes amb més empenta jazzística d'aquesta veïna població en Valentí Sesar i Toni Solà endeguen "La Mostra de Jazz de Sant Boi". Aquesta és una mostra única pel que fa a portar el Jazz, la Cultura, als diversos barris de la població. Sant Boi és una població amb una bona colla d'habitants i barris perifèrics on el jazz no és precisament la música que es deu escoltar més a les llars. Una apreciació que no vol dir absolutament res i que només constata que el jazz té una audiència mínima no només a Sant Boi sinó més aviat a tot arreu. Amb això vull dir que és d'aplaudir, i molt, aquesta iniciativa que van endegar aquests dos herois, ambdós relacionats amb el món del jazz, en Valentí pel seu programa de ràdio a l'emissora local i en Toni Solà per ser un dels saxos de casa nostra que millor representa el "mainstream". 

Nosaltres vam poder gaudir amb la magnífica actuació del mestre americà Jim Rotondi, magnífic trompetista que va venir acompanyat de Fabio Miano, piano; Ignasi González, contrabaix i Jo Krause, bateria. Rotondi va venir amb un magnífic disc sota el braç, que és el que finalment vam adquirir i que sonarà ben aviat al Jazz Club de Nit. L'actuació però, va ser tot un seguit de temes propis i estàndards interpretats pel quartet de manera magistral. 

Rotondi es va mostrar molt amable, i la prova la vam tenir nosaltres, en Joan Recolons i jo mateix, car el vam saludar tot just abans del concert, i després, quan li vam adquirir el disc, ens el va dedicar amb tot el carinyo i simpatia. S'ha de dir que Fabio Miano és un dels pianistes que sol acompanyar als músics americans que primer "desembarquen" a València i no només per aquest motiu, suposo. És un dels mestres italians que viu a la península i desenvolupa la seva vida professional amb nosaltres. Molt bon pianista i millor persona, ens va fer gaudir molt en aquest concert, acompanyant i més encara en els seus magnífics solos. De l'Ignasi González, només dir que és un dels més estimats contrabaixistes, que és entranyable i forma part del quartet o a trio de les formacions liderades pel Toni Solà, gran aic seu. Un músic que ha acompanyat a Benny Golson les dues vegades que ha vingut i que jo mateix he pogut veure i que he constatat, com amb d'altres músics, una gran progressió sobretot en l'execució dels seus solos, si se'm permet aquesta apreciació. De Jo Krause podria dir moltes coses entre les quals que va ser un dels primers en participar en les Jam Sessions del JCLV, les dues primeres fetes a la Cuina d'en Toni, la primera amb en Geni Barry i la segona amb una formació arribada de Begues on hi havia en Voro García, trompeta; Jaume Llombart, guitarra, DeeJay Foster, contrabaix i Jo Krause, bateria. Jo és un dels mestres de molts dels bateries joves actuals i forma part de projectes com el del Roger Mas Trio amb el Dee Jay. Va acompanyar a Benni Golson aquesta darrera ocasió amb en Joan Monné, piano. 

Si he parlat dels músics és perquè cal que la gent els conegui, els qui no els coneixen, i dir-vos que van estar tots genials en aquesta actuació a la "Mostra de Jazz de Sant Boi".

Miquel Tuset i Mallol.

Natsuko Sugao Group al Jamboree, 3 de novembre de 2016

Doncs això és el que vaig posar al Facebook...

"Doncs ja estem en dansa amb Natsuko Sugao Sextet..en un Jamboree amb bon aspecte..yeah.

I quina cosa més extraordinària hem escoltat avui amb la Natsuko Sugao Sextet i el seu segon disc. Un segon passe que ha omplert encara més el Jamboree, amb una bona colla d'amics i aficionats, i també els professionals de les arts gràfiques, com en Manu Dimango, Joma Rius, Roberto Domínguez i Josep Tomàs. En Paul ha cuidat del so i com sempre l'Oscara la barra, avui amb un ajudant. Aquesta és una música que ja és de Culte.

Ja hem flipat en el primer set, escoltant l'encertada barreja de temes del primer i segon treballs de Natsuko. El groove hi ha estat present, compartint el temps amb els silencis, i sons provinents de tota una colla d'estris percusius manipulats bàsicament per l'Ivan Iván González. Els vents, metalls, amb ell mateix a la trompa i fiscorn i la líder amb aquest metall i trompeta. Jordi Sv, Santanach, amb saxos tenor, soprano i flauta, ha estat dolç, per resumir-ho. L'Enric Peinado a la guitarra, súper imaginatiu, precís i modern. I la màquina rítmica ha caminat de la hòstia amb totes les extremitats del Josema Martin. La veu de Natsuko ha estat tan bella com ella mateixa, en plena meditació Zen." Voilà.

Joan Chamorro Nonet featu. Dick Oatts al Jamboree, 2 de novembre de 2016

Doncs això és el que vaig posar al FB...


"Ja estem en dansa amb el Joan Chamorro Nonet amb Dick Oatts...i la música de l'Alfons Carrascosa...yeah. 
I va ser un concert estrena del projecte conjunt Chamorro-Carrascosa, amb temes de tots dos i magnífics arranjaments de l'Alfons, que a la vegada va gaudir d'allò més veient com el seu xavalet, en Víctor, ho feia tan bé amb la trompeta. De metalls com aquest n'hi va haver dos més, el de l'Andrea i el del Joan Mar Sauqué. En Toni Belenguer, un dels millors trombonistes actuals hi va ser però pel meu gust va fer poquets solos. És clar que hi havia molts solistes, i quan són joves, en Joan els hi dóna un cop de mà, que tocar al Jamboree i fer solos acompanyats de l'Ignasi Terraza, Dick Oatts, Víctor Victor de Diego, David Mengual, Esteve Pi i el mateix Chamorro és tot un honor a la vegada que responsabilitat. El front line de Oatts i de Diego va ser espatarrant. Si els solos del grandíssim saxo alto americà van ser estratosfèrics, els del tenor basc-català no van volar més baixos, no. Un plaer escoltar a un dels millors vents actuals que també va fer sonar el seu soprano pels encara més aguts. Un projecte que ha vist la llum en format físic i que va omplir el Jamboree en el primer passe i el va deixar amb unbon aspecte en el segon. Manu Dimango hi va ser acabant un magnífic mural i potser més clars-obscurs. Pere Pons va presentar el primer acte amb els corresponents honors, i en Paul va fer que tot sonés a la perfecció considerant els més de nou que al final hi van ser. Temes propis a partir de estàndards com.el Cherokee, ràpids, es van alternar amb balades, algunes cantades per l'Andrea primer i després per la Rita Payés, ella mateixa també al trombó, compartint el darrer blues amb el seu mestre on stage, Toni Belenguer. Com sempre a la barra, l'entranyable Òscar de Pombo fent-nos la vida més suportable". Voilà.

Geni Barry Quartet en Concert-Jam al JCLV el 28 d'octubre de 2016

Doncs el darrer divendres d'octubre vam fer el concert-jam mensual amb el mestre del Vibràfon en Geni Barry. Ens va presentar tot un seguit de temes que tocava el que va ser el seu mestre en Bobby Hutcherson. Un quartet amb en Geni Barry, vibràfon; Mark Aanderud, piano; Tom Warburton, contrabaix i Reevan Trupin, guitarra. Un dels bateries que va acompanyar a Bobby Hutcherson va ser padrastre del Reevan. 

És així doncs que amb aquesta magnífica formació i amb la música, magnífica, que va sorgir de l'escenari durant la primera hora, vam poder gaudir d'allò més amb les interpretacions de tots quatre. La mestria de Geni és de tots reconeguda i també la seva particular manera d'entendre la música, i sobretot com la interpreta en directe, amb total desinhibició. 

Les seves constants manifestacions de goig vers la música interpretada pels companys el fa estar sempre animant-los i felicitant-los. La base rítmica típica que empra Geni Barry és la de piano i contrabaix. Sempre que pot venir el seu bateria preferit, Aldo Cavíglia, llavors el trio base es converteix en quartet de vibràfon, piano, contrabaix i bateria. En aquesta ocasió però, el trio base de vibràfon, piano i contrabaix es va veure acompanyat per aquest músic americà que viu al Vendrell amb tanta relació amb el mestre Bobby Hutcherson. 

Del Reevan Trupin podem dir que ens va agradar molt el seu delicat fraseig i "bones maneres" interpretatives a banda de ser un magnífic xicot que viu/treballa al Vendrell on dóna classes i també forma part de projectes com el que te amb el nostre amic Albert Caire. Tom Warburton és, segons paraules de Geni Barry, un dels contrabaixistes més moderns de l'escena actual de casa nostra,  i afegiria jo també a d'altres com el mateix Martín Léiton, per nomé dir-ne un. La feina del Tom és pulcre i amb constant pulsió rítmica marcant el tempo de manera perfecte. Les seves improvisacions són això, modernes i perfectament realitzades amb elegància i velocitat. El seu llenguatge és magnífic i a més a més és un altre "xaval" entranyable. 

Geni al vibràfon és tot un mestre. Els seus inversemblants acords a quatre masses, sovint deixa bocabadats als mateixos companys. En els seus solos ens mostra el, perquè està considerat un dels millors vibrafonistes de país. La seva concepció del Jazz al voltant de l'esfera de Bobby Hutcherson el fa desenvolupar els seus solos en l'estil més Hard Bopper possible. La seva utilització de les escales disminuïdes el fa ser també força potent i fins i tot sovint no gens fàcil d'assimilar pels neòfits. A la vegada, la utilització de les escales majors, en alguns casos, el fa ser més assequible. És com si ens volgués fer veure de quina manera diversa es poden improvisar els temes, els estàndards de Jazz. En definitiva una sessió de Jazz d'alt nivell amb grans interpretacions de tots quatre. 

Després d'aquesta preciosa estona amb el quartet del Geni Barry, vam començar la Jam Session i ho va fer el nostre amic Carles Pineda, saxo alto. Ell hi va participar en els dos primers temes, fent que el concert de professionals durés una bona estona més. Carles vindria el novembre en el concert de jazz per presentar-nos el seu disc anomenat SoulBop. Després d'ell vam tenir la sort de comptar amb una cantant resident a Sitges anomenada Rachel Berg la qual ens va cantar primer una preciosa balada i després un altre tema amb aires més moderns. Aquesta és una molt bona cantant que ensenya cant també a la seva població i que forma part de diversos projectes locals i de més enllà. 

Vam tenir una altra cantant i aquesta va ser l'Àngels Vilaró la qual ens va cantar el difícil "Wave" ben acompanyada per tota la secció rítmica que ara havia inclòs al Josep Maria Martí, bateria, el qual va gaudir d'allò més, car va participar en tota la jam tocant la bateria. Un dels dies que més ha gaudit aquí a la Sala Xica. l'Àngels en va fer una altre, força animat, i on va estar acompanyat pel magnífic harmonicista Marcel Alonso, ell mateix un mestre en això de "xiular" improvisant i ho van fer en un magnífic blues on també hi va col·laborar el sempre estimat Juan Carlos "Speedy" González. En aquest tema, jo mateix m'hi vaig posar també amb el meu saxo alto. Un altre dels sempre benvinguts és el Modest Pelfort, gran animador de moltes de les jam sessions de la perifèria de Barcelona. 

Modest  és un músic polivalent car, a banda de poder tocar el contrabaix/baix elèctric, sempre es mostra força creatiu amb la trompeta i fins i tot ha vingut alguna vegada amb el seu saxo alto. Juan Carlos és també un instigador musical, i alhora que mostra el seu potent so, el del seu alto, també ho fa amb la manera tan personal que té d'interpretar en els seus solos. Geni Barry també ens va mostrar les seves dots en això de cantar en "scat",  vaja, de fer un solo. Què no sabrà fer el nostre "Geni", car també es va asseure a tocar la bateria. I amb el "Blues Bossa" vam acabar aquesta divertida Jam Session i primer concert del quartet de Geni Barry. 
Miquel Tuset i Mallol.

Monographic Trio a 23 Robadors, 26 d'octubre de 2016.

Dia de Tristano

Doncs sempre que puc els vaig a veure i a enregistrar a 23 Robadors. Cada mes els Monographic Trio presenten un projecte sobre un determinat músic o disc, i així és que per aquesta ocasió ens van presentar el seu projecte dedicat a Duke Ellington, "Duke plays Ellington". Juan Pablo Balcázar, contrabaix; Gonzalo del Val, bateria i Toni Saigi, piano són els "Monographic Trio". Ells s'encarreguen de treballar per cada mes un projecte dedicat a un músic i així és que ja en porten alguns amb la música de Lenny Tristano, Fred Hersch, etc. Me n'he perdut alguns i sempre ha estat per causa major car m'agrada escoltar-los i veure la progressió del jove Toni, i la dels altres dos "capos" del jazz. 

Aquí teniu un enllaç al primer tema que van tocar i que vaig filmar amb la càmera....

https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10206201822479179/

La resta de temes serien també extraordinaris pel "set-list" i per les seves interpretacions. Fer la tasca que fan de manera totalment altruista és una més de les virtuts dels nostres músics i aquesta es diu "generositat". Per un mòdic preu de 5€ pots estar a pam de nas d'escoltar projectes tan magnífics com aquest, amb tan bons músics. Toni Saigi s'està convertint en un dels pianistes més sol·licitats pels molts i diversos projectes que es fan a "Carcelona". Forma part de la Martín Leiton Big Band  i darrerament està presentant un projecte a duet amb na Magalí Datzira el qual encara no he pogut escoltar. I no només aquests, n'hi ha més i segueix tenint un creixement personal i musical impressionant. Dels altres dos poques coses podem dir que no sapigueu. Els projectes de cadascun d'ells són molts i diversos i de tots coneguts. Amb aquest, els Monographic Trio, desenvolupen la tasca de la "recreació" de discos de músics, els més grans, i així és que els veiem a tots dos, tots tres, immiscits en cos i ànima en aquest projecte mensual, cosa que fan de manera voluntària i amb l'ànim de potenciar crec jo al jove pianista. No estaria malament que enregistressin algun disc amb alguns dels temes que han escollit de cadascun dels discos i músics que han re-interpretat.

Miquel Tuset i Mallol.

Albert Vila Quartet presentant "The Unquiet sky" al JCLV el 21 d'octubre de 2016

assajant

Doncs aquest va ser el concert de Jazz del mes d'octubre a la Sala Xica de La Vicentina. El vam fer amb un dels quartets més potents liderats pel guitarrista Albert Vila, ell resident als Països Baixos. Un quartet amb Albert Vila, guitarra; Xavi Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Quatre màsters, tres d'ells ja amb llarga carrera, i un que l'està construint dia a dia, en Torres, aquest també amb residència habitual a Àmsterdam.

l'Albert Vila ens va presentar el seu darrer projecte anomenat The Unquiet Sky, un disc que vaig posar la mateixa setmana del concert, amb el benentès que això faria bellugar la gent de casa seva.

assajant

Un magnífic disc amb quasi una quinzena de temes propis, magnífics tots, i que el líder i trio acompanyant van interpretar de manera magistral. L'Albert, per qui no el conegui, és un dels millors guitarristes de l'escena europea. Allà viu i desenvolupa la seva activitat musical fent concerts i segurament impartint classes a escoles. Ja fa temps que em va dir que se n'aniria allà per l'escàs ressò que te el jazz a casa nostra. Més enllà dels Pirineus, o més enllà de fins i tot França, el jazz es viu amb una intensitat de la qual no en tenim aquí ni idea. El Jazz es considera cultura per les institucions i és així que la majoria de concerts tenen algun tipus d'ajuda institucional. El públic també sembla més ampli i preparat per anar a concerts i gaudeix amb total silenci escoltant les interpretacions dels músics, etc, etc..El cas és que allà hi viu i treballa, i aquí ens ho va venir a presentar. Va fer tres concerts a Catalunya l'un dels quals al JCLV, l'altre al Jazz Club Vilafranca (Vilafranca del Penedès) i el darrer, el diumenge al Cafè de l'Auditori (Sant Cugat). Dues poblacions de l'àrea metropolitana i l'altre del Penedès vam acollir-lo a ell, al seu projecte i als tres cracs que el van acompanyar, i així doncs que molta gent els vam poder escoltar.  Dos passes on vam poder gaudir d'allò més amb la seva música, una música que vaig enregistrar i que segurament ara mateix potser esteu escoltant. 

assajant

L'Albert te un so càlid i fraseig fluid i lleuger gràcies a la seva mestria i tècnica. Alumne primer del Taller de Músics on ver pes on, havia tingut a Rai Ferrer i David Xirgu en algun tribunal tot i examinant-lo o jutjant-lo...he...he. Ja l'havíem tingut al JCLV en la presentació del seu primer disc anomenat GymJam. Aquesta composició pròpia va ser galardonada el 2004 amb el primer premi del Dutch Jazz Competition com a millor composició. Així és que ja sabíem que gaudiríem amb aquest gran músic, per la seva música, per les seves interpretacions i també per com gaudiríem amb els acompanyants de luxe que el van acompanyar en aquest darrer concert. 

Xavi Torres, pianista ja amb un disc sota el braç, l'Skyline, ha vingut en d'altres ocasions a Sant Vicenç, la primera de les quals formant part del Combo de l'Esmuc en un dels Festivals de Jam Sessions que organitzem des d'aquí. Aquest és un pianista que també desenvolupa el seu potencial a Àmsterdam on ha guanyat premis amb el trio d'amics amb en Joan Terol a la bateria. També va fer un concert a piano solo al Festival de Jazz de Girona, essent el primer pianista en fer-ho en aquest prestigiós Festival. Xavi es va mostrar segur acompanyant el projecte de l'Albert, amb qui ja havia col·laborat. Els seus solos van ser brillants i creatius amb un llenguatge jazzistic de primera fila. 

La base rítmica de contrabaix i bateria amb en Rai Ferrer i David Xirgu van estar impressionants, mantenint una pulsió perfecte i aconseguint tirar del "burro", fent d'aquesta una màquina rítmica perfecte. Rai al contrabaix va estar precís i David ens va meravellar per la seva constant creació tot i acompanyant als companys. Ell ja ho diu, "no m'agraden els solos, tot i que els faig i m'ho passo bé, però m'agrada més fer-los quan no toca, és a dir, quan acompanyo. És llavors quan introdueixo les variacions i no només acompanyo". Bé, aquestes no són les seves paraules, són les meves, però sí és el que ell ens ha comentat més o menys algunes vegades. 

En definitiva un magnífic concert de presentació del seu "The Unquiet Sky" que vam gaudir una bona colla d'aficionats.

Miquel Tuset i Mallol.

Víctor de Diego Trio presentant Bittor al Jamboree l'11 d'octubre de 2016

Doncs això és el que vaig posar al Facebook després del concert...

"Victor de Diego Trio amb Jordi Gaspar i Gonzalo del Val. Ahir dimarts 11 d'octubre vam assistir al magnífic concert i presentació del darrer disc del Victor i els seus dos amics. Un trio consolidat amb tres músics de gran talla i que comparteixen escenaris de fa temps. Un disc, "Bittor", en basc Victor, que vaig posar en un anterior programa a Jazz Club de Nit i que ahir vam tornar a gaudir d'allò més en un Jamboree amb un bon aspecte en el primer passe. Després de felicitar-los per la seva actuació, vam anar-ho a celebrar amb el Joan Recolons i el David Carreras prenent unes birres artesanes, de Barcelona, i un Campari, no gaire lluny de la cava. 

Temes remodelats, amb magnífics arranjaments, com el "I'll remember April" amb una intro del Victor impressionant. Estàndards a la seva manera, sí, però també algun tema propi, van sonar interpretats de manera magistral. Cadascun d'ells ens va mostrar el seu saber, què és molt, en els seus solos. Gonzalo del Val va estar subtil i delicat, a vegades, i d'altres potent.Jordi Gaspar, precís i súper afinat alhora que ràpid i imaginatiu. El líder del projecte, Víctor de Diego, immens amb el tenor i delicat amb el soprano. La versió que van fer de "Chelsea Bridge" ens va transportar molt enllà, tal va ser la seva bellesa. Estic convençut que en el segon passe, la sala va tenir un millor aspecte, car, la mestria dels músics ben bé s'ho mereix. Sovint ens passa que no anem a veure músics del país, tan o més bons que els foranis que venen, i anem a veure aquests. Hem de sortir i gaudir amb els uns i els altres. El Jordi em va presentar a un xicot que fa ràdio a Extremadura "Onda Extremeña"?, en Javier del Barco, i que ja porta 10 anys fent-ne i que fins i tot coneix Jazz Club de Nit i el Jazz Club La Vicentina. Ole i voilà.

Inauguració temporada 2016-17 a la Nova Jazz Cava, 7 d'octubre de 2016

Doncs to i que ja fa dies, avui em poso a actualitzar el blog que ja tocava i ho faig amb el concert inauguració de la temporada 2016-17 de la Nova Jazz Cava, presentat per l'imprescindible Valentí Grau, ànima sempiterna de la nostra estimada cava egarenca. Un primer concert amb joves cracs del MujazzT New Talent Combo entre els quals Haizea Martiatu, saxo alto; Arnau Gil, guitarra; Oriol López, pìano; Joan Humet, contrabaix i Sergi Torrejón, bateria. Una magnífica formació de músics de l'escena de Terrassa van iniciar una gran actuació amb estàndards de jazz de tots coneguts i grandíssimes interpretacions. La basca  Martiatu establerta a casa nostra on continua estudiant el Grau Superior, ens va tornar a mostrar tot el seu gran talent amb un so espaterrant i millors improvisacions. 

Encara recordo la primera vegada que la vaig veure, ja fa tres o quatre anys, quan ella estava fent el Grau Mig al Taller de Músics a les ordres del Vicens Martin, ell dirigint la Big Band en un concert al pati de l'IEN. Aquell dia la vaig descobrir jo i a partir d'aleshores ja sempre he estat al cas del que feia quan me n'assabentava. La seva progressió està essent impressionant i la prova palpable la tenim cada vegada que la veiem. D'altres joves cracs van compartir escenari com és el cas de l'Arnau Gil, guitarrista que ja l'havíem escoltat acompanyant la seva mare, na Maria Betriu en el seu disc de jazz cantant en català tota una colla d'estàndards alhora que algun tema propi. 

Aquest és també un jove músic i guitarrista que s'està preparant per poder viure en un món difícil com és el de la música i encara més complicat, el món del Jazz. Ens va mostrar la seva delicadesa i bon so en les seves interpretacions alhora que un bon fraseig en les improvisacions. Qui darrerament està participant molt en els concerts que es fan a la Nova Jazz Cava és l'Oriol López. Aquest jove i vital pianista va mostrar la seva mestria acompanyant als solistes amb tot un farcell d'acords i millor encara quan el vam escoltar desenvolupant els seus solos. La qüestió rítmica el fa trempar i així és com sovint sonen ritmes càlids entremig del swing. La base rítmica va anar de la mà dels dos més grans, encara que no ho són tan, com són el Joan Humet, contrabaix i Sergi Torrejón, bateria. Ben compenetrats i dedicats plenament a servir de suport als solistes, van estar sòlidament precisos i contundents tot i que no en volum, la qual cosa jo agraeixo d'un bateria, i van brillar en alguna de les seves interpretacions solistes.

Després d'una bona estona amb aquesta formació va començar la Jam Session de la mà del Valentí que va fer de mestre de cerimònies cridant als músics i aficionats que hi havia a la sala, una sala plena de gom a gom, coses de l'entrada gratuita potser? Els primers en sortir a la palestra van ser en Jordi Rabascall, veu; Joan Torrent, violí i el mestre Adrià Font, bateria. Aquests tres van rebre el suport de piano, saxo alto, guitarra, baix i bateria essent així que vam poder gaudir de nou amb la manera peculiar i tan personal que te el Jordi d'improvisar amb la seva portentosa veu. En Torrent al violí va estar també excels alhora que el mestre terrassenc de la bateria va mantenir un tempo magnífic. Qui això escriu, també va gosar ficar-s'hi i així és que vaig poder tocar un parell de temes que més o menys van sonar prou bé, si m'haig de refiar dels comentaris dels amics Joan Recolons i David Carrerasi també els d'en Rabascall i Valentí Grau. És qüestió d'anar fent i segur que alguna cosa millorarem. La presidenta de MujazzT la gran cantant Gemma Plans ens va interpretar el magnífic i difícil Wave amb el seu característic estil i preciosa veu a la vegada que simpatia a l'escenari on ella es mou i balla mentre gaudeix cantant. El final d'aquesta magnífica inauguració només podia ser com li agrada al Valentí....."Au nens, acabeu amb un Blueset?", i així és que vam acabar amb el Blue Monk  de Monk. 

Miquel Tuset i Mallol.

Herkovits/Bareket/Miralta al Jamboree, 6 d'octubre de 2016.

Doncs això és el que vaig escriure al Facebook el mateix dia, ja en fa uns  quants:

Ja estem en dansa..de manera delicada. En un concert amb majoria de públic estudiants de música, pianistes, bateristes i contrabaixistes i algun saxofonista renor. Temes de tots tres i estàndards com el Time after time on la mestria del   Marc Miralta  va arribar a cotes sublims. Flipant el moment en el qual, entremig del seu magistral solo, va aixecar el cap aturant-se i amb cara de murri va esperar el just acord del jove mestre al piano, acord que va sonar al just moment. Després va seguir com si res la seva lectura i interpretació a vista, intueixo jo. Quina sort van tenir els altres dos de tenir-lo al seu costat. Herskovits i Bareket, van estar a nivell. El pianista és un dels actuals young lions de l'escena Novaiorquesa i evident era l'expectació. En Bareket va lluir-se en els seus solos i van gaudir tots dos veient i escoltant el Marc desenvolupar la seva imaginació aquí, a la terra. M'imagino que el segon passe devia ser millor, i espero que ho gaudís encara més penya. El so, de la mà destra de l'Àlex Alex Seoane Monsoliu va anar perfecte i en Joma Rius en va prendre bona nota gràfica de tot el què succeí a l'escenari. Voilà.

Amb el canvi de mòbil em sembla haver millorat força la part gràfica, Joan Carles, Manu Dimango, Antonio Narváez, Oliver Adell, Josep Tomàs, etc, companys, vosaltres sí artistes de tot això.

I aquesta va ser la presentació que en va fer en Pere Pons:

Nascut a Israel, de mare marroquina i pare polonès, Nitai Herskovits s’ha caracteritzat per a enllaçar la seva pianística amb la tradició de grans mestres com Wynton Kelly o Sonny Clark. Les seves qualitats van cridar l’atenció del baixista Avishai Cohen que el va posar en nòmina dins la seva formació regular perquè aportés la personalitat i la intensitat del seu estil a discos com “Duende” (2012), “Almah” (2013) i “From Darkness” (2015). El Jamboree us ofereix l’oportunitat de descobrir la seva vessant més personal amb un trio creat per l’ocasió amb el baixista Or Bakeret (Chris Potter, Eli Degibri, Omer Avital) i el baterista Marc Miralta.

Miquel Tuset i Mallol.

Yuhan Su Quintet al Jamboree, 5 d'octubre de 2016.

Doncs aquest va ser un dimecres una mica atrotinat, car, se'ls hi va esconyar la furga quan venien de València. Davant del Jamboree ens estàvem parlant amb el Joan Cortés, David Carreras, Joan Recolons i algú més, quan se'm va acudir enviar-li un missatge al Ramon Prats tot i demanant-li on eren. La resposta va ser que eren a l'autopista i que estava tot bastant col·lapsat. Al cap d'una estona ja em va dir que pujaven per les Rambles i poc després varen aparèixer amb els trastos, instruments diversos, i de cap a dins que vam anar fins i tot jo amb un ampli de  contrabaix del Juan Pablo. 

Aquesta era una formació muntada ad hoc per la gira espanyola amb la magnífica vibrafonista taiwanesa establerta a Nova York,  Yuhan Su, la pianista madrilenya també ubicada allà, na Marta Sánchez, i amb els "boys" catalans amb en Marcel·lí Bayer, saxo alto; Juan Pablo Balcázar, contrabaix i Ramon Prats, bateria. 

No era la primera visita, car aquesta jove vibrafonista havia estat entre nosaltres el 22 de juny de 2014, aquella vegada amb el Publio Delgado, guitarra en lloc d'en Marcel·lí i mantenint la secció rítmica. La proposta arribava de la mà d'en Pere Pons qui va dir d'ella:

Graduada al Berklee College of Music i resident a Nova York, la vibrafonista taiwanesa Yuhan va rebre el 2013, els "Golden Indie Music Awards" pel millor disc de jazz i millor Artista Revelació de l'Any, gràcies al seu primer àlbum  "Flying Alone". Aquesta vegada torna al Jamboree, el seu club de predilecte del país amb un quintet de primera magnitud que compta amb la pianista Marta Sánchez, recent arribada de Nova York on el seu disc "Partenika" ha rebut les lloances del crític de The New York Times, Bent Rattlif, el saxofonista barcelonès Marcel·lí Bayer, el baixista Juan Pablo Balcázar i el bateria de Banyoles Ramon Prats.

L'expectació creada va veure's compensada en escreix per la feina feta de tota la formació. Arribant com ho van fer, muntant a córrer cuita, provant el so a mínims i tocant després, amb la gent expectant i esperant des de feia mitja hora, va ser un vist i no vist, i ho vull dir per la rapidesa de tot plegat i no perquè no toquessin l'estona adequada, car, sí que ho van fer, quedant-se sense el soparet sempre posterior al primer passe. Les dues dones varen estar immenses en les seves interpretacions i els temes de la vibrafonista varen ser força interessants, fins i tot en les balades que van tocar, aquestes un pèl difícils de digerir pels estomacs delicats. Els temes vibrants varen ser excel·lents i els solos de les dones brillants com els que va fer el saxo alto Bayer. La secció rítmica va ser brutal mostrant-nos la seva total compenetració però també el gran coneixement de la música de la jove crac del vibràfon. L'estil d'aquesta músic va anar a cavall del més light so de Gary Burton i el més bopper de Milt Jackson. La mestria de la pianista l'havíem constatat tot i escoltant el seu darrer disc "Partenika" que ja havíem posat en un anterior programa de Jazz Club de Nit. En directe ho vàrem constatar de nou alhora que la seva simpatia personal. 

Em consta que aquests joves músics s'ho van passar d'allò més bé tots els dies que va durar la gira, car ells mateixos ens anaven informant del què aprenien els uns dels altres. Germanor tot i treballant. Cosa de grans músics. 
Miquel Tuset i Mallol.

Joel Moreno Trio al Concert-Jam Session del JCLV el 30 de setembre de 2016

Nosaltres vam seguir el 30 de setembre amb el primer Concert-Jam de la temporada, la 8ena ja, i ho vam fer amb el magnífic guitarrista català Joel Moreno. Va venir acompanyat de l'Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un trio de mestres involucrats en multitud de projectes diversos els quals ens van fer gaudir d'allò més. Vam tenir la sort de comptar amb la presència de la magnífica veu i persona de Sabina Witt la qual va participar en força temes de la Jam posterior al concert. 

Un concert farcit de temes propis del líder, guitarrista i compositor, Joel Moreno el qual ens va embolcallar amb el seu so càlid i un tan greu de la seva magnífica Gibson de caixa estreta. 

Ja sabem que el Jazz  és minoritari i ho constatem en moltes de les actuacions que anem a veure fins i tot a espais emblemàtics de la ciutat comtal. Per tant, no ens estranyi que també vivim nosaltres la mateixa situació en un poble com Sant Vicenç dels Horts no gaire habituat a aquesta música. Tot i així, i després de set anys al capdavant de tot plegat, també puc dir que s'ha mantingut aquesta flama i es manté encara amb suficient lluminària i crec fermament que no s'apagarà. 

El concert de Joel Moreno Trio va ser força interessant. Aquest guitarrista, com els hi passa a molts, potser va abusar una mica del volum de la seva guitarra, la qual cosa però, no va ser de cap manera excessiva i crec que va permetre'ns escoltar-lo amb claredat a ell i als companys. Una base rítmica sòlida, amb dos mestres en els seus instruments, va permetre el líder esplaiar-se abastament. Joel te una digitació precisa i s'acompanya amb tot un reguitzell d'acords que acaben d'omplir el seu missatge en els seus solos.

Així va anar tot fins acabar el concert i iniciar la Jam Session, per la qual cosa vaig cridar a la Sabina Witt que fes la que seria la seva primera intervenció, de les més que va fer, afortunadament per nosaltres. Ella primer, jo després, el Juan Carlos "Speedy" González i el Josep Maria Martí després a la bateria, vam ser els implicats en la Jam. Nosaltres tres, i a vegades en Modest Pelfort i  en Sergio del Campo, trompeta i flauta, som els més habituals a les Jams del JCLV. A vegades també ve el meu primer mestre de saxo, en Toni Pato. Tot i que som pocs, la jam esdevé sempre una caixa de sorpreses i per a nosaltres, aficionats com som, poder tocar amb els mestres que convidem és tot un honor i un plaer total. Després d'una bona estona tocant amb ells i escoltant a na Sabina amb la seva magnífica veu, vam cloure la nit de manera definitiva, que era tard i quedava molta feina per fer.

Com sempre, els últims de Filipines, en Joan Recolons i Salvador Manrique.

Miquel Tuset i Mallol.