Joan Chamorro Nonet featu. Dick Oatts al Jamboree, 2 de novembre de 2016

Doncs això és el que vaig posar al FB...


"Ja estem en dansa amb el Joan Chamorro Nonet amb Dick Oatts...i la música de l'Alfons Carrascosa...yeah. 
I va ser un concert estrena del projecte conjunt Chamorro-Carrascosa, amb temes de tots dos i magnífics arranjaments de l'Alfons, que a la vegada va gaudir d'allò més veient com el seu xavalet, en Víctor, ho feia tan bé amb la trompeta. De metalls com aquest n'hi va haver dos més, el de l'Andrea i el del Joan Mar Sauqué. En Toni Belenguer, un dels millors trombonistes actuals hi va ser però pel meu gust va fer poquets solos. És clar que hi havia molts solistes, i quan són joves, en Joan els hi dóna un cop de mà, que tocar al Jamboree i fer solos acompanyats de l'Ignasi Terraza, Dick Oatts, Víctor Victor de Diego, David Mengual, Esteve Pi i el mateix Chamorro és tot un honor a la vegada que responsabilitat. El front line de Oatts i de Diego va ser espatarrant. Si els solos del grandíssim saxo alto americà van ser estratosfèrics, els del tenor basc-català no van volar més baixos, no. Un plaer escoltar a un dels millors vents actuals que també va fer sonar el seu soprano pels encara més aguts. Un projecte que ha vist la llum en format físic i que va omplir el Jamboree en el primer passe i el va deixar amb unbon aspecte en el segon. Manu Dimango hi va ser acabant un magnífic mural i potser més clars-obscurs. Pere Pons va presentar el primer acte amb els corresponents honors, i en Paul va fer que tot sonés a la perfecció considerant els més de nou que al final hi van ser. Temes propis a partir de estàndards com.el Cherokee, ràpids, es van alternar amb balades, algunes cantades per l'Andrea primer i després per la Rita Payés, ella mateixa també al trombó, compartint el darrer blues amb el seu mestre on stage, Toni Belenguer. Com sempre a la barra, l'entranyable Òscar de Pombo fent-nos la vida més suportable". Voilà.

0 comentaris:

Publica un comentari