 |
| Dusan, Bernat i Xavi by Josep Tomàs |
Una WTF collonuda, atípica, amb l'Aurelio Santos com sempre al capdavant, amb un trio excepcional i força potent liderat pel baixista Bernat Hernández, amb el Dusan Jevtovic a la guitarra i efectes i pel Xavi Reija a la bateria. Una molt bona estona de música dominada per la potència rítmica de baix elèctric i efectes i bateria, amb les sonoritats siderals de la guitarra. Temes propis, de tots tres com ens va dir el Bernat, i sons que ens van recordar a moments musicals de King Crimson, Pink Floyd, etc....
 |
| Bernat Hernández by Josep Tomàs |
El trio va demostrar una magnífica compenetració, evident si es consideren les moltes hores que han tocat junts i la molta carretera que porten a l'esquena. Fins el diumenge anterior al dilluns aquest, ningú sabia res de res. Amb menys d'un dia en van tenir prou aquests tres cracs per preparar la WTF. Res a veure amb el Jazz dels estàndards però sí a veure amb el Jazz de les músiques improvisades. De fet la primera part, quasi una hora de música potent i amb força trempera va estar dominada pels temes composats pel trio, o sigui que les improvisacions les vam viure en l'apartat dels solos, mentre que la concepció bàsica ja partia d'unes idees preconcebudes. El Xavi a la bateria va estar implacable mantenint una pulsió constant sempre amb la col·laboració del líder ahir de la formació, el baixista Bernat.
 |
| Apel·les Carod by Josep Tomàs |
Mentre en Dusan es deixava anar pel mànec de la seva Telecaster i de tant en tant, remenava la seva pedalera i un "pacht touch" (es diu així?) amb les mans. Haig de dir que a mi també em va semblar escoltar sons més potents i vinculats al Jazz-Rock més canyero, això sí, amb una potser més evident modernitat pel que fa a efectes i sonoritats més siderals. S'ha de dir que en Bernat va mostrar el seu gran potencial com a baixista que és, a banda del domini dels estris electrònics. Molt interessant la concepció dels temes, amb les seves baixades i pujades volumètriques la qual cosa et podia fer pensar que ja vivies un altre tema, però no. També la unió d'un tema amb el següent, amb total continuïtat, et feia gaudir força més de la proposta. Els temes s'allargassaven fent tot el conjunt musical una estructura força complexa i interessant. Es van bellugar per un món subtil a vegades, on les interrupcions rítmiques et permetien desvincular-te una mica de la perfecta màquina rítmica, per tornar-hi de nou amb més embranzida. Efectes i sons diversos estratosfèrics ens van acompanyar tota l'estona que aquesta magnífica formació ens va acompanyar. Tècnica i gust interpretatiu van anar de la mà, i el personal va gaudir d'allò més.
 |
| Gonzalo Levin i Claudio Marrero by Josep Tomàs |
El Jamboree Jazz es va anar omplint mica a mica i els sons, llums i fums de la mà d'en Leo Bianchi van omplir la cava, podent escoltar-ho tot a la perfecció. Així van seguir quasi una hora per després començar la Jam d'aquesta primera part. El primer en pujar va ser el jove i excel·lent violinista Apel-les Carod, el qual es va adaptar o immiscir totalment en la música de la formació. El nivell d'aquest jove crac és impressionant i l'adaptació va ser total. Fins i tot vam comentar amb el Manu Dimango que estava dibuixant, que aquest trio hi guanyaria si passés a quartet...he.
 |
| Rodrigo G. Pahlen by Josep Tomàs |
.jpg){kind=link}
