Jam Session del mes de maig......Brutal!

Doncs alegria pels culers, i que jo en soc, però també pels aficionats al Jazz i a escoltar música en directe, ja que avui ens hem trobat uns quants, una trentena he comptat entre músics i públic, a fer la Jam Session del mes de maig. Havent-hi futbol, i més encara el Barça- Atlètic de Bilbao, els més assenyats em deien....avui val més que ho deixis córrer que hi seràs tu i l'apuntador, l'altre tu. Doncs no, la Jam de cada mes s'ha de fer peti qui peti, i l'hem feta sense Geni Barry, que no ha pogut venir. 

Fins i tot sense ell, que sí que l'hem trobat a faltar, ens ho hem passat de collons. Albert Caire, Felipe Muñoz, Carles Pineda, Sílvia Juncà, Geroni Pagan, Marta, Noelia White, Pep Caçador, Joe Psalmist, Sergi, Modest Pelfort Fabregas, Xavi Aymà, els amics de l'Albert de Sant Sadurní, Josep Mª, Joan i jo mateix, ens hi hem estat fins quasi les 3h, gaudint tocant plegats, aprenent i participant d'un acte col·lectiu d'enaltiment del Jazz, segons les nostres possibilitats, però amb molt bona voluntat. Quasi que he pogut fer prou caixa.....O sigui que, fins la Jam del mes de juny, on sí que hi esperem trobar a Geni Barry. Les 5h 45m!

3r FESTIVAL DE JAM SESSIONS A SANT VICENÇ DELS HORTS

Programa del Tercer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

13 de juliol a les 22h. a la Plaça Sant Jordi

Combo d’alumnes del Taller de Músics (JAZZ) amb:

Toni Saigi, piano

Teo Salvà, bateria

Marco Boi, contrabaix

Nil Mujal, saxo tenor

Enric Caballé, guitarra

Combo d’alumnes de l'ESMUC (JAZZ) amb:

Pol Omedes, trompeta

Lluc Casares, saxo tenor
Albert Costa, trombó

Xavi Torres, piano

Pau Lligades, contrabaix

Joan Casares, bateria

20 de juliol a les 22h. a la Plaça Sant Jordi

Combo estable de les Jam Sessions al J.C.L.V. coordinat per Geni Barry (JAZZ) amb: 

Geni Barry, vibràfon 

Albert Caire, piano

Quicu Mampel, contrabaix

Felipe Muñoz, bateria

Carles Pineda, saxo alt

Combo de professors de l’Escola Creu Alta (JAZZ) amb:

Toni González, guitarra

Carles Rambla, contrabaix

Marc Thió, bateria

Combo d’alumnes de l’escola Jam Session (FUSIÓ) amb:

Arnau Alonso, bateria

Leo Barreto, baix elèctric

Alberto León, guitarra

Carlota Tamayo, piano

Silvia Juncà, saxo tenor

Sergio Belloso, guitarra i professor

27 de juliol a les 22h. a la plaça de Sant Jordi (Festa Major d’estiu)

Combo de professors de l’Escola de Música Moderna Sant Vicenç (JAZZ) sota el nom MUSIC ARQUEOLOGY amb:

Nando Picó, saxo tenor

Toni López, guitarra

Oriol Roca, contrabaix

Miguel Ballester, bateria

Combos d’alumnes l’Escola de Música Moderna Sant Vicenç (ROCK i BLUES):

....

....

Miquel Tuset.

Propera JAM SESSION del mes de maig amb GENI BARRY & FRIENDS

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina.... Encara amb la música d'AFRO BLUE sonant al meu cap, us recordo que aquest proper divendres hi tornem amb el Jazz, Blues, Rock i les diverses músiques improvisades. 

Els músics que ens acompanyaran el dia 25 de maig seran els següents:

Geni Barry, vibràfon

Albert Caire, piano

Álvaro Taborda, contrabaix

Felipe Muñoz, bateria

Carles Pineda, saxo alt

amb tota una colla de convidats com per exemple Jordi Pujol, Jordi Rabascall, Joe Psalmist, Escola Jam Session, amb Luís Blanco, Sergio Belloso i Rubén, Sílvia Juncà, Pep Casado, Noelia White, Associació de Jazz de Rubí, i un llarg etc....

Ja que el 25 de maig es juga la final de la copa del rei, esperarem que s'acabi el partit i mentre tant farem per la vida, i després ens hi posarem. Us hi esperem a totes i a tots. Recordeu que l'entrada és gratuïta i només s'ha de consumir alguna beguda per donar suport a la causa. Miquel Tuset.

Les primeres impressions després del concert d'Afro Blue amb vídeo inclos enregistrat pels nostres amics del Club de Jazz Sant Cugat.

Tot just fa quatre minuts que m'acabo d'asseure davant de tothom, de vosaltres, i estic fet pols, és veritat, però amb una alegria interna molt potent, molt acollonant. Un altre dia esgotador, una altre jornada d'uns quantes hores, prop de 10, per poder muntar un concert. Avui, sempre ho dic perquè és veritat, hem gaudit d'un dels concerts més memorables dels que mai hem fet al Jazz Club La Vicentina. AFRO-BLUE, a Sant Vicenç dels Horts, per remoure consciencies i altres virtuts i no virtuts. La crònica vindrà després, d'aquí uns dies per tenir temps d'assimilar la moguda d'avui, però ara, només quatre ratlles (ja en porto més). Musicalment han estat incommensurables, tècnicament perfectes (si se'm permet fer aquesta valoració) i personalment o humanament, comunicatius com els qui més, simpàtics, agradables i un munt d'adjectius qualificatius tots similars. Aquests tipus de sensacions són indescriptibles, o al menys costa una mica explicar com vius un concert d'aquestes característiques, ja que per a cadascú haurà estat lleugerament diferent. Resum....Ens ho hem passat de collons, amb una sala totalment plena, amb gent de diversos llocs, Sant Cugat, Torrelles, Pallejà, Sant Feliu, Rubí, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Galícia, Huelva....sí, sí, no és conya, no. Familiars que han vingut ha visitar a germans, etc...i què han fet els d'aquí? doncs portar-los a un concert de Jazz. Sento una gran alegria per haver pogut compartir amb tots els presents un esdeveniment que ens ha fet a tots molt més feliços del què érem abans de les 22h30m. I per haver pogut estar amb els artistes, ells, que són els veritables artífexs del succés. Les primeres impressions penjades al Facebook cap a les 5h de la matinada. Aviat, la crònica definitiva!! 

I ara, el vídeo del concert enregistrat pel  Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.

Miquel Tuset.

 

 

 

La Jam Session del 30 d'abril al Jamboree. WTF for ALE

Hola a totes i a tots, seguidors del Jazz Club La Vicentina. El darrer dilluns d'abril i final de mes, el 30, va ser declarat "Dia Internacional del Jazz" pel senyor Herbie Hancock. Tothom ho va celebrar de la millor manera possible. Uns tocant i els altres escoltant. Nosaltres, el David Carreras, Carlos Sampietro i  Ferran del Club de Jazz Sant Cugat i jo mateix, hi vàrem anar a escoltar el què va esdevenir una de les millors Jam Sessions mai escoltades, en quan a concepte. Amb un esperit totalment FREE, es va anar desenvolupant de manera natural, essent els músics, el Llibert en aquest cas, els qui decidiren quan s'acabava un tema i de quina manera començava el següent. Aquest esbos musical que esteu escoltant és un trosset del total de temps que va durar aquesta Jam. Nosaltres vàrem marxar després de quasi 4 hores i encara en faltava una bona estona més. 

Com sempre, va ser l'Aurelio Santos, creador i impulsor de les WTF  dels dilluns des de fa més de 10 anys, qui va fer les primeres presentacions. Qui va comentar que la WTF d'aquell dia, era per a recaptar fons per l'Ale fill del Dani Pérez, guitarrista dels bons, el qual es troba, conjuntament amb la seva parella amb la desgràcia d'haver d'encarar la malaltia del seu fill Ale sense no massa recursos, ja que el cost dels medicaments i possibles intervencions és molt alt. Des d'aquí, donar-li ànims a ell, a la seva parella i sobretot al petit del Ale, i mirar si entre tots els podem ajudar, econòmicament, a superar la malaltia.

Si parlem del públic, hem de dir que estava ple de gom a gom, que tothom va pagar, i que la recaptació anirà a parar a la família del Dani. Si parlem dels músics, s'ha de dir que tots, tots, hi van anar de manera gratuïta, i que la quantitat dels músics que varen pujar a dalt l'escenari va ser molt nombrosa. No m'atreveixo a parlar de números, però n'hi van haver molts.
Vídeo enregistrat per Carlos Sampietro, del Club de Jazz Sant Cugat.

Aquests 35 minuts inicials que he separat de les més de 2 hores d'enregistrament del què podria ser la "primera part", són un magnífic exemple de com ha de ser una Jam en el format més FREE en quan a  concepte. Qui varen ser els que la van començar? Doncs els pesos pesants del Jazz de casa nostra. No ens oblidem de la resta de músics que, posteriorment a aquests 35 minuts inicials també s'hi varen apuntar i que després comentarem.

Llibert Fortuny, saxo tenor / Raynald Colom, trompeta / Albert Bover, piano / Martin Laportilla, baix elèctric i Dani Domínguez, bateria. Aquest magnífic quintet, va estar tocant sense parar durant aquests magnífics 35 minuts un Jazz d'allò més "trencador", amb idees que anaven fluint allà mateix, amb una gran compenetració entre tots ells, improvisant a partir d'una base melòdica simple i amb un ritme també igual, però que posteriorment ells varen anar modificant, canviant, improvisant. Va ser increïble poder-ho escoltar i enregistrar, allà, a la primera fila, veient com tots ells gaudien de la música que anaven creant.

Després d'aquests magnífics 35 minuts, l'Aurelio va convidar a Jordi Matas, guitarrra i a Jon Robles saxo tenor a l'escenari, i va fer pujar amb molta delicadesa a tota una colla de nens i nenes d'edats inferiors als 10 anys, tot i que potser un o dos en tenien una mica més. Fills de músics i del públic que estaven allà recolzant també a l'Ale. L'Aurelio  els hi va anar preguntant quin era l'instrument que més els agradava o quin els agradaria tocar, i segons la resposta, els va anar situant al costat del músic que tocava l'instrument que havia comentat cada nena i nen.

Després de la presentació i col·locació dels nens, el septet ara, va estar tocant un tema amb els nens i nenes dalt l'escenari, jugant amb els instruments, i gaudint en primera mà de l'espectacle musical que s'estava executant. El tema va acabar amb la sintonia dels "The Flinstones", i amb llargs aplaudiments. S'ha de mencionar la manera respectuosa amb la qual l'Aurelio va manegar la situació amb els nens i nenes i músics. Crec que ho va fer de la manera més natural possible, la única possible entre persones adultes i respectuoses. 

I la Jam va continuar amb músics com Jordi Matas, guitarra / Jon  Robles i Gorka Benítez i  el jove Lucas Martínez, saxo tenor / Raül Reverter, saxo alt / Juan de Diego i Guillermo Caliero, trompeta / Ramiro Rosa i David Xirgu, bateria / Paco Perera i Pere Loewe, baix elèctric. Hi va haver diversos canvis de formació i en el moment que la Gemma Abrié i Diana Palau varen pujar a cantar les dues, hi havia l'Alejandro di Constanzo, piano / Guillem Pons, bateria i en Matas, Laportilla i Reverter, tots plegats a l'escenari. Recordo haver escoltat ben bé com les dues feien unes magnífiques improvisacions sobre el parell de temes que varen cantar. S'entenen la mar de bé i hi ha un molt bon rotllo entre elles dues!!  Hi havia també en Lluc Casares, saxo tenor i d'altres que ara mateix no recordo i que posteriorment a la nostra marxa varen pujar d'alt l'escenari, com per exemple la cantant Dácil López i segur que molts altres. A mida que aconsegueixi més noms, els aniré posant.

Bé, em podria allargar força, com és habitual en mi, però no ho faré. Deixem-ho aquí i que siguin els documents escrit i sonor els que continuïn parlant per mi. Miquel Tuset.

Proper Concert de JAZZ pel 18 de maig amb AFRO-BLUE

Tot i que falten dies, ja podeu anar preparant-vos pel proper concert que serà "trencador". Si voleu escoltar, doncs gaudireu d'uns grans intèrprets. Si teniu ganes de "gresca" i de ballar, ho podreu fer segur, amb bons ritmes llatins passats pel sedàs del Jazz i molta,  molta simpatia que us vindrà de l'escenari. Miquel Tuset.

Impressions matineres i posteriors després de la Jam Session d'abril

Em passa pel cap que tot just fa 8 minuts que estic assegut davant de la finestra noctàmbula del món. I perquè?. Per què acabo d'arribar a casa després d'haver muntat i desmuntat tota la paradeta per fer la Jam Session del mes d'abril. Geni Barry, Carles Pineda, Albert Caire, Felipe Muñoz, Xavi Zurita, Xavier Aymà, l'Arnau, Luís Blanco, Joe Psalmist, Sergi, la Sílvia, i jo mateix, hem estat els atrevits a fer una mica de música. Bé, alguns una mica i d'altres molta. Poc públic (el pont de l'1 de maig?) i per tant poca caixa. Fet i fet, crec que el dèficit haurà estat de tres sopars. Tot i això gràcies al suport municipal que col·labora aixoplugant a dos dels músics. L'altre el cuido jo. Bé, un enrenou d'una pila d'hores (de les 19h a les  5h = 10h) per gaudir uns quants, no gaires. Val la pena? Doncs si els val la pena a ells, a mi també, i a continuar que no ha estat res!!! És clar que també podria dir que plego perquè necessito omplir-me, amb el permís d'en PEP!!!! 

JAM SESSION del mes d'abril amb GENI BARRY & FRIENDS

View more PowerPoint from mtuset

Aquesta presentació s'ha fet amb les fotos que va fer en Víctor Cassí, amic que sol venir a les Jams i concerts, i a qui agraïm la seva tasca. El fotògraf "oficial" del Jazz Club La Vicentina és el Gustau Soldevila, però quan no pot venir, no pot venir.


Pel que fa a la música, doncs dir-vos que primer va començar el "grup estable" format per Geni Barry, vibràfon / Albert Caire, piano / Carles Pineda, saxo alt / Felipe Muñoz, bateria i  amb la incorporació de Xavi Zurita, baix elèctric. 
Ells varen estar tocant una bona estona estàndards de Jazz, amb grans interpretacions i solos de tots ells, en particular d'en Geni que com sempre ens deixa bocabadats. 
Després, vam començar la JAM SESSION i van començar a pujar tota la colla de músics que varen venir i sense considerar l'ordre de les intervencions......
Arnau i Xavier Aymà, bateries / Jordi Pujol, guitarra, Sílvia Juncà, saxo tenor / Luís Blanco, veu / Joe Psalmist, veu i piano / Miquel Tuset, saxo alt. Tots plegats vàrem gaudir d'allò més, compartint escenari amb professionals, i entre professionals. S'ha de dir que el públic assistent, no gaires, també ho varen fer. Gràcies a tots per la vostra assistència. Hem d'aconseguir de totes totes que les Jams de cada mes es vegin ben concorregudes de públic i músics, ja que serà la única manera de fer-les perviure.
Miquel Tuset.

Propera JAM SESSION del mes d'abril amb GENI BARRY & FRIENDS

JAM SESSION amb Geni Barry & friends

Geni Barry, vibràfon
Carles Pineda, saxo alt
Albert Caire, piano
Zuri, baix elèctric
Felipe Muñoz, bateria
 



amb la col·laboració de:
l'Escola Jam Session amb el seu director Luís Blanco al capdavant,
l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç amb...
Xavier Aymà, Marina Tuset, Alfred Via, etc..
i altres músics com Jordi Pujol, Camilo, i un llarg etc, etc,
Una Jam Session de Jazz, Blues i Rock cada darrer divendres de mes
i un concert cada mes al Jazz Club La Vicentina.
Per més informació mireu els "propers concerts".

Concert relaxat i suau el que varen fer Toma 4 el divendres 20 d'abril

Benvolgudes i benvolguts amics del Jazz Club La Vicentina. Després d'una derrota amarga, posar-se a fer una crònica potser no sigui la millor opció, però algun dia ho havia de fer. 

Com sempre, agrair a les amigues i amics col·laboradors i a tothom qui va venir la seva presència. Tot i que no hi érem tots, La Sala Xica no es va veure buida i l'ambient es va anar tornant càlid. Si considerem que la proposta dels TOMA 4 va ser una novetat per a tothom, és d'aplaudir el respecte, silenci i atenció permanents de tots els presents durant tot el concert, exceptuant-ne l'inici de la segona part, ja que alguns companys encara mantenien una animada conversa, fruit del bon rotllo i comunicació. Cada vegada més, els llocs de residència dels presents és més divers. Així doncs, hi havia gent de Vallirana, Pallejà, Ametlla del Vallès, Sant Cugat, Rubí, Torrelles i és clar, Sant Vicenç.  

TOMA 4, quartet de Jazz contemporani, perquè és el Jazz que es fa ara a casa nostra i no per l'estil, pròpiament dit, ens varen oferir un concert, bàsicament, suau i relaxat, amb alguna incursió a estàndards, per exemple el darrer tema de la primera part, el "I'll remember april", i els dos darrers de la segona que va ser l'"Invitation" i un "Ornithology" a tota hòstia. TOMA 4 el formen quatre músics que s'han trobat aquí, de fet es varen trobar al Taller de músics fa alguns anys. Allà va sorgir el projecte que s'ha anat consolidant aquests darrers anys. Ells són: Yeray Hernández, guitarra / Ivàn Santaeulària, piano / Santiago Acevedo, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria. S'ha de dir però que el Santiago no va poder venir i va ser substituït per Joan-Solà Morales. Aquest darrer i el Ramiro ja havien vingut formant part del Dani Molina Quartet.

Dels onze temes que varen tocar, només tres varen ser estàndards. Ells varen apostar per presentar el seu projecte, i incloure-hi tres estàndards per mantenir-nos en contacte amb el passat, tot i que "revisitat".

Els temes que varen fer a la primera part varen ser:

"Què plou?", "Jaula", "Macarena", "Tom Kinkon", i "I'll remember april".

Una primera part que va començar molt suau, amb temes on l'estructura melòdica t'obligava a estar atent, també per la novetat del tema. La formació de quartet va permetre'ns escoltar perfectament a tots els instruments, fins i tot quan tocaven plegats.
El primer tema, "Què plou?", va iniciar un repertori farcit de temes propis amb una gran sensibilitat i molta, molta tendresa interpretativa. El solo del Yeray va ser molt ben executat, i crec que ens va agafar a tots una mica descol·locats....d'acord que era el primer tema, però és que va ser preciós. Un tema suau per començar, amb un bon solo de l'Ivan també. Després, la melodia i acabar-lo sobtadament. Aplaudiments tímids, freds, que mica a mica s'anirien escalfant.
Varen seguir amb un tema amb aires lleugerament flamencs amb "Jaula", tema del seu disc, composat pel Yeray Hernández. Tema iniciat pel piano de l'Ivan i la guitarra del Yeray, i pel darrera el contrabaix i bateria del Joan-Solà  i Ramiro. Tema suau, que ben bé es podria considerar una balada, o quelcom similar. Un bon solo de l'Ivàn, amb molt gust interpretatiu. Comentari per la bona feina del Joan-Solà que venint a fer una substitució va tocar com si del grup fos. Després, Yeray va continuar amb la mateixa sonoritat de guitarra "jazzera". Un punteig molt nítid i clar, acompanyat d'un molt bon so extret de la seva Fender Telecaster. Després va ser el Joan-Solà el qui va fer el seu primer solo al contrabaix. Gran intèrpret, ja conegut per tots nosaltres, i que ho va tornar a demostrar durant tota la nit. Un molt bon solo, aplaudit per tornar a la melodia aflamencada i acabar-lo suaument.  
El tercer també va ser un tema suau i va ser el Macarena. El varen iniciar dolçament, acompanyats del silenci de la sala...Tothom escoltant, i fent-ho d'aquests tipus de temes, certament difícils, desconeguts i també molt lents, doncs és per felicitar a tothom que va seguir escoltant sense defallir. Tema iniciat pel Yeray, suaument....tocant la melodia, la dolça melodia, per deixar pas a la incorporació del so nítid i la pulsació clara dels dits de l'Ivàn sobre el piano, interpretant a la seva manera també amb uns aires "macarens". Després de nou el tema, molt lent, molt suau, per acabar-lo dolçament.
El següent, quasi sense parar va ser el "Tom Kinkon", tema una mica més ràpid, i on la melodia feia unes línies d'arpegis ascendents molt ben trobades. Entremig però, hi ha un canvi rítmic recolzat per els tocs al cant de la caixa de la bateria del Ramiro. Un tema viu, i on el Yeray va brillar per la seva improvisació en el seu solo. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Ivàn, clar i nítid com va ser habitual. Amb una mà dreta fent les excursions amunt i avall de la part dreta del piano, mentre l'esquerra l'acompanyava fent els acords adequats. Després d'ell, la melodia amb els seus canvis i acabar el tema de manera sobtada.

Ja per acabar la primera part varen tocar el "I'll remember april" (Gene de Paul). Un tema estàndard que Ramiro Rosa es va encarregar d'iniciar fent una "intro" a modo de solo de bateria. Tema que va ser el de més llarga durada de la primera part, i que ens va situar en el món dels estàndards; ideal per fer el descans per xerrar, fumar alguns al carrer, i anar a beure per comentar com havia anat. Després de la intro del Ramiro  va ser el Yeray el qui va iniciar la melodia. S'ha de dir que la varen tocar a un "tempo" endimoniat, força ràpid i que el Yeray es va encarregar de tocar el seu solo amb una gran tècnica i velocitat, deixant-nos bocabadats, quasi sense respiració. El va seguir l'Ivàn fent-ne també un de molt ben executat, ràpid també i ple de sensibilitat. El va seguir el Joan-Solà fent un gran solo al contrabaix, i sempre al seu darrera el Ramiro, tècnic i precís, amb una gran sonoritat en els plats i caixa, seguint i mantenint el ritme, acompanyant al contrabaixista en la seva tasca, aplaudida al final. Varen seguir els "quarts" que solen fer sempre amb el bateria i cadascun dels altres instruments. Després d'aquesta roda de "quarts", varen tornar a la melodia amb el Yeray i així varen acabar el tema.
Aquí teniu un trosset del concert en vídeo, enregistrat pel nostre amic Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.

Els temes de la segona part varen ser-ne quatre de propis i dos estàndards, amb el bis inclòs.

"Jaku", "Blattaria's Street", "Catalunsha", "Yes and no", "Invitation" i "Ornithology".

Varen començar amb el tema "Jaku", de Santiago Acevedo i que també pertany al disc esmentat. Un tema que l'inicia l'Ivàn per després fer-ho el Yeray fent una intervenció prou llarga que enllaçà la melodia amb el solo. Tema molt suau, que per començar a fer boca va anar força bé. l'Ivàn  el va seguir amb un solo molt maco, i sempre al darrere el contrabaix del Joan-Solà, aquesta vegada fent un "walking", i el Ramiro  amb un swing perfecte. Aplaudiments i inici del solo del Joan-Solà, precís, melòdic i rítmic a la vegada, amb el swing del Ramiro al darrera. Després varen començar a fer els "quatres" entre cadascú dels solistes i el bateria, que així va poder lluir el seu saber. Després la melodia enriquida per línies a la guitarra i finalitzar un tema preciós, dolç i ben interpretat. Aplaudiments, i inici del segon tema del segon set.

Va ser el  "Blattaria's Street", un tema amb un ritme viu, amb barreges llatines i swingueres, rítmicament parlant. Un Ramiro immens mantenint un tu a tu amb el Joan-Solà prou intens, i mentre el Yeray llançat, desbocat fent un solo magnífic, potent i a un tempo força viu. Yeray és posseïdor d'una gran tècnica la qual cosa li permet desenvolupar uns solos de gran factura, a més a més de tenir molt gust en la seva complexa creació. Anant com anaven, l'Ivàn va seguir al mateix ritme, imposat pel Ramiro i el Joan-Solà, i fent un solo precís, adequat i no massa llarg, la qual cosa s'agraeix. Després el Yeray fent la melodia, una melodia amb una mena de break entremig, que propicia una modificació rítmica. Tema que varen acabar sobtadament i amb aplaudiments i algun què altre crit d'admiració.
El tercer tema va ser una preciosa balada, melancòlica, del Ramiro Rosa anomenada "Catalunsha". Tema que va començar la guitarra del Yeray, amb el característic so de la seva Telecaster. Seguidament i amb només algun acord del piano, va ser el Joan-Solà qui va iniciar un solo amb un marcat to tristot, per seguir-lo l'Ivàn al piano, mantenint l'atmosfera de melangia. Molta melodia en el seu solo per deixar pas al Yeray per continuar la tanda de solos. Tema lent, quasi sense percussió, només alguns tocs al plat per mantenir un tempo baix, i mentre el Yeray deixant anar uns arpegis descendents, barrejats amb un solo trist, i per tornar tots plegats a l'inici del tema, cadenciós, i mentre, un silenci absolut a la Sala Xica. Realment, tenim un públic que és dels millors pel que fa al respecte vers els músics i també, respecte a la pròpia música. Un públic que d'ençà aquests 35 concerts, ha anat adquirint coneixement i comprensió vers el JAZZ.
El quart tema de la segona part va ser el "Yes and no", tema viu també, que començà el Ramiro fent una "Intro" per ràpidament afegir-se la resta de companys. Va ser el Yeray qui es va encarregar d'iniciar la melodia. Rítmicament, amb un Ramiro incommensurable, màquina precisa i ràpida, no només amb el manteniment del ritme sinó també amb la introducció de "motius" rítmics de qualitat. Mentre tant, el Yeray també llançat, fent un solo magnífic i després l'Ivàn fent el seu magnífic solo. Després, inici dels "quarts" amb el bateria i la resta de companys, i sempre a un tempo endimoniat. Un tema vibrant, realment, on la conjunció dels quatre joves músics va brillar a un gran nivell. Ja per acabar varen tornar a la "Coda", fent la melodia el Yeray i així, amb el canvi rítmic, amb tocs al canto de la caixa, i sempre el "swing" precís en els plats i xarles. Gran tema aplaudit acompanyat d'exclamacions.
Ja anàvem acabant i pel darrer tema abans del "bis" varen tocar un estàndard anomenat "Invitation" tema de Bronislau Kaper. Yeray  es va encarregar de fer les presentacions dels seus companys, agrair-nos a tots la presència i audiència silenciosa i ja introduir-se en el tema. Un tema interpretat a un tempo molt superior del de la versió original. Es poden escoltar versions de l'Art Blakey & Jazz Messengers, per exemple, on és més o menys una balada. Els nostres músics la varen tocar molt més ràpida, a tempo de "BE BOP", es podria dir. Iniciada amb un ritme que ens recordava aires llatins, i que canvia a fer un "swing" per tornar al ritme trencat i fet pels cops al canto de la caixa pel Ramiro. I ja després de fer la melodia, curta, va ser el Yeray qui va iniciar el seu solo, carregat de llenguatge Jazzero que em recorda al gran Kenny Burrell, gran monstre de la guitarra de Jazz. Un ritme precís portat per la secció rítmica, amb la bateria i el contrabaix seguint plegats mentre que el piano anava fent acords de manera sincopada. Després del gran solo del Yeray va ser l'Ivàn  l'encarregat de fer el seu. Mentre, bateria i contrabaix havien baixat la intensitat sonora per encabir el so del piano dins del context global de la secció rítmica. Tot i així, mantenien una pulsió precisa, amb incursions de "swing" i d'altres ritmes. Després de l'Ivàn varen començar a  fer els "quarts" amb el Ramiro i així aquest gran bateria ens va poder mostrar, com ho havia fet tota la nit, el seu gran potencial. Després, varen tornar a la "coda" fent la melodia i els canvis rítmics per acabar el tema de manera sua amb una disminució rítmica i sonora. Grans i llargs aplaudiments varen aconseguir que ens toquessin el "bis" de rigor i que no va ser cap més altra que el gran tema de Charlie Parker, l'"Ornithology". 
Un tema que en la versió original es toca a un tempo endimoniat, com feia Bird en la majoria dels seus temes, per desdir de tocar a la resta de mortals que no podien seguir aquelles línies melòdiques a tal velocitat. Els nostres músics el varen tocar fins i tot més ràpid que l'original, assumpte que m'he parat a comparar. Després de la melodia del tema, el Yeray  va començar un solo increïble, amb una gran tècnica i més precisió, a més d'una gran inventiva melòdica. I sempre al darrera la secció rítmica amb un Ramiro, a tota màquina, amb l'altre monstre de la pulsió rítmica, el Joan-Solà Morales. Després del solo de l'Ivàn, una altra combinació de "quatres" amb el Ramiro i de nou el "tema", la coneguda melodia de l'"Ornithology". Llargs aplaudiments dedicat al quartet de joves músics de gran talent, els TOMA 4, els quals ens varen fer gaudir d'allò mes a tots els presents. Felicitar-los per la seva dedicació i gran feina que varen fer al llarg de les quasi dues hores de molt bona música. Un concert, on els músics varen ser els protagonistes i els qui varen decidir el "repertori", barrejant amb gran encert temes propis, amb temes aliens i estàndards, i també encertaren en la barreja rítmica, amb temes a ritme de balada i d'altres molt més vius, plens de swing. En definitiva una gran vetllada. 

Agrair de nou a tots els presents la seva assistència i desitjar-los que s'ho hagin passat d'allò més bé, i amb ganes de tornar-los a veure en el proper concert, que serà el 18 de maig amb els coneguts.. Afro Blue, amb Xavi Figuerola, saxo tenor / Guim García Balash, saxo alt / Xavier Algans, piano / Pepo Doménech, baix elèctric i Ricard Grau, bateria

Miquel Tuset.

Impressions matineres després de la JAM SESSION del mes de març.

Doncs a les 5h33m escric quatre ratlles, o menys.....Una Jam Session amb el Geni Barry, Albert Caire, Felipe Muñoz, TTRodríguez, Carles Pineda, Jordi Rabascall Madrid, Quim Castanyer, Joe Psalmist, Toni González, Camilo, la Silvia, l'Arnau (13), Rubén, Sergi, Gerardo, Joan, Valentí, Marina, Xavier, etc...i me'n deixo algun que ja em perdonarà. Avui m'han ajudat a recollir la parada dues mosses molt trempades, una de Sant Vicenç i l'altra de Torrelles. Gràcies a elles he arribat a aquesta hora, sinó, no sé a quina hora hauria arribat. Quan ja no hi havia públic, els músics que quedaven han volgut continuar tocant temes i així fins les 3h o potser més tard. Bé, sembla que les Jams del Jazz Club La Vicentina estan agafant cos, s'estan establint amb fermesa, la prova d'això és la quantitat de públic que ha vingut i la quantitat de músics. Gràcies a tots ells. Bon dia! Miquel Tuset.

JAM SESSION de març amb GENI BARRY i amics

Data: divendres 30 de març de 2012 a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina  

Geni Barry, vibràfon

Albert Caire, piano

TTRodriguez, contrabaix

Felipe Muñoz, bateria

i la col·laboració de L'escola Jam Session amb Luís Blanco

i també Carles Pineda, Jordi Pujol, Leandre Lopes, Jordi Rabascall, etc...

Un concert entranyable amb Joan Chamorro Quintet i Ricard Gili a la llibreria El Siglo

Aquest text estarà penjat al blog del Club de Jazz de Sant Cugat, i està escrit en "clau" Sant Cugat ja que és allà on va succeir aquesta actuació. 
 http://www.clubdejazzsantcugat.com/

Cada vegada sorprèn menys la manera com aquesta formació liderada pel Joan Chamorro atrau una munió de gent.  I dic sorprèn menys, perquè el projecte rutlla gràcies a la incorporació del mític Ricard Gili, conjuntament amb el gran Ignasi Terraza, i és clar, les dues joves revelació del Jazz, l’Eva Fernández i sobretot l’Andrea Motis. No oblidem pas a l’Olivier Rocque, bateria francès establert entre nosaltres d’ençà una colla d’anys.

De fet, una hora abans de començar el concert ja no s’hi cabia. Sembla que hi va haver algú que no hi va poder entrar, al Siglo. Us demanem disculpes als qui no ho vareu poder fer, però és que realment no s’hi cabia. Amb un local a vessar, sempre s’ha de considerar la seguretat per damunt de tot, i això és el que va impedir l’entrada de més personal.

El concert va seguir la línia bàsica del Jazz Clàssic, exceptuant alguna incursió fora d’aquest mon, per acabar amb un tema en honor de la Billy Holiday.

Com va dir Joan, hi va haver molt Blues en les músiques del concert. La veu del Ricard Gili ens va recordar que ben bé podíem estar a l’antiga New Orleans. Jo diria que, musicalment parlant, Ricard ve fer uns solos molt ben trobats, molt melòdics, potser alguns dels millors solos en què se l’ha pogut escoltar. Potser, aprofitant-se de la jove companyia, es va inspirar molt més. També, quan podia i ell ho creia convenient, feia “broma” amb les dues joves, a fi i efecte de donar-les més seguretat. Joan¸  sempre simpàtic, com el Ricard, portant el ritme amb el seu contrabaix, instrument que tothom sap que no és el “seu”, però que manega com si ho fos, i recolzant a les seves dues “troballes”. L’Ignasi  es va haver de barallar amb alguna tecla del piano que no volia respondre com ell volia, però se’n va sortir, fent-nos gaudir amb uns solos molt ben executats, amb molt de “swing” i sensibilitat. El coneixem abastament, ja que l’hem tingut entre nosaltres unes quantes vegades, ja. Sempre ens ha captivat com toca, i sembla que cada vegada esbrina camins diversos per aconseguir el que ell vol. En una paraula, “impressionant”. Cal esmentar que en la presentació es va comentar que el darrer disc de l’Ignasi era un dels més venuts al Japó, quan realment el que passa allà, és que és el més venut d’una de les “botigues” de discos més importants, la qual cosa està força bé, també.  L’Olivier, va restar molt discret, fent la seva feina a la perfecció. De fet, com que en l’estil del Jazz interpretat no era gens usual que els bateries fessin solos, ell tampoc els va fer. Ara, sempre va estar al costat del Joan i de l’Ignasi formant una compacta secció rítmica.

Ara ens toca parlar de les dues joves estrelles radiants. Dues jovenetes que, tot i la seva curta edat, ja porten alguns anys, no masses, dalt els escenaris. Això els hi dóna seguretat, “taules” que diuen els entesos, i més capacitat per improvisar i fer-ho millor. L’Eva Fernández que ja en te 18, en porta 10 amb el Joan des que amb 8 anyets va aparèixer a l’escola de música Sant Andreu, amb ganes d’aprendre a fer música. Ràpidament va demostrar qualitats i aquestes la varen permetre incorporar-se a la jove Sant Andreu Jazz Band. Amb aquesta formació, ella toca els diferents saxos que hi ha, des del baríton fins el soprano curt, el més agut, i també canta. Com totes les nenes i els nens, la timidesa de l’edat la feia estar-se molt seriota, fins que algun dia li va sortir el primer somriure. Va ser llavors, i després de provar si podia cantar, que el Joan li va oferir la possibilitat de cantar el tema “Smiles” del gran Charles Chaplin. L’Eva va tocar força bé el saxo alt, amb un so molt càlid, i també el soprano curt, i a més a més va cantar i acompanyar a la seva companya i amiga. La veu d’una i de l’altra són diferents i es complementen la mar de bé.

Ja finalment, l’estrella que enlluerna una mica més és la de l’Andrea Motis. De fet, se la veu molt sòlida en el fraseig, tant de la trompeta com dels saxos, i la seva veu, molt treballada en l’afinació i sense fer cap “malabarisme”, no modula excessivament i captiva per la seva “sensualitat”. És una veu dolça i que sempre sol estar pel registre “mig” de la veu. És clar que això depèn dels temes, i que si cal, puja al registre agut amb igual precisió i sensibilitat. Un dels temes que va captivar més, fora de l’òrbita del Jazz, va ser el tema del Leonard Cohen¸ “Aleluya”. Tema que el Joan es va encarregar de fer-nos cantar a totes i a tots, i que va ser realment preciós. M’atreviria a afirmar que la veu de l’Andrea recorda a la primera Billy Holiday , a la jove i encara gens cascada veu de la Billy. L’Estil no és el d’una Ella Fitgerald, veu potent amb un registre molt ampli, sinó més aviat s’acosta al de la gran Billy,  encara jove i amb la veu “sencera” i no destrossada per les drogues i l’alcohol.

Darrerament l’Andrea va ser escollida millor artista revelació pels premis Enderock de Jazz, conjuntament amb la formació Joan Chamorro presenta Andrea Motis. Premis que encara no sé si tenen, ja que els organitzadors no els hi varen donar el dia de la celebració, ni a ells ni als altres guanyadors, tots músics de Jazz, entre ells també l’Ignasi Terraza, pel seu darrer disc enregistrar en directe al Living Room de l’hotel Sheraton de Bangkok. Pel que sigui, a algú se li va girar el cervell i va decidir actuar d’aquesta manera. Qui ho va decidir, la va cagar, i ho torno a dir....PERDONEU, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.  Miquel Tuset.