Jazz a Les Vinyes 2017, 9 de juliol de 2017

Doncs com cada any, des d'en fa 10 i durant el segon diumenge de juliol, Mary Gumà organitzà el seu Jazz a les Vinyes, esdeveniment gratuït en tots els sentits excepte pel que fa a les menges, que les posa ella, i als combustibles per a desplaçar-se que els posen els músics. Es tracta d'organitzar una trobada d'amics i amigues aficionats al Jazz, músics tots amics de l'anfitriona, molts de l'entorn de Terrassa com l'Adrià Font i d'altres de la seva ciutat natal Olesa de Montserrat com en Pere Gifré i d'altres indrets. De fet la llista dels implicats sortirà en algun indret d'aquesta crònica i no és ara el moment de fer un "fred" llistat de tots plegats. A veure com es va desenvolupant tot plegat. Santa Maria de Miralles és més enllà d'Igualada direcció Valls, o sigui que és una bona "moguda" per fer-la així com es diu vulgarment "pel morro", la qual cosa només em fa corroborar la meva certesa sobre la gran generositat dels músics. Allà hi viu i hi treballa aquesta gran aficionada al Jazz, na Mary Gumà, treballadora de les més i diverses arts plàstiques amb les ceràmiques i pinzells inclosos. 

Cavalls també n'hi ha, car ella és una magnífica genet de fa tants i tants anys. Espai, el que vulgueu per caminar i córrer. En fi, que si es pot dir que hi ha una pega, aquesta està relacionada a la presència d'algunes mosques, cosa per altra banda habitual a muntanya i amb animals potser més racionals que "naltros". Mary sempre dóna cabuda a tots els músics amics, homes i dones, professionals i aficionats, o sigui que jo mateix pertanyent als darrers hi he pogut anar aquests darrers tres anys i amb mi, enguany hi va venir en Deme Gómez, ell assidu també en els darrers anys sempre acompanyat de la magnífica i simpàtica Angie. Juana i jo hi vam arribar a punt per ajudar a preparar l'aperitiu, a més a més de la meva aportació culinària, la coneguda "truita de patates i ceba", sí, aquella o similar a la que els faig als músics en els concerts que jo organitzo des del Jazz Club La Vicentina. 

Fet i fet, ja estàvem situats al voltant de les dues taules i sota els parasols degustant el magnífic aperitiu i bevent el que cadascú va voler des d'aigua a cerveses passant per algun vi blanc, tot un luxe només a l'abast dels voluntaris musicals, acompanyants i la gent amiga de la Mary, involucrada amb ella en tot el que calgués. Converses diverses amb gent retrobada de l'any passat, records i anècdotes, abraçades i molt bona sintonia al voltant d'una idea base, la de passar-nos-ho lo millor possible, conversant, menjant i després tocant per a un públic fidel cada any a la proposta. Amb l'Adrià Font sempre ens embarquem parlant de "tècnica electrònica", ell que n'és un gran aficionat a la vegada que gran "reparador" d'amplis diversos. A l'hora de dinar vaig fer mans i mànigues per explicar-li el concepte de la "Conversió analògica digital", la qual cosa no sé si vaig aconseguir. És com santo Tomàs. Collones. A la taula hi érem l'Aldo Caviglia, Joan Albert, Adrià Font, jo i la Juana quan va poder seure, després de fotre's un "curro" de mil parell de collons subministrant plates de les menges exquisides preparades per les Gumà Voluntaries. La distribució de taules i comensals es fa sempre de manera "natural", i cadascú s'asseu amb qui hi te més "tirada". Hi havia també la primera taula, la més propera a la "cuina", on s'hi van posar Mary i les voluntaries i voluntaris subministradors dels plaers més suculents. Tot i ser-hi una bona colla dinant, no hi érem tots els que finalment intervindríem així és que Carles Pineda i parella, Montse Alcover van venir a l'hora del concert, de la mateixa manera que el Deme i Angie. 

En Pau Bombardó es va encarregar de muntar els combos de músics i Mary va fer un parlament inaugural agraint a tothom la seva presència i fent menció d'alguns dels músics assistents. El primer tema va ser "All The Things You Are" amb un combo amb el Joan Albert, saxo alto com a lead solist. La veritat és que no recordo la resta de músics però podrien ser el Joan Martí, contrabaix; Pau Bombardó, bateria i Txus Costalago, piano, tot i haver-hi l'Aldo Caviglia, Adrià Font, Joan Humet, Albert Caire, entre els implicats. Si hagués fet una foto de cada combo això no hauria passat. En fi, què hi farem. Algunes fotos sí que vaig fer o sigui que els combos seran perfectament identificats. El següent tema va ser l'"Stella by Starlight" i aquest tema ja el vaig intentar fer sonar jo mateix, melodia i posterior solo. O sigui que més o menys, va sonar prou bé, considerant lo aficionat que soc jo. 

Després de "moi", Joan Albert va fer la seva magnífica aportació amb un solo melòdic farcit de tècnica. Després del primer combo en Pau va cridar a Maria Betriu amb el seu combo, amb Carles Pineda, saxo alto; Joan Humet, contrabaix; Albert Caire, piano i Adrià Font, bateria. El primer tema, en català, el preciós "Summertime", o sigui "És temps d'estiu". Després de la calidesa vocal de Maria, Carles Pineda va desenvolupar un magnífic solo, seguit del de l'Albert al teclat, força delicat també. La veu de Maria ens va tornar a situar en el temps d'estiu, que ves per on també vivíem. Varen seguir amb el "After you've gone", o sigui "Quan vares marxar", amb la intro a càrrec de l'Albert al teclat, per després la veu de Maria ens situava en el Jazz vocal en català, tot i recordant-nos a la mítica Núria Feliu. Un magnífic solo del Carles  al saxo alto ens va situar a un tempo doblat farcit de swing gràcies a l'Adrià i al walking de l'Humet. Els dos temes següents varen ser instrumentals primer a quartet amb el Bernat Albet, saxo tenor; Txus Costalago, teclat; Joan Martí, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria. 

El primer tema va ser el "Take the A train" a tot swing. El solo que va fer el jove Bernat va estar molt ben trenat i ben recolzat per la magnífica secció rítmica. Txus el va seguir amb un solo farcit de bon gust i demostracions pràctiques i tècniques de gran volada, la mateixa que va agafar el Joan Martí amb el seu magnífic solo, creatiu i perfecte afinació alhora que tècnica. Una tècnica que va demostrar el gran Aldo Cavíglia en fer uns "vuits" amb la resta de companys. El darrer tema de la primera part va ser el "Four" de Davis i aquí hi vam participar el Deme i jo conjuntament amb la formació anteriorment comentada. Jo mateix va ser el primer en fer el solo i recordo que el so va ser força millor, qüestions del micro, tot i que el solo deu ni do. El tenor del Bernat em va seguir amb un seguiment harmònic força adequat i bon gust alhora que la demostració de com segur que segueix els estudis de manera adequada. Deme s'hi va posar també amb molta energia i ganes alhora que amb un so brillant el del seu alto i bon gust melòdic. Txus va calmar-nos a tots tot i el swing permanent de Caviglia i walking de Martí, fent un molt bon solo, ara ja a les mans d'un vertader professional, ara a trio d'asos. Ara sí que li va tocar l'hora de fer el seu solo al gran master Aldo Caviglia, ell qui acompanyà al més gran de tots, Tete Montoliu. Magnífic solo de l'Aldo, després del qual altre cop la melodia, i sempre ho dic, que és millor no fer-la tots els vents alhora. En Pau va agafar el micro per presentar el següent tema, aquell tema anomenat "Mitja Part". Mary ens va convidar a tots a posar-nos-hi de cara a menges i beures, tot magnífic i portat per la gent del públic i amb també recursos que van sortir de la cuina mare.

Després de gaudir de converses, menges i beures, ens hi vam posar i el primer combo va estar format part pel saxo tenor de l'Albert amb una molt bona intervenció solista, en un tema on hi vam tenir a Nuri Palet la qual va fer una impro magnífica en "scat", mentre que la secció rítmica va estar formada per l'Albert Caire, Joan Humet i Adrià Font, magnífic el Joan en el seu solo i després d'aquest, Nuri va fer el tema cantat de "But Not For Me". Nuri va anunciar canvi de baixistes Joans i s'hi va afegir el Carles Pineda en el "I'll Remember April" fent la coneguda intro abans de la veu de la cantant. Nuri va cantar el tema i després s'hi va ficar el magnífic saxo alto del Carles Pineda en un llarg i magnífic solo, tot i demostrant-nos tota una sèrie de recursos. El va seguir també a l'alto el gran Joan Albert en un magnífic solo amb un perfecte seguiment de l'harmonia d'aquest gran tema que en Clifford Brown es va encarregar de fer-nos conèixer a la seva manera. Després els "vuits" amb l'Adrià Font i la resta de la colla amb "scat" inclòs de la Núria. 

Magnífic tema i improvisacions de tots plegats, i després de tornada a la melodia principal i així acabar-lo de la manera que ho va fer Brown. Pau Bombardó va presentar el següent tema el qual no tenia ni nom i havia estat "parit" el matí del mateix dia pel pianista d'Olesa, David Muñoz, ell que s'havia passat una bona temporada a Cuba i ja l'any passat també va estar amb nosaltres. Cuba havia estat abans del juliol del 2016. El tema l'havien d'interpretar a duo amb el Joan Humet però s'hi va afegir algú a la bateria que ara no recordo. "Ves que vinc, no tinc ni cinc", títol del tema a càrrec del Pau. Un tema rítmicament potent en els inicis i que va tenir un "break" ben aviat amb la dolçor del teclat i contrabaix. Una melodia repetitiva i ritme persistent que ens feia bellugar les cames, i tot i l'aparent senzillesa melòdica, va ser prou ric en harmonies, tema que van acabar també dolçament. 

L'únic tema "propi" de la vetllada. I després d'aquesta inauguració ens vam trobar entremig del "fregat" del "Cantaloupe Island", amb la melodia interpretada per qui això escriu. Jo mateix em vaig encarregar de fer el primer solo d'aquest tema de Hancock que tantes vegades deu haver sonat a les Jams, i que fins i tot hi deu haver algú que ja no el vol escoltar meu. Crec que el saxo alto del Joan Albert va seguir en la tanda de solos, primer lluny del micro i després més a prop, on se'l va poder escoltar molt millor en la seva magnífica intervenció. El saxo tenor del Bernat Albet va sonar de nou sempre recolzat per la secció rítmica que intueixo devia ser la del Txus Costalago, teclat i ara en Joan Martí al baix elèctric, i l'Aldo Caviglia, bateria, jo diria, i em sembla. Després del solo del Joan al baix elèctric, magnífic, hi vam tornar amb el tema acabant-lo més o menys alhora. I ja encarant la recta final Pau va presentar el següent tema que havien de cantar tres cantants, i que ja sabíem quines havien de ser, amb el "Shines Tokins", "Mitges brillants", un tema que Maria Betriu incorpora en el seu repertori i disc, que per cert vaig posar en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Maria va cantar la melodia i després Núria va fer la seva impro en "scat" essent després Txus Costalago qui va desenvolupar el tema en una bona improvisació donant pas ara sí, al Trio de Dames, amb les dues cantants a més a més de la nostra anfitriona, Mary Gumà. 

I després d'aquesta estrena a trio de dames, va ser l'hora d'un Blues, cantat instrumental per la Nuri i amb un walking magnífic del Joan Martí. El solo del Carles Pineda va enlluernar-nos per la seva gran creativitat i sonoritat, en aquest Blues en Bb. Nuri hi va ser de nou amb l'"Scat" i el Joan Albert la va seguir a tot swing, a tot blues. Txus va fer les delícies de tots nosaltres amb el seu magnífic solo, ell, alumne del gran Sergi Sirvent. El baix elèctric del Joan sonà alhora que el meu saxo alto, identificat fàcilment pel so i per la senzillesa en la improvisació. Bernat Albet va afegir-s'hi fent un solo ben farcit de bon gust. En fi un tema d'aquells per gaudir tots i per fer gaudir a tothom. Abans d'acabar-lo però, Nuri ens havia de situar en el "tema", amb manca de lletra però cantant com d'un instrument fora, com havia fet en començar-lo. 

S'ha de dir que tot el públic ens va aplaudir de manera àmplia en cadascun dels temes que vam interpretar, gaudint de les nostres intervencions. Mary va preguntar al públic si en volia més, i així és que Nuri va començar a cantar les primeres notes del "Bye bye Blackbird", i jo vaig iniciar les improvisacions en un parell de "chorus", crec, en un tema que deu ni do com em va sortir, en la meva línia però. Carles Pineda va seguir amb una magnífica improvisació amb moments d'escales disminuïdes inclosos. Us haig de dir que en Pere Grivé també hi va participar tocant el baix elèctric, o sigui que alguna part d'aquest relat no deu ser correcta amb la conseqüent substitució de baixista. Em sap greu Pere però no sé el tema que vas tocar. Mary Gumà va sortir a acomiadar l'esdeveniment tot i agraint tothom la seva assistència, als músics sobretot per la seva generositat, i va convidar a tothom a recolzar el Jazz, assistint a concerts i no només als dels Festivals, als dels Clubs com per exemple el nostre Jazz Club La Vicentina, ella que sol venir sovint des tan lluny. Gràcies de tot cor Mary Gumà. Gràcies músics, gràcies gent.
Miquel Tuset i Mallol.