Emilio Solla & Rodrigo G. Pahlen and Friends a ARTTE, el 18 de juliol de 2017

Doncs el dimarts 22 de juliol vam anar a ARTTE del carrer de Muntaner a gaudir amb la proposta musical d'aquests dos amics de no fa massa, Emilio Solla i Rodrigo G. Pahlen. De fet, jo diria que l'uruguaià, pianista i harmonicista devia embolicar a l'argentí, pianista i resident a New York aprofitant els viatges que cada any realitza aquest cap a la nostra ciutat. Per les notícies posteriors al concert, el dia després l'aprofitaren per a enregistrar un nou treball amb la música de Rodrigo i potser algun tema de l'Emilio, projecte que s'editarà des de Fresh Sound World Jazz del mestre de tots Jordi Pujol Baulenas, disc que mirarem d'aconseguir quan estigui disponible físicament.  

Allà que hi vam anar amb el Joan, Montse i David amb ganes de gaudir de les músiques del "Con Sud" passades pel sedàs del Jazz. Recordo anar baixant Muntaner i més o menys davant del local vaig veure a  l'amic i gran tècnic de so, llums i demés, en Leo Bianchi assegut tot i descansant i fumant. El seu somriure franc enlluerna tothom i més a mi, car cap a mi venia dirigit. Sempre és un plaer xerrar una estoneta amb ell, tot i demanant-li pels seus viatges, bolos i demés mogudes que sempre té. En Joan Recolons no va tardar en afegir-s'hi també, ell, un altre fumador no sé si massa empedreït però deu ni do els fums que té, he..he. La parella restant, Montse i David van aparèixer ben aviat i cap a dins que vam anar tots cinc, Leo inclòs. Un concert al qual hi podíem haver accedit a bon preu però en saber que hauria estat a "costa" dels músics, vàrem decidir pagar el preu normal que tampoc no és massa car. Realment us recomano anar-hi si més no alguna vegada, car la programació és força bona i la música sona cada setmana de manera magnífica gràcies a les destres mans del Leo, la presència d'un bon piano de cua dalt l'escenari i un molt bon espai, personal i serveis alhora que bones menges i beures. 

I així és que ells dos van encetar el, concert a piano i harmònica amb un tango magnífic anomenat "Naranjo en Flor" per situar-nos ben bé on ens volien portar. Feta la melodia i iniciar els solos de piano i harmònica després i així fer-nos volar cap a l'Argentina de Solla, la proximitat dels dos països fa que comparteixin músiques properes i moltes amistats. Després d'aquest primer tango Emilio va presentar el projecte tot i comentant el tema que havien fet, que els hi agrada molt, i el que farien seguidament, una "Milonga" anomenada "El llorón". I vet aquí primer un tango i després una milonga, i els aires d'Argentina ben a prop nostre  per músiques i sentiments. Dos grans intèrprets, Rodrigo darrerament dedicat en cos i ànima a l'harmònica, ell però compositor i gran pianista. A l'Emilio el veiem darrerament cada any que aterra l'estiu per aquests llars, i sempre miro d'anar-lo a veure, l'any passat al desaparegut Mandacarú amb el seu amic Xavi Casellas

Després d'aquesta meravella, Rodrigo va aprofitar per agrair-li a l'Emilio  la seva participació i ens comentà l'enregistrament que estaven a punt de realitzar. Dels diversos convidats que anirien pujant i col·laborarien en aquest disc, el primer en fer-ho va ser el gran guitarrista Guillermo Carrizo. Un magnífic tema a trio amb gran intervenció del guitarrista i també gran "luthier", i per descomptat les també impressionants intervencions dels dos co-líders. Després es van quedar sols de nou per interpretar un tema de l'Astor Piazzola anomenat "Milonga del Ángel", cançó que en escoltar-la ja fa molts anys, va fer que l'Emilio es dediqués a la música. L'harmònica del Rodrigo, melancòlica com la cançó, va sonar magnífica tot i fent la melodia principal.  Emilio Solla al piano, va omplir de calidesa l'espai amb una preciosa improvisació. Rodrigo mateix, va volar en la seva improvisació d'aquest tema tan emblemàtic i estimat per tots els "amants fidels" de Piazzola. Després de les dues impros, tots dos van incidir de nou en el tema, a la vegada, i seguint desenvolupant-lo també en el "pont" el Rodrigo amb la melancòlica sonoritat de la seva magnífica cromàtica i melodies que ell mateix s'encarregà d'extreure. 

En acabar aquest tema, Rodrigo va cridar a l'Oriol Roca al contrabaix i El Pluma a les percussions, així tots tres tocar a trio en un tema ara sí situat en el món dels estàndards, amb una melodia força entremaliada i no és però un tema "trillat" i tocat en Jam Sessions, car va ser el magnífic tema de Coltrane "Like Sonny". l'Emilio va començar al piano a base d'acords, després amb contrabaix i cajón i intro a càrrec del Rodrigo, iniciant el tema ambdós líders a piano i harmònica, tema gens fàcil i sobretot en el motiu principal. Harmònicament també és un "os" dur de pelar, car ja sabem com les gastava el mestre Coltrane i així Rodrigo va haver de veure-se-les en la seva impro amb aquestes harmonies, de la mateixa manera que Emilio en el seu posterior solo, també magnífic, acabant-lo amb els acords primerencs de la Intro, i així, ambdós amics varen tornar a la "coda" i acabaren aquest magnífic tema, que sovint toca el mestre i amic Geni Barry

Si aquest havia estat el cinquè tema del concert a quartet, el següent el varen fer ben acompanyats igualment a quartet, en una balada també melancòlica relacionada amb els "pallassos", i de la qual no en recordo el títol. Un tema preciós on el Rodrigo va fer un "solo harmònica", amb només ell i la seva cromàtica acabant-lo de manera espectacular. El quartet es va veure ampliat a quintet, de nou amb el Guillermo Carrizo a la guitarra, en un tema del Rodrigo anomenat "Primaveras". Aprofità Emilio per dir-nos que s'havien conegut en aquest mateix espai l'any passat, quan aquest va convidar a Rodrigo a tocar en un concert on hi havia també l'amic Gorka Benítez. El quintet es va volcar en plena eufòria rítmica, la de les precioses "primaveres", tema amb un ritme ternari, amb primera i tremenda impro de l'harmonicista. Guillermo a la guitarra el va seguir amb igual mestria, fent colze a colze aportacions amb el compositor, ell ara a la seva plena impro. Oriol Roca va poder mostrar-nos el seu saber que és molt, en una intervenció solista força melòdica, deixant després a l'amic Emilio fer-nos gaudir al piano, en el seu preciós solo, ben recolzat per una base rítmica de guitarra, contrabaix i cajón amb escombretes tocat amb la màxima delicadesa per l'amic El Pluma, en un preciós tema que va acabar Rodrigo de manera delicada. 

De nou el duet a piano-harmònica van interpretar una preciosa balada, crec, que de Pat Metheny anomenada "Antonia". Ja arribant al final, Rodrigo va cridar al gran trompeta argentí Guillermo Calliero, amb Carrizo i El Pluma de nou, guitarra i cajón respectivament. Emilio va quasi acomiadar l'acte, tot i agraint als responsables el fet d'haver-se pogut realitzar a la vegada que també felicitar al Leo Bianchi pel magnífic so. El tema, del mateix Emilio va ser "Buenos Aires Blues", i ara sí, finalment, vàrem poder escoltar al gran, gran trompetista argentí Guillermo Calliero en una magnífica i càlida interpretació del tema d'aquest gran compositor i pianista, no oblideu, nominat el 2015 pel seu "Second Half" als premis "Latin Grammys", disc que ens va regalar al Joan i a mi en acabar l'acte, i que jo ja havia posat en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Magnífic tema de l'Emilio amb un gran solo personal també, recolzat per guitarra i cajón. Rodrigo va fer també una preciosa interpretació d'aquest Blues de Buenos Aires de Solla molt ben recolzat per piano, guitarra i cajón. Al final,  piano, trompeta i harmònica, fent el "tema" i Emilio i tots acabant-lo de cop. 

Nosaltres, by Joan Carles Abelenda
Grans aplaudiments varen fer que no marxessin de l'escenari i així aconseguir un darrer tema ara però a trio amb piano, trompeta i harmònica, en un altre preciós tango de Piazzola, el conegut i magnífic "Oblivion".  La melodia en la A la va fer Rodrigo mentre que Calliero va fer la B o el pont, mentre l'Emilio seguia acaronant el piano. L'harmonicista va iniciar el solo en aquesta meravellosa cançó del mestre del Jazz-Tango argentí, Piazzola. Calliero s'hi va afegir també delicadament seguint els canvis harmònics i així doncs la melodia, i així no allunya-nos massa de la música de Piazzola. Fins i tot Emilio va fer la seva aportació solista d'una manera delicada i amb tot l'amor per la música del mestre de tots ells, i de molts altres. Al final, tots plegats tornant a la melodia principal i així anar-lo acabant delicadament entremig d'un silenci sepulcral, el mateix que vàrem poder "sentir" durant tot el concert i sobretot en totes les precioses balades que ens van oferir. Abans d'acabar dir-vos que a aquest esdeveniment hi va assistir també l'amic i gran fotògraf Joan Carles Abelenda el qual ens va fer al final, la foto que heu pogut veure aquí mateix. Doncs rés, això va ser tot. Gaudi total en un espai magnífic, amb un públic amic que va quasi va omplir la sala, una sala situada al carrer de Muntaner just per sobre del carrer d'Aragó.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada