Apel·les Carod Septet a 23 Robadors i Jam del Raval, 18 de gener de 2016

Doncs aquest passat dilluns 18 de gener vam anar a 23 Robadors amb les ganes de veure aquest jove mestre del violí i escoltar el seu projecte amb el seu magnífic septet amb joves cracs com el Pau Vidal, saxo tenor i flauta: Òscar Latorre, trompeta: Albert Carrique, saxo alto i clarinet baix: Toni Saigi, piano: Manel Fortià, contrabaix i Andreu Monerno, bateria. Una formació de joves músics, alguns encara estudiant el G.S. i d'altres amb el seu títol i experiències a la butxaca. Tot i ser l'espai més adequat per a combos més petits on el so de tots els instruments es pot escoltar força més i millor, aquest local va ser el punt de partida i estrena d'aquest projecte del jove violinista. Jo crec que els encarregats del local haurien de fer alguna cosa perquè se sentís més el piano, que tot i tenir algun micro observant-lo, sembla que els sons no li arriben prou. Dit això, comentar que el projecte de l'Apel·les em va agradar per la seva diversitat, amb temes propis força reeixits i molt ben interpretats per tota la formació. Els solos es van anar distribuint de manera racional i normal, podent dir que tots els músics van poder fer el seu, o seus. El líder va ser potser qui més es va desenvolupar en les seves intervencions personals, la qual cosa és força evident. Van estar tocant una hora i potser una mica més i jo diria que tots els presents, o quasi, vam gaudir d'allò més amb la seva proposta. És evident l'evolució d'aquest jove crac tot i fer ara un temps que no el veiem. La seva estada per l'Europa quasi del nord l'ha fet créixer en els aspectes diversos, com a persona i músic. La seva tècnica sembla força més elaborada i sí què es nota la millora en el seu "llenguatge jazzístic", tot i recordant que ja ho feia prou bé les vegades que l'havíem escoltat a les WTF del Jamboree en aquells temps on la meva presència els dilluns era incontestable. Enguany sembla que hagi agafat vacances o quasi, però no. Assumptes diversos m'impedeixen anar-hi els dilluns tot que segurament ben aviat hi tornaré. Després d'un primer tema força llarg i elaborat, amb canvis rítmics molt interessants a la vegada que amb magnífics solos del líder i de l'Albert Carrique i el seu alto, el jove crac ens va presentar un tema delicat, també propi, on la presència del seu violí va ser esclatant. En Toni, va deixar anar unes soltes i delicades notes al piano en el seu solo, que van ser admirades pels seus companys i públic, a mida que anava tocant. L'Albert Carrique va ser un preciós solo a l'alto mentre la secció rítmica l'acompanyava a la perfecció. Pau Vidal a la flauta va arrodonir-ho amb una mestria a l'abast de pocs flautistes. Bé, tampoc tinc la intenció de comentar tema a tema, i us ho deixo per a vosaltres, perquè l'escolteu detingudament. 

Després de 23 Robadors  vam anar a parar a la Jam de la Sala Fènix portada com sempre pel gran bateria Joao Vieira i amb tot un seguit de grans músics que ja ens hi vam trobar participant-hi com el mateix Raynald Colom. Home inquiet, en Ray va marxar en acabar el tema i segur que devia anar a un altre espai on poder fer gaudir al personal amb la seva música. Una jam on vam poder gaudir escoltant magnífics estàndards, que també en teniem ganes, amb músics com l'Alejandro Tamayo, contrabaix i un dels qui van iniciar la Jam. D'altres van ser un magnífic saxo tenor, del qual no en sé el seu nom, el gran Fernando Brox a la flauta, i d'altres més que hi van participar i dels quals tampoc en sé els noms. M'haurà d'ajudar el Joao...del qual vaig poder conèixer a la seva mare, aficionada a la música i que em sembla em va dir que tocava el piano clàssic, amb la qual vam poder parlar una estona mentre comentàvem els temes que van tocar els músics. Una dona magnífica i mare d'un gran músic. Allà que ens hi vam estar fins el final, i no ens va tocar el disc encara no sé el perquè, potser perquè ja el teníem. Estar-se amb aquesta gent, la Jolanda, Joao i demés persones que porten aquest espai és quelcom similar a trobar-se com a casa, tal és la simpatia i entrega de tots ells i elles. 

Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari