Concerts d'octubre: Pomodoro Hunters, Luca Tondena Quartet i Vigorous, Ariel Vigo Trio

1.- Pomodoro Hunters, 23_10_15
Luca, Sergio, Ramiro i José. Pomodoro Hunters.
Doncs va ser un concert magnífic on la formació liderada pel Luca Tondena, Pomodoro Hunters, van interpretar els temes del seu disc. Una formació amb Luca Tondena, saxo tenor i composicions; Sergio Gruz, piano; José López, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria. Sovint passa que els músics que formen part del projecte no poden venir tots, i així va ser com en Luca em va dir, dies abans d'aquest concert, que en Wassily Kandinsky (àlies de l'Alejandro Granados) i Àlvar Monfort no podrien venir el 23 d'octubre. Afortunadament va ser per bolos i no per indisposició. O sigui que la formació ad-hoc va arribar a l'hora convinguda per muntar i preparar els temes més compromesos i fer-los a la perfecció com així va ser. Hi havia una sorpresa, de les dues representades pels substituts, ja que a un d'ells el coneixia perfectament de veure'l tocar a les WTF del Jamboree, les jams coordinades per l'Aurelio Santos que es fan cada dilluns a la nostra estimada cova-cava. La sorpresa va venir de les mans del magnífic i sorprenent pianista establert a París el Sergio Gruz. Va resultar ser un músic extraordinari a més a més de ser una persona amb un cap molt ben moblat, la qual cosa vaig descobrir des del primer moment, però sobretot en el sopar de germanor i també al final del bolo, quan amb la Sala Xica buida, ens quedem comentant les nostres coses del món del Jazz. 
Dir-vos que ja als assajos, i mentre jo anava preparant la Sala (sobretaules, barra, etc.) ja vaig escoltar els temes que assajaven, i ves per on que no van ser gaires, la qual cosa va refermar la meva convicció que estàvem davant d'uns cracs, tant els dos de la formació estable, saxo tenor i bateria, com els dos substituts, piano i contrabaix. 

quina pinta...he..he.
Després d'assegurar-se que tot els hi sortiria bé, van decidir asseure's a taula i iniciar el sopar amb mi, tot i encetant converses diverses relacionades o no amb el món del Jazz. La visió global que tenien els músics de la situació actual, ens va permetre parlar de tot per arreglar no res, la qual cosa passa sovint, sempre, vaja. L'assumpte és que la truita de patates que els vaig fer i el pa amb tomàquet amb embotits i formatges els hi va donar les ales suficients per realitzar una magnífica tasca en els dos passes del concert. La Sala Xica es va veure amb un bon aspecte tot i no veure's plena, llàstima, ja què les músiques que vam escoltar ben bé que s'ho mereixien. 


Una primera part magnífica amb temes exclusivament del seu disc com són ara....Serena,  El paso, Aurora, Blues for Ambra, temes propis del disc, on també hi ha el magnífic tema de Duke Ellington Isfahan el qual no van tocar,  van anar omplint els espais i els caps del nostre  magnífic públic, el qual, bocabadat, va anar escoltant tots els nous temes que mai abans havien escoltat. El nostre públic però, ja n'ha escoltat molta de música nova i ràpidament vaig començar a veure cares de plaer, sorpresa i satisfacció per la música que escoltàvem. Els aplaudiments van iniciar-se en finalitzar el primer solo del líder i van seguir amb els dels seus companys i en acabar aquest primer tema. Així va ser tota la primera part, on tothom va descobrir a uns magnífics músics i improvisadors. Del Luca Tondena vaig recordar que havia estat ell qui havia inaugurat el Jazz Club La Vicentina el 20 de juny de 2009 amb el seu anterior quartet. D'ell, tothom en va quedar meravellat, tal va ser la melòdica manera de tocar el saxo tenor, sobretot en els seus solos. La seva manera de ser reservat, no li va impedir presentar els temes i músics en els moments adequats i el premi, entre cometes, va ser que a la mitja part el van anar a veure alguns dels aficionats per demanar-li el disc que presentava.  

http://www.ivoox.com/1er-set-pomodoro-hunters-presentant-seu-projecte-audios-mp3_rf_9305409_1.html


Després d'un merescut descans, on vam refrescar-nos i parlar del que estàvem escoltant, s'hi van tornar a posar, ara però amb tot un seguit d'estàndards de Jazz, que van anar des de la magnífica balada i primer tema del segon set, The Nearnes of you fins el magnífic tema de Monk, Well you needn't. Una segona part que es va allargar força passant de l'hora i que ens va demostrar el que sempre dic dels músics i és la seva generositat. La primera part ja va ser més llarga del normal, i aquestes eren les ganes de tocar, de compartir amb tots nosaltres la seva música, i així va ser. Si abans hem parlat del Luca i les seves molt bones maneres, ara us vull parlar de les del pianista Sergio Gruz, argentí establert a París. D'aquest músic no en sabíem gaire i potser això va desencadenar encara més la nostra admiració. Els seus solos van ser moderns, sense arribar als extrems, i sí que ens va mostrar la seva admiració per un dels més grans compositors i també eclèctic pianista, Thelonious Monk. Moltes de les seves interpretacions a solo, giraven al voltant de les maneres de fer d'aquest gran mestre, i tant és així, que al final ho vaig comentar en fer l'acomiadament del concert. Ell va afegir que encara ara Monk és un dels músics més moderns. És a dir, la seva música i la seva manera d'interpretar encara ara se sent moderna, s'escolta moderna. Un crac aquest argentí de París. La secció rítmica restant, contrabaix i bateria, va estar superba. José López va demostrar la seva vàlua interpretant temes nous que potser no havia vist gaires vegades i de la mateixa manera va tocar també en els seus solos. El contrabaix va sonar la mar de bé, de volum, i sobretot amb una magnífica afinació. Els solos van ser no masses però exquisits i interpretats amb un magnífic gust i delicadesa. Del Ramiro podem dir el què ja vam dir en la seva anterior visita, (i ja en porta algunes, més de tres) quan va acompanyar a Sergi Sirvent en un magnífic Concert-Jam de la temporada passada, que és un dels bateries més "fins" de l'escena de casa nostra. El seu swing és potent i delicat, a la vegada que contundent i no pel volum el qual ell te totalment controlat. És un plaer veure'l tocar, amb el seu semblant sempre seriós, concentrat i gens tens. Un posat d'una persona que es reivindica a ella mateixa amb la màxima dignitat, dignificant a la vegada la professió. Si us hi fixeu veure que la majoria, sinó tots, tenen el posat seriós relacionat amb el què acabem de dir. És clar que hi ha de tot a la casa del Pep, però jo diria que per aquí van els pardals.

http://www.ivoox.com/2n-set-pomodoro-hunters-jazz-club-la-vicentina-audios-mp3_rf_9305364_1.html



2.- Vigorous, 30_10_15
Salvador, Matías i Ariel by Francesc Martí
El trio Vigorous, format per l'Ariel Vigo, saxo alto i efectes; Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria i efectes ens venien a presentar el seu darrer treball que tot just havien estat gravant la mateixa setmana. Abans però, van polir i repolir detalls i més detalls, tant nou era el projecte però també, tant el tenien al cap, que només va ser una qüestió de mer repàs del què havien estat fent, tot i enregistrant el projecte. Els assajos van durar doncs el just i normal i ja vaig poder escoltar la proposta que ens presentaven i que seria força trencadora i gens "facilona".  

Matías Míguez, by Francesc Martí
A mida que escoltava els temes que assajaven que m'anava "inflant" de satisfacció. Tal és així que el temps va passar en un no res, i ja sense donar-me compte, ens vam trobar sopant. En aquesta ocasió havia fet truites de xampinyons, per variar, amb el assortit típic d'embotits i formatges acompanyats de les begudes típiques, cervesa o vi. Teníem un convidat més a taula, un amic meu de finals del 70s, en Francesc Martí, amb el qual ens hem retrobat darrerament. Un dia d'aquells que et conviden a casa d'un músic (Josep Maria Balanyà, piano tunned) a gaudir amb la proposta agosarada d'aquest, estant acompanyat pel Ramon Prats, bateria, lloc on en Francesc també hi va anar i allà va ser on se'm va dirigir a mi. "Tu i jo ens coneixem", em va dir. Doncs sí, jo havia fet de tècnic de so del grup de rock-fusió que en Cesc liderava, una escissió dels antics Carretera i Manta dels quals, el Josep Maria havia estat el teclista. Roda el món, i torna al BornEl cas és què, en Francesc, és actualment un mestre de la fotografia i va ser ell qui va fer les fotos d'aquest concert i que són les què esteu veient aquí mateix. 


Vigorous by Francesc Martí
Un concert que va presentar el mateix Ariel i que va resumir com tot un conjunt de cançons on el denominador comú eren els diferents ritmes de l'Amèrica del Sud, embolcallats dins l'entorn jazzísitc, en les improvisacions i també en algunes de les melodies. Els ritmes van ser diversos i el millor que podeu fer és escoltar les músiques i ritmes per poder desxifrar-los i gaudir escoltant-los, la qual cosa segur que esteu fent ara mateix. Després de la melodia del primer tema vam poder escoltar el magnífic solo de Matíes Míguez amb el seu magnífic baix elèctric de cinc cordes. Una melodia que tenia uns rifs repetitius preciosos amb la qual van acabar el tema. 


Ariel Vigo by Francesc Martí
Després van començar amb cants dels aborigens barrejats amb la flauta del líder. La música era força ètnica i reivindicativa pel fet d'haver estat suprimida de soc arrel pels invasors. Un concert i projecte enregistrat l'octubre, pocs dies després del 12 d'octubre reivindicat per tots els països del con sud com un dia de mal recordar, un dia de tristor i pena per la massacre i eliminació de les moltes i diverses cultures per imposar-na només una, per les armes, on l'església catòlica va tenir un paper tant nefast com en totes les seves altres i similars intervencions. Sang per creu. Un tema trist, en el fons, o així m'ho va semblar i m'ho sembla ara que l'escolto de nou, com vosaltres feu segurament. El solo del líder també ho va ser, i el volum i la indignació anaven de la mà, a mida que passaven els minuts, on a la vegada escoltàvem la gran intervenció de l'Ariel. Del Salvador Toscano li vam aplaudir un magnífic solo que va fer amb les mans, a més a més dels altres que va fer amb les baquetes. Un projecte que esperem veurà la llum aviat i nosaltres que ho gaudirem posant-lo en el Programa de Ràdio Jazz Club de Nit


Salvador Toscano by Francesc Martí
Les melodies esdevenien força càlides tot i alguns elements electrònics i demés eines actuals i les composicions seguien una mateixa i determinada idiosincràsia. Un projecte. és un projecte des del principi fins el final. Els temes anaven intercalant-se i les interpretacions de tots tres anaven essent sublims. Ritmes més marcats van venir acompanyats de similar concepte en les improvisacions i el públic gaudia d'allò més amb la gran tècnica i sensibilitat del líder i dels seus companys. Els canvis dinàmics van ser constants i així és com es gaudeix de la música. Hi ha d'haver dinàmica a la vegada que canvis rítmics. 

Temes com els següents ens van anar captivant..


1- "Capitán del espacio"
2- "Al hilo"
3- "Calostro"
4- "No me llames"
5- "Villa Characato"
6- "Conciencia " o "Estados del ser", a falta de decidir el títol.
7- "Pasan cosas"
8- "Palestra"
9- "Recuerdo de sí"
Un projecte que vam gaudir i que va durar una hora i llargs minuts, el qual ens va agradar d'allò més a tots els presents, una bona colla, que van fer que la Sala Xica es veiés amb força goig. 


Xavier Tribolet
Després d'aquest magnífic projecte vam començar la Jam Session amb els músics que ens van acompanyar, entre els quals un altre músic establert a París, amic del Sergio Gruz, però belga i no argentí, el també magnífic pianista Xavier Tribolet. Un quartet amb el trio inicial i aquest mestre de les 88 tecles va situar-nos ja en el món dels estàndards de Jazz i de quina magnífica manera ho van fer, amb el sempre agradable Bye bye Blackbird

Entre els músics que van venir hi va haver dos dels es-companys del Matias, professors de l'Escola Superior Jam Session de Barcelona, i estem parlant del magnífic saxo alto Gabi Mirabet i del gran guitarrista Sergio Belloso


Sergio del Campo
El següent tema que van tocar va ser l'All blues amb la participació del Gabi i la guitarra de l'Albert Npi, en un tema delicat i força lent que va servir per endinsar-nos en una altra atmosfera, la més etèria del geni de Miles, de la mà dels músics participants. Aquest va ser el moment en el qual l'Ariel va iniciar el seu merescut descans. Sergio del Campo, un dels habituals, va intervenir també en aquest tema amb la seva flauta, i ho va fer com sempre, la mar de bé. La mateixa formació sense l'Albert, crec, va encetar l'Stella by Starlight amb un magnífic solo del Sergi a la flauta i seguidament el del gran pianista Xavier Tribolet. Una colla de magnífics músics amb l'afegitó del Josep Maria Martí a la bateria, lloc que quasi ja no abandonaria. 


Gabi Miravet i Sergio Belloso
Una magnífica jam per a ell, amb força estona tocant i amb una magnífica formació. Gabi també ens va fer tremolar en aquest preciós tema, i a la guitarra ara hi vam tenir el Sergio Belloso, i ara sí, veure tocar el darrer amb el seu anterior company, Matías, em va fer una particular il·lusió, i més que els hi devia fer a tots dos, els quals havien compartit combo d'alumnes a l'escola. El baixista va fer també la seva aportació, home que va ser el Worker Man de la nit. Una magnífica Bossa va ser el següent tema de la mà melòdica d'en Gabi i la mateixa secció rítmica i amb magnífics solos de pianista, guitarra i baix elèctric, per acabar-lo amb un "turnaround" magnífic i prou llarg per gaudir-lo abastament. 


http://www.ivoox.com/jam-session-amb-vigorous-al-jazz-club-la-audios-mp3_rf_9308832_1.html



Josep Maria Martí
Les ganes de tocar em van envair i m'hi vaig plantar per acompanyar-los i per tocar el Just Friends, magnífic tema que m'agrada i em surt prou bé, considerant que soc un aficionat. Aquí em va acompanyar l'amic Juan Carlos Speedy al saxo alto, un altre dels assidus que fan que aquesta Jam sigui un camí obert per a tots els músics, professionals i aficionats. Un solo meu inicial curtet va deixar pas al del Juan Carlos curtet també, que va permetre a la resta, en aquest cas l'Albert Caire desenvolupar-lo al piano. 


Albert Caire
L'Albert forma part del Combo del Jazz Club La Vicentina per dret propi, guanyat a base de venir quasi cada mes també amb un altre component del combo, Carles Pineda. Sergio a la guitarra brillà com és habitual de la mateixa manera que la resta de músics, amb el Josep Maria, Matíes, el qual va acabar-lo fent el seu gran solo. Després hi vam tornar per acabar-lo amb la coneguda melodia.
La mateixa formació vam fer l'Alone Together, amb la intervenció de l'Ariel a la flauta i d'altres temes vam fer, seguint el mateix esperit de cadascuna de les Jams que fem. I sol passar, ja cap el final i propera la hora de plegar veles, que els únics que hi havia a la Sala Xica érem els músics, aficionats i professionals, als quals no ens importa que no hi hagi públic, (a la darrera hora) i sí que només volem tocar. Cherokee i el conegut tema de Jaco Pastorios, The Chicken van ser els darrers temes que vam fer, com hem dit, el darrer amb només músics a la Sala, tema ideal per tancar una Jam, qualsevol Jam, tal és l'energia que desprèn. Doncs això és tot amigues i amics. El resum final d'aquest dia podria dir-se en una sola paraula, Fantàstic
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari